Anar al contingut

Província del Neuquén

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Província de Neuquén»)
Per a atres usos d'este terme vore Neuquén.


Neuquén (en el text de la Constitució provincial: Província del Neuquén)[1] és una de les vintitrés províncies que integren la República Argentina. A la seua volta, és un dels vintiquatre estats autogobernados o jurisdiccions de primer orde[2] que conformen el país, i un dels vintiquatre districtes electorals llegislatius nacionals.[3][4] La seua capital i ciutat més poblada és l'homònima ciutat de Neuquén. Està ubicada al noroest de la Regió Patagónica i a l'oest de la Regió del Comahue, la qual ocupa la mitat sur del país; llimita al nort en Mendoza (part de la seua frontera la forma el riu Colorat), al surest en Riu Negre (gran part d'esta frontera la forma el riu Limay) i a l'oest en Chile, en les regions chilenes de Maule, Ñuble, Bío-Bío, La Araucanía, Els Rius i Els Lagos, els llímits dels quals estan determinats per la divisòria d'aigua i el criteri d'alts cims de la cordillera dels Andes. Els llímits de les províncies de La Pampa, Riu Negre, Mendoza i Neuquén, es troben en un punt, en l'intersecció del riu Colorat en el meridiano 68° 15' O. Les principals ètnia que varen habitar esta terra previ al procés d'araucanisació mapuche eren els pehuenches al nort i centre de la província des del riu Barrancas fins al llac Aluminé, i a l'est i sur els gününa këna, junt en atres pobles que vivien en els seus llímits provincials com els tehuelches, els huarpes, els picunche i els huilliche.[5][6][7]

Toponímia

[editar | editar còdic]

La província pren el seu nom del riu Neuquén. Aixina mateix i segons les fonts, el terme Neuquén prové del mapudungún Newenken que significa "correntoso", o de Ñedquén que significa «atrevit, arrogant, audaç».[8]

Una de les primeres alusions es troba en les cròniques d'estrangers del sacerdot alemà Bernardo Havestadt, en l'any 1752, qui en el seu diari de travessia conta que va pernoctar de l'atre costat d'un riu amenazador cridat Neuquén.[9]

Símbols

[editar | editar còdic]
Mutisia, flor de la província del Neuquén
Bandera
La Bandera de Neuquén.

La bandera provincial va ser dissenyada per Mario Aldo Mástice i adoptada per la Llei provincial n.º 1817 del 31 d'octubre de 1989[10] i issada simultàneament en tota la província per primera volta el 28 de novembre. Té tres franges verticals (d'esquerra a dreta: celest, blanc i celest) i en el centre (franja blanca) du alguns elements que apareixen en l'escut de dita província. Les tres franges simbolisen a Neuquén com una província d'Argentina, en la franja blanca pot apreciar-se una tira de llorers en l'Estrela Federal en el seu centre, les estreles, la silueta del Pehuén i el Volcà Lanín.[11]

Himne
Artícul principal → Himne de la Província del Neuquén (Neuquén Trabun Mapu).


Escut
Artícul principal → Escude de Neuquén.
Escut de Neuquén: En una Aruacaría i el volcà Lanín de fondo
Flor
Per Llei Provincial n.º 2465, del 24 d'agost de 2004 es va declarar a la Mutisia (Mutisia decurrens) com a flor de la província del Neuquén.[12] La Mutisia és una flor característica de la regió cordillerana i parcs nacionals, que crida l'atenció per la seua exòtica bellea i colores taronges, morats i blancs, com una pupila de fòc que aguaita entre la verda brancada dels ñires, radals i demés arbres autòctons. Ha segut des de fa temps incorporada a la llegenda regional i cantada pels poetes, ademés de figurar des de fa molts anys en les arts plàstiques a nivell regional.[12]
Arbre
L'araucaria o pehuén és un atre dels seus símbols. Este arbre es troba en les zones cordilleranas de casi tota la província, sent una espècie pertanyent al gènero de coníferes, en el seu característic frut, els piñones, que es coneix i es consumix en tota la província. Este arbre es troba tant en la bandera neuquina com també en la seua escut.
Araucaria, arbre simbòlic de la província de Neuquén

Govern

[editar | editar còdic]

El Govern de la Província de Neuquén és el poder eixecutiu a càrrec de la Província de Neuquén, en Argentina. El Governador de la Província de Neuquén s'elegix cada quatre anys en comicis lliures, secrets i obligatoris, en un sistema de segon regrés i en possibilitat d'una sola reelecció.

Divisió territorial i administrativa

[editar | editar còdic]
Divisió administrativa de la província del Neuquén.

La província es troba dividida en 16 departaments. A continuació es mencionen en orde alfabètic en la seua capçalera històrica entre paréntesis.[13]

Esta divisió departamental a penes es menciona en la Constitució de la Província vigent des de 2006,[14] la que sí és taxativa sobre la definició i classificació de municipis i comissions de foment.

Regió Patagónica

[editar | editar còdic]
Observe's que ademés de les províncies aludides, també comprén territoris en disputa com a part del Camp de Gèl Patagónico Sur, l'Antàrtida Argentina, Malvines i les Illes Georgias del Sur.
Artícul principal → Regió Patagónica (Argentina).

La Regió Patagónica va ser creada pel tractat firmat en la ciutat de Santa Rosa el 26 de juny de 1996, els seus fins són expressats en l'artícul 2 del tractat:

La regió tindrà com a objectiu general proveir al desenroll humà i al progrés econòmic i social, enfortint les autonomies provincials en la determinació de les polítiques nacionals, en la disponibilitat dels seus recursos i el acrecentamiento del seu potencial productiu, conservant l'existència de beneficis diferencials que sostinguen l'equilibri regional.

Les províncies que l'integren són:

La Pampa, Neuquén, Riu Negre, Chubut, Santa Creu i Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur, comprenent el subsol, la Mar Argentina adjacent i l'espai aéreu corresponent.

Els òrguens de govern de la Regió són l'Assamblea de Governadors i el Parlament Patagónico, com a Orgue Eixecutiu la Comissió Administrativa i com a Orgue d'Assessorament i Consulta el Fòrum de Superiors Tribunals de Justícia de la Patagonia.

Qüestions limítrofes en Riu Negre

[editar | editar còdic]

Les províncies de Riu Negre i del Neuquén mantenen diferències limítrofes. En 1883 es va fixar la llínea limítrofa entre els dos llavors territoris nacionals com a prolongació de la llínea que dividix a la Pampa i Mendoza, cridada Meridiano X Oest de Buenos Aires (68° 15' O). Per la millora dels mijos de medició, per a 1966 Riu Negre va sostindre que la llínea deuria córrer-se uns 12 quilómetros a l'oest de la fixada en 1883 i va reclamar una franja de terreny d'unes 193 000 hectàreas en 110 km llineals. Neuquén va rebujar el reclam rionegrino aduint que no es podia anar modificant ellímit cada volta que apareguera una nova bestreta per a medir l'ubicació del meridiano. En 1969, el govern del general Juan Carlos Onganía li va donar la raó a Neuquén pel decret-llei n.º 18.501, decret que va ser rebujat per Riu Negre en ser fet per un govern de facto. La zona en disputa inclou les localitats d'Octavio Pico i Sant Patricio del Chañar.[15]

Abdós províncies també disputen la illa de Manzano, que està ubicada en la marge esquerra del riu Neuquén, a pocs metros del caixco urbà de Barda del Mig (localitat rionegrina) i front a Vista Alegre (localitat neuquina). Degut a que el braç de riu que separa l'illa del territori rionegrino es va secar, esta va perdre la seua condició d'illa i és ara reclamada per Riu Negre.[16]

Diverses illes del riu Limay també es troben en disputa entre Neuquén i Riu Negre, entre elles l'illa Governació unida hui a la també disputada illa Chica.[17][18]

En ellac Nahuel Huapi abdós províncies sostenen una llínea limítrofa divergent, ellímit que corre des del riu Limay fins a Port Blest és objectat per Riu Negre, que sosté que deu passar pel braç Machet, lo que deixaria a l'illa Victoria (la Nahuel Huapi o illa del Nahuel –o jaguar–, que oficialment va ser cridada pels colon criolloeuropeos illa Victoria) en territori rionegrino.[19]

La Província de Riu Negre expressa en l'artícul n.º 8 de la seua constitució sancionada en 1988 el rebuig a la llei de facto n.º 18.501, incloent el reclam de l'illa Victoria.[20]

Història

[editar | editar còdic]

Fins a la creació del Territori Nacional del Neuquén

[editar | editar còdic]

L'ocupació humana de l'actual territori de la província de Neuquén està estimada entre 14.000 i 17.000 anys abans del present. Eixes estimacions estan basades en datats radiocarbónicos i senyes moleculars.[21]

Els restants d'eixes ocupacions es preserven en diferent mida d'acort a una série de factors tafonómicos. Les evidències més antigues en la província de Neuquén es varen trobar en coves o abrics rocosos que varen actuar com a protecció per a eixos materials.[22]

Erro al crear miniatura:
Excavació en la Cova Chenque Haichol en 1979 (Archiu del Museu Gregorio Álvarez).

Els objectes trobats en la cova de Chenque Haichol, prop de Les Lajas, indiquen que eixa zona va ser ocupada a lo manco des del 7000 AC.[23][24] Els arqueòlecs han excavat allí numerosa evidència material que dona conte de successives ocupacions a lo llarc del temps. En les primeres ocupacions es varen registrar puntes líticas triangulars i lanceolades i raspadors i retocadores d'os. També mans de moldre i evidències de caça de guanac. Des del 5000 A. P. es verifica l'aprofitament intensiu dels piñones d'araucaria i d'atres recursos procedents de distints ambients.[25][24]

S'han trobat indicis que al voltant del 1200 anys DC els habitants de la zona sazonaban els seus menjars en la sal extreta de la mina de Troquico, en el nort del departament Ñorquín, fent galeries de fins a 40 metros de profunditat utilisant astrals de pedra en mànecs de fusta.[24]

Els primers habitants de l'actual província del Neuquén varen provindre des dels quatre punts cardinals, especialment des dels passos de la cordillera dels Andes des de l'actual Chile, des del sur de l'actual província de Mendoza i des de la pampa. Estos pobles tenien una gran movilitat i es desplaçaven dins i fòra dels llímits de la província segons les estacions de l'any, les condicions climàtiques i l'abundància de caça i aliment. Les evidències més antigues de ceràmica corresponen als llocs Gubevi i Michacheo, en antiguetats de 1878 ±43 anys AP i 1860 ±40 anys AP respectivament.[26][27] En la zona s'han trobat restants alfareros, i en conjunt en poàcees comestibles del gènero Bromus, que corresponen a la Cultura Pitrén,[28] sent esta considerada com els ancestros dels mapuches actuals, emplaçats des del riu Biobío pel nort, fins a Port Montt pel sur de l'alvertent occidental de la Cordillera dels Andes.[29] Des de temps inmemorials en la província habiten membres de la comunitat mapuche en les distintes àrees de la província, es poden distinguir vàries parcialitat mapuches : picunche; pehuenche, moluches; lafquenches i huilliche.[30]

Les primeres exploracions europees varen ocórrer de part dels espanyols en el XVI alcançant la zona del llac Huechulafquen, fins a allí va aplegar en 1551 Jerónimo d'Alderete buscant la Ciutat dels Césares i aborigen per a reduir-els al règim d'encomana. En 1553 es va produir l'entrada de Francisco de Villagrán qui va permanéixer breument en les vores del riu Collón Curá. En 1620 va haver una entrada per part de Juan Fernández. Durant 1622 Jerónimo Luis de Cabrera i Garay va partir des de Còrdova en 400 hòmens a cavall aplegant a la zona de la confluència dels rius Limay i Neuquén mentres buscava la mítica ciutat dels Césares.[31] En 1649 Diego Ponce de León va derrotar als mapuches a la vora del Huechulafquen encara que va deure retirar-se. Durant la segona mitat del XVII el pare Diego Rosers va recórrer les vores del Llac Nahuel Huapi i va aplegar fins al volcà Lanín a on funda una missió jesuïta en 1653. En 1670 el pare Nicolás Mascardi va fundar la reducció de Nostra Senyora del Nahuel Huapi, a este flare li varen seguir els pares Zúñiga (1686), Guillmo (1715), Havestadt (1751), Menéndez (1791) entre uns atres.

José Francisco d'Amigorena va realisar vàries expedicions al sur de Mendoza entre 1779 i 1794 penetrant fins al departament Chos Mal.[31]

En 1782 partint de Carmen de Patagones Basilio Villarino va remontar el riu Negre, el 23 de giner de 1783 va aplegar a la confluència dels rius Limay i Neuquén acampant en una illa,[31] després va remontar el Limay fins a la confluència en el Collón Curá, i des d'ahí fins al riu Chimehuin.[31]

Alguns fruts introduïts pels misionero varen prosperar, de modo que ya a fins del XVIII i durant la major part del XIX la conca del riu Limay era coneguda com el País de les Pomes.

Erro al crear miniatura:
En l'any 1850 aproximadament, després de ser perseguits durant la Campanya de Roses, la família Martin es va assentar en la comunitat Felipin i varen plantar el seu primer arbre.

Entre 1788 i 1792 el comandant Francisco Esquivel i Aldao va realisar la primera campanya militar sobre el territori del Neuquén, partint des de Mendoza va recórrer 2000 km aplegant fins a Penya Haichel (Les Lajas) i Picún Leufú.[32]

El retor franciscano Francisco Menéndez durant la seua segona expedició va aplegar en 1791 allac Nahuel Huapi a través de l'actual pas Pérez Rosers en la vella ilusió de trobar la ciutat dels Césares.[33]

Just Molina i Vasconcellos en 1805 va explorar la regió nort de la província[34] i un any despuix Luis de la Creu va penetrar des de Chile pel nort de Neuquén i aplega fins a Còrdova.[34]

Els germans Pincheira des de 1819 a 1832 varen habitar en l'actual zona de Varvarco en el Departament Mines,[34] els qui varen encorajar a grups borogas i ranqueles a realisar malons per al robo de ganado i el seu transport a través de la ruta de la Rastrillada gran cap als passos de la cordillera dels Andes de la Província, en l'objectiu de ser baratat en Chile.[35]

Mapa en els moviments de les distintes columnes.

En 1833 va aplegar fins a la confluència dels rius Limay i Neuquén una expedició militar enviada pel governador de Buenos Aires Juan Manuel de Roses, comandada pel coronel Ángel Pacheco i que havia partit de la ciutat de Buenos Aires com a part de la campanya militar al desert. Quan es va sancionar la Constitució de la província de Mendoza el 24 de decembre de 1854, esta constitució va incloure als territoris neuquinos com a part d'eixa província, lo que va ser confirmat en una nota del 5 de novembre de 1862 en resposta de les autoritats d'eixa província a una requisitoria del Ministeri de l'Interior. La Llei N.º 28 del 17 d'octubre de 1862, va dispondre que tots els territoris nacionals existents anara dels llímits o possessió de les províncies siguen nacionals, fins a llavors les províncies de Buenos Aires i de Mendoza mantenien pretensions sobre els territoris patagónicos. La llei n.º 215 del 13 d'agost de 1867 va dispondre en el seu Art. 1:

S'ocuparà per forces de l'Eixèrcit de la República la ribera del Riu Neuquén, des del seu naiximent en els Vages fins a la seua confluència en el Riu Negre en l'Oceà Atlàntic establint la llínea en la marge septentrional de l'expressat riu de Cordillera a mar.

Esta llei va córrer els llímits de la nació fins al riu Negre, deixant fora del territori nacional a la major part de la Patagonia, pero no va tindre efecte sino fins a la conquista del Desert. Per la llei N.º 947 del 5 d'octubre de 1878, els llímits de les terres nacionals situades a l'exterior de les fronteres de les províncies de Buenos Aires, Santa Fe, Còrdova, San Luis i Mendoza, són establits en el riu Negre, des de la seua desembocadura en l'oceà Atlàntic remontant la seua corrent fins a trobar el grau 5.º de llongitut occidental del meridià de Buenos Aires, per est cap al nort, fins a la seua intersecció en el paral 35.º de latitut sur, per este paral fins al meridià 10.º de llongitut occidental de Buenos Aires, per este meridià cap al sur fins a la marge esquerra del riu Colorat i des d'allí remontant la corrent d'este riu fins als seus naixents i continuant pel riu Barrancas fins a la cordillera dels Andes. Quedant establit ellímit nort de la Patagonia en les demés províncies. La Governació de la Patagonia va ser creada per la llei N.º 954, de l'11 d'octubre de 1878. El seu territori s'estenia des dellímit fixat per la llei n.º 947 fins al Cap de Forns. La seua capital va ser Mercés de Patagones (hui Viedma), el 21 d'octubre va ser designat el seu primer Governador, el coronel Álvaro Fancs, qui va procedir a l'inauguració oficial de la Governació el 2 de febrer de 1879.

Coronel Major don Manuel Olascoaga.

En 1879, la denominada conquista del Desert dirigida per Juliol Argentí Roca va quebrar la resistència dels indígenes. En 1880 de les cinc divisions que varen participar en la mencionada campanya, la "IV Divisió" baix el mando del Coronel Major Manuel José Olascoaga, eixida de Mendoza va ingressar en l'actual territori de la província del Neuquén sent aixina creats els forts de Campana Mahuida ( una decena de quilómetros al sur de Loncopué), Ñorquín i "IV Divisió" (Chos Mal). El 8 de febrer de 1883 el V Regiment de Cavalleria de Llínea establix un fortín que després dona lloc a la població de Junín dels Andes, primera fundació en territori neuquino. Al moment de la conquista del Desert, l'antic territori del Comoe (denominació antiga Mapuche del Neuquén) era dominat pels loncos (caps o "cacics") suprems, Purran cap Pehuenche en el nort i Sayhueque en el sur (el Govern de les Pomes), i Inacayal, qui ràpidament va acceptar la ciutadania argentina, en el centre oest. Es considera que cap a 1885 hi havia una població aproximada de 60 000 persones, entre la cordillera dels Andes i el riu Limay i des del riu Colorat fins allac Nahuel Huapi. A l'arribada del Eixèrcit Argentí es trobaven dos assentaments chilens en el Departament Mines, un en les estanys d'Epulafquen i un atre en Varvarco en a on vivien unes 600 persones dedicades al pastoreig de ganado en terres arrendades als pehuenches.[36]

En 1881 es va firmar el tractat de llímits entre l'Argentina i Chile que va assegurar definitivament la possessió argentina dels territoris de la Patagonia oriental. La Governació de la Patagonia va ser després dividida per la llei n.º 1.265 del 24 d'octubre de 1882, creant-se el Territori de la Pampa Central, sent ellímit entre abdós els cursos dels rius Agre, Neuquén i Negre, quedant l'actual territori neuquino dividit entre els dos territoris.

Des de la creació del Territori Nacional del Neuquén

[editar | editar còdic]
Image del pont ferroviari que unix les províncies de Riu Negre i Neuquén.
Vista de Chos Mal en 1883.
Artícul principal → Territori Nacional del Neuquén.

Per la llei n.º 1.532 del 16 d'octubre de 1884, es varen crear els Territoris Nacionals dividint les Governacions de la Pampa i de la Patagonia, entre ells el Territori Nacional del Neuquén, establint-se per primera volta Neuquén com una jurisdicció territorial separada la capital de la qual va ser inicialment Campana Mahuida i posteriorment Chos Mal.

Manuel José Olascoaga va ser el primer governador del Territori Nacional de Neuquén, des de principis de 1885 fins a 1891. En 1887 ellavors Coronel Napoleón Uriburu va aplegar a les costes del riu Agre i va establir el fort IV Divisió en a on es va formar un caseriu al seu entorn i en el qual el Coronel Manuel José Olascoaga va fundar la primera capital del territori.[37] Després sobre la costa del riu Neuquén el 4 d'agost de 1887 funda Chos Mal, designada per Decret Nacional en 1887 capital de la província del Neuquén.[37]

Es va fundar la localitat de Les Lajas un 8 de febrer de 1897 per Enrique Godoy.

Carlos Bouquet Roldán, governador del Territori Nacional del Neuquén entre 1903 i 1906, va propondre traslladar la capital des de Chos Mal a un poblat ubicat en la marge dreta del riu Neuquén, cridat Confluència, per la seua unió en el riu Limay. Esta decisió va generar forts rebujos, ya que en eixe moment un sector de la societat considerava que geopolíticamente era més convenient un poblat prop dellímit en Chile. En 1902 el ferrocarril va creuar fins a Confluència (actual ciutat de Neuquén), que era en l'época solament un caseriu; i en 1913 va aplegar a Zapala.[38]

Per Decret del 19 de maig de 1904 es dividix el territori en 12 departaments i en 1915 el Territori del Neuquén es reorganisa políticament en 16 departaments.[39]

El 12 de setembre de 1904 es funda oficialment la ciutat de Neuquén. La ciutat de Zapala festeja la seua fundació el dia 12 de juliol de 1913, data en que va ser aprovada la subdivisió de lots. En 1918 es descobrixen jaciments de petròleu en Plaça Huincul, Cutral Co i Challacó.[38]

El 15 de maig de 1932 es funda la ciutat de Vila la Angostura despuix de l'inauguració de l'estació telegràfica "Correntoso" en el seu port.[40]

El 22 d'octubre de 1933 Víctor Ezio Zani funda la ciutat de Cutral Co. El 12 d'agost de 1954, el Congrés Nacional va aprovar la llei n.º 14.315 Orgànica dels Territoris Nacionals. El 15 de juny de 1955 el Congrés Nacional va sancionar la llei n.º 14.408 promulgada pel Poder Eixecutiu Nacional el dia 28 per la qual es va crear la Província del Neuquén i atres 4 més. Pel decret llei n.º 4.347 del 26 d'abril de 1957 es va facultar als comissionats federals a convocar al poble de les noves províncies per a que elegixquen els convencionals que procedirien a dictar les seues primeres constitucions, a fi de ser constituïdes com a tals. La Llegislatura Provincial va aprovar, per mig de la Llei N.º 19 de l'any 1958, la creació del Banc de la Província de Neuquén. Dos anys despuix, el 3 d'octubre del 1960, el banc va obrir les seues portes en Avinguda Argentina 45 de la ciutat de Neuquén.[41]

La Constitució Provincial va ser sancionada el 29 de novembre de 1957, esmenada el 20 de març de 1994 i reformada per la Convenció Constituent el 17 de febrer de 2006.

Erro al crear miniatura:
Armes confiscades al grup terroriste RAM despuix d'un operatiu realisat per la Gendarmería Nacional Argentina.

En l'any 2009, es va registrar la primera referència concreta a una acció violenta del grup insurgent conegut com Resistència Ancestral Mapuche (RAM) va ser publicada pel blog d'esquerres indymedia. En l'entrada de l'1 d'octubre de 2009 es comenta la notícia apareguda en un diari chubutense de que «Ahir a la matinada, a les 2.50 h, autors ignorats varen trencar tots els vidres de l'estació de servici ubicada en l'intersecció d'Avda. Fontana i Avda. Ameghino d'Esquel. Després d'això varen tirar panflets en elloc. S'investiga el hecho».[42] Segons indymedia, «encara que la prensa winka no ho diga esta acció va ser realisada per un grup de Resistència Ancestral Mapuche en contra de les inversions capitalistes petroleres i els proyectes a eixecutar, contra el despulle els atropells i la repressió, en Memòria de Kollio per la Reconstruccion i la Liberacion».[43] <

Des de 2017 alguns funcionaris argentins han calificat informalmente al supost grup com terroriste,[44] pels actes violents que realisen,[45][46][47] i els sabotages que es reivindiquen,[48] en especial atentats contra la propietat privada com crema de camps, cort de rutes, vandalisme en algunes propietats i cuatrerisme.[49][50][51][52] El govern argentí de Maurici Macri va informar «oficialment» en 2017, que havia confirmat que la RAM està finançada per una organisació anglesa en sèu en Bristol, Regne Unit —identificat com Mapuche Internationalink, que té la seua sèu en el n.º 6 de Lodge Street, en la Ciutat de Bristol, des de l'any 1978— i ho va vincular en la situació d'ocupació per eixe país de les Illes Malvines.[53]

El 5 de febrer de 2025, el Govern Argentí al mando de Javier Milei va declarar a la RAM com a «organisació terrorista» despuix que el governador de Chubut, Ignacio Torres, va vincular a la RAM en els incendis en la zona —que continuen actius i han afectat ya més de 20.000 hectàrees— i va acusar a Jones Huala d'instigar-els. Elíder mapuche, no obstant, va deslligar a l'organisació RAM dels incendis forestals que s'han propagat en la Patagonia argentina des de decembre: «Jamai ho hem fet ni ho faríem», va argumentar despuix d'haver segut acusat de provocar eixos fòcs.[54]

Geografia

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Principals cerros i volcans.
Volcà Lanin i llac Tromen.
Llac Traful en el parc nacional Nahuel Huapi.
Cascada del riu Agre.
Llac Moquehue en hivern

Ubicada en el suroest del país, els llímits de la província en part es recolzen en accidents naturals: els rius Colorat i Limay i la Cordillera dels Andes. Presenta dos paisages ben diferenciats: a l'oest, la porció andina (caracterisada pel seu relleu montanyós) i a l'est, l'àrea de replanells i valls. La major part del territori està a penes coberta d'una vegetació d'estepa o d'este arbustiva; no obstant, la franja més propenca a la Cordillera dels Andes, especialment en la mitat sur de la província, està coberta d'un dens bosc andino patagónico. En el seu extrem suroest, existixen chicotets reductes de selva valdiviana. La regió dels replanells i valls es caracterisa per un relleu escalonat, que disminuïx d'oest a est, existint en mig de la replanell patagónica, especialment en els Plans d'Huipinco, existixen importants zones d'afonament tectònic que en certs casos tenen salines en el seu nivell de base (conca d'Añelo, baix de la Ralla, baix dels Choiques), en uns atres donen lloc a estanys naturals com la del parc nacional Estany Blanc i en uns atres, durant la segona mitat de XX han segut transformades en grans llac artificials d'aigua dolça, tals els casos de la conca Barreals transformada en l'embasse Cerros Colorats) i la conca del Chocón (embassament Ezequiel Ramos Mexía).

Relleu

[editar | editar còdic]

El mig físic provincial presenta un escalonamiento decreixent d'oest a est, provocant que la majoria dels cursos d'aigua seguixquen el mateix rumbo.[55]

La cordillera dels Andes conta en varis picos importants, en el nort l'altura més alta és la del volcà Domuyo, de 4709 m s. n. m.; al sur, el pico més alt és el volcà Lanín, de 3776 m s. n. m.[55]

Principals cims:

  • Volcà Domuyo (4709 m s. n. m.)
  • Volcà Tromen (4114 m s. n. m.)
  • Volcà Lanín (3776 m s. n. m.)
  • Cerro Palao (3583 m s. n. m.)
  • Cerro Chenque Mallín (3535 m s. n. m.)
  • Cerro Cochicó (3525 m s. n. m.)
  • Cerro La Creuada (3520 m s. n. m.)
  • Cerro Wayle (3296 m s. n. m.)
  • Cerro Centinela (2813 m s. n. m.)
  • Cerro Buta Mallín (2732 m s. n. m.)
  • Cerro Guañacó (2713 m s. n. m.)
  • Cerro Punteagudo (2699 m s. n. m.)
  • Cerro Butahuao (2578 m s. n. m.)
  • Cerro Blau (2437 m s. n. m.)
  • Cerro Chapelco (2394 m s. n. m.)
  • Cerro Bayo Nort (2342 m s. n. m.)
  • Cerro Rucachoroi (2296 m s. n. m.)
  • Volcà Huanquihue (2260 m s. n. m.)
  • Cerro Relem (2224 m s. n. m.)
  • Cerro Saihueque (2194 m s. n. m.)
  • Cerro Bayo (2158 m s. n. m.)
  • Cerro Clucnu Chumpirú (2144 m s. n. m.)
  • Cerro Curruhué (2130 m s. n. m.)
  • Cerro Aseret (2108 m s. n. m.)
  • Cerro els Àngeles (2098 m s. n. m.)
  • Cerro Taula (2068 m s. n. m.)
  • Volcà Auca Mahuida (2058 m s. n. m.)
  • Pico Traful (2040 m s. n. m.)
  • Cerro Travessada (1940 m s. n. m.)
  • Cerro Chañy (1849 m s. n. m.)
  • Cerro Colorat (1778 m s. n. m.)
  • Cerro Escurçons (1772 m s. n. m.)
  • Volcà Batea Mahuida (1760 m s. n. m.)
  • Cerro Quimtriqueu (1574 m s. n. m.)
  • Cerro Guanac (1432 m s. n. m.)
  • Cerro de la Finestra (1322 m s. n. m.)

Recursos hídrics

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Conques hidrogràfiques de la província del Neuquén.

En la zona sur dels Andes es troben gran cantitat de bells llacs travesseres d'orige tectònic glaciar, vintisset llac estan continguts dins de la geografia neuquina. El riu Limay és el de major cabal de la província i els volums aportats per la seua conca són aprofitats per a producció d'energia elèctrica i regulació de cabals, per mig d'un complex d'assuts.[55]

Neuquén conta en diverses conques hidrogràfiques que aporten una important cantitat de rius i llac, a pesar d'això la major part de la superfície de la província és àrida. Les principals conques del Neuquén, les dels rius Limay i Neuquén, recorren d'oest a este casi tota la província per a després desembocar en la conca del riu Negre.

Conca del Riu Limay
Els principals afluents del riu Limay són ellac Nahuel Huapi, rius Traful, Collón Curá, Sañico i Picún Leufú. Desemboca en el riu Negre, i este finalment en l'Atlàntic.
Conca del Riu Neuquén
Afluent del riu Neuquén, rius Agre, Pichi Neuquén, Varvarco, Guañacos, leo, Nahueve, Reñileivú, Trocoman, Curi Leivu, Covunco.
Conca del Riu Colorat
El principal afluent és el riu Barrancas.
Conca del Llac Lácar
Ellac té com a afluents als rius Pocahullo, Gran, Culebra, Quechuquina, Pucará i les seues aigües desemboquen en l'oceà Pacífic a través de riu Hua Hum.
Conca d'Añelo

L'atra conca destacada és la del riu Colorat. Tots els rius neuquinos, trentatrés en total, tenen un règim de doble riuada, en primavera i estiu, pel derretimiento de les neus i per les pluges.

En el sector nort de la província es troben abundants termas i géiseres, especialment en les zones del Domuyo (a on abunden també solfataras) i de Caviahue-Copahue. S'han fet importants dics i embassaments sobre els rius Limay i Neuquén en la finalitat d'aprofitar el seu cabal i controlar les riuades per a facilitar i millorar les àrees de rec. Estos emprendimientos han possibilitat el conegut Alt Valle.

Recursos Energètics

[editar | editar còdic]

La Província de Neuquén conta en vasts recursos naturals, entre ells petròleu i gas. Concentra el 72% de la producció de gas natural i el 66% del petròleu del país.[56] La Conca Neuquina alberga les reserves de shale gas i shale oil de Vaca Morta, una de les principals formacions a nivell mundial.

Clúster Neuquén Nort
[editar | editar còdic]

Inclou les concessions Senyal Cerro Bayo, Volcà Auca Mahuida, Don Ruiz i Les Manades. YPF va cedir el control al consorci liderat per Bentia Energy (70%) i Ingenieria ALVENC (30%), despuix del procés “Proyecte Andes”.[57]

Clúster Neuquén Sur
[editar | editar còdic]

Agrupa concessions com Al Nort de la Dorsal i l'històric Octógono Fiscal (el primer pou en Neuquén, 1918), sumant també Dadin. En abril de 2025 es va autorisar la cessió a Bentia Energy.[58]

Clúster Vaca Morta (no convencional)
[editar | editar còdic]

Encara que el terme "cluster" sol referir-se a àrees convencionals, el Clúster Vaca Morta agrupa empreses (Pimes, operadores, proveïdors) que colaboren per a explotar les formacions.[59]

Clima

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Mapa climàtic del Neuquén segons la classificació climàtica de Köppen
Erro al crear miniatura:
Tipos de clima.

En general, el clima neuquino és de tipo continental, fret, en estació templada. Les seues estacions estan invertides sobre l'hemisferi nort, tenint estius de Decembre a Març i hiverns de Juny a Setembre. En les seues respectives estacions intermiges; Autumnes de Març a Juny i Primaveres de Setembre a Decembre. Els hiverns són crus, en freqüents gelades, les nevades en esta estació són comunes en la major part de la província, en major freqüència cap a l'oest i menor cap a l'est. Aixina, es poden distinguir cinc modalitats climàtiques que determinen regions i paisages diferents:

  • Semiárido de replanell
  • Semiárido de montanya
  • Semiárido serrà patagónico
  • Subhúmedo andino
  • Perhúmedo andino

Àrees naturals protegides

[editar | editar còdic]

El territori de la província, és d'un dels més rics del país sobre biodiversitat i àrees protegides, entre les que es poden contar:

1 ESTANYS d'EPULAUQUEN

La província del Neuquén suma aproximadament una superfície de 1 034 875 hectàrees, l'11 % de la superfície de la província, de les quals 883 251 ha (el 85,4 %) corresponen a àrees nacionals i 151 624 ha (el 14,6 %) a àrees provincials.[60]

Població

[editar | editar còdic]
Piràmide de població del Neuquén, segons el Cens de 2022.

La província va viure en elapsus entre els censos 1980 i 1991 un important creiximent poblacional, de casi 150.000 habitants (molt accelerat per a la regió sobre la que s'ubica), superant a Chubut i posicionant-se com la segona província més poblada de la Patagonia, despuix de Riu Negre. En els subsegüents censos s'observa un creiximent més llent, d'al voltant de 80.000 habitants cada 10 anys.

Població total de la província per censos
   Cens       Població     Creiximent intercensal   Densitat (hab./km²) 
1895 14.517[62] - 0,15
1914 28.866[62] +98,84% 0,31
1947 86.836[62] +200,82% 0,92
1960 109.890[62] +26,55% 1,17
1970 154.143[62] +40,27% 1,64
1980 243.850[62] +58,20% 2,59
1991 388.833[62] +59,46% 4,13
2001 474.155[63] +21,94% 5,03
2010 550.344[64] +16,07% 5,85
2022 710.814 [61] +28,9% 7,5


Grups ètnics

[editar | editar còdic]

Població indígena

[editar | editar còdic]

Segons senyes del cens de 2022, el 7,7 % dels habitants de la província es reconeixen com a descendents o part de pobles indígenes. D'esta manera, Neuquén s'instala com la quinta província en més percentage de població originària d'Argentina. Els departaments en major percentage de població indígena són Catán l (34,6%) i Aluminé (32,9%).[65][66]

Principals ciutats

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Baixada del Rahue, camí a Aluminé.
Erro al crear miniatura:
Localitat de Barrancas

A continuació s'enumeren els 10 municipis de més de 15 000 habitants, ordenats per la seua població en el cens 2022.

Erro al crear miniatura:
Vista del centre de la localitat de Vila La Angostura.
Erro al crear miniatura:
Vista del centre de la localitat de Sant Martín dels Andes.
Vista general de la localitat del Huecu.
Vista a carrers nevats de Sant Martín dels Andes
Localitat Departament Població 2022
Neuquén Confluència 288 896
Plottier Confluència 52 190
Centenari Confluència 48 721
Zapala Zapala 40 472
Cutral Co Confluència 40 334
Sant Martín dels Andes Lacar 36 913
Racó dels Sauces Pehuenches 24 203
Junín dels Andes Huiliches 18 716
Plaça Huincul Confluència 15 887
Chos Mal Chos Mal 15 567

Infraestructura

[editar | editar còdic]
Formació en el seu pas per la ciutat de Neuquén.

Transport

[editar | editar còdic]
Mapa de 1962 que mostra tot el ramal que travessa Neuquén i la veïna província en detalle
Pont sobre el Riu Correntoso en el sur de la província.
Ruta 237 en el seu pas per la localitat de Pedra de l'Àguila.
Estació de ferrocarril en la localitat de Zapala.
Erro al crear miniatura:
Vista de l'aeroport Chapelco.

El mig de transport més desenrollat és el vial, la província és travessada per rutes nacionals i provincials que comuniquen en la província de Mendoza, La Pampa, Riu Negre i a través de diversos passos fronteriços en Chile.

Aeroportuario
La principal terminal aeroportuario és l'Aeroport Internacional President Perón en la ciutat de Neuquén que servix de distribuïdor de passagers i de càrrega al restant de la província. Li seguix en importància l'Aeroport Chapelco entre les localitats de Sant Martín dels Andes i Junín dels Andes, ademés de tindre més aeroports en l'interior, cóm:
Vial
Rutes Nacionals: 22, 40, 231, 234, 237 i 242.
Ferroviària
Posseïx molt poc estés este mig de transport a penes 188 km. És punta de rieles del Ferrocarril General Roca des de l'estació Zapala. La llínea és operada per l'empresa Ferrosur en modalitat de càrrega. Es troba en procés l'extensió de vies fins a la localitat de Les Lajas en la finalitat de concretar la construcció del Trasandino.
Passos fronteriços
Quadro de passos fronteriços[67][68]
   Pas fronteriç       Altura       Ruta d'accés       Àrea o lloc que vincula   
Moradura Samoré 1314 m s. n. m. RN 231 Vila La Angostura, [[Image:Flag_of_Argentina

.png|20px]]
Osorno, Chile CHL

Hua Hum 673 m s. n. m. RP 48 Sant Martín dels Andes, [[Image:Flag_of_Argentina

.png|20px]]
Pirehueico, Chile CHL

Carirriñe 1168 m s. n. m. RP 62 Sant Martín dels Andes, [[Image:Flag_of_Argentina

.png|20px]]
Panguipulli, Chile CHL

Mamuil Mal (Tromen) 1253 m s. n. m. RP 60 Junín dels Andes, [[Image:Flag_of_Argentina

.png|20px]]
Villarrica, Chile CHL

Icalma 1269 m s. n. m. RP 13 Zapala, [[Image:Flag_of_Argentina

.png|20px]]
Icalma, Chile CHL

Pi Hachado 1864 m s. n. m. RN 242 Les Lajas, [[Image:Flag_of_Argentina

.png|20px]]
Lonquimay, Chile CHL

Copahue 2013 m s. n. m. RP 26 Loncopué, [[Image:Flag_of_Argentina

.png|20px]]
Alt Bío Bío, Chile CHL

Pichachén 2040 m s. n. m. RP 6 Chos Mal, [[Image:Flag_of_Argentina

.png|20px]]
Antuco, Chile CHL

Buta Mallín 1915 m s. n. m. RP 38 [[Image:Flag_of_Argentina

.png|20px]]
Chile CHL

Lumabia - Salitre[69][70] 1758 m s. n. m. RP 45 Les Ovelles, [[Image:Flag_of_Argentina

.png|20px]]
Sant FabiánChile CHL

Seguritat i defensa

[editar | editar còdic]

La seguritat pública de la província és brindada per la Policia de la Província del Neuquén en tot el seu territori.[71] En els passos fronteriços es troba Gendarmería Nacional, en els llac i vies navegables Prefectura Naval Argentina i en els aeroports la Policia de Seguritat Aeroportuario. També les àrees naturals conten en la protecció els guardaparques de l'Administració de Parcs Nacionals i Guardafaunas propis de la Província del Neuquén. Com a part de l'esquema de defensa nacional, l'Estat Argentí ha dispost l'establiment de numerosos components del Eixèrcit Argentí dins del seu territori.

Unitats de les forces armades desplegades en territori neuquino
   Força Armada       Unitat       Dependència       Localitat d'assent       Any de creació   
Eixèrcit Argentí VI Brigada de Montanya «General de Divisió Conrado Excelso Villegas» 2.ª Divisió d'Eixèrcit Ciutat de Neuquén s/d
Eixèrcit Argentí Batalló d'Ingeniers de Montanya 6 VI Brigada de Montanya Ciutat de Neuquén s/d
Eixèrcit Argentí Companyia de Comunicacions de Montanya 6 VI Brigada de Montanya Ciutat de Neuquén s/d
Eixèrcit Argentí Secció d'Aviació d'Eixèrcit de Montanya 6 VI Brigada de Montanya Ciutat de Neuquén s/d
Eixèrcit Argentí Companyia d'Inteligència 6 VI Brigada de Montanya Ciutat de Neuquén s/d
Eixèrcit Argentí Regiment d'Infanteria de Montanya 10 «Tinent General Racedo» VI Brigada de Montanya Covunco s/d
Eixèrcit Argentí Regiment d'Infanteria de Montanya 26 «Coronel Benjamin Moritán» VI Brigada de Montanya Junín dels Andes s/d
Eixèrcit Argentí Grup d'Artilleria de Montanya 6 VI Brigada de Montanya Junín dels Andes s/d
Eixèrcit Argentí Regiment d'Infanteria de Montanya 21 «Tinent General Rufino Ortega» VI Brigada de Montanya Les Lajas s/d
Eixèrcit Argentí Companyia de Caçadors de Montanya 6 VI Brigada de Montanya Primers Pins s/d
Eixèrcit Argentí Regiment de Cavalleria de Montanya 4 «Coraceros Generalavalle» VI Brigada de Montanya Sant Martín dels Andes s/d
Eixèrcit Argentí Grup d'Artilleria 16 VI Brigada de Montanya Zapala s/d
Eixèrcit Argentí Companyia de Sanitat 6 - BAL Neuquén VI Brigada de Montanya Zapala s/d
Eixèrcit Argentí Base de Respallogístic Neuquén VI Brigada de Montanya Zapala s/d

Economia

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Frontera del Celler Malma.

La principal activitat productiva és l'explotació d'hidrocarburs. La conca neuquina, compartida en Riu Negre, La Pampa i Mendoza, és la zona petrolera i gasífera més important d'Argentina. Ademés produïx el 52 % de l'energia elèctrica (principalment hidroelectridad) del país en centrals en els embassaments Pedra de l'Àguila, Pichi Picún Leufú, El Chocón, Planicie Banderita i Alicurá. Un atre sector important és la fruticultura, en produccions de pomas, peras, duraznos, prunas, zarzaparrilla i guindes, especialment en la zona del Alt Valle, en eixa mateixa vall s'està produint raïm i vi blanc fi. Una de les activitats que més creiximent ha tingut en els últims anys és el turisme, especialment en la zona cordillerana i tant en temporada estival o hivernal. Conta en centres de turisme internacional, com a Sant Martín dels Andes i Vila La Angostura, tenint ademés tres Centres d'esquí (Chapelco, Cerro Bayo i Caviahue) i dos Parcs de Neu (Cerro Wayle i Batéa Mahuida - este últim administrat per una comunitat aborigen de la població criolla en orígens tson'k i mapuche cridada puel que residix principalment en Vila Pehuenia-).

Producte Brut Geogràfic[72]
 Any   Corrent 
(pesos)
 		 Constant 
(pesos de 2004)
1993 3.855.832.522 10.676.300.907
1994 4.477.794.235 12.885.826.930
1995 4.851.476.776 13.261.936.491
1996 5.328.410.741 13.814.710.363
1997 5.419.072.420 14.563.981.281
1998 5.089.351.927 15.061.897.350
1999 5.380.663.643 14.770.690.781
2000 6.383.699.402 14.414.960.086
2001 5.900.836.849 14.013.450.737
2002 10.090.279.697 13.019.413.049
2003 11.214.993.840 13.472.768.805
2004 13.385.668.646 13.385.668.646
2005 15.847.615.890 13.187.753.498
2006 18.990.745.223 13.354.494.976
2007 21.588.598.404 13.791.964.431
2008 26.423.312.567 13.756.323.089
2009 29.600.118.111 13.963.934.042

Turisme

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Deports i turisme d'hivern en el cerro Bayo, Vila la Angostura

La província conta en una variada i tradicional oferta turística. La regió dels llac és potser la més coneguda, en a on les localitats de Sant Martín dels Andes i Vila La Angostura destaquen com a punts turístics tant en l'época estival com a hivernal. Aixina mateix, la província posseïx un gran potencial turístic que es troba en ple desenroll. És possible dividir la província en quatre zones d'interés turístic:[73]

Patagonia de les valls i volcans
Localisada en el nort de la província, esta regió està orientada al fruïment del contacte en la naturalea verge.[73] La presència del Domuyo, el cim més alt de la Patagonia, representa un atractiu que permet gojar del senderisme i el montanyisme.[73] En este sector es troben les àrees naturals protegides com el Parc Provincial Tromen, el Monument Natural Provincial Cañada Molina, la Reserva Forestal Estanys d'Epulauquen i la Reserva Natural Domuyo.[73]
Patagonia dels llac
Es troba ubicada en l'oest de la província des del centre fins al sur. Les activitats que es realisen en esta zona es relacionen en el turisme d'aventura: balsisme, montanyisme, cayac, mountain bike, vol a vela, cavalcates i unes atres.[73] Aixina mateix, es poden visitar estàncies i establiments agroturísticos, comunitats mapuche i circuits relacionats en el turisme religiós i el avistaje de més de cent espècies migratòries i del còndor en lo més alt dels Andes.[73] La Patagonia dels Lagos és reconeguda per la seua cultura, reflectida en les seues artesania; i per la seua gastronomia elaborada en productes típics com la rosa mosqueta, les carns de cérvol i javalí.[73]
Patagonia termal
S'ubica al noroest de la província. Els boscs d'araucarias de Caviahue contrasta en el paisage llunar de Copahue.[73] El turisme termal, spa i relax definix a esta regió. Ya des de l'antiguetat, els mapuches otorgaven poders espirituals a estes aigües calentes i sulfurosas característiques de Neuquén.[73]
Estepa dels dinosauris
S'ubica a l'est de la província, en la Conca Neuquina integrada per un conjunt de capes geològiques que registren una antiguetat d'entre 70 i 110 millons d'anys, en importants troballes de fòssils d'animals i vegetals.[73] Aixina mateix, es caracterisa per la producció de frutes de carozo i pepita; i pels establiments vitivinícolas. En esta regió es troba la ciutat de Neuquén, ubicada en la confluència dels rius Neuquén i Limay, capital provincial i una de les ciutats més importants de la Patagonia.[73]

Població

[editar | editar còdic]

Cense 2001: Població total: 474 155. Cens 2010: Població total: 551 266. Població urbana: 505 012. Població rural: 46 254.


Neuquinos destacats

[editar | editar còdic]

Vejau la categoria:Persones de la província de Neuquén.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ saij. gob. ar/legislacion/constitucion-neuquen-2006. htm Constitució de la Província del Neuquén
  2. ↑ argentina. gob. ar/validez-nacional-de-titulos/jurisdiccion "Jurisdicció de primer orde" en Argentina
  3. ↑ casarosada. gob. ar/nuestro-pais/organizacion? id=2619 Estats Provincials - "La República Argentina és un estat Federal constituït per 23 Províncies i una Ciutat Autònoma".
  4. ↑ wipo. int/edocs/lexdocs/laws/es/ar/ar075es.pdf Constitució Nacional Argentina vigent - Segona part "Autoritats de la Nació"
  5. ↑ argentina. gob. ar/provincia-del-neuquen Província del Neuquén, Estat argentí.
  6. ↑ com/resources/pueblosoriginarios/pueblosIndigenas/araucanos.pdf Araucanos (Mapuches), Elbibliote. com.
  7. ↑ wordpress. com/2022/10/12/historia-localos-puelches/ Els puelches de Que el seu: «gent de l'Est», RevistaKM0.
  8. ↑ neuquen. gov. ar/index. php? option=com_content&view=artícul&id=13&Itemid=119 Sobre Neuquén sitie web oficial de la província del Neuquén, consultat el 21 de decembre de 2010
  9. ↑ Memòria chilena memoriachilena. cl/602/artículs-123334_recurso_2.pdf Artículs per al bicentenario. Tom I Pròlec: Ana Tironi Barris. Biblioteca Biblioteca Nacional de Chile. Pag. 85 Nota 137
  10. ↑ neuquen. gov. ar/pdf/bo13071903360.pdf «Bolletí Oficial Prov. del Neuquén n.º 3360».Bolletí Oficial Prov. del Neuquén n.º 3360.Consultat el 13 d'agost de 2018.
  11. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Simbolos
  12. ↑ 12,0 12,1 legislaturaneuquen. gov. ar/hln/documentos/labanca/labanca015.pdf La mutisia, flor provincial del Neuquén legislaturaneuquen. gov. ar/hln/documentos/labanca/labanca015.pdf archivat en Wayback Machine. La Banca del Ciutadà. Consultat el 04 d'agost de 2013.
  13. ↑ Segons mapa archive. org/web/20120527152636/http://www. neuquentur. gob. ar/file_download/12/mapa_neuquen.pdf Ret vial turística publicat en elloc de turisme del govern de la província.
  14. ↑ neuquen. gov. ar/images/stories/laprovincia/Constitucionprov.pdf Constitució de la Província de Neuquén reformada per la Convenció Constituent de febrer de 2006
  15. ↑ clarin. com/diario/2005/10/17/elpais/p-00801. htm Una baralla limítrof entre Neuquén i Riu Negre és tema de campanya clarin. com/diario/2005/10/17/elpais/p-00801. htm archivat en Wayback Machine., artícul publicat el 17 d'octubre de 2005 en el diari Clarín per Osvaldo Ortiz; consultat el 27 de decembre de 2010.
  16. ↑ «archive. org/web/20080228074244/http://www. rionegro. com. ar/arch200507/24/r24n02. php Illa Manzano». Archivat des d'el rionegro. com. ar/arch200507/24/r24n02. php original, el 28 de febrer de 2008. Consultat el 27 d'octubre de 2007.
  17. ↑ «archive. org/web/20071212151719/http://www. rionegro. com. ar/arch200510/02/o02f02. php PANORAMA NEUQUINO: Mentires que maten 02-10-05». Archivat des d'el rionegro. com. ar/arch200510/02/o02f02. php original, el 12 de decembre de 2007. Consultat el 27 d'octubre de 2007.
  18. ↑ archive. org/web/20080228074228/http://www. rionegro. com. ar/arch200211/r12j23. html Neuquén apura la definició de llímits 12-11-02
  19. ↑ diariodecuyo. com. ar/home/new_noticia. php? noticia_id=48119 Diari de Que el seu
  20. ↑ ambiente. gov. ar/archivos/web/biblioteca/File/Contituciones/cp_rionegro.pdf Constitució de Riu Negre en el reclam de l'illa Victoria ambiente. gov. ar/archivos/web/biblioteca/File/Contituciones/cp_rionegro.pdf archivat en Wayback Machine.
  21. ↑ sciencedirect. com/science/artícul/pii/S1040618216301495 «Peopling clave, spatial occupation and demography of Clapix Pleistocene–Holocene human population from Patagonia».Quaternary International.425
    214–223.ISSN 1040-6182.doi:10.1016/j. quaint.2016.05.004.Consultat el 19 d'octubre de 2019.
  22. ↑ conicyt. cl/scielo. php? script=sci_abstract&pid=S0717-73562019000300363&lng=en&nrm=iso&tlng=en «PALEODEMOGRAPHIC INFERENCES OF THE NORTHWEST OF PATAGONIA. INSIGHTS FROM THE AQUIHUECÓ SITE, NEUQUÉN PROVINCE, ARGENTINA».Chungará (Arica).51(3)
    363–380.ISSN 0717-7356.doi:10.4067/S0717-73562019005001302.Consultat el 19 d'octubre de 2019.
  23. ↑ Anals d'Arqueologia i Etnologia.43-45
    1-740.
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 Història del Neuquén, Pangera Editora, 2001, pág. 25.
  25. ↑ Cuneo (2010). «Arqueologia de la conca del riu Neuquén», R. Masera, Lew, J. & Guillermo Serra Peirano (ed.). Els rius mesetarios norpatagónicos. Aigües generoses del Vaja a l'Atlàntic, Ministeri de Producció de Riu Negre, Viedma, p. 197-250.
  26. ↑ «Gubevi I: un lloc en restants òsseus humans associats a ceràmica en el departament Mines, zona nort de la província del Neuquén».Terceres Jornades d'Història Regional.
  27. ↑ conicyt. cl/scielo. php? script=sci_abstract&pid=S0718-22442012000100013&lng=en&nrm=iso&tlng=en «Explotation of wild and domesticated resources in Neuquén: implications of the recovery of corn and algarrobo remains in clapix holocene grinding artefacts».Magallania (Punta Arenes).40(1)
    229–247.ISSN 0718-2244.doi:10.4067/S0718-22442012000100013.Consultat el 19 d'octubre de 2019.
  28. ↑ scielo. cl/scielo. php? script=sci_abstract&pid=S0718-68942014000200006&lng=en&nrm=iso&tlng=en «Colors on the North Shore of Llac Traful, Neuquén, Argentina».Bolletí del Museu Chilé d'Art Precolombino.19(2)
    95–105.ISSN 0718-6894.doi:10.4067/S0718-68942014000200006.Consultat el 1 de juliol de 2017.
  29. ↑ 1969-, Millén Paill, José, (2006). worldcat. org/oclc/123502187 --Escolta, winka--! : quatre ensajos d'Història Nacional Mapuche i un epílec sobre el futur. OCLC 123502187. ISBN 9562828514.
  30. ↑ Història del Neuquén, Pangera Editora, 2001, pág. 27.
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 31,3 Història del Neuquén, Pangera Editora, 2001, pág. 64.
  32. ↑ archive. org/web/20081105091327/http://www. rs. ejercito. mil. ar/contenido/Nro649/Revista/provincias. htm Revista del suboficial, Eixèrcit Argentí
  33. ↑ Història del Neuquén, Pangera Editora, 2001, pág. 66.
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 Història del Neuquén, Pangera Editora, 2001, pág. 65.
  35. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Archivat des d'el lanacion. com. ar/1242474-les-perdidas-cicatrices-de-la-zanja-de-alsina original, el 3 d'octubre de 2016. Consultat el 27 de setembre de 2013.
  36. ↑ archive. org/web/20120111164815/http://www. neuquentur. gob. ar/norte-neuquino/1155/resena-historica Nort Neuquino. Resenya històrica
  37. ↑ 37,0 37,1 archive. org/web/20060501154410/http://www. neuquen. gov. ar/org/cultura/historiadeneuquen. htm Història de Neuquén Sitie web oficial de la Província del Neuquén. Consultat el 20 de decembre de 2011.
  38. ↑ 38,0 38,1 archive. org/web/20130424115008/http://neuquen. com/prov_nqn_historia. php Resenya Sitie web neuquen. com. Consultat el 20 de decembre de 2011.
  39. ↑ [enllaç trencat] Sitie web paseandoenargentina. com. ar. Consultat el 20 de setembre de 2011.
  40. ↑ «diarioandino. com. ar/noticias/2014/05/15/142391-el-15-de-mayo-de-1932-se-fundaba-villa-la-angostura El 15 de maig de 1932, es fundava Vila La Angostura...» (en és-ar). DiarioAndino. Consultat el 2026-04-03.
  41. ↑ bpn. com. ar/ Resenya històrica Sitie web bpn. com. ar. Consultat el 20 de decembre de 2011.
  42. ↑ https://www. elchubut. com. ar/despliegue-noticias. php? idnoticia=5649
  43. ↑ «argentina. indymedia. org/news/2009/10/695547. php Esquel Trenquen vidres d'estació de servici i tiren panflets».
  44. ↑ «rionegro. com. ar/region/són-terroristas--ministro-de-chubut-acuso-a-els-mapuches-del-grupo-ram-GG1998967 Ministre de Chubut va acusar als mapuches del grup RAM: 'Són terroristes'». Ric Negre.
    • Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
    • «cronista. com/economia-politica/acto-de-terrorisme-mapuche-en-el-bolson-la-gobernadora-pidio-ayuda-a-nacion-y-crearon-equipo-per a-investigar-el-ataque-incendiario/ "Terrorisme" mapuche en El Bolsón: la governadora va demanar ajuda a Nació per a investigar el brutal ataque».
  45. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. clarin. com. Consultat el 31 d'agost de 2020.
  46. ↑ Traverso, Juan Martin. google. com. ar/books? id=QqadDwAAQBAJ&pg=PT202&lpg=PT202&dq=Resistencia+Ancestral+Mapuche+com. cl&source=bl&ots=UWsVkhMlTZ&sig=ACfU3U1wL4jOIlwAC4wo8b_0YRRCpL73yg&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwi-ws_ylMbrAhX_JLkGHfatB4M4HhDoATANegQIARAB#v=onepage&q=Resistencia%20Ancestral%20Mapuche%20com. cl&f=false Patagonia geopolítica i mapuches (en és), Global Contents. ISBN 978-987-46824-3-7.
  47. ↑ «lmneuquen. com/incendiaron-la-estacion-tren-la-trochita-y-apuntan-contra-mapuches-n559618 Varen incendiar l'estació de la Trochita i sospiten d'integrants d'agrupacions mapuches» (en és-ar). Lmneuquen. com. Consultat el 31 d'agost de 2020.
  48. ↑ «com. ar/noticiasesquel/el-ram-resistencia-ancestral-mapuche-reivindica-y-se-adjudica-accions-de-sabotaje/ El RAM (Resistència Ancestral Mapuche) reivindica i s'adjudica accions de sabotage | Notícies d'Esquel» (en és-és). Consultat el 31 d'agost de 2020.
  49. ↑ «diariopopular. com. ar/general/que-es-y-como-actua-resistencia-ancestral-mapuche-el-grupo-que-se-enfrenta-al-gobierno-el-sur-n316804 Qué és i cóm actua RAM, el grup que s'enfronta al Govern en la Patagonia» (en és-ar). Diari Popular. Consultat el 31 d'agost de 2020.
  50. ↑ «diariojornada. com. ar/203327/sociedad/resistencia_ancestral_mapuche_hubo_94_atentados_y_el_70_fueron_en_chubut/ Resistència Ancestral Mapuche: va haver 94 atentats i el 70% varen ser en Chubut». DiarioJornada. Consultat el 31 d'agost de 2020.
  51. ↑ «diariojornada. com. ar/193375/provincia/violento_atentado_a_un_movil_de_jornada_con_una_bomba_molotov/ Violent atentat a un mòvil de Jornada en una bomba molotov». DiarioJornada. Consultat el 31 d'agost de 2020.
  52. ↑ «rionegro. com. ar/que-es-el-movimiento-mapuche-autonomo-puel-mapu-BORN_4728845/ ¿Qué és el Moviment Mapuche Autònom “Puel Mapu”?» (en és-és). Diari Riu Negre. Consultat el 31 d'agost de 2020.
  53. ↑ «archive. org/web/20171228140523/http://www. perfil. com/politica/bullrich-atras-de-la-ram-hay-una-organizacion-inglesa. phtml Patricia Bullrich: 'Arrere de la RAM hi ha una organisació anglesa'». Perfil. Archivat des d'el perfil. com/politica/bullrich-atras-de-la-ram-hay-una-organizacion-inglesa. phtml original, el 28 de decembre de 2017. Consultat el 20 de setembre de 2017.
  54. ↑ «tvpublica. com. ar/post/argentina-declara-organizacion-terrorista-a-la-resistencia-ancestral-mapuche Argentina declara “organisació terrorista” a la Resistència Ancestral Mapuche» (en és). TVP. Consultat el 2025-02-09.
  55. ↑ 55,0 55,1 55,2 archive. org/web/20110518125710/http://www. neuquen. com/prov_nqn_prov. php Província del Neuquén. Sitie web oficial de la província del Neuquén, consultat el 18 de maig de 2011.
  56. ↑ «radarenergetico. com/neuquen-alcanza-un-record-historico-mas-de-500-mil-barriles-diarios-de-petroleo/ Neuquén alcança un récort històric: més de 500 mil barrils diaris de petròleu». Radar Energètic. Consultat el 2025-08-27.
  57. ↑ «lmneuquen. com/politica/neuquen-autoriza-la-cesion-nuevas-areas-convencionals-ypf-bentia-energy-n1185922 ». Consultat el 14 de juliol de 2025.
  58. ↑ «neuqueninforma. gob. ar/noticias/2025/04/11/248808-provincia-autorizo-la-cesion-de-nuevas-areas-hidrocarburiferas-a-bentia-energy ». Consultat el 14 de juliol de 2025.
  59. ↑ «rionegro. com. ar/como-funciona-el-cluster-vaca-muerta-NE6240168/ ». Consultat el 14 de juliol de 2025.
  60. ↑ archive. org/web/20110903021331/http://www. neuquen. com/prov_pques_nac. php Parcs Provincials, lloc oficial de la Província del Neuquén. Consultat el 14 d'abril de 2011.
  61. ↑ 61,0 61,1 «gob. ar/index. php/datos_definitivos_neuquen/ Resultats del Cens 2022. Estructura per sexe i edat de la població».
  62. ↑ 62,0 62,1 62,2 62,3 62,4 62,5 62,6 inta. gov. ar/bariloche/nqn/info_basica/anuario. htm Anuari Estadístic del Neuquén 2000 inta. gov. ar/bariloche/nqn/info_basica/anuario. htm archivat en Wayback Machine., capítul II, pág. 3, consultat el 27 de decembre de 2010.
  63. ↑ archive. org/web/20111226195130/http://www. indec. gov. ar/censo2001s2_2/Datos/58000C61. xls Província del Neuquén. Població per sexe segons edat en anys simples. Any 2001, sitie web oficial del INDEC Cens 2001, consultat el 27 de decembre de 2010.
  64. ↑ censo2010. indec. gov. ar/preliminares/cuadro_totalpais. asp Cens 2010. Resultats provisionals, sitie web oficial del INDEC Cens 2010, consultat el 27 de decembre de 2010.
  65. ↑ «cl/2024/04/19/neuquen-es-la-quinta-provincia-con-mas-porcentaje-de-poblacion-originaria-en-argentina/ Neuquén és la quinta província en més percentage de població originària en Argentina» (en és). Mapuche Diari. Consultat el 2024-05-07.
  66. ↑ INDEC (març de 2024). indec. gob. ar/ftp/cuadros/poblacion/censo2022_poblacion_indigena.pdf «Cens Nacional de Població, Llars i Vivendes 2022: Població indígena o descendent de pobles indígenes o originaris», pp. 17, 21, 24. Consultat el 2 de juliol de 2025.
  67. ↑ archive. org/web/20110123133853/http://www. dpvneuquen. gov. ar/estadorutas. asp Estat rutes sitie web oficial de la Direcció Provincial de Vialidad, consultat el 22 de decembre de 2010.
  68. ↑ archive. org/web/20100524155830/http://www. zapala. gov. ar/ubicacion_geografica. htm Ubicació passos fronteriços sitie web oficial de Zapala, consultat el 22 de decembre de 2010.
  69. ↑ [enllaç trencat]
  70. ↑ tribunadelbiobio. cl/portal/index. php? option=com_content&task=view&id=4237&Itemid=83 Artícul Tribuna del Bío-Bío
  71. ↑ policiadelneuquen. gov. ar/policia/index. php? option=com_content&view=artícul&id=47&Itemid=55 Missió policiadelneuquen. gov. ar/policia/index. php? option=com_content&view=artícul&id=47&Itemid=55 archivat en Wayback Machine.. Sitie web oficial de la Policia de la Província del Neuquén. Consultat el 18 de juliol de 2011.
  72. ↑ neuquen. gov. ar/dgecyd/Publicaciones/PBG/PBGestimaci%C3%B3n2009.pdf Estimació 2009, sitie web de la Direcció d'estadístiques i censos del Neuquén. Consultat el 15 d'abril de 2011.
  73. ↑ 73,00 73,01 73,02 73,03 73,04 73,05 73,06 73,07 73,08 73,09 73,10 archive. org/web/20130514070842/http://www. neuquentur. gob. ar/zonas-turisticas/ Zones turístiques, sitie web oficial de la província del Neuquén. Consultat el 15 d'abril del 2011.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Bandieri, Susana; Favaro, {{{nom2}}}; Morinelli, {{{nom3}}} (1993). google. es/books? id=l3zjAAAAMAAJ Història de Neuquén, Buenos Aires: Plus Ultra. ISBN 9789502110929.
  • Cunya, I.. Antologia poètica, Buenos Aires: Fondo Nacional de les Arts.
  • Vapnarsky, C. A.; Pantelides, {{{nom2}}} (1987). La formació d'un àrea metropolitana en la Patagonia. Població i assentament en l'Alt Valle, Buenos Aires: CEUR. BPRN..
  • Sciglitano (2008). Dibuixants i Pintors del Neuquén, Neuquén: FBPN.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Plantilla:Wikinews

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Província_del_Neuquén&oldid=1411229»