L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Eixèrcit Argentí

El Eixèrcit Argentí (EA), fundat en 1810, és la branca terrestre de les Forces Armades, i constituïx, junt a l'Armada i la Força Aérea, la defensa per a rebujar agressions militars d'orige extern,[1] encara que la llegislació permet l'ocupació subsidiària d'elements militars en respal a la seguritat interior, el restabliment de l'orde en jurisdicció militar, o el restabliment de l'orde en l'àmbit intern si hi ha declaració d'estat de lloc.[2] Brinda respal a la comunitat davant l'emergència i catàstrofe, desplega tropes en operacions de manteniment de la pau en el marc de l'ONU i presta respallogístic a la presencia argentina en l'Antàrtida.[3]

L'Eixèrcit es troba subordinat al president de la República com a comandant en cap de les Forces Armades. El cap de l'Estat Major General de l'Eixèrcit (JEMGE) té dependència del ministre de Defensa (MINDEF) per delegació del president i relació funcional en l'Estat Major Conjunt (EMCO), als fins de l'acció militar conjunta.[4][5]

Missió

La Llei de Defensa Nacional, Artícul 2.º definix a la defensa nacional:

La Defensa Nacional és l'integració i l'acció coordinada de totes les forces de la Nació per a la solució d'aquells conflictes que requerixquen l'ocupació de les Forces Armades, en forma disuasiva o efectiva, per a enfrontar les agressions d'orige extern

L'ocupació subsidiària d'elements de les FF. AA. és exclusiu en:[2][7]

  • Respal a operacions de seguritat interior amprant elements de servicis i de respal al combat.
  • Preservació de les FF. AA. i restabliment de l'orde en jurisdicció militar.
  • Operacions de restabliment de l'orde en seguritat interior, en elements de combat de les FF. AA., prèvia declaració de l'estat de lloc. Des de 2024, el decret 1112/24 contempla les «noves amenaces» permetent el accionar contra amenaces de naturalea no-estatal i adiciona com a missió subsidiària la protecció d'objectius de valor estratègic.[8][9]

Història

Artícul principal → Història militar de l'Argentina.


Guerres i campanyes

Artícul principal → Anexe:Conflictes armats d'Argentina.


Cooperació internacional

Operacions de manteniment de la pau

L'Eixèrcit Argentí junt a les atres FF. AA. es troba en huit (8) missions de pau de l'ONU: la missió de pau en Chipre (UNFICYP), en Orient Mig (UNTSO), en República Centroafricana (MINUSCA), en el Sahara Occidental (MINURSO), en els Alts del Golán (UNDOF), en Jammu-Cachemira (UNMOGIP) i en Colòmbia (UNVMC).[10]

Forces binacionals

Ademés, l'Eixèrcit integra la Força de Pau Conjunta Combinada "Cruz del Sur" en elements de les Forces Armades de l'Argentina i les Forces Armades de Chile. L'Estat Major Combinat en assent en Camp de Maig i el component terrestre en el Regiment d'Infanteria Mecanisat 12 en assent en Toay representen a l'EA.[11]

El XXI

La modernisació del TAM es troba en marcha en la Direcció d'Atarassanes i la Direcció general d'Investigació i Desenroll en la guarnició militar de Boulogne Sur Mer (Buenos Aires). El programa modernisarà 74 unitats. El 20 de decembre de 2024 va ser entregat a l'Eixèrcit el primer esquadró en dèu tancs TAM 2C-A2, per a la dotació del RC Tan 8 en assent en Magdalena.[12]

El 12 de setembre de 2024 va arribar a Camp de Maig una (1) aeronau Diamond DONA-62 MPP AE-046, adquirit per a la dotació del Batalló d'Aviació de Respal de Combat 601 en assent en eixa guarnició, i enfortir la vigilància i control de l'espai aéreu i prestar respal al Institut Geogràfic Nacional (IGN).[13]

L'Eixèrcit retorna a la província de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur en el desplegament del Grup de Vigilància «Tolhuin» i l'Escaló Alvançat «Riu Gran», per a construir la guarnició militar conjunta en assent en Tolhuin per a adestrament de dotacions antàrtiques.[14] Ademés, el redespliegue d'un element en Catamarca permet la tornada de l'institució a eixa província.[15]

El Ministeri de Defensa va firmar el 2 de juliol de 2025 l'adquisició de blindats de transport de tropes 8x8 M1126 Stryker provinents del Eixèrcit dels Estats Units. La partida inicial d'huit (8) unitats com a part d'un programa de tres fases. Els blindats seran proveïts en la X Brigada Mecanisada en assent en Santa Rosa, província de la Pampa i baix la dependència de la Força de Desplegament Ràpit. En novembre varen escomençar els cursos d'instrucció de conductors motoristes i mecànics en Estats Units.[16][17] El 25 de novembre de 2025 els primers quatre (4) M1126 varen aplegar per via marítima al port de Zárate.[18]

Armament

 
VCTP
Artícul principal → Anexe:Equipament de l'Eixèrcit Argentí.
Model Proveïdor Any d'incorporació Tipo d'arma N.º d'unitats
Tancs
TAM   1979 Tanc 230
SK-105 A1/A2 Erro al crear miniatura: 1981 Caça-carros 110
Blindats
M-113 A1/A2   1967 Transport de personal 430
TAM VCTP   1980 Transport d'infanteria 108
Stryker   2025 Transport d'infanteria 8 (+235)
Artilleria
CITER 155   1977 Canó remolcat 108
OTO 105 Erro al crear miniatura: 1971 Canó remolcat 70
VCA 155   1988 Canó autopropulsado 20

Aviació

 
Bell UH-1H
Model Proveïdor Any d'incorporació Unitat N.º d'avions
Transport
CASA C-212-200   1984 B Av Apy Comb 601 3
Cessna 208B Grand Caravan   2016 B Av Apy Comb 601 4
Cessna 550B Citation II   1978 B Av Apy Comb 601 1
Helicòpters
Bell UH-1H   1967 B Helic Asal 601 46
Aérospatiale Super Puma Erro al crear miniatura: 1986 B Helic Asal 601 1 (- 2)

Organisació

Artícul principal → Anexe:Organisació de l'Eixèrcit Argentí.


 
Regiment de Granaders a Cavall «General Sant Martín».

Components

L'Eixèrcit Argentí, per la llei n.º 19 101 per al Personal Militar i la Reglamentació per a l'Eixèrcit, es troba constituït per l'Eixèrcit Permanent i la Reserva de l'Eixèrcit.[19]

Armes, Servicis, Tropes Tècniques i Tropes d'Operacions Especials

L'Eixèrcit Argentí es troba organisat en distints elements d'armes, tropes tècniques, tropes d'operacions especials (TOE) i servicis per al respal de combat i el sosteniment de la força.[20][21][22]

Armes

Els elements de combat (armes) són els següents:

  • Infanteria: element organisat, equipat i adestrat per al combat propenc, que combina fòc, maniobra i choc, i pot ser infanteria llaugera, mijana i pesada, a peu o en mijos llaugers a roda, a oruga, amfibis o aéreus.[23]
  • Cavalleria: element organisat, equipat i adestrat per al combat propenc, que combina movilitat, potència de fòc i protecció, i pot ser cavalleria blindada, d'exploració i llaugera, en material blindat i tancs, blindats llaugers i alguns elements montats.[24]
  • Artilleria: element organisat, equipat i adestrat per a respal de fòc a través dels sistemes d'artilleria de campanya i un atre d'artilleria antiaèrea, per a les operacions tàctiques de fòc.[25]
  • Ingeniers: element organisat, equipat i adestrat per a respal de combat per a incrementar el poder de combat propi i contrarrestar el de l'enemic, proporcionar la defensa QBN (química, biològica i nuclear) i millorar les condicions de vida en el terreny.[26]
  • Comunicacions: creada com a arma en 1944,[27] és un element organisat, equipat i adestrat per a respal de combat per a facilitar la conducció pròpia i contrarrestar la de l'enemic per mig de comunicacions, guerra electrònica, software i ciberdefensa, és operador del sistema únic de comunicacions i informàtica de la força (SUCOM) i el telepuerto satelital de l'Eixèrcit en Camp de Maig, este últim en respal de l'empresa nacional ARSAT.[28][29]

Servicis

Els elements de servicis per a respal de combat són els següents:[30]

  • Atarassanes: servici llogístic per a l'abastiment i manteniment d'efectes per a materials de combat, electrònics, d'ingeniers, comunicacions, etc.
  • Intendencia: servici llogístic per a l'abastiment i manteniment d'efectes per al personal militar, alimentació, vestuari, estage, combustibles, etc.
  • Veterinària: servici llogístic per a l'abastiment i manteniment de la salut del ganado militar. Inclou la producció d'aliments per al autoabastecimiento de la força, en respal del INTA.[31]
  • Construccions: servici llogístic per a construcció i manteniment de les instalacions militars, aixina com estructures, vies de comunicació, obstàculs, etc. És operat per l'arma d'ingeniers.
  • Transport: servici llogístic per a transport d'abastiment i personal per mijos no orgànics. La primera unitat tàctica va ser creada en 2021.[32]
  • Religiós: servici de personal per a assessorar i assistir i coordinar els temes de la religió cristiana, i predicar l'Evangeli.
  • Postal: servici de personal per a administrar la correspondència del personal militar.
  • Benestar: servici de personal per a coordinar els deports i recreació del personal militar.
  • Jurídic: servici de personal per a assessorar i assistir a l'institució en lo jurídic.
  • Banda: servici de personal per al manteniment de la moral i benestar del personal militar, conservació del patrimoni de la música i representació dels valors de l'institució.
  • Sanitat: servici llogístic per a la preservació de la salut del personal militar, abastiment i manteniment d'efectes de sanitat, instrucció del personal, evacuació i hospitalisació, i respal a la comunitat en emergències.[33]
  • Educació Física: servici de personal per a supervisar l'educació física del personal militar.
  • Finances: servici per a assessorar i assistir a l'institució en lo financer i econòmic.
  • Oficinistes, Dibuixants i Traductors: S'eixerciten en les àrees administratives dels Comandos, Direccions, Organismes, Instituts, Jujats d'Instrucció Militar i Unitats, elaborant la documentació per mig de les ferramentes que brinda l'informàtica i tramitant la correspondència de la força.

Tropes Tècniques

Els elements de respal de combat (tropes tècniques) que eixerciten funcions no incloses en les armes ni en els servicis són els següents:

  • Aviació d'Eixèrcit: elements organisat, equipat i adestrat per a incrementar la aeromovilidad i capacitat de les forces de combat, brindar respal als elements de combat, busca i rescat, aeroevacuación, i respal a la comunitat.
  • Inteligència: elements organisat, equipat i adestrat per a produir inteligència militar tàctica, estratègica i operacional sobre distints aspectes.
  • Informàtica: elements organisat, equipat i adestrat per a operar en mijos informàtics.
  • Policia Militar: elements organisat, equipat i adestrat per al manteniment de l'orde, seguritat i disciplina, aixina com la seguritat de les instalacions militars en temps de pau.

Tropes d'Operacions Especials

Els elements per a operacions especials (OO. EE.) són els següents:[34]

  • Comandos: elements organisats, equipats i adestrats per a operacions especials per mig de l'acció directa en el dispositiu enemic baix el nivell tàctic superior. El primer curs de comandos va ser dictat en 1964.
  • Forces Especials: elements organisats, equipats i adestrats per a operacions especials per mig de l'acció indirecta en el dispositiu enemic baix la conducció de nivell tàctic superior.
  • Caçadors de Montanya, de Mont i Patagónicos: elements en capacitació específica per a un ambient geogràfic particular baix la conducció de nivell tàctic inferior. El primer curs de caçadors patagónicos va ser dictat en 2022.[35]
  • Buços d'Eixèrcit: elements organisats, equipats i adestrats per a operacions tàctiques per mig del combat amfibi. El primer element va ser creat en 2015.[36]

Aptituts especials

Ademés, eixos elements de l'Eixèrcit Argentí es troben organisats en tropes de montanya, de mont i aerotransportades (paracaigudistes i assalt aéreu), en capacitació en eixes aptituts especials per a actuar en ambients geogràfics particulars:

  • Tropes de Montanya
  • Tropes de Mont
  • Tropes Aerotransportades
    • Paracaigudistes
    • Assalt Aéreu

Forces terrestres

Artícul principal → Organisació de les unitats de l'Eixèrcit Argentí.


Les armes i servicis són agrupats per a constituir organisacions aptes per al combat en l'eixecució de la maniobra terrestre.[37]

  • Gran unitat de batalla. És el agrupamiento d'elements de distintes armes, tropes tècniques i servicis, baix un comando únic, en relativa autonomia per a operar. Carix d'estructura fixa, sino que s'estructura segons la missió particular imposta. Per esta raó té orde de batalla. La gran unitat de batalla és la divisió d'eixèrcit que es conforma en un element de comando, certes formacions i un número variable de grans unitats de combat.[37]
  • Gran unitat de combat. És el menor agrupamiento d'elements de distintes armes, tropes tècniques i servicis, baix un comando únic. Posseïx organisació fixa i estructura variable. Realisa operacions independents i pot integrar una gran unitat de batalla. La gran unitat de combat és la brigada. Es compon d'un element de comando, i unitats i subunidades de les armes, tropes tècniques i servicis. Les brigades poden ser motorisades, mecanisades, blindades, aerotransportades, de montanya o de mont.[37][38]

Les brigades de l'Eixèrcit funcionen en el concepte d'armes combinades. Els elements que les componen treballen de forma conjunta i complementària per a complir la seua missió. Els diferents tipos de brigades són:[39][40]

  • Brigada blindada: conformada per tres regiments de cavalleria de tancs i un regiment d'infanteria mecanisada. Preparada per a combatre contra vehículs blindats de combat.
  • Brigada mecanisada: composta per dos regiments d'infanteria mecanisada i un regiment de cavalleria de tancs.
  • Brigada de montanya i de mont: constituïda per dos o més regiments d'infanteria mecanisada i cavalleria de montanya o de mont. en particular, la brigada de montanya està equipada en materials llaugers transportables per mig del ganado mular i equí.
  • Brigada aerotransportada: composta per dos regiments de paracaigudistes. És equipada en materials dissenyats per al transport i llançament des d'una aeronau en vol. El seu personal s'entrena per a descendir en paracaigudes directament en la zona d'operacions. Aixina mateix, la Força Operativa de l'Eixèrcit conta en agrupacions que reunixen elements de la mateixa arma, tropa tècnica o tropa d'operacions especials.[39]

L'Eixèrcit concep tres tipos de força militar:[41][42]

  • Forces de resposta regional: preparades per a combatre en els ambients geogràfics de montanya, mont i estepa patagónica.
  • Forces de defensa principal: organisacions pesades i mijanes.
  • Forces d'intervenció ràpida: organisacions llaugeres i mijanes.

Estructura orgànic-funcional de conducció superior de l'Eixèrcit Argentí

La conducció superior, encapçalada pel Estat Major General de l'Eixèrcit (EMGE) -organisme militar creat en 1884-, figura subordinada al Ministeri de Defensa (MINDEF) -organisme civil creat en 1958-[43][44] per delegació del president de la Nació -comandant en cap de les Forces Armades-, i baix dependència funcional del Estat Major Conjunt (EMCO) -comando en ocupació de mijos militars en temps de pau-,[45] a efectes d'acció militar conjunta.[4] el Comando en Cap de l'Eixèrcit (Cdo J Ej), escaló superior, va quedar dissolt en 1983.[4] Aixina, el cap de l'Estat Major General de l'Eixèrcit (JEMGE) és el comandant de l'Eixèrcit Argentí, designat pel Poder Eixecutiu entre els oficials superiors del Cos Comando en activitat.[46] L'ascens al grau de tinent general (màxima graduació) en temps de pau queda reservat a l'oficial superior investit de la jefatura de l'Estat Major.[46]

La força de sosteniment de l'eixèrcit, es troba baix el mando de la Subjefatura de l'Estat Major General de l'Eixèrcit (SUBJEMGE), i la força operativa, baix el mando del Comando d'Adestrament i Allistament de l'Eixèrcit (CAAE).[47]

En 1992, la superioritat va dispondre la creació del despaig d'encarregat de l'Eixèrcit Argentí -encarregat de l'Estat Major General de l'Eixèrcit-, ocupat per un suboficial en grau de suboficial major, i en oficina en l'Estat Major. Investit de la missió d'assessorar i assistir al cap d'Estat Major en el quadro de suboficials. El primer encarregat va ser posat en possessió el 3 de febrer de 1992 -aniversari del Combat de Sant Lorenzo- en la plaça d'armes de l'Escola de Suboficials de l'Eixèrcit "Sargent Cabral".[48]

La Força Operativa

La Força Operativa, formada per tres grans unitats de batalla -divisions d'eixèrcit-, una força de desplegament ràpit i sis agrupacions, figura subordinada al Comando d'Adestrament i Allistament de l'Eixèrcit (CAAE) en assent en Camp de Maig. baix la dependència dels comandos de divisió es troben, a la seua volta, onze grans unitats de combat -brigadas-, formades per unitats i subunidades independents -regiments, batallons, companyies, etc-.[47]

Educació

 
Entrada al Colege Militar de la Nació.

Els instituts de formació militar -Colege Militar (CMN) en El Colomer, fundat en 1869 i Escola de Suboficials de l'Eixèrcit "Sargent Cabral" (ESESC) en Camp de Maig, creada en 2002-, que permeten la formació del quadro d'oficials i suboficials, depenen de la Direcció general d'Educació (DGE), Estat Major General de l'Eixèrcit (EMGE), en Buenos Aires.[51][52] l'Escola Superior de Guerra (ESG) en sèu en Palermo (fundada en 1900), també depenent de DGE, impartix el curs d'oficial d'Estat Major (OEM) als oficials caps del Cos Comando.[53]

En 2014, la formació militar va quedar baix l'òrbita de l'Universitat de Defensa Nacional (UNDEF), dependent del Ministeri de Defensa, i aprovada pel Ministeri d'Educació. Aixina, va quedar establida la Facultat de l'Eixèrcit (FE), creada sobre l'Institut d'Ensenyança Superior de l'Eixèrcit (IESE) creat en 1990, i la Facultat d'Ingenieria de l'Eixèrcit (FIE), creada en 2018 sobre la vella Escola Superior Tècnica (EST), fundada en 1931 pel general de divisió ingenier Nicolás Savio.[53]

El servici militar voluntari, establit en 1994, va reemplaçar al servici militar obligatori (SMO), establit en 1901 pel general Pablo Riccheri. Aixina, la tropa voluntària brinda el reclutament de soldats a l'Eixèrcit. El reclutament obligatori en casos d'excepció requerix llei del Congrés de la Nació.[54]

Des de 2013, les Forces Armades argentines investiguen el nivell educatiu de la Tropa Voluntària per a que aquells que no hagueren terminat els estudis secundaris ho facen. A l'any següent, el cap de l'Estat Major General de l'Eixèrcit va emetre una ordenança per la qual a partir de 2018, el soldat voluntari que vullga accedir a l'acadèmia de suboficials deu tindre els estudis secundaris complets.[55]

Sistema de Reserves de l'Eixèrcit Argentí

El Sistema de Reserves de l'Eixèrcit Argentí (SIREA) va ser creat el 31 d'octubre de 2008 baix dependència orgànica de la Direcció general d'Organisació i Doctrina i funcional de les distintes brigades de l'eixèrcit. El sistema conta a febrer de 2020 en 19 companyies d'infanteria distribuïdes pel país (Bota, Sant Miguel de Tucumán, Resistència -en secció en Corrents-, Còrdova, Santa Fe, Sant Nicolás de les Rieres, Paraná, Mendoza, La Plata, Mar del Plata, Baïa Blanca, Port Desijat, Comodoro Rivadavia, Sant Joan, Rospentek, Holmberg, Buenos Aires -en el Liceu Militar General Sant Martín i en el Regiment de Patricios-, Camp de Maig) i un secció d'aviació d'eixèrcit en Camp de Maig. El sistema permet l'ingrés a la reserva de voluntaris ad honorem que hagen segut oficials, cadets, suboficials o soldats i de persones sense antecedents militars que realisen el Curs de Formació d'Oficials de la Reserva (CUFOR) en els liceus de Còrdova, Santa Fe o Tucumán. La seua finalitat és completar els quadros de les unitats de l'eixèrcit en cas de necessitat.[56][57]

La dòna en l'Eixèrcit

Pese a que l'Eixèrcit Argentí va contar en dònes en les seues files, que inclús varen resultar combatents heròiques, com la general —post mortem— Juana Azurduy, l'organisació del país va adoptar una estructura que va marginar a les dònes de gran part de les activitats de la vida pública, inclusso la prohibició de votar i ser votades —derogada en 1947— i l'incapacitat civil —derogada en 1968—. Les Forces Armades varen excloure per complet a les dònes fins a la penúltima década d'el XX.[58]

 
La general post mortem Juana Azurduy, heroïna històrica de l'Eixèrcit argentí en les guerres d'independència.

L'ingrés de dònes a les Forces Armades argentines es va iniciar en 1980, en l'Armada i la Força Aérea. L'Eixèrcit va habilitar el seu ingrés en 1981 com a suboficials del Cos Professional i a l'any següent, com a oficials del mateix cos, excloent-les fins a 1996 i 1997, del Cos Comando, és dir de les unitats de combat.[58]

 
La general María Isabel Pansa, en 2015 es va convertir en la primera dòna en alcançar eixe grau en vida.

Cap a 2010, l'Eixèrcit registrava 4974 dònes, l'11,15 % del total, contant els instituts de formació, pero eixe percentage es reduïa a un 2 % dels oficials i suboficials del Cos Comando, per la prohibició existent en eixe moment de que les dònes ingressaren a les armes d'Infanteria i Cavalleria.[58] Gran part de les funcions de les dònes en l'Eixèrcit es trobaven en l'àrea d'enfermeria, en un 92 %.[59]

En 2006 la ministra de Defensa Nilda Garré va crear l'Observatori sobre l'Integració de la Dòna en les Forces Armades i en 2007 va crear el Consell de Polítiques de Gènero, institució única en el món pel fet de l'incorporació al mateix de les dònes militars.[59][60] També es varen crear Oficines de Gènero en les unitats militars, es varen derogar les normes que prohibien l'ingrés i permanència en el Colege Militar de les alumnes que quedaren embarassades, aixina com militars varons que reconegueren la seua paternitat i l'obligació de solicitar autorisació al superior per a casar-se.[61]

En 2011 la presidenta Cristina Fernández de Kirchner va reclamar perque l'Eixèrcit no permetia l'ingrés de dònes a les armes d'Infanteria i Cavalleria, orientades al combat propenc.[62] Dos anys despuix, l'Eixèrcit va eliminar per la Resolució 1143/2013 la prohibició de que les dònes ingressaren a eixes armes, raó per la qual sis dònes varen ingressar a l'arma de Cavalleria i cinc a la d'Infanteria.[62] En 2016 quatre dònes egresaron del Colege Militar com a oficials de tals armes.[63]

En 2009 la fallida militar i heroïna de la lluita per l'Independència Juana Azurduy va ser ascendida post mortem a general, convertint-se en la primera en alcançar eixe grau en l'Eixèrcit Argentí.[64] En 2015 la coronel María Isabel Pansa va ser ascendida a general, convertint-se en la primera dòna de tal grau en vida.[65]

Per a 2017, l'Eixèrcit tenia 3352 dònes, sense contar els instituts de formació, equivalents a l'11,8 % del personal total, un percentage molt menor al de les forces armades en conjunt, que per a eixe any va ser del 16,8 %.[66]

Graus

Artícul principal → Anexe:Rancs militars d'Argentina.


Oficials

Escalafó Oficials superiors
Graus Tinent general General de divisió General de brigada Coronel major Coronel
Abreviatures TG GD GB CY CR
Insígnies          

Nota: fins a 1991 el distintiu contava en solament tres sols el tinent general, dos sols el general de divisió i un sol el general de brigada.

Escalafó Oficials caps
Graus Tinent coronel Major
Abreviatures TC MY
Insígnies    
Escalafó Oficials subalternos
Graus Capità Tinent primer Tinent Subteniente
Abreviatures CT TP TT ST
Insígnies        

Suboficials

Escalafó Suboficials superiors
Graus Suboficial major Suboficial principal Sargent ajudant Sargent primer
Abreviatures SM SP SA SI
Insígnies        
Escalafó Suboficials subalternos
Graus Sargent Cap primera Veta
Abreviatures SG CI CB
Insígnies      

Tropa Voluntària

Voluntari de primera Voluntari de segona Voluntari de segona «en comissió»
OR-2 OR-1
     

Bases

Artícul principal → Anexe:Bases de les Forces Armades argentinesEixèrcit Argentí.


L'Eixèrcit té uns 2200 immobles, entre cases, quarters, camps d'instrucció i camps de producció.[67]

Portal web

L'Eixèrcit Argentí va establir el seu lloc web en 1998 en www. eixèrcit. mil. ar.[68] A partir de 2007, el manteniment delloc va ser assumit per la Direcció Producció de la Divisió Mijos del Departament Comunicació Institucional de la Secretaria General de l'Eixèrcit.[68] En 2017, el Ministeri de Modernisació de la Nació va presentar distints models nous al Departament de Comunicació Institucional.[68] Elloc continua sent www. eixèrcit. mil. ar pero el localizador de recursos uniforme (URL) és argentina. gob. ar, administrat per Arsat.[68]

Vore també

Referències

  1. ↑ (2023) [1], p. 60.
  2. ↑ 2,0 2,1 Ibidem, p. 51
  3. ↑ Ibidem, p. 203
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. InfoLeg.
  5. ↑ Donadio, Marcela (2016). «10: Argentina», Atles Comparativa de la Defensa en Amèrica Llatina i el Carib, 1.ª edició, Buenos Aires: Ret de Seguritat i Defensa d'Amèrica Llatina, p. 114. ISBN 978-987-4128-00-3.
  6. ↑ (2023) [2], Ministeri de Defensa, p. 60.
  7. ↑ Llei de Seguritat Interior
  8. ↑ Gamboa, Maximiliano. «Argentina: Els balancejos de la defensa nacional».
  9. ↑ «Decrete 1112/2024». Bolletí Oficial de la República Argentina.
  10. ↑ (2023) [3], Ministeri de Defensa, p. 210.
  11. ↑ Ibidem, pp. 212-213
  12. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Eixèrcit Argentí.
  13. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Gonzalo Mary. . Infodefensa. com.
  14. ↑ «Taiana va recórrer les obres de la guarnició de l'Eixèrcit que s'està construint en Tolhuin, Terra del Fòc». Eixèrcit Argentí. Consultat el 4 de febrer de 2025.
  15. ↑ (2023) [4], Ministeri de Defensa, p. 78.
  16. ↑ Santiago Rivas. «[5]». Consultat el 21 de novembre de 2025.
  17. ↑ Juan José Roldán. «[6]». Consultat el 21 de novembre de 2025.
  18. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  19. ↑ Eduardo Bustamante. «Estatus llegal de les Reserves de les Forces Armades argentines». Zona Militar. Consultat el 4 de febrer de 2025.
  20. ↑ «Mijos i estructura». Eixèrcit Argentí. Consultat el 4 de febrer de 2025.
  21. ↑ (2023) [7], Ministeri de Defensa, p. 83.
  22. ↑ José Javier Díaz. «Cap a l'Arma i la Brigada d'Aviació d'Eixèrcit». Pucará Defensa. Consultat el 4 de febrer de 2025.
  23. ↑ «Infanteria». Eixèrcit Argentí. Consultat el 4 de febrer de 2025.
  24. ↑ «Cavalleria». Eixèrcit Argentí. Consultat el 4 de febrer de 2025.
  25. ↑ «Artilleria». Eixèrcit Argentí. Consultat el 4 de febrer de 2025.
  26. ↑ «Ingeniers». Eixèrcit Argentí. Consultat el 4 de febrer de 2025.
  27. ↑ «Resenya històrica de la nostra Arma». Comissió de l'Arma de Comunicacions "Sant Gabriel". Consultat el 4 de febrer de 2025.
  28. ↑ «Comunicacions». Eixèrcit Argentí. Consultat el 4 de febrer de 2025.
  29. ↑ «Comunicacions i Informàtica: En permanent evolució». Eixèrcit Argentí. Consultat el 4 de febrer de 2025.
  30. ↑ «Servicis». Eixèrcit Argentí. Consultat el 4 de febrer de 2025.
  31. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Eixèrcit Argentí. Consultat el 4 de febrer de 2025.
  32. ↑ «Es va crear el Batalló de Transport 601». Eixèrcit Argentí. Consultat el 4 de febrer de 2025.
  33. ↑ «Missió». Direcció general de Salut. Consultat el 4 de febrer de 2025.
  34. ↑ José Javier Díaz. «Comando Conjunt de Forces d'Operacions Especials d'Argentina». Defensa i Seguritat. Consultat el 4 de febrer de 2025.
  35. ↑ «Va finalisar el Curs de Selecció i Formació de Caçadors Patagónicos». Eixèrcit Argentí. Consultat el 4 de febrer de 2025.
  36. ↑ «Els buços d'Eixèrcit incrementen el seu nivell d'adestrament». Eixèrcit Argentí. Consultat el 4 de febrer de 2025.
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 «RC-22-2 Conducció per a les Forces Terrestres» (PDF). Eixèrcit Argentí.
  38. ↑ Revista Perspectiva de Polítiques Públiques.7(13)
    182-183.ISSN 1853-9254.
  39. ↑ 39,0 39,1 (2015) , 1.ª edició, pp. 79-80-83. ISBN 978-987-3689-22-2.
  40. ↑ (2010) , 1.ª edició, pp. 125-127. ISBN 978-987-25356-7-4.
  41. ↑ (2010) , 1.ª edició, p. 121. ISBN 978-987-25356-7-4.
  42. ↑ (2015) , 1.ª edició, p. 78. ISBN 978-987-3689-22-2.
  43. ↑ El Ministeri de Defensa va substituir als tres ministeris militars
  44. ↑ (2023) [8], p. 66.
  45. ↑ Ibidem, pp. 72-73.
  46. ↑ 46,0 46,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. InfoLeg.
  47. ↑ 47,0 47,1 (2023) [9], p. 78.
  48. ↑ Revista del Suboficial.Direcció d'Educació Operacional.(709)Consultat el 29 de novembre de 2020.
  49. ↑ «Comando d'Adestrament i Allistament».Soldats.(177)ISSN 0329-4358.
  50. ↑ 50,0 50,1 (2023) [10], Ministeri de Defensa, p. 78.
  51. ↑ Donadio, Marcela (2016). «10: Argentina», Atles Comparativa de la Defensa en Amèrica Llatina i el Carib, 1.ª edició, Buenos Aires: Ret de Seguritat i Defensa d'Amèrica Llatina, p. 116. ISBN 978-987-4128-00-3.
  52. ↑ «Incorporació». Portal web oficial de l'Eixèrcit Argentí. Consultat el 28 de novembre de 2020.
  53. ↑ 53,0 53,1 (2023) [11], pp. 226-229.
  54. ↑ (2023) [12], p. 52.
  55. ↑ (2015) , 1.ª edició, Buenos Aires: Ministeri de Defensa, pp. 251-252. ISBN 978-987-3689-25-3.
  56. ↑ «SIREA». Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2020. Consultat el 23 de febrer de 2020.
  57. ↑ l'Eixèrcit en el seu dia
  58. ↑ 58,0 58,1 58,2 «Informe sobre l'integració de la dòna en les Forces Armades» (PDF). Armada Argentina. Archivat des d'el original, el 16 de giner de 2015. Consultat el 19 de febrer de 2018.
  59. ↑ 59,0 59,1 «Informe sobre l'integració de la dòna en les Forces Armades» (PDF). Armada Argentina. Archivat des d'el original, el 16 de giner de 2015. Consultat el 19 de febrer de 2018.
  60. ↑ «Carolina Urtea ▸ Les dònes militars varen passar a tindre veu». Vint Pomes.
  61. ↑ «Informe sobre l'integració de la dòna en les Forces Armades» (PDF). Armada Argentina. Archivat des d'el original, el 16 de giner de 2015. Consultat el 19 de febrer de 2018.
  62. ↑ 62,0 62,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. La Nació. Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2018. Consultat el 19 de febrer de 2018.
  63. ↑ «Egresaron quatre dònes de les armes de Cavalleria i Infanteria». El Dia.
  64. ↑ «Juana Azurduy és ara generala de l'Eixèrcit Argentí». La Gasseta.
  65. ↑ «El Senat va aprovar la designació de la primera dòna en ranc de general en l'Eixèrcit». La Nació. Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2016. Consultat el 19 de febrer de 2018.
  66. ↑ «Menys del 17 % dels membres de les Forces Armades són dònes». Chequeado.
  67. ↑ «“La nostra responsabilitat principal és administrar els bens immobles de l'Eixèrcit”».Soldats.(246)ISSN 0329-4358.
  68. ↑ 68,0 68,1 68,2 68,3 Soldats.Fundació Soldats.(247)ISSN 0329-4358.

Plantilla:Forces Armades argentines


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Eixèrcit_Argentí&oldid=1606666»