Prunus cerasus
Prunus cerasus, el guindo,[1] cerezo àcit o cerezo de Morello és una espècie de Prunus del subgénero Cerasus, natiu d'Europa i suroest d'Àsia. Està estretament emparentat en Prunus avium, cerezo selvat, també conegut com cerezo dolç. No obstant, la seua fruta és més àcida i utilisada, sobretot, en preparacions culinàries.
La seua fruta es diu guinda o cirera. No obstant, en Bolívia es coneix en este últim nom al frut de l'espècie Prunus salicifolia.
Descripció
l'arbre, més chicotet que el cerezo selvat, creix entre 4-10 metros d'altura, en numeroses branques en cada branca. Fulles ovalades o elíptiques de 3,5 a 7,5 cm de llongitut. Els fruts rojos casi negres, naixen en els brots més curts i tenen un diàmetro promig entre 13 i 20 milímetros.[2]
Història
Plantilla:Refs Els cerezos comuns cultivats varen ser seleccionats a partir de espècimen selvats de Prunus cerasus i la dudosamente dispar espècie Prunus acida, natural del mar Caspio i la mar Negra. Coneguts pels grecs en el 300 a. C., també eren populars entre els perses i romans, els qui els varen introduir en Gran Bretanya molt abans de el I. El seu cultiu es va popularisar en temps d'Enrique VIII, en el XVI i cap a 1640 s'havien registrat més de dos dotzenes de cultivares. Els colon anglesos que varen aplegar a Massachusetts varen plantar la primera varietat de cerezo comuna, Kentish Ret.
Abans de la Segona Guerra Mundial existien més de cinquanta cultivares en Anglaterra; hui, no obstant, es cultiven pocs comercialment i a pesar de que continuen existint les varietats Kentish Ret, Amarelles, Griottes i Flemish, només es ven la genèrica Morello en la majoria dels vivers. Esta varietat és de floració tardana, per lo que té que soportar menys gelades, lo que significa una collita més productiva. Els fruts maduren a finals d'estiu, finals d'agost en Anglaterra. És autofértil i seria una bona polinizadora per a atres varietats si no florira tan vesprada.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prunus cerasus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.