Melia azedarach

Melia azedarach (Melia azedarach)

Melia azdarachh en Francisco Manuel Blanco, Flora de Filipines,1880-1883

Melia azedarach, cridat popularment cinamomo, agriaz, piocha, canelo, sirimomo, paraís parasol o, de manera més imprecisa, arbre del paraís (nom que es referix en principi a atres espècies: Simarouba amara, Elaeagnus angustifolia), és una espècie arbòrea del gènero Melia de la família Meliaceae. Natiu del surest asiàtic, es va difondre a mitan de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

com a ornamental en Suràfrica i Amèrica, a on es naturalizó en rapidea, convertint-se en una espècie invasora que va desplaçar atres autòctones. Es cultiva encara per a decoració i ombra, sobretot per la seua ampla i frondosa copa, a la que deu el seu nom comú.

Descripció

És un arbre caducifolio de tamany mig, de 8 a 15 m d'altura, en el tronc recte i curt; la copa alcança els 4 a 8 m de diàmetro, en forma de parasol. Les fulls són opostes, compostes, en pecíols llarcs, imparipinnadas, de 15 a 45 cm de llongitut; els folíols són ovales, acuminados, de 2 a 5 cm de llarc, de color vert obscur pel fes i més clar en el envés, en el marge serrat. Les florés, pentámeras i de color púrpura o lila, s'organisen en panículas terminals de fins a 20 cm de llarc, molt fragants. Frut en drupa d'1 cm de diàmetro i forma globosa, de color vert i groc pàlit en la maduració, en la seua endocarpo gros en 1 llavor per lóculo, d'1 mm de llarc per 0,3 mm d'ample

Distribució i hàbitat

Originari del peu dels Himalayas, a on creix fins als 3000 m s. n. m. Cultivat en vàries regions d'Àsia ya per a l'época de Linneo, que va anotar habitat in Syria en el Species Plantarum, s'hi havia naturalizado en zones càlides i templades de tot lo món. Florix a mediats o finals de la primavera.

Cultiu

Tolera gelades llaugeres a condició de contar en un estiu càlit. S'adapta a la sequia, als sols àcits o alcalinos i a la salinitat, encara que tolera mal el vent per la fragilitat de la brancada. És marcadament fotófilo. Creix en rapidea, i es reproduïx en facilitat per llavor o esqueje.

Usos

S'utilisa en jardineria com a arbre d'ombra i pel seu abundant i aromàtica floració.

Els ossos de les llavors es perforen fàcilment, ya que tenen un orifici natural entre els extrems, i s'usen com a contes per a fabricar rosaris. (Deu tindre's en conte que este arbre es considera sant en Àsia). Esta és una de les raons per les que s'ha fet popular i es planta en parcs i jardins. En Espanya es planta des de fa molt temps: parla d'ell Abú Zacaría en el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

(Al-Awwam) en el seu Llibre d'agricultura andalusí. Este autor recomana la seua plantació prop de nòries i pous per a que persones i bésties puguen beneficiar-se de la seua ombra.

La fusta és usada per a parts d'edificis que deguen resistir a l'aigua, com aquelles baix de canaletas pluvials. És d'alta calitat, en una densitat mija, veteado agradable i una coloració que oscila entre marró clar i roig obscur. Els fulls servixen per a teñir teles i Abú Zacaría va escriure que s'usaven per a teñir de negre i enfortir el cabell, encara que «no convé abusar puix enfosquix fins a la pell».

Principis actius

La planta conté sesquiterpenos, α-cadinol, triterpenos i flavonoides.

Toxicitat

Els fruts tenen propietats narcóticas. Resulten venenosos ingerits en cantitat. D'ells es pot obtindre, per destilació, un gas vàter i inflamable que es va usar per a l'allumenat. El frut sec i polvorisat servix com a insecticida i per a defendre's dels polls.

La toxicitat dels fruts afecta en ser humà i uns atres mamífers, encara que no a les aus (de fet constituïx part essencial de la dieta de la cotorrita Myiopsitta monachus).

Conté neurotoxinas, en especial tetranortriterpeno; 0,66 g de fruta per kg poden matar a un mamífer adult. Els síntomes són bossades, diarrea, dolor abdominal, congestió pulmonar, rigidea, falta de coordinació i finalment desocupació cardíaca. Pese a això, en el passat s'utilisava l'infusió de fulls molt diluïda com relajante uterí.

Taxonomia

Melia azedarach va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 384–385. 1753.

Sinonímia

• Azedara speciosa Raf.
• Azedarach commelinii Medik.
• Azedarach deleteria Medik.
• Azedarach fraxinifolia Moench
• Azedarach odoratum Noronha
• Azedarach sempervirens Kuntze
• Melia australis
• Melia bukayun Royle
• Melia cochinchinensis M.Roem.
• Melia commelini Medik. ex Steud.
• Melia composita Benth.
• Melia florida Salisb.
• Melia guineensis G.Dò
• Melia japonica G.Don
• Melia orientalis M.Roem.
• Melia sambucina Blume
• Melia sempervirens Sw.
• Melia toosendan Siebold & Zucc.

Noms comuns

• En la Argentina i Uruguay a l'arbre li'l coneix com a paraís i als fruts li'ls coneix coloquialmente com venenitos.

• En Espanya: acederaque, agriaz, agrión, azederach, bolillero, cinamomo, sirimomo, sirimomo de Pèrsia, lilo, melia, paraís, rosariera, arbre de contes, arbre dels rosaris, arbre de rosaris, arbre del paraís, arbre sant.
• En Mèxic: paraís, sirimomo, piocha, pioche, canelo, canelón, cinamón,
• En Nicaragua i Bolívia: paraís
• En Veneçola: alelí

Bibliografia

• CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. En Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
• Correja A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Catàlec de Plantes Vasculars. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
• Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
• Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1–123.
• Dodson, C. H., A. H. Gentry & F. M. Valverde Badillo. 1985. Fl. Jauneche 1–512. Banc Central de l'Equador, Quito.
• Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
• Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Fl. China Unpaginated. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
• Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
• Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
• Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
• Gibbs Russell, G. I., W. G. Welman, I. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
• Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Melia azedarach.
• Melia en Arbres Ibèrics, 2013
• Ficha de Melia azadarach en Infojardín