Anar al contingut

Phytolacca dioica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ombú (Phytolacca dioica)
Per a atres usos d'este terme vore Ombú (desambiguación).


El ombú o bellasombra (Phytolacca dioica) és un arbre herbáceo pertanyent a la família Phytolaccaceae. És oriunt dels monts del Nordest argentí, Uruguay i Sur de Brasil, i també es dona en Paraguay. En la regió pampeana d'Argentina és una espècie àmpliament coneguda per la seua particularitat de donar ombra i d'actuar com a marca per a senyalisar territoris en el paisage pampeano. Abdós característiques també són de gran importància per a poblacions d'atres regions cobertes de grans extensions de pasturages del Nordest argentí, com ocorre en la zona dels Esteros del Iberá, província de Corrents.[1]

Una creència estesa és que va ser introduïda per primera volta en Europa per Hernando Colón, fill de Cristóbal Colón, que va plantar varis eixemplars en Sevilla sent el més famós el del Monasteri de la Cartuja de Sevilla.[2][3]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Segons la Real Acadèmia Espanyola, el vocablo ombú prové de la veu guaraní "umbú" ("umbu", segons la ortografia actual de l'idioma).[4][5][6]

#León Cadogan, en el seu llibre Breu contribució a l'estudi de la nomenclatura guaraní en botànica (1957), menciona que el terme “ombú” és d'orige exòtic o no-guaraní.[7] No obstant, Moisés Santiago Bertoni inclou per al gènero Phytolacca el vocablo “umbu”, en el seu Diccionari Botànic Llatí-Guarani & Guarani-Llatí (1940).[8][9]


Tant Tomás Buesa Oliver com Huguette Pottier Navarro cataloguen esta paraula com un americanisme.[10][11]

Descripció

[editar | editar còdic]

És classificat sistemàticament en botànica com dicotiledónea de la família fitolacaceas que les seues característiques són plantes herbàcees o leñosas, d'espècies dioicas (individus masculins en flors i femenins en flors i frut baya). El ombú selvat, oriunt del noreste argentí, té un porte molt distint al que presenta el cultivat en la província de Buenos Aires, el tronc de la qual aplega a tindre varis metros d'altura i gran diàmetro. Per lo que des del punt de vista morfològic és un arbre, en una estructura anatòmica anómala, molt carnosa, carent de creiximent secundari i anells de creiximent.

Usos

[editar | editar còdic]

Pese a ser d'una fusta de característiques "herbàcees" el ombú ha tingut, va mantindre i manté grans utilitats per al ser humà en la regió de la planura pampeana: servix de refugi (especialment de dia com "ombra" per al descans) davant jornades molt caloroses o en temporals i "avingudes" (grans riuades d'aigües); la seua ombra manté la humitat superficial del sol adjacent i servix de fita per a situar-se espacialmente en la planura de la pampa humida.


Les fulls del ombú són de forma elíptica i bon tamany, fins a 20 cm de llarc, de color vert obscur lluent (més clar en el revés). Apareixen alternes, a la veta d'un pecíol d'escassa llongitut. Les florés són dioicas, i apareixen en arracades terminals de color blanquecino. El seu frut és una baya de color groguenc, pardo clar en la madurea, que conté llavors ovoides d'uns 3 mm de llarc i color negre lluent.

Generalment es desenrollen com a espècimen aïllats, encara que algunes voltes s'han trobat agrupacions importants d'esta espècie, com en la cridada "Mont de ombúes"[12] en el Departament de Rocha, a la vora de la riera Valizas,[13] el qual és únic en el món pel seu tamany (estenent-se per una franja de 20 km), i en el Cerro Arequita, en Lavalleja denominat "Illa de ombúes", abdós localisats en Uruguay. El mont de ombúes de Rocha forma part dels Chapulls de l'Est, declarats per la UNESCO com Reserva de Biosfera. L'àrea va ser declarada Reserva de Flora i Fauna en l'any 1966 per l'Estat Uruguayà. Hui diaPlantilla:Quàn hi ha pocs eixemplars selvats. És fàcil trobar referències al ombú dins del folklore rioplatense i en la tradició gauchesca. La seua àmplia copa servia d'ombra als viagers durant les hores de sol més intens, guanyant-li el malnom de amic del gaucho i el seu respecte. Dins de la poesia gauchesca, una de les obres a on el ombú té un paper predominant és Sants Vega de Rafael Obligat.


El ombú és l'arbre patró de la ciutat de L'Argent, capital de la província de Buenos Aires, Argentina. Va ser elegit justament per ser característic de la regió.[14][15]



Bonsái

[editar | editar còdic]

Les seues característiques ho fan apte per als principiantes de la tècnica de bonsái.

A sovint el ombú no és ben tractat per jardiners i agricultors ya que tendixen a sometre-ho a un rec excessiu, sent que la pròpia planta conté gran cantitat d'aigua la qual va acumulant dins de sí. Davant un excés de rec es corre el risc de que es podrixquen les raïls i el tronc. Els signes d'excés de rec són: fulls blans i caigudes, a la seua volta s'aprecia el tronc arrugat i bla.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Phytolacca dioica va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, Editio Secunda 1: 632. 1762.[16]

Etimologia

Phytolacca: nom genèric que deriva de les paraules gregues: φυτόν (phyton), que significa "planta", i la paraula llatía lacca = "una roja tenyida".

dioica: epítet llatío que significa "en dos cases".[17]

Sinonímia
  • Phytolacca arborea Moq.
  • Phytolacca populifolia Salisb.
  • Pircunia dioica (L.) Moq.
  • Sarcoca dioica (L.) Raf.[18]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Analia Pirondo i Héctor A. Keller. «El «Ombú» (Phytolacca dioica: Phytolaccaceae) en la vida de l'Home de Iberá (Corrents, Argentina). Estudi de cas sobre la seua interrelació».
  2. ↑ Sevilla Daily Photo. «El ombú d'Hernando Colón.».
  3. ↑ ABC de Sevilla. «Descobrim els arbres de Sevilla en el Dia Mundial del Mig. Ambient».
  4. ↑ «ombú | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2022-08-28.
  5. ↑ «El Ombú, arbre patrio dels argentins» (en és-és). Espores. Consultat el 2022-08-28.
  6. ↑ «a%20el%20us%20de%20la,:%20Guata,%20%C3%B1ani,%20ao. La ALG va presentar les regles ortogràfiques del guaraní». Consultat el 2022-08-28.
  7. ↑ «Breu contribució a l'estudi de la nomenclatura guaraní en botànica». www.worldcat.org. Consultat el 2022-08-28.
  8. ↑ Analia Pirondo i Héctor A. Keller. «El «Ombú» (Phytolacca dioica: Phytolaccaceae) en la vida de l'Home de Iberá (Corrents, Argentina). Estudi de cas sobre la seua interrelació».
  9. ↑ «Diccionari Botànic Llatí-Guaraní & Guaraní-Llatí en un glossari de vocablos i elements de la nomenclatura botànica» (en en). Wellcome Collection. Consultat el 2022-08-28.
  10. ↑ «Indoamericanismos lèxics en espanyol».Monografies de ciència moderna.Madrit:19(73)Consultat el 2022-08-28.
  11. ↑ «El concepte d'americanisme lèxic».Revista de Filologia Espanyola.LXXII(n.º 3/4)Consultat el 27-8-2022.
  12. ↑ Mont de ombúes. [1] Consultat el 04/08/2016
  13. ↑ Guia de Barra de Valizas [2] Consultat el 04/08/2016
  14. ↑ «a-conéixer-a-traves-de-els seus-parcs-i-jardins-165794 Dia de l'Arbre: quatre destins per a conéixer a través dels seus parcs i jardins». www.diarioeltiempo.com.ar. Consultat el 2022-09-09.
  15. ↑ «Diari El Dia de l'Argent www.eldia.com» (en és). www.eldia.com. Consultat el 2022-09-09.
  16. ↑ «Phytolacca dioica». Tropicos.org.. Missouri Botanical Garden. Consultat el 30 de giner de 2014.
  17. ↑ En Epítets Botànics
  18. ↑ Phytolacca dioica en PlantyList consultat el 28 de maig de 2011

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Aparicio Gustavo, Haene Eduardo. 2001. 100 ARBOLES ARGENTINS. Editorial Albatros, Argentina.
  2. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  3. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Ca. nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  4. Eliasson, O. H. 1993. 35A. Phytolaccaceae. 46: 1–43. In G. W. Harling & B. B. Sparre (eds.) Fl. Equador. University of Göteborg and Swedish Museum of Natural history, Göteborg and Stockholm.
  5. Gibbs Russell, G. I., W. G. Welman, I. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Àfrica 2(1–2): 1--152(pt. 1), 1--270(pt. 2).
  6. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. 2008. Nuev. Cat. Fl. Vas. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas, Veneçola.
  7. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  8. Killeen, T. J., I. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Arb. Bolívia 1–958. Herbario Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, La Pau.
  9. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista d'espècies Flora do Brasil.
  10. López, J. A. & J. I. L. Little. 1987. Arbres Comuns del Paraguai 425 pp.
  11. Macbride, J. F. 1937. Phytolaccaceae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(2/2): 546–558.
  12. Marchioretto, M. S. & J. C. Siqueira. 1993. O gęnero Phytolacca L. (Phytolaccaceae) no Brasil. Perquisicions, Bot. 44: 5-40.
  13. Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1946. Phytolaccaceae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemal a - Part IV. Fieldiana, Bot. 24(4): 192–202.
  14. Zuloaga, F. O. 1997. Catàlec de les plantes vasculars de l'Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1-2): 1–1331.
  1. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1--983; 107(2): i--xx, 985--2286; 107(3): i--xxi, 2287--3348.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Phytolacca_dioica&oldid=603655»