Aresta (geometria)

Aresta (del llatí aresta) és, en geometria, el segment de recta que llimita la cara, també coneguda com a costat, d'una figura plana. En la geometria sòlida se li crida aresta al segment de llínea a on es troben dos cares. Un tetraedre, per eixemple, té 6 arestes. Una aresta correspon a lo que en llenguage quotidià es diu de modo coloquial «vora», «tall» o «extrem».

Llínea recta d'intersecció de dos plans o dos superfícies d'un poliedre que es tallen: l'aresta d'un poliedre és la llínea recta en la que es tallen dos cares.

Incidències en atres cares

En un polígon, dos arestes es troben en cada vèrtiç; en general, segons el Teorema de Balinski, a lo manco «n» arestes es troben en un politopo convex de la dimensió «n». De manera similar, en un poliedre, dos facetes planes, de la segona dimensió, es troben en cada aresta, Mentres en un politopo de dimensió superior tres o més facetes de la segona dimensió es troben en cada aresta.