La Plata

L'Argent

L'Argent és una ciutat d'Argentina, capital de la província de Buenos Aires i capçalera del partit homònim. S'ubica 49 km al surest de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires i a 8 quilómetros del seu accés a les costes del Riu de la Plata, que és Punta Lara. És la ciutat central del Gran L'Argent i, a la seua volta, és part del àrea metropolitana de Buenos Aires (AMBA). Per la seua ubicació a 49 quilómetros de distància, és la capital de província més propenca a la capital de la República Argentina.

És el principal centre polític, administratiu i educatiu de la província de Buenos Aires. També és el centre de l'aglomerado urbà del Gran L'Argent, compost per les zones urbanes dels partits de l'Argent, Berisso i Ensenar. D'acort al cens argentí 2022, el partit de l'Argent conta en 772.618 habitants, mentres que la seua àrea metropolitana, el Gran L'Argent, alcança els 938.287 habitants.L'últim número propi del caixco urbà és de 218.815 persones en 2022, sent un 28,94% de la població total del partit.

Va ser fundada pel governador Dart Rocha el 19 de novembre de 1882 i la seua construcció va ser documentada fotográficamente per Tomás Bradley. Entre 1952 i 1955, va tindre el nom de Ciutat Eva Perón.

La ciutat és un eixemple de ciutat planificada, i és reconeguda pel seu traçat, un quadrat perfecte en el qual s'inscriu un «eix històric», de la mateixa manera que pel disseny de les diagonals que la creuen, i pels seus parcs i places distribuïdes cada sis quadres.

Història

Artícul principal → Història de l'Argent.

Vore també: Història de la província de Buenos Aires

Orige de la ciutat

Dart Rocha, el fundador de la ciutat.

El fracàs del alçament porteño de 1880, motivat pel recurrent enfrontament en el que es trobava la província de Buenos Aires en el govern nacional pel control de la Ciutat de Buenos Aires (llavors capital tant de l'Estat provincial com del nacional), va concloure en la federalisació de la ciutat i, per això, el fi d'esta com a capital de la província homònima. Dart Rocha, investit governador de la província despuix del tumult, es va vore llavors davant la necessitat d'instalar el seu govern i administració en una atra ciutat.

Entre totes les ciutats ya existents en eixa época, Dart Rocha es va inclinar per Ensenar, contigua al Riu de la Plata i conectada en Buenos Aires a través del Ferrocarril Buenos Aires a Ensenar. El 14 de març de 1882 va anunciar la capitalisació del municipi d'Ensenar. No obstant, la decisió no contemplava instalar el govern i l'administració en la costera Ensenar, sino que es proyectava l'emplaçament d'una nova ciutat 10 km terra adins, en les Lomas d'Ensenar. Eixos terrenys, poblats per monts, lomas i banyats —recorreguts de suroest a noreste, fins a desaguar en el propenc Riu de la Plata, pel Riera del Gat— constituïen part de les propietats de Martín Iraola, trobant-se adjacents al poble de Tolosa (fundat en 1871 i, en aquell llavors, habitat per 7000 persones). Per al disseny de la urbs, Rocha va convocar al Departament d'Ingeniers a càrrec de l'ingenier Pedro Benoit, els qui varen traçar els plans de la futura capital de la província.

Palau Llegislatiu

Museu de Ciències Naturals.

Finalment, el 19 de novembre de 1882, en presència del governador Dart Rocha i el ministre Victorino de la Plaça en representació del president Juliol Argentí Roca, es va colocar la Pedra Fundacional en una urna enterrada en el centre geogràfic de la ciutat, hui en dia, Plaça Moreno. En eixe acte, Dart Rocha va pronunciar les següents paraules:

Hem donat a la nova capital el nom del riu magnífic que la banya, i depositem baix esta pedra, esperant que ací queden sepultades per a sempre, les rivalitats, els odis, les rencors, i totes les passions que han retardado per tant temps la prosperitat del nostre país.

Des de fins de 1882, els primers habitants —legions d'albañil italians— varen començar a ocupar-se de les obres fundacionals. En juny de 1883 es va escomençar a construir el Palau Municipal. Un any més vesprada, en 1884, els poders públics de la Província varen ser instalats definitivament en la nova ciutat.

Sis mesos despuix de la fundació de la ciutat, en maig de 1883, es va fundar la primera escola per a chiquets varons de primer i segon grau, l'Escola Primària N.°1 «Francisco Berra».

El Obelisc de l'Argent als fundadors

L'estructura alçada en la plaça duya gravades llegendes de contingut ideològic com: «Pau i Llibertat»; «Orde i Progrés»; «Vies de Comunicació i Vida Municipal»; «Educació Comuna i Sufragi Lliure»; «No basta odiar la tirania, és necessari amar la llibertat».

Entre 25 i 29 de març de 1884 es va portar a terme el primer cens de la ciutat. Este cens va determinar que en la ciutat habitaven 10 407 persones (8779 varons i 1628 dònes), sent sol 1278 argentins i el restant estrangers europeus 7,997 representant el 77% de la ciutat, provinents majorment d'Itàlia, Espanya, França, Portugal, Àustria-Hongria i Regne Unit.

En abril de 1886 es va declarar instalat l'allumenat elèctric en la ciutat, en lo que L'Argent va ser la primera ciutat d'Amèrica del Sur en este servici. El servici era proveït en aquell llavors per la Brush Electric Company.

A tan sol cinc anys d'haver-se fundat la ciutat, el 3 de juny de 1887 es va fundar el Club de Gimnàsia i Esgrima L'Argent, que va començar les seues activitats deportives en els dos deports que formen el seu nom; la gimnàsia i l'esgrima.

El 20 i 24 d'agost de 1887 varen ser inaugurats els servicis de telegrafia i telefonia de la ciutat. Les llínees telefòniques habilitades possibilitaven les comunicacions en les ciutats de Buenos Aires i Ensenar.

En 1887 també es va iniciar la construcció del vell Teatre Argentí a càrrec de l'arquitecte italià Leopoldo Rocchi. La seua construcció va demandar 5 anys, encara que es va inaugurar el 19 de novembre de 1890 en l'obra Otello de Giuseppe Verdi.

La primera llínea de tramvia a cavall va ser inaugurada en 1885 i era propietat de Manuel Giménez. La seua floteta estava composta per 8 coches tancats, 10 jardineres, 25 rabosot per a càrrega i 254 cavalls. Contava en 53 empleats i tenia un promig de 30 000 clients per més. Inicialment recorria 16 quilómetros i aplegava fins a Ensenar.^{cita requerida}

El 8 de novembre de 1892 es va realisar el primer ensaig del recorregut del tramvia elèctric en un trayecte prou curt: va ser per Avinguda 7 des dels carrers 45 a 50. A pesar del curt trayecte hi havia gent que tenia por i desconfiava del modern mig de transport: alguns veïns d'aquell llavors incitaven a uns atres a no pujar a estos coches perque podien «quedar electrocutats». Va ser aixina com L'Argent va ser la primera ciutat de Sudamérica en tindre un servici de tramvia elèctric.

L'Argent en el XX

Escut de l'Universitat Nacional de l'Argent (fundació)

En 1897 el senador Rafael Hernández va fundar l'Universitat Provincial de l'Argent, que seria nacionalisada en 1905 pel doctor Joaquín Víctor González. El 4 d'agost d'eixe mateix any es va fundar el Club Estudiants de l'Argent. El creiximent demogràfic de l'Argent va ser excepcional, aplegant en 1914 a ser la tercera ciutat de l'Argentina en 137 413 habitants, només superada per Buenos Aires i Rosario.

Baix l'administració d'Alvear (1922-1928), Enrique Mosconi, el president de la petrolera estatal Jaciments Petrolífers Fiscals (YPF), va construir la destilería de l'Argent, que va ser la dècima destilería més gran del món.

El 22 de novembre de 1931 es varen inaugurar els primers servicis de transport automotor i colectiu de passagers de la ciutat, servicis brindats per l'empresa Argentina de Ómnibus.

El Teatre Argentí en 1904

El 10 de decembre de 1945, en la Parròquia de Sant Francisco d'Assís d'esta ciutat, es varen casar Juan Domingo Perón i Eva Duarte.

En 1952, després de la mort d'Eva Perón, la ciutat va passar a cridar-se ciutat Eva Perón, tornant a la seua denominació original després de la caiguda del govern de Perón en setembre de 1955.

En 1974, la Casa de Govern va sofrir un incendi en el seu mansarda, que va conseguir ser apagat sense víctimes, reparant-se després la part destruïda.

En 1977 el vell Teatre Argentí va sofrir un voraç incendi que va destruir bona part de les instalacions i va afectar sériament l'estructura de l'edifici. Pràcticament només varen quedar en peu les parets perimetrals. El govern militar de llavors, a pesar dels forts reclams de la societat argentina i internacional per la reconstrucció de l'edifici, va decidir demolir-ho i va cridar a un concurs públic per a la construcció en el lloc d'un nou i modern centre cultural que continuara la glòria de l'antic Teatre Argentí. Les obres varen començar en 1980 en una estimació de quatre anys per a la seua finalisació, pero estes varen sofrir constants retarts i paralisacions, sent finalment reinaugurado el 13 d'octubre de 1999.

Sagell postal commemoratiu pels 100 anys de la ciutat.

En 1982 es va complir el centenari de la ciutat, i per a commemorar la seua fundació es va emetre un sagell postal en el qual es destacaven el Palau Municipal, la Catedral, Museu de Ciències Naturals i l'Observatori.

El 10 de decembre de 1991 va assumir la intendencia Juliol Alak (als seus 32 anys d'edat), sent reelecto en 1995, 1999 i 2003, mantenint el seu càrrec fins a les eleccions de 2007.

En octubre de 1998 l'Unesco va aprovar la candidatura de la ciutat per a alcançar el reconeiximent com Patrimoni de la Humanitat. La distinció es troba encara pendent a causa de diverses objeccions al criteri de manteniment arquitectònic i paisagístic durant les últimes décades, que —en opinió de distints especialistes— ha generat severs danys a la concepció estètica i contextual original.

Actualitat

El 7 de juny de 2003 es va inaugurar l'Estadi Ciutat de l'Argent, un dels més moderns de Llatinoamèrica.

El 28 d'octubre de 2007 va ser elegit l'intendent Pablo Bruera en el 26% dels vots, reemplaçant aixina a Juliol Alak qui estava al càrrec des de 1991.

En 2009, despuix d'una série d'acorts entre el municipi de la ciutat, la governació de la Província i la presidència de la Nació, es va alvançar en la cessió definitiva de part de les terres del passejada del Bosc als clubs Estudiants i Gimnàsia. El 24 de juny, el Consell Deliberante va aprovar el conveni i l'ordenança per la que els clubs Gimnàsia i Estudiants rebran en caràcter de «donació en càrrec» les terres a on actualment s'alcen els seus estadis en el Bosc.

El 25 de febrer de 2009 va debutar el sistema d'estacionament per mig de mensages de text (SMS). En este fet, L'Argent es va convertir en la primera ciutat d'Argentina en utilisar aplicacions tecnològiques de primer nivell per a controlar l'estacionament.

Pòrtic d'entrada del Amfiteatre Martín Fierro (Teatre del Llac) de l'Argent

En abril de 2009 va reobrir les seues portes al públic el Passage Rodrigo com a centre comercial. La galeria comercial havia segut inaugurada en 1929 per Basilio Rodrigo (immigrant espanyol) i va estar tancat al públic per 10 anys.

En 2011, l'Estadi Ciutat de l'Argent va ser la sèu principal de la Copa Amèrica de Fútbol, que despuix de 24 anys va tornar a disputar-se en Argentina, en capçalera en sèt províncies del país. En 2012, l'Estadi Ciutat de l'Argent va ser una de les sèus del Rugby Championship, rebent al seleccionat de Nova Zelanda, sent aixina el debut la Selecció nacional en este torneig, a on els restants participants eren els seleccionats de Suràfrica i Austràlia.

Durant la nit del 2 d'abril de 2013, un fort temporal de pluja va assotar a la ciutat i a les veïnes Ensenar i Berisso, cobrant-se més de 200 víctimes fatals i desapareguts. El governador de la Província de Buenos Aires, Daniel Scioli, va remarcar que va ser la pijor tragèdia de l'història de la ciutat. També la presidenta Cristina Fernández de Kirchner va decretar 72 hores de duel nacional.

El 25 d'octubre de 2015 va ser elegit intendent Juliol Garro en el 41 % dels vots, triumfant sobre Pablo Bruera, qui es postulava al seu tercer mandat consecutiu. Garro va assumir el seu càrrec el 9 de decembre de 2015.

La ciutat de l'Argent va ser sèu del 34.º Trobada Nacional de Dònes, que va tindre lloc els dies 12, 13 i 14 d'octubre de 2019. La concurrència a la trobada, entre els tallers, les activitats culturals i la marcha de 30 quadres de llarc, va ser estimada en 200 000 assistents.

Govern

Vore també: Política de la Nació Argentina

Palau Municipal

Donat el sistema federal de govern, en Argentina hi ha 3 órdens o escalafons: el Nacional, el Provincial i el Municipal. Aixina, correspon referir-se als tres poders en cada u d'estos escalafons.

Casa de Govern de la Província de Buenos Aires (i Residència del Governador)

El Poder Eixecutiu municipal en L'Argent és eixercit pel intendent municipal, elegit per votació popular cada quatre anys, en possibilitat de reelecció consecutiva llimitada. L'edifici governamental és conegut com el Palau Municipal, ubicat entre els carrers 51, 53, 11 i 12, en el centre de la ciutat; està separat de la catedral per la plaça Moreno.

Hall central del Passage Dart Rocha

El govern de la ciutat es dividix en diferents àrees. Estes són: Secretaria Privada, Secretaria General, Secretaria d'Economia, Secretaria de Gestió Pública, Secretaria de Desenroll Social, Secretaria de Cultura, Secretaria de Modernisació i Desenroll Econòmic, Secretaria de Justícia de Faltes, Secretaria de Salut i Medicina Social, Jefatura de Gabinet, Mercat Regional L'Argent, Consorci de Gestió Port L'Argent, Unitat Ejecutora d'Ingressos Públics, Unitat Ejecutora Agència Ambiental, Subsecretaria de Drets Humans, Secretaria de Govern, Consell de Planificació de Polítiques, Producció i Ocupació Regional.

El Poder Llegislatiu comunal està a càrrec del Concejo Deliberante, compost per 24 regidors elegits pel vot popular per a un periodo de quatre anys, renovant-se el cos per mitats cada dos anys. La seua sèu es troba en el Palau Municipal.

L'Argent, ademés, per ser capital, és sèu dels tres poders provincials: tant l'eixecutiu provincial —a partir de l'11 de decembre de 2019 a càrrec d'Axel Kicillof— junt en els seus ministeris, el Poder judicial com el Poder llegislatiu provincial tenen el seu assent en L'Argent.

Economia

Casa Matriu del Banc Província en L'Argent.

Segons el Cens Nacional Econòmic 2004-2005, d'un total de 23 844 locals llistats, el 90 % es dedicava a la producció de bens i servicis, el 4 % pertanyia a l'Administració Pública, el 2 % a llocs de fira semifijos o desmontables, un 1 % per a cult, partits polítics i gremis i el 2 % restant estava en procés de classificació.

L'Enquesta Permanent de Llars (EPH) de el INDEC, de la segona mitat 2010, revela que L'Argent és la ciutat en la major proporció d'indigents del país, en un 5,8 % del total dels seus habitants en esta situació.^{cita requerida}

Finances

L'Argent conta en una Bossa de Comerç fundada el 16 d'octubre de 1960, integrant del mercat de valors argentí.

En la ciutat es troben sucursals dels principals bancs que operen en el país, entre ells Banc Nació, Banc Província, Banc Ciutat de Buenos Aires, Banc Hipotecari S. A., HSBC, Citigroup, Banc Itaú, BBVA, Macro, ICBC, entre uns atres.

Empreses destacades

Entre les empreses, ents prestadors de servicis i mijos en sèu, llicència, operacions o presència en la ciutat i el Gran L'Argent poden mencionar-se els següents:

• Banc Província: entitat bancària pública provincial en casa matriu en L'Argent.
• Banc Nació: banc públic nacional en sucursals en la ciutat.
• Banc Ciutat: entitat financera pública en sucursals en L'Argent.
• Banc Hipotecari: banc en sucursal en la ciutat.
• Macro: entitat bancària privada en presència comercial en L'Argent.
• BBVA: banc privat en sucursals en la ciutat.
• ICBC: entitat financera d'orige chinenc en presència bancària en L'Argent.
• Amèrica TV: canal de televisió oberta la llicència de la qual correspon al Canal 2 de la ciutat de l'Argent.
• Aigües Bonaerenses: empresa pública provincial d'aigua i sanejament en àrea de servici en L'Argent.
• Edelap: distribuïdora d'energia elèctrica en concessió en L'Argent i municipis de la regió.

• Camuzzi: grup distribuïdor de gas natural en oficina comercial en L'Argent per mig de Camuzzi Gas Pampeana.
• YPF: empresa energètica en operacions industrials vinculades al Complex Industrial L'Argent.
• Makenhaus Developer: desenrolladora immobiliària en proyectes residencials en L'Argent, City Bell i Gonnet.
• Drassana Riu Santiago: drassana estatal radicada en Ensenar, dins del aglomerado del Gran L'Argent.
• Port L'Argent: complex portuari de la regió en activitat en el sistema productiu local i regional.
• TALP: empresa de transport automotor de passagers inscripta en el registre provincial.
• Unió Platense: empresa de transport de passagers en operació en l'àrea platense.
• Nou de Juliol: empresa de transport urbà de la ciutat de l'Argent.
• Empresa Llínea Sèt: empresa de transport de passagers registrada per l'autoritat provincial.
• El Dia: diari editat en L'Argent des de fins del sigle XIX.
• Hui: periòdic editat en la ciutat des de la década de 1990.
• Diagonals: mig periodístic digital en cobertura d'actualitat política bonaerense i local.
• Crida: mig gràfic registrat en la ciutat per a publicacions llegals.
• L'Argent: diari local utilisat, entre atres fins, per a publicacions llegals i avisos.
• Ret 92: emissora radial de l'Argent vinculat al grup editor de Hui.

Demografia

Vore també: Immigració en Argentina i Composició ètnica d'Argentina

El caixco urbà fundacional, segons el Cens de Nacional de Població i Vivendes de 2001, conta en una població de 186 524 habitants.

Evolució de la població del partit de l'Argent des de 1960 a 2001.

Mentres que la població del partit de l'Argent va tindre des de 1884 la següent evolució:

Immigració

La ciutat de l'Argent va ser fundada el 19 de novembre de 1882 com la nova capital de la província de Buenos Aires, despuix de la federalisació de la ciutat homònima. Des de la seua fundació, va ser concebuda com una ciutat moderna, planificada i oberta al món, lo que va atraure a una gran cantitat d'immigrants, principalment europeus, en busca de millors oportunitats de vida i treball. El primer cens de població de l'Argent, realisat en 1884, va registrar un total de 10.407 habitants. D'ells, 7.997 eren estrangers, és dir, el 77% de la població total de la ciutat en eixe moment. Esta sifra reflectix el rol central que l'immigració va tindre en l'orige i la construcció de l'Argent.

La comunitat italiana va ser la més numerosa des dels primers anys de la ciutat. Segons el cens de 1884, hi havia 4.126 hòmens i 459 dònes italianes, sumant un total de 4.585 persones. Açò representava aproximadament el 44% de la població de l'Argent.

Els primers italians eren majoritàriament llauradors del nort d'Itàlia (Piemont, Lombardía, Ligúria, Véneto i Friuli-Venècia Julia). No obstant, en el temps, varen començar a aplegar també immigrants del sur d'Itàlia (Campània, Calàbria, Sicília), per la pobrea extrema i les difícils condicions de vida en eixa regió.

Els immigrants espanyols varen ser un atre grup rellevant en L'Argent. Encara que no hi ha sifres exactes en el cens de 1884, se sap que la seua presència va ser significativa i constant des de la fundació de la ciutat. Molts d'ells eren obrers, artesans i comerciants, i varen jugar un paper clau en la vida econòmica i social de la ciutat.

En 1884, es varen registrar 132 immigrants suïssos en L'Argent, lo que representa aproximadament l'1,27% de la població. A pesar del seu número modest, el seu impacte va ser significatiu. En 1888, varen fundar la Societat Helvetia, una entitat de recobres mutus destinada a brindar ajuda als membres de la comunitat suïssa i mantindre vives les seues tradicions culturals.

l'immigració polaca a l'Argent va començar cap a fins de el XIX. En 1897, varen aplegar 14 famílies polaques, en un total estimat entre 69 i 120 persones. Durant la primera mitat de el XX, la comunitat polaca va créixer notablement. No obstant, molts immigrants eren registrats com a ciutadans del Imperi austrohúngaro, rus o alemà, per la situació geopolítica de Polònia en eixa época.

Ademés dels grups mencionats, L'Argent va rebre immigrants de numeroses nacionalitats: francesos, alemans, irlandesos, anglesos, portuguesos, grecs, armenis, japonesos, siris, libanesos i escandinaus, entre uns atres. Estes comunitats també varen deixar una marca significativa en l'identitat de la ciutat, fundant associacions culturals, escoles, temples i contribuint al desenroll de barris sancers.

Cens	Població	Referència	Notes
1884	10 407		El 78,1% corresponien a estrangers.
1890	65 610		57,7% població estrangera.
1895	60 991		Per primera volta els argentins superen als estrangers en térmens percentuals (55% front a un 45% d'estrangers).
1909	95 126		35,7% població estrangera.
1914	137 413		36,7% població estrangera.
1947	302 073
1960	337 060
1970	391 247
1980	459 054
1991	521 936
2001	663 943		5,5% de la població és estrangera.
2010	799 523		6,6% de la població és estrangera.

Note's com en 1991 a 2001 va desaccelerar el seu creiximent, com li va succeir a moltes ciutats argentines; no obstant, L'Argent i el Gran L'Argent tenen un creiximent vegetatiu 3,5%, superior a la mija de l'Argentina; lo que significa que la ciutat rep nous habitants permanents.

A la seua volta, el aglomerado Gran L'Argent va contar en 745 027 en 2001, lo que la situa fins al moment com la 6.ª aglomeració de l'Argentina. Seguint el seu ritme de creiximent, l'estimació en 2013 per al aglomerado de l'Argent i Gran L'Argent és de 968 700 habitants.

Colectivitat

Centre Cívic, República dels Chiquets, Manuel Bernardo Gonnet, Argentina

Sobre la colectivitat espanyola, es destaca en les seues contribucions en el reconegut Hospital Espanyol. Espanya també ha reconegut a la seua comunitat instalant un Consulat General, construint una casa per a tal fi i per a l'assentament d'un diplomàtic de carrera i la seua família. Actualment en el mateix edifici funciona el Viceconsulado Honorari d'Espanya.

Pel costat de la colectivitat italiana, es destaca la Federació d'Associacions Italianes de la Circumscripció Consular L'Argent que agrupa a numeroses institucions vinculades a la colectivitat. Esta colectivitat també posseïx dos escoles, l'Institut de Cultura Itálica (Escola Italiana) i el Centre Cultual Bivongesi (Institut Bivongi) i el reconegut Hospital Italià. Ademés, Itàlia va instalar en esta ciutat un Consulat General. En 2016, per mig de la Llei Provincial 14.883, L'Argent va ser nomenat com la “Capital de l'Immigrant Italià” per la Llegislatura bonaerense, per ser la ciutat en més arraïlada i en la que es troba la colectivitat italiana més numerosa en el territori de la província de Buenos Aires.

La comunitat llevantina conta també en vàries institucions, entre elles l'Associació Siriana Ortodox de Beneficencia (que en realitat té orige en sirianos ortodoxos emigrats de Mardin despuix del Seyfo), l'Associació Argentí Islàmica de l'Argent, la Societat Libanesa de l'Argent i el Club Libanés de l'Argent.

La comunitat judeua de l'Argent conta en numeroses institucions, entre elles l'Associació Mutual Israelita Argentina (AMIA) L'Argent, que posseïx baix la seua òrbita l'Escola Hebrea Jaim Najman Bialik i el Cementeri Israelita de la ciutat; el Beit Jabad L'Argent, part del Moviment Jabad Lubavitch Argentina, que conta en una Biblioteca, una Sinagoga i l'única mikve de la ciutat, que és utilisada per a la realisació dels banys rituals que indica el judaisme; el Centre Sefaradí i l'Associació Cultural Israelita Max Nordau.

Per la seua banda, la comunitat vasca té una profunda raigambre en la ciutat, derivada d'aquells immigrants que varen fer peu en la zona. Des de 1944, eixa colectivitat té al Centre Vasc «Euzko Etxea» —la sèu del qual funciona en 14 i 58— com la seua referència, centre de reunió i espai de cultiu de les costums pròpies de la comunitat.

L'Argent és llar d'una notable comunitat japonesa, la qual es troba organisada i conta en l'Associació Japonesa de l'Argent.

Educació

Vore també: Sistema educatiu d'Argentina

La ciutat conta en una bona cantitat d'institucions educatives dels distints nivells, tant públiques com a privades. Els coleges públics més reconeguts són tres dels quatre pertanyents a l'Universitat Nacional de l'Argent: el Colege Nacional Rafael Hernández, el Liceu Víctor Mercant i el Bachillerat de Belles arts.

L'Argent és símbol d'una insigne i prolífica acadèmia. La física, l'astronomia i la biologia, han segut indubtablement els camps que els científics d'esta ciutat han dominat, per damunt dels seus parells en el país i la regió.

Sobre institucions acadèmiques referix, es destaca àmpliament l'Universitat Nacional de l'Argent (UNLP), una de les més importants universitats nacionals del país junt en l'Universitat Nacional de Còrdova i l'Universitat de Buenos Aires. Va ser la tercera en fundar-se en l'Argentina, seguint a la de Còrdova i la de Buenos Aires. La UNLP posseïx 120 000 alumnes. En esta universitat es va graduar en física Ernesto Sabato, qui va passar a ensenyar en la Sorbona i el MIT abans de convertir-se en un famós noveliste. El doctor René Favaloro va ser un atre famós alumne. Durant els seus primers anys, va atraure a un número d'intelectuals de renom del món de parla hispana, com el dominicà Pedro Henríquez Ureña. Adolfo Pérez Esquivel, militant pacifiste, qui obtinguera el Premi Nobel de la Pau en 1980, també va estudiar en la UNLP. Els presidents Néstor Carlos Kirchner i Cristina Fernández de Kirchner es varen titular com a advocats en la Facultat de Dret de la UNLP.

També és assent de l'Universitat Catòlica de l'Argent, l'Universitat Notarial Argentina i l'Universitat de l'Est, creada el 29 de setembre de 2008, per decret del poder eixecutiu nacional. Ademés conta en una Facultat Regional de l'Universitat Tecnològica Nacional i en l'Universitat Pedagògica. Estes atrauen estudiants de tot el país —i inclús de l'estranger— i li donen a la ciutat una rica vida cultural jovenil.

cal senyalar que en la ciutat també va funcionar l'Universitat Popular Sarmiento, de la que fora rectora durant varis anys Josefina Passadori.

També hi ha vàries institucions que oferixen estudis terciaris com l'Institut Superior de Ciències (ISCI), l'Institut Educatiu CESALP, l'Institut de Capacitació Impositiu i Aduanero (ICIA) i atres instituts que ensenyen distints llenguages com l'anglés, francés, italià i portugués.

Entre els instituts més reconeguts es troba l'Institut Superior de Formació Docent N.º 95 que oferix les carreres d'Educació Primària, Història, Biologia, Física i Química, i conte també en el postítulo Trayecte de Formació Pedagògic Complementari per al Nivell Secundari.

Presidència de l'Universitat Nacional de l'Argent (UNLP)

Edifici Central de la Facultat d'Ingenieria. UNLP

Entre les institucions educatives tècniques de la ciutat, es destaca l'Escola d'Educació Secundària Tècnica N.º 6 “Albert Thomas”, fundada en 1910 com a Escola Industrial. És una de les escoles tècniques més antigues del país i funciona en el seu edifici històric ubicat en l'avinguda 1 entre 57 i 58.

Religió

La Catedral de l'Argent és una de les iglésies més grans del món.

Artícul principal → Religió en Argentina.

Llibertat de cult

De la mateixa manera que en tot el país, la llibertat de cult de l'habitant platense està garantisat pel Artícul 14 de la constitució Nacional, encara que l'Estat reconeix un caràcter preeminent a l'Iglésia catòlica que conta en un estatus jurídic diferenciat respecte al del restant d'iglésies i confessions.

Principals seguidors

Gran part dels platenses es declaren profesantes de la religió catòlica.

La patrona de la arquidiócesis de l'Argent és l'Inmaculada Concepció de María Santíssima Mare de Deu, la festa de la qual se celebra el 8 de decembre.

El Sant Patró de la ciutat i el partit de l'Argent és San Ponciano, papa i màrtir, que és ademés el Patró Secundari de la Aquidiócesis platense. Va ser el 18.º Papa de l'Iglésia Catòlica, que va fallir en Cerdenya en l'any 235. La seua festa en la Ciutat i arquidiócesis de l'Argent es continua celebrant el 19 de novembre.

Sent el quart aglomerado urbà del país, també és important la presència evangèlica, judeua i musulmana.

La comunitat judeua de l'Argent conta en una sèu local de l'AMIA, la qual va ser fundada en 1907 i nuclea les activitats comunitàries. Aixina mateix, la comunitat conta en el Cementeri Israelita, dins del Cementeri de l'Argent, el qual depén de la AMIA, sent inaugurat i obert al públic el 9 de novembre de 1913. La comunitat judeua platense s'estima entre 900 i 1000 membres.

Salut

Vore també: Salut en Argentina

Frontera de l'Hospital de Chiquets

Respecte als centres de salut, estos són públics provincials, com l'Hospital Interzonal d'Aguts Especialisat en Pediatria «Sor María Ludovica», municipals principalment unitats sanitàries (per eixemple, l'Unitat Sanitària n.º 13), o d'orige privat, com l'Institut Mèdic Platense.

En 2001, segons el cens d'eixe any, el percentage de població sense cobertura mèdica (açò inclou a persones que estan sense obra social ni tampoc estan afiliats a un pla mèdic o mutual) era del 20,2%. El percentage de la població del caixco urbà en cobertura social era de 79,8%, sent est el percentage més alt dins els centres comunals del partit de l'Argent.

Taxa de mortalitat infantil per cada 1000 chiquets

Anys	1991	1992	1993	1994	1995	1996	1997	1998	1999	2000	2001	2002	2003	2004	2005
L'Argent	21,0	23,1	20,4	19,7	19,7	21,6	15,8	17,7	14,1	11,6	14,6	15,4	14,3	10,9	12,4
Total Província	22,8	21,9	20,8	20,7	20,3	19,4	17,7	18,3	16,6	14,9	14,8	15,7	16,2	13,0	12,9

Arquitectura

Vista de la Municipalitat de l'Argent i Plaça Moreno des de la Catedral.

Plaça Dart Rocha des de l'aire.

Vista de la Plaça Moreno i la Catedral.

Vista de la diagonal 73 en primavera, els arbres el fullage dels quals està cobert per flors de color lila-blau són jacarandás.

Palau de Justícia.

Jujats Federals de l'Argent (ex Hotel Provincial).

Vista des d'una de les torres de la Catedral de l'Argent

Urbanisme

Vore també: Places de l'Argent

L'Argent és una ciutat planificada, paradigma de planificació urbanística de fins de el XIX. També és un eixemple del higienisme que començava a prendre importància en eixa época.

Esta ciutat va ser dissenyada des del seu orige, en criteris paisagístics i estètics de l'urbanisme renaixentiste, de el XV.

El seu traçat en cuadrícula en diagonals i places cada sis quadres, en intersecció d'avingudes, respon a criteris d'organisació, equilibri i orde entre este espai construït i l'espai vert el qual funciona com articulador, creant espais de trobada i intercanvi social. Açò pot verificar-se en les ciutats ideals que les places naixien per a ser el centre de la ciutat, a on esta es considerava un element fonamental i estratègic.

Per un atre costat, una atra característica important és el perímetro de la ciutat de l'Argent, a on té un llímit visible, que es pot controlar. Açò pot comparar-se en l'organisació espacial que es planteja en la ciutat ideal, que és rígida i acotada.

Per ser una ciutat proyectada abans de construir-se, en pensaments tributaris del racionalisme triunfante en la Revolució francesa, pot afirmar-se que és la primera construïda en el món d'acort a les idees republicanes, en mig de l'afiançament de la Revolució Industrial, la consagració de la ciència positiviste i el naiximent de l'utopia d'una vida social i ecològicament més harmònica.

El traçat de la ciutat, concebut pel Departament d'Ingeniers a càrrec de l'ingenier Pedro Benoit, es caracterisa per una estricta cuadrícula i les seues numeroses avingudes i diagonals, que ocupa al voltant de 25 km². La forma aproximada del pla original és la d'un quadrat de 38 x 38 quadres, en la seua majoria també quadrades. La convergència de les dos diagonals més importants, 73 i 74, que travessen la ciutat d'est a oest i de nort a sur, respectivament, es produïx en la Plaça Moreno, la principal de la ciutat, en el centre de la qual es troba la Pedra Fonamental.

Les Quatre Gràcies («deeses de les estacions»), enfrontades entre sí, front a la Catedral, i a la Municipalitat.

En la «ciutat de les tiles i les diagonals», cada sis carrers es troba una avinguda, i en cada intersecció d'avingudes apareix un de les seues 23 parcs i places (inclós el passejada del Bosc), interconectados a la seua volta per diagonals. La ciutat es presenta com una de les més forestades del país, en carrers en tiles, bananes, jacarandás, arces americans, tarongers, pals borrachos i paraisos, entre atres espècies. L'arbre patró és l'ombú, que va ser elegit per l'ingenier agrònom Alberto Oitavén en 1936 per ser un arbre característic de la província de Buenos Aires.

Sobre la direcció suroest-nordest i sobre un dels eixos de simetria de la ciutat estan les Avingudes 51 i 53, que tanquen el cridat Eix Monumental de l'Argent, a on estan els edificis fundacionals, construïts al mateix temps en l'época de la fundació de la ciutat, despuix d'una convocatòria internacional de propostes, a partir de 1883.

Encara que hi ha atres àrees de la ciutat jerarquisades per edificis públics, com la Plaça Malvines Argentines en la seua Centre Cultural homònim, la Plaça Rocha en la Biblioteca de l'Universitat, el Parc Saavedra en l'Hospital Sor María Ludovica i l'antiga Estació del Ferrocarril Provincial (actual Centre Cultural Estació Provincial), el restant de les places i nucs d'avingudes de la ciutat carixen de major importància urbana.

Sobre la vora nordest de l'Argent, Benoit va proyectar el passejada del Bosc, un immens espai vert i públic inspirat en el Parc 3 de Febrer de Buenos Aires. Encara que la seua idea original no es va respectar, ya que en 1884 ya es dia que partix de les terres del parc serien destinades per al futur Hipòdrom de l'Argent, el Bosc seguix sent el principal parc platense. A lo llarc de el XX, numerosos edificis i concessions a entitats privades varen seguir apropiant-se de les terres públiques de la passejada del Bosc. Aixina i tot, hui en dia es destaquen el seu llac, l'amfiteatre Martín Fierro, el seu Jardí Zoològic i Botànic d'estil victorià, l'observatori astronòmic, i el Museu de Ciències Naturals, dependent de l'UNLP, en les seues famoses coleccions.

Plaça Itàlia. L'Àguila en la Columna

Un eix urbà secundari, especialisat en l'activitat bancària, es va crear sobre l'Avinguda 7, entre la Plaça Sant Martín i la Plaça Itàlia, en les sèus de bancs tant públics (municipal, provincial i nacional) com a privats. L'Universitat Nacional de l'Argent, nacionalisada en 1905, va ocupar principalment la passejada del Bosc, encara que també va créixer sobre l'Avinguda 7 i la Plaça Rocha.

Una Avinguda de Circumvalació voreja la ciutat, formant les arestas perimetrals d'este quadrat ideal que va consistir en el pla urbà original. Està composta per les Avingudes 32, 122, 72 i 31, i inclou quatre avingudes curves que eviten els vèrtiços de el “quadrat”, cridades boulevards 81, 82, 83 i 84. Una série de diagonals menors conecten els creus de les avingudes principals i les seues places.

L'esgambi dels carrers de l'Argent va permetre l'inserció de l'automotor: en 1908 es va organisar la Copa challenge de l’auto, el recorregut del qual era des de Buenos Aires a l'Argent (75 km).

En 1909 el Aero Club Argentí va convocar a una atra série de carreres en la mateixa ciutat de l'Argent, realisada en l'hipòdrom de la ciutat, que Dart rocha va decretar com a “circ de carrera”; a la seua volta es fomentava l'us dels autos per mig de les carreres.

En 1910 la ciutat era visitada per excursions organisades per l'Automòvil Club Argentí, per la seua rodalia a Bs As; sent inclosa en l'univers de l'us de l'automòvil.

El TCA era una institució que buscava fomentar l'us de l'automotor, va construir, els camins des de Buenos Aires a les localitats d'Oliveres i L'Argent, que varen permetre el començ de l'us dels autos per a la passejada fòra de la ciutat.

Edificis

Ex Banc Hipotecari Nacional de l'Argent

Començant per la Plaça Moreno, allí es troben enfrontats la Municipalitat i l'imponent Catedral ubicada en 14 N.º 1943 entre 51 i 53, d'estil neogótico, les torres de la qual de 112 m, varen poder ser completades recent en 1999. Punts destacats de la ciutat són el Museu de Ciències Naturals, i l'Eix Monumental: els edificis de la Governació, la Llegislatura Provincial, el nou Teatre Argentí i l'Hipòdrom.

Una atra obra important és la Casa Matriu del Banc de la Província de Buenos Aires, situat entre els carrers 6, 7, 46 i 47. Esta construcció va ser proyectada pels arquitectes Juan A. Buschiazzo i Luis Viglione. Es va inaugurar el 19 d'abril de 1886, sent modificat en 1913 i en la década de 1970.

En 1948, el Dr. Pedro Curutchet va encomanar a Li Corbusier el proyecte de la seua casa-consultori. La Casa Curutchet és una obra singular de l'arquitectura moderna, única obra de l'arquitecte suís en Amèrica Llatina i la més transcendent de l'arquitectura moderna en Argentina.

Arquitectónicamente destaquen la gran catedral neogótica cridada La Colorada, l'antiga estació central de ferrocarrils; en 1977 la ciutat va perdre, per un incendi, un dels seus més valiosos monuments: el Teatre Argentí de l'Argent, d'estil predominantment neoclàssic. En el seu lloc es va construir un nou teatre d'estil brutalista. La ciutat conta ademés en l'Estadi Ciutat de l'Argent d'arquitectura moderna influenciada per arquitectura High-tech, per mig d'un concurs nacional de la década de 1970 que es va modificar en un proyecte posterior per a ampliar la seua capacitat i cobrir-ho. En giner de 2011 es va terminar de colocar la coberta semitransparente de kevlar i resines plàstiques.

Pèrdues i actualitat

En 1995, es va impulsar el demanat davant l'UNESCO per a que L'Argent fora declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat. L'intent es va reiterar en 1999, i en 2005 l'intendent Juliol Alak va insistir. Mentres, naixia el Pla Participatiu de Recuperació i Posada en Valor del Patrimoni, es va crear des de llegislació pròpia fins a una Direcció de Patrimoni, es varen restaurar alguns edificis simbòlics –lo que va disparar l'habitual ona de sana imitació entre els privats, que en açò seguixen l'eixemple oficial– i es varen instalar algunes idees potents.

No obstant, i a pesar dels seus reiterats intents i de la visita de comitives que varen recórrer la ciutat, no va conseguir el seu objectiu, ya que els especialistes varen declarar que L'Argent no reunia les condicions suficients per a la declaració. A fins de 2006, la Municipalitat de l'Argent va fer un llarc treball d'identificació i fichat de 55 000 edificis en les 1600 pomes de la zona històrica; del com va resultar un catàlec en casi 1700 edificis en la seua ciutat, protegits en diferents nivells.

Derrocament en 2012 de la casa de Cipriano Reis, fundador del Partit Laborista, la qual estava protegida i es trobava en carrer 59 entre 11 i 12.

Pero en direcció oposta a lo fet anteriorment, durant la gestió de Pablo Bruera, en 2010 el Concejo Deliberante va aprovar un nou Còdic d'Ordenament Urbà (COU) que va elevar a 45 metros l'altura permesa en el centre històric de la ciutat; sancionat sobre taules, sense debat i passant solament per una reunió de la Comissió de Planejament de la que varen tirar als veïns i varen impedir l'accés a la prensa. Associacions veïnals i ONG de la ciutat varen dur el Còdic a la Justícia en 2011, presentant una demanda per inconstitucionalitat davant la Suprema Cort de la Província, que va dictar una mida cautelar contra el mateix en maig de 2011. Este juí seguix a l'espera de sentència definitiva. El canvi en el Còdic desprotegió ex professe l'arquitectura fundacional i el ric llegat cultural edificat de l'Argent, i va permetre una onada de derrocaments, per lo que la ciutat va ser inclosa en 2011 i incorporada a l'agenda 2012 en la llista dels 100 llocs en perill, nominació patrocinada per World Monuments Fund (Fundació per als Monuments del Món) que busca i promou accions i finançament per a llocs històrics i patrimonials en perill.

Ademés del sorgiment d'associacions veïnals com Defengam L'Argent, grups en Internet i ONG com S.O.S. L'Argent organisades en reclam per la protecció del patrimoni de la ciutat, s'han realisat varis anàlisis dels efectes negatius de les noves lleis d'edificació en el centre de la ciutat.

En la postulació davant l'UNESCO, en 1998 el regidor Claudio Frangul va promoure la creació de l'Ordenança 9008, aprovada eixe mateix any, en la qual se li va donar protecció a l'adoquinar de l'Argent per a que li'l preservara en bones condicions i no poguera ser retirat, reemplaçat o tapat en un atre material. No obstant, vint anys despuix, el seu impulsor va votar l'Ordenança 11738, que anava en contra de la seua antecessora i autorisava pavimentar carrers asfaltats. Esta ordenança va ser rebujada pel regidor Gastón Crespo, qui tres anys més vesprada va canviar de conviccions i va votar una nova ordenança, autorisant la lleva de protecció a més carrers d'adoquinar, declarades com a patrimonials.

Tres anys més vesprada, durant la intendencia de Juliol Alak (qui havia promogut en un anterior mandat les anteriors proteccions al patrimoni, per a la postulació davant l'UNESCO), es va derogar l'Ordenança 9008 (que protegia 38 quilómetros de carrers adoquinar) per a ser reemplaçada per una nova ordenança (que protegia a penes 6 quilómetros, significant una pèrdua del 84% de l'adoquinar patrimonial).

Aixina mateix, L'Argent es constituïx com l'única capital de província argentina que, si be té aeroport, no s'utilisa per a l'activitat aerocomercial, per lo que constituïx l'únic cas d'un districte capital de província aïllat i desconectat tant per a vols de cabotaje de la mateixa llínea de bandera Aerollínies Argentines com també desconectat de vols internacionals, ya que el mateix s'usa solament per a vols oficials i com a escola de vol (Aeroport de l'Argent).

Premis rebuts per la ciutat

La ciutat va ser premiada en l'Exposició Universal de París en 1889, event en el qual a la nova urbs li la premia en dos medalles dorades en les categories «Ciutat del Futur» i «Millor realisació construïda».

Cementeri platense

Artícul principal → Cementeri de l'Argent.

Cementeri, accés front. Estructura dòrica.

El cementeri municipal de l'Argent va ser habilitat en 1887 per a funcionar com a necròpolis de la nova capital de la província de Buenos Aires. Va ser dissenyat per Pedro Benoit, qui també va participar en el disseny de la ciutat. Dit disseny guarda similituts en el traçat urbà de la ciutat de l'Argent, generant-se aixina una dualitat entre la ciutat dels vius i la dels morts: posseïx avingudes, diagonals, places i carrers ortogonals. Es troba en l'intersecció de les avingudes 31, 72 i diagonal 74, en el vèrtiç sur. Posseïx notables traces arquitectòniques, tant en la seua pòrtic com en moltes de les seues voltes familiars, incloent estils neoclàssic, neogótico, art nouveau (en la seua variant de modernisme català), art decó, i revival egipcíac. L'entrada principal és un impressionant pòrtic neoclàssic en columnes dòriques.

Té com a anex el Cementeri Israelita, dependent de l'Associació Mutual Israelita Argentina de l'Argent, ubicat sobre l'Avinguda 72.

Geografia

Localisació

El Caixco Urbà de la ciutat llimita en les localitats de Vila Elvira, Alts de Sant Lorenzo, Els Forns, Sant Carlos, Tolosa (pertanyents al Partit de l'Argent) i els municipis d'Ensenar i Berisso.

Clima

De clima templat, la temperatura mija anual ronda els 16,3 °C i precipitacions miges anuals calculades en 993.9 mm. Per la seua rodalia al Riu de la Plata la humitat tendix a ser abundant, sent la humitat mija anual de 80%. Sobre el vent, la seua intensitat mija anual aplega a 12 km/h, sent predominants els vents provinents de l'Est, Noreste i Suroest.

La seua temperatura més alta des de l'existència de senyes en l'estació L'Argent Aero va ser de 41 °C el 14 de giner de 2022 i la seua mínima de -5,7 °C el 14 de juny de 1967.

Les nevades són fets atípics i molt poc freqüents en la ciutat, des de la seua fundació solament s'han produït cinc events de caiguda de neu: en juliol de 1912, en 22 de juny de 1918, en 1928, en el 9 de juliol de 2007 i el 6 de juny de 2012.

Sismicidad

La regió respon a la «falla de Punta de l'Est», en sismicidad baixa; i la seua última expressió es va produir el 30 de novembre de 2018 ( anys

), a les 10:27 UTC-3, en una magnitut de 3,8 en l'escala de Richter.

Infraestructura

Estació L'Argent del Ferrocarril Roca.

Transport

Artícul principal → Anex:Llínees de colectiu del Gran L'Argent.

En l'interior del caixco urbà corren 26 llínees de colectius (quatre municipals regulars: Nort, Sur, Este, Oest; cinc municipals semirrápidos: 506, 508, 518, 520 i 561; onze provincials de recorregut urbà: 202, 203, 214, 215, 225, 273, 275, 307, 338, 414 i 418; quatre provincials de recorregut interurbà: 290, 340, 351 i 411; i dos nacionals: 129 i 195), les quals comuniquen en els diferents barris de la ciutat (Tolosa, Ringuelet, Manuel B. Gonnet, City Bell, Vila Elisa, Vila Elvira, El Perill, Alts de Sant Lorenzo, Joaquín Gorina, Arturo Vaig seguir, José Hernández, Sant Carlos, Melchor Romero, Abast, Els Forns, Lisandro Olmos, Ángel Etcheverry, Vila Garibaldi i Ignacio Correges, entre uns atres); en el cas de les llínees provincials, cobrixen servicis en els veïns Partits de Berisso, Ensenar, Berazategui, Florencio Varela, Brandsen, San Vicente, Monte, Les Flors i Magdalena; i les nacionals que també oferixen conexions en la Ciutat de Buenos Aires.

Les unitats de colectius que recorren la ciutat disponen de sistemes de posicionament satelital (GPS) en totes les unitats mòvils municipals i provincials per a efectuar el monitoreo de recorreguts, compliments d'horaris i freqüències. Permet també, en algunes parades, informar als usuaris del temps aproximat d'arribada de l'unitat.

Camí General Belgrano cap a l'oest en el barri Manuel B. Gonnet. En el centre de l'image, el pont de formigó «Donato Gerardi», construït a principis del sigle XX, sobre les vies del ferrocarril entre Ringuelet i Coronel Brandsen.

Està vinculada principalment en la ciutat de Buenos Aires pel Ferrocarril General Roca, en este moment en mans de l'Estat Nacional i per l'Autopista Ricardo Balbín (més coneguda com a autopista Buenos Aires-L'Argent), de 50 km de llongitut, lo que fa més ràpida les comunicacions entre els seus habitants. L'autovia és actualment administrada pel estat provincial per mig de l'empresa AUBASA. El Ferrocarril General Roca conecta la ciutat en gran part de les localitats del sur del Gran Buenos Aires i en la ciutat de Buenos Aires (ramal Constitució - L'Argent). També des de l'estació L'Argent es conecta en el Tren Universitari.

Atres conexions d'importància en el Gran Buenos Aires i l'Interior són el Ferrocarril Provincial (actualment clausurat), l'Avinguda Juan Domingo Perón (més coneguda com Camí Centenari), el Camí General Belgrano (Ruta Provincial 1, ex Ruta Nacional 1), la Ruta Provincial 215, les Rutes Provincials RP 6 i la RP 11.

Autopista L'Argent - Buenos Aires.

Fora de la planta original de l'Argent, en el partit d'Ensenar a pocs quilómetros al noreste es troba el Port de l'Argent, estés fins al Riu de la Plata pel Riu Santiago rectificat i canalisat. Tal port, encara que va significar una gran inversió a finals de XIX i inicis de XX, s'ha mantingut subutilizado. Les coordenades d'ubicació geogràfica del Port L'Argent, conforme al sistema de coordenades WGS 84, són: 34° 52,00210’ de Latitut Sud i 57° 53,99408’ de Llongitut Oest; transformada en coordenades Gauss Kruger (Faixa 6) és: 6.141.791,43440 m Nort i 6.417.715,47260 m Este.

A partir de 2013 la municipalitat va llançar el programa L'Argent en bici per a fomentar l'us de mijos de transport ecològics i saludables, encara que sense invertir en infraestructura vial per al cicliste (bicisendas i ciclovías).

En les rodalies de la ciutat es troba l'aeroport platense, utilisat per a tasques estratègiques com a comunicacions i vols oficials, ubicat a 7 km del centre de la ciutat, en Avinguda 7 cantó 610 S/N.º (B1900) Barri Aeroport, i les seues coordenades són latitut 34° 58′ 28″ S i llongitut 57° 53′ 44″ O.

Anteriorment en la ciutat hi havia una llínea de tramvies, la qual va funcionar entre 1884 i 1966. En un principi s'utilisaven tramvies tirats per cavalls, i la primera llínea contava en 8 coches, 10 jardineres, 25 rabosot per a càrrega i 254 cavalls, tenia 53 empleats i aproximadament 30 000 usuaris, i en un recorregut de 16 km aplegava fins a Ensenar.

En 1980 ya hi havia 14 llínees en 360 km de recorregut, i en 1909 un directori en sèu en Londres es va fer en l'administració de l'empresa i va aportar 500 000 lliures per a l'ampliació i electrificació del servici, convertint aixina a la ciutat en la primera en Amèrica del Sur en tindre tramvia elèctric.

No obstant, en 1948 el municipi va decretar la caducitat de la concessió i va expropiar els bens de l'empresa. A partir d'eixe moment va començar la debacle del servici que, per a contrarrestar l'efecte, va incorporar 100 coches que havien circulat en anterioritat en la Ciutat de Buenos Aires i que el govern de la qual va deixar d'utilisar. A la parell, es repavimentaron els carrers 7 i 60, avingudes principals de la ciutat, i es varen retirar les vies, lo que junt en l'auge d'atres mijos de transport, varen dur a que es clausuren llínees improductives. Més tart, l'estat va entrar en dèficit i va decidir la supressió del servici per al 31 de decembre de 1966.

Servicis públics

Aigua

El servici d'aigua corrent i cloaques és administrat des de 2002 per Aigües Bonaerenses S.A. (ABSA).

Electricitat

El servici elèctric es troba des de l'any 1992 a càrrec de l'empresa distribuïdora EdeLaP S.A., empresa pertanyent a AES Corporation. AES es vanaglòria de brindar el seu servici en la primera ciutat de Sudamérica en contar en energia elèctrica i allumenament públic. El contracte de concessió es va firmar per mig de la promulgació de la Llei Nacional 2.065 de 1991.

El pic màxim històric de demanda elèctrica es va donar en l'hivern de 2009, en 575 MW.

Gas

El servici de gas natural és suministrat per Camuzzi Gas Pampeana S.A. Esta concessió va ser adjudicada a l'empresa en decembre de 1992 com a part de la de la privatisació de Gas de l'Estat i té una llicència de distribució exclusiva i renovable de 35 anys per a operar el sistema de distribució de gas natural.

Les accions de l'empresa es distribuïxen entre Camuzzi Argentina S.A. (56,91%) i Sempra Energy (43,09%).

Telefonia

El servici de telefonia pública ho brinda Telefónica d'Argentina, filial del grup espanyol Telefónica en Argentina.

La telefonia celular és brindada per 4 empreses: Movistar, Personal, Clar i Nextel.

Penetració dels servicis públics

Els seus habitants conten en un elevat accés als servicis públics: el 77,7 % conta en desaiguador a ret (cloaques), el 91,9 % conta en aigua de ret, el 98,9 % conta en electricitat de ret, el 89,5 % conta en gas natural de ret, el 93,5 % en allumenat públic, el 93,7 % en recolecció de residus i el 86,4 % de les llars conta en telefonia pública.

Mijos de comunicació

Gràfic

Són cinc els mijos gràfics de major importància, els diaris: El Dia (fundat en 1884) ―el qual edita al mateix temps a L'Argent (des de 1998)―, Hui (fundat en 1992), Diagonals (des de 2008) i Crida (fundat en 1942).

A ells val agregar als mijos que componen el Grup Realpolitik, principalment la seua agència de notícies bonaerense Realpolitik. Atres importants agències de notícies són Notícia Baires, Infocielo i Lletra P. Entre les revistes que s'editen en la ciutat tenen major rellevància: La Tecla (informació política provincial) i La Pulseada, de l'organisació del Pare Cajade.^{cita requerida}

Audiovisual

La ciutat conta en dos emissores de televisió d'aire i tres canals de cable. LS86 TV Canal 2 de l'Argent, conegut com el canal obert Amèrica TV, realisa la seua transmissió des de l'Argent, si ben els seus estudis principals estan ubicats en la Ciutat de Buenos Aires. Open Televisió (Canal 4) és l'únic canal obert que realisa totes les seues operacions en L'Argent, sent possible sintonizarlo només en el Gran L'Argent, pero no aixina en partits aledaño. També existixen 3 canals de TDT que transmeten des de l'Argent. Image Platense i L'Argent TeVe són dos canals locals pertanyents als principals operadors de cable (Cablevisión Flow), estos sumats al canal «Som L'Argent, Berisso i Ensenar» que de la mateixa manera que en atres ciutats del país transmet des de la ciutat de les diagonals, sent accessibles exclusivament pels aparats conectats a la ret de cable. Ademés d'estos operadors, DirecTV i Telecentre també oferix els seus servicis en la ciutat.

Radiofònic

La ciutat conta en una infinitat de ràdios FM i AM. L'Argent és sèu de LS11 Radi Província de Buenos Aires, pertanyent al Estat Bonaerense, la freqüència de la qual de AM és 1270 kHz i de FM 97.1 MHz. Per la seua banda, es destaca LR11 Ràdio Universitat Nacional de l'Argent, que transmet en les freqüències de 1390 kHz en AM i 107.5 MHz en FM. La ràdio, pertanyent a l'universitat nacional local, va ser la primera ràdio universitària del món.

AM Rocha, que transmet en AM 1570 kHz és la primera emissora privada d'amplitut modulada de la ciutat de l'Argent, va iniciar les seues transmissions el 4 de juny de 1989 i posseïx una variada programació. En la freqüència de 1630 kHz transmet AM Radi Diagonal, en música i notícies.

Entre les numeroses estacions de radi FM que hi ha en L'Argent, es destaquen: FM Platense FM 89.9 221 Radi FM 103.1; Ret 92 FM 92.1 ; La Número Un en Èxits FM 96.5; FM 99.1 i FM La Redona 100.3 (deportiva); FM 88.3; FM Keops 90.1 MHz (Inaugurada el 27/10/1988); FM Cel 103.5 MHz; Cadena Riu FM 88.7; Gravity Ràdio 105.3 (de música electrònica) ; Classique 106.5 ; FM Làser 94, FM MIX 102.7.. Les Ràdios Comunitàries de l'Argent que integren Fòrum Argentí de Ràdios Comunitàries (FARCO) treballen en forma conjunta, pero atenent les necessitats dels seus territoris, bregant per una comunicació comunitària, popular i liberador. Elles són FM Raïls Roc (FM 88.9), Ràdio Futura (FM 90.5), Ràdio Estació Sur (FM 91.7), FM Resistència (Fm 103.9), Ràdio Integració Boliviana (FM 88.5).

Internet

En la ciutat es troben presents els principals ISP del país, entre ells Personal Flow (per cablemódem), Movistar, Telecentre, Cyberwave i varis proveïdors locals. Tant Speedy com Arnet utilisen el sistema ADSL.

Ademés, en un molt acotat espai de la ciutat, es conta en el servici de iPlan.

Cultura

La cultura té un gran paper en la ciutat de l'Argent. Açò es reflectix en la bona cantitat de centres culturals, teatres, museus, cines i biblioteques que es troben en la ciutat, ademés de l'Universitat Nacional de l'Argent i l'observatori astronòmic.

El Museu de Ciències Naturals, una magnífica estructura arquitectònica.

Centre Cultural Passage Dart Rocha.

Observatori Astronòmic de l'Argent (torre I)

• Centres culturals: Centre Cultural Passage Dart Rocha, Centre Cultural Illes Malvines, Centre Cultural Estació Provincial, Centre Cultural Vell Almagasén L'Obrer, Centre de Cultura & Comunicació, Centre Cultural El Núcleu, Centre Activitats Artístiques Cresols, Centre Cultural Els Forns, Centre Cultural i Social El Galpón de Tolosa, Espai Cultural Juana Azurduy, Centre Social i Cultural Olga Vázquez.

• Teatres: Teatre Argentí de l'Argent, Teatre Municipal Coliseu Podestá, Amfiteatre Martín Fierro, Teatre La Nonna, Teatre La Germandat del Princesa, Sala 420, Taller de Teatre de la UNLP, Complex El Teatre, Teatre La Lechuza.

• Museus:
  • Museu de l'Argent (UNLP)
  • Museu d'Art Contemporàneu Llatinoamericà
  • Museu Provincial de Belles arts
  • Museu Municipal de Belles arts
  • Museu d'Instruments Musicals Colecció Dr. Emilio Azzarini (UNLP)
  • Museu Històric del Fort de la Ensenar de Barragán
  • Museu i Archive Dart Rocha
  • Museu Almafuerte
  • Museu del Teatre Argentí
  • Museu José Juan Podestá
  • Museu de la Catedral
  • Museu dels Treballadors Evita de l'Argent
  • Museu Ferroviari de Tolosa
  • Museu Indigenista Yana Kúntur
  • Museu Internacional de Ninots
  • Museu de l'Automòvil Rau
  • Museu del Tango Platense
  • Museu Policial Inspector Major Vesiroglos
  • Museu Històric Contralmirante Chalier (Escola Naval de Riu Santiago).
  • Museu Històric Militar Tte. Juliol A. Roca
  • Museu d'Anatomia Veterinària Dr. Víctor M. Riera (UNLP)
  • Museu d'Artesania Tradicional Juan Alfonso Carrizo
  • Museu d'Astronomia i Geofísica (UNLP)
  • Museu de Botànica i Farmacognosia Dr. Carlos Spegazzini (UNLP)
  • Museu de Física (UNLP)
  • Museu d'Història de la Medicina Dr. Santiago Gorostiague (UNLP)
  • Museu d'Anatomia Humana Normal "Prof. Dr. Alberto Leonardo Poli"
  • Museu Biblioteca de Química i Farmàcia Prof. Dr. Carlos Sagastume (UNLP)
  • Museu d'Odontologia (UNLP)
  • Museu de Ciències Agràries i Forestals Prof. Juliol Ocampo (UNLP)
  • Museu Héroes de Malvines, predio del fort de Barragan ensenar

• Biblioteques:
  • Biblioteca Central General José de Sant Martín
  • Biblioteca Municipal Francisco López Merino
  • Biblioteca de l'Universitat Nacional de l'Argent
  • Biblioteca de la Llegislatura de la Província
  • Biblioteca Teatral de l'Argent «Alberto Mediza» [1].
• Cines:
  • Cinema San Martín
  • Cinema 8
  • Cinema City
  • Cinema Paradiso
  • Cinema Rocha
  • Cine Select
  • Espai INCAA.

La ciutat té una gran atracció per la música, sent aixina que en tot festeig s'organisen recitals. Ademés, en esta es varen conformar grans bandes de música i folclore com Patricio Rei i els seus Redonditos de Ricota, Virus, Guasones, Opus Quatre, entre unes atres.

Festes, celebracions i acontenyiments programats

Ninot guanyador de 2008, «Ardix Troya».

La ciutat de l'Argent és l'únic lloc del país, junt a Berisso i Ensenar, a on es realisa la crema de ninots durant la festa d'Any Nou, similar als incinerats en les festes Falles de Valéncia, Espanya. Centenars de ninots són cremats per a festejar el fi d'any i el començ d'un any nou. Des del 2008 es realisen concursos a on el millor ninot és premiat pel municipi platense i mijos de comunicació.

Tots els 18 d'abril, se celebra el Dia Internacional dels Monuments i Llocs, a on numerosos autobusos en guies turístiques partixen des del Centre Cultural Passage Dart Rocha cap als distints monuments històrics de L'Argent, Berisso i Ensenar, sent l'activitat lliure i gratuïta.

Atres festivitats inclouen la del 19 de novembre de cada any, a on se celebra l'aniversari de la ciutat en recitals i un show de fòcs artificials en la Plaça Moreno, aixina com també el dia de la primavera i del estudiant, el qual es festeja en la ciutat i el restant del país cada 21 de setembre. En esta data la municipalitat de la ciutat organisa concerts tant en el passejada del Bosc com en Plaça Moreno.

Deports

El deport més popular en la ciutat és el fútbol; entre els molts clubs que ho practiquen es destaquen en l'Associació del Fútbol Argentí (primera divisió) els clubs Estudiants de l'Argent i Gimnàsia i Esgrima L'Argent. Abdós disputen el Clàssic platense. D'estos equips varen sorgir reconeguts jugadors com Manuel Pelegrina, José María Minella, Martín Palermo, Francisco Varallo, Juan Sebastián Verón i el seu pare, Juan Ramón Verón, Guillermo Fancs Schelotto, Marcos Rojo, Leandro Desábato, entre uns atres.

Vista aérea de l'Estadi Ciutat de l'Argent

La ciutat conta també en la Lliga Amateur Platense de fútbol que arreplega a decenes de clubs de la regió. A través de l'Associació Platense de Básquetbol, la ciutat conta en lligues i tornejos per a tots els nivells o categories (Primera, Segona d'Ascens, Sub-20, Jovenils, Cadets, Infantils i Pre-Infantils), de les quals participen els clubs: Gimnàsia i Esgrima L'Argent, Estudiants, Unió Veïnal, Club Atenes, Universal, Centre Foment dels Forns, Centre de Foment Meridiano V, Club Cultural i Deportiu Joventut, Associació de Foment Edilicio Maig, entre uns atres.

El rugby és una disciplina que també posseïx àmplia afició en la ciutat. Els clubs més representatius són L'Argent Rugby Club, Les Tiles, Sant Luis, Universitari i Albatros. El Club de Gimnàsia i Esgrima L'Argent, que entre 1924 i 1934 va tindre equip propi, és considerat l'impulsor d'este deport en la ciutat.^{cita requerida}

Atres deports a destacar són el turf, en particular pel Hipòdrom de l'Argent (el tercer en orde de concurrència i oferta de carreres en el país),^{cita requerida} el vóley, en clubs com Gimnàsia i Esgrima i Universitari, i l'hockey sobre herba, en clubs com Santa Bàrbara, Universitari i Estudiants de l'Argent.

En l'àmbit dels deports urbans, la ciutat s'ha consolidat com un centre de referència per al longboard skate a nivell regional. És sèu del Dancing Shoes Llatinoamèrica, el certamen de longboard dancing i freestyle més rellevant d'Amèrica Llatina, que atrau a competidors internacionals. Aixina mateix, la ciutat conta en una indústria local de fabricació d'equipament tècnic d'alta gama, destacant-se firmes com Manija Boards la trayectòria del qual en l'ingenieria de materials aplicats al deport va permetre la seua inclusió com a jurat i patrocinador oficial en la Copa del Món de la disciplina en els Països Baixos en 2026.

Turisme

Artícul principal → Turisme en L'Argent.

Artícul principal → .

Llocs d'interés turístic

Els llocs turístics més importants es troben en l'eix fundacional de la ciutat, ent els carrers 51 i 53, sent el centre de la ciutat la Plaça Moreno. Esta plaça separa dos grans obres arquitectòniques de la ciutat: la Catedral Metropolitana de l'Argent «Inmaculada Concepció» i el Palau Municipal.

La ciutat de l'Argent té varis monuments i llocs històrics. Entre ells es troben: la casa matriu del Banc Província de Buenos Aires, la Casa Curutchet, Casa de Govern Provincial, Casa Mariani - Teruggi, Centre Cultural Illes Malvines, Circuit Cultural Meridiano V, Centre Cultural Passage Dart Rocha, Iglésia Sant Rebuig, la Llegislatura Provincial, Museu de l'Argent, Zoològic de l'Argent, el Museu Dart Rocha, la Quinta Oreste Santospago, el Rectorat de la UNLP, Museu Ferroviari de Tolosa, el Teatre Municipal Coliseu Podestá, l'Amfiteatre Martín Fierro, l'Estadi Ciutat de l'Argent, el Parc Saavedra, la fira d'artesans en Plaça Itàlia, La República dels Chiquets, el Parc Ecològic Municipal, entre uns atres.

Ademés, en estar en la ciutat de l'Argent es poden recórrer els monuments de les ciutats veïnes de Berisso i Ensenar, trobant entre estes al Carrer Nova York, el Frigorífic Swift, la Parròquia Catòlica Ucraniana «Nostra Senyora de l'Asunción», el Centre Cultural Vella Estació, el Fort Barragán i Museu Històric, el Pont Giratori Ensenar, el Palau Piria i la República dels Chiquets, entre uns atres.

Galeria

• Erro al crear miniatura:
  Teatre Coliseu Podestá.
• Erro al crear miniatura:
  República dels Chiquets (plaça central).
• Erro al crear miniatura:
  Glorieta del Parc Saavedra (estil dòric)

Personalitats destacades

Artícul principal → .

Ciutats germanes

L'Argent ha firmat vínculs de cooperació perdurables, en caràcter d'agermanament, en les següents ciutats en les dates especificades:

Porto Alegre (Brasil) 1982 [[Image:|border|20px|Itàlia]] Bolonya (Itàlia) 23/11/1988 Beerseba (Israel) 18/04/1989 Saragossa (Espanya) 12/10/1990 Asunción (Paraguai) 20/02/1993 Concepció (Chile) 1993 Louisville (EE. UU.) 1994 Maldonado (Uruguay) 1994 Montevideo (Uruguay) 1994

Santa Creu de la Serra (Bolívia) 1994 Sucre (Bolívia) 1994 [[Image:|border|20px|Itàlia]] Anghiari (Itàlia) 18/11/1998 [[Image:|border|20px|França]] Boulogne-sur-Mer (França) 06/07/2000 [[Image:|border|20px|Regne Unit]] Liverpool (Anglaterra) 2005 Santa Ana de Cor (Veneçuela) 2007 Jiujiang (China) 2008 [[Image:|border|20px|Mèxic]] Toluca (Mèxic) 2010 [[Image:|border|20px|Itàlia]] Bivongi (Itàlia) 20/03/2012 Barquisimeto (Veneçuela) 2012 Mar del Plata 2012

Vore també

• Inundació en L'Argent de 2013
• Dart Rocha
• Escut de l'Argent
• Gran L'Argent
• Història de l'Argent
• Intendents de l'Argent
• Partit de l'Argent
• Movete en bici (L'Argent)
• Terminal de Ómnibus de l'Argent
• (1029) L'Argent

• [[Archiu:{{#switch:Amèrica del Sur|20px|Vore el portal sobre Amèrica del Sur]] Portal:Amèrica del Sur. Contingut relacionat en Amèrica del Sur.
• [[Archiu:{{#switch:Argentina|20px|Vore el portal sobre Argentina]] Portal:Argentina. Contingut relacionat en Argentina.
• [[Archiu:{{#switch:Província de Buenos Aires|20px|Vore el portal sobre Província de Buenos Aires]] Portal:Província de Buenos Aires. Contingut relacionat en Província de Buenos Aires.

Bibliografia

• Soler, Ricardo (1982). 100 anys de vida platense, El Dia. Societat Impressora Platense.
• (1999) L'Argent. Argentina, Municipalitat de l'Argent.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre La Plata.
• Wikinoticias tiene noticias relacionadas con La Plata.

La Plata en el Viccionari.

• La Plata en Wikivoyage

• Sitie web oficial de la Municipalitat de l'Argent
• Estadístiques de la Municipalitat de l'Argent
• Mapa interactiu de l'Argent
• Bibliografia de l'Argent