Plataforma continental d'Argentina

Mapa oficial de la plataforma continental argentina aprovada per les Nacions Unides, com a conseqüència de la Convenció sobre el Dret de la Mar de 1995.

La plataforma continental de la República Argentina és el llit i subsol de les àrees submarines que s'estenen més allà de la seua mar territorial fins al llímit definit per la presentació que eixe país va fer el 21 d'abril de 2009 davant la Comissió de Llímits de la Plataforma Continental de les Nacions Unides i acceptada per esta última l'11 de març de 2016. Encara que partix de l'àrea total reconeguda es troba dins de la zona de sobirania suspesa en virtut del Tractat Antàrtic o disputada en el Regne Unit i Chile, solament una part de l'àrea està baix sobirania argentina no disputada.

Convemar

• 15px|link=|alt= Wikisource contiene obras originales de o sobre Convenció sobre el Dret de la Mar.

La Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar (Convemar) del 30 d'abril de 1982, i que va entrar en vigor el 16 de novembre de 1994, va establir el règim de la plataforma continental en la Part VI (artículs 76 al 85), definint en el artícul 76 incís 1 lo que s'entén com a plataforma continental:

La plataforma continental d'un Estat ribereño comprén el llit i el subsol de les àrees submarines que s'estenen més allà de la seua mar territorial i a tot lo llarc de la prolongació natural del seu territori fins a la vora exterior del marge continental, o be fins a una distància de 200 milles nàutiques (370 km) contades des de les llínees de base a partir de les quals es medix l'esgambi de la mar territorial, en els casos en que la vora exterior del marge continental no aplegue a eixa distància.

Tall esquemàtic d'una plataforma continental.

 Sediment

 Roca

 Mant

La plataforma continental és la prolongació sumergida de la massa terrestre d'un estat fins a vora exterior del marge continental, o fins a les 200 milles nàutiques (370 km) contades des de la llínea de bases si la vora exterior del marge continental no aplega fins a eixa distància, independentment de les condicions geològiques o geomorfològiques d'eixa extensió o de que s'estenga o no fins a eixe punt la plataforma continental geològica. Sobre la plataforma continental l'estat ribereño eixercix drets exclusius de sobirania per a l'exploració i explotació dels recursos naturals allí existents (artícul 77 de la Convemar). Els fondos oceànics que queden més allà dels llímits que fixen els estats estan baix la jurisdicció de la Autoritat Internacional dels Fondos Marins i són considerats per a benefici de tota la humanitat. El fondo oceànic profunt en les seues crestes oceàniques i el seu subsol, queda fòra de la jurisdicció dels estats.

Argentina va ratificar la convenció el 12 de giner de 1995, entrant en vigor per a eixe país el 31 de decembre de 1995.

La possibilitat de que els estats ribereños obtinguen el seu plataforma continental estesa més allà de les 200 milles nàutiques ha segut contemplada per la Convemar per a certs casos especificats en el seu artícul 76. Els estats interessats en realisar eixa extensió deuen realisar una presentació fonamentada a la Comissió de Llímits de la Plataforma Continental (CLCS), la qual deu evaluar i formular posteriorment recomanacions per a la fixació del llímit exterior de la plataforma continental de dit estat.

Per a establir fins a on s'estén la vora exterior del marge continental i, per lo tant, establir el llímit exterior de la plataforma continental estesa més allà de les 200 milles nàutiques (370 km), s'utilisen dos criteris, definits en el artícul 74 incís 4 de la Convemar:

1) Una llínea traçada, de conformitat en l'artícul 76 incís 7, en relació en els punts fixos més alluntats en cada u dels quals la gruixa de les roques sedimentarias siga per lo manco el 1% de la distància més curta entre eixe punt i el peu del talús continental. 2) Una llínea traçada, de conformitat en l'artícul 76 incís 7, en relació en punts fixos situats a no més de 60 milles nàutiques del peu del talús continental.

El artícul 76 incís 5 establix ademés dos restriccions. Els punts fixos que constituïxquen el llímit exterior de la plataforma continental estesa, traçats d'acort en els criteris anteriorment mencionats, no deuran excedir de 350 milles nàutiques (650 km) o de 100 milles nàutiques (190 km) des de la isóbata de 2500  metros (la llínea que conecta la profunditat de 2500 metros). Els punts deuen unir-se per mig de llínees rectes, la llongitut de les quals no deu excedir de 60 milles nàutiques (111 km).

Els llímits de la plataforma continental estesa no afecten la condició jurídica de les aigües suprayacentes ni a la de l'espai aéreu situat sobre tals aigües, d'acort al artícul 78 incís 1.

El 5 d'agost de 2020, la Cámara de la Nació Argentina, va aprovar per unanimitat el llímit exterior de la Plataforma Continental Argentina en la Llei 27 557. La Cambra va terminar de ractificar este llímit, que ya havia segut presentat i aprovat per la CONVEMAR el ya citat 11 de març de 2016.

Antecedents en el dret argentí

En 1916 l'almirant Segon Storni va desenrollar una doctrina que reivindicava els drets argentins sobre la plataforma continental i tots els seus recursos.

Argentina va formular per mig del decret n.° 1386 del 24 de giner de 1944 (publicat el 17 de març de 1944) una reserva minera baixe la seua mar epicontinental:

Artícul 2. Fins a tant es dicte una llei especial sobre la matèria, les zones de fronteres internacionals dels Territoris Nacionals i les de les seues costes oceàniques, aixina com la Mar Epicontinental argentí es consideraran com a zones transitòries de reserves mineres (...)

El 28 de setembre de 1945 el president dels Estats Units, Harry Truman, va realisar l'anomenada Declaració Truman, que va posar baix la jurisdicció i control d'eixe país els recursos naturals del subsol i del llit marítim de la plataforma continental baixe el alta mar contigua al seu territori.

El Govern dels Estats Units considera els recursos naturals del subsol i llit marins de la plataforma situada baix l'alta mar, pero contigua a les costes dels Estats Units, com a pertanyents i subjectes a la seua jurisdicció i control (...)

Recent per mig de la Outer Continental Shelf Lands Act del 7 d'agost de 1953 els Estats Units varen proclamar la seua sobirania sobre la seua plataforma continental.

En consonancia con la Declaració Truman, el Govern argentí va emetre el decret n.° 14708 de 1946 (publicat el 5 de decembre de 1946) que va declarar:

Este decret va sostindre com a fonament que es tracta d'una norma consuetudinària, i va fer referència al concepte de prolongació natural del territori.

En 1958 es va realisar la Convenció de Ginebra sobre la Plataforma Continental:

Esta convenció va ser adoptada en general per la Llei de Sobirania en la Mar Argentina n.° 17094 de 1966 (publicada el 10 de giner de 1967), que va reafirmar la sobirania argentina sobre el llit i el subsol de les zones submarines adjacents al seu territori:

Art. 2: La sobirania de la Nació Argentina s'estén aixina mateix al llit de la mar i al subsol de les zones submarines adjacents al seu territori fins a una profunditat de doscents metros o, més allà d'este llímit, fins a a on la profunditat de les aigües suprayacentes permeta l'explotació dels recursos naturals de dites zones.

En 1991 Argentina va sancionar la Llei d'Espais Marítims n.° 23968 (publicada el 5 de decembre de 1991). En el artícul 6 es va establir el llímit exterior de la plataforma continental argentina fins a la vora exterior del marge continental o fins a les 200 milles marines quan la vora exterior no alcançara eixa distància.

Artícul 6. La plataforma continental sobre la qual eixercix sobirania la Nació Argentina, comprén el llit i el subsol de les àrees submarines que s'estenen més allà de la seua mar territorial i a tot lo llarc de la prolongació natural del seu territori fins a la vora exterior del marge continental, o be fins a una distància de DOSCIENTAS (200) milles nàutiques mides a partir de les llínees de base que s'establixen en el art. 1º de la present llei, en els casos en que la vora exterior no aplegue a eixa distància.