Casa Curutchet
La Casa Curutchet és una vivenda unifamiliar dissenyada pel arquitecte suís Li Corbusier i construïda en la ciutat de La Plata, capital de la província de Buenos Aires, en Argentina, entre els anys 1949 i 1953. La direcció exacta és avinguda 53 N.º 320, entre 1 i 2.
En 2016 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.
En l'any 2025, l'immoble va ser comprat pel Colege d'Arquitectes de la Província de Buenos Aires.
Història
Despuix de varis fracassos intentant construir una obra en Amèrica del Sur, Li Corbusier va establir una forta relació en els professionals llatinoamericans i va mantindre correspondència regular en l'argentí Amancio Williams (quí li va encarregar inicialment la construcció de la casa Curutchet).
En 1948, el cirugià i inventor d'instrumental quirúrgic Pedro Dumenge Curutchet va decidir tornar a heretar-se en La Plata i li va encarregar[1] els plans d'una casa a li Corbusier, qui buscava concretar el pla urbà que havia dissenyat per a Buenos Aires.[2]
Declarada d'interés provincial, turístic i Monument Històric Nacional en 1987, la casa és actualment sèu del Colege d'Arquitectes de l'Argent, que anteriorment la llogava als hereus de Curutchet. El 17 de decembre de 2010, el Senat bonaerense va sancionar una llei que declara a l'immoble “d'utilitat pública i subjecte a expropiació”, per a “preservar, enriquir i difondre el patrimoni cultural, històric, arquitectònic i urbanístic”.[2]
És un dels pocs proyectes de li Corbusier en Llatinoamèrica i el Ministeri de Cultura i Comunicació francés en l'auspici de la República Argentina, Bèlgica, Alemània, Japó i Suïssa, la varen nominar per a integrar la Llista del Patrimoni Mundial de Bens Culturals i Naturals d'Excepcionals de l'Unesco.[2]
En la sessió realisada el 17 de juliol de 2016 en Estambul, l'Unesco la va declarar Patrimoni de la Humanitat, junt a atres tres nous llocs en la seua llista d'obres dissenyades pel prestigiós arquitecte.[3]
Descripció
L'arquitecte va proyectar la vivenda en un terreny de sol 180 m², entre amijanadores, sense deixar de tindre en conte l'entorn de la ciutat i la rodalia del seu bosc.
La construcció constituïx un curiós i conseguit eixemple des del punt de vista plàstic d'adaptació dels principis característics de l'arquitectura domèstica de li Corbusier a les particularitats del context urbà d'una ciutat argentina.
Reunix els cinc principis enunciats per li Corbusier anys ans que dissenyara la casa, pero enfocat en un lot de reduïdes dimensions. No obstant conseguix que es plasmen en l'obra: planta lliure, per a circular; els pilotis, que són les columnes circulares que es veuen en tota la casa; la frontera lliure, estructura independent per la qual les finestres poden tindre qualsevol forma i tamany; la finestra correguda, que va sense paraments d'una punta a l'atra de l'edifici; i el terrat jardí.[4]
En este cas dites particularitats se centren essencialment en dos temes:
1) La construcció d'una vivenda unifamiliar en un terreny de dimensions llimitades entre amijanadores, circumstància inèdita en la producció anterior de l'autor, lo que determina una vivenda d'una sola frontera.
2) El fet de que com a conseqüència de l'estructuració urbana de la ciutat de La Plata segons avingudes diagonals, l'eix llongitudinal del terreny tinga un inclinament propenc als 45° sobre la llínea municipal.
Li Corbusier, enfrontat a estos dos fets, va respondre a ells en notable destrea, derivant de dita resposta el seu partit. Est consistix efectivament en dividir el programa en dos blocs.
El primer conté en el primer pis els consultoris i àmbits de treball del comitente i en el segon el terrat jardí i es pren a la llínea municipal respectant aixina la continuïtat fachadística de la quadra i absorbint en la seua materialidad la divergència angular mencionada. La consolidació d'este front està accentuada per la prolongació del parasol cap a dalt, que emmarca virtualment el front del terrat, i pel sostre d'esta en doble altura, recolzat contra el lindero més alt. En el bloc posterior està la vivenda.
En 1926 Li Corbusier havia determinat els cridats «cinc punts d'una nova arquitectura», materialisats completament en esta obra:
- La planta lliure: para Li Corbusier, la planta baixa de la vivenda, de la mateixa manera que el carrer, pertanyia a l'automòvil, ya siga per a circulació o estacionament del mateix, per este motiu la vivenda s'elevava sobre pilotis deixant tota la planta baixa lliure per a permetre el moviment dels vehículs.
- El terrat-jardí: para Li Corbusier la superfície ocupada en planta per la vivenda devia ser tornada a la naturalea en forma de jardí en la coberta de l'edifici, convertint l'espai sobre la vivenda en un àmbit aprovechable per a l'espargiment, que ademés permetia mantindre condicions d'aïllament tèrmic sobre les noves lloses de formigó.
- Els «pilotis»: aprofitant l'acció conjunta de les lloses de formigó i els pilars metàlics, estos últims tenen un consum de sol en la vivenda despreciable comparat en els murs de càrrega tradicionals o els pilars de rajola o formigó. D'esta forma, es millora l'aprofitament funcional i de superfícies útils, lliberant a la planta de condicionants estructurals.
- La finestra llongitudinal: pel mateix motiu del punt anterior, també els murs exteriors es lliberen, i les finestres poden comprendre tot l'ample de la construcció, millorant la relació en l'exterior.
- La frontera lliure: complementari del punt anterior, els pilars metàlics es retarden respecte de la frontera, lliberant a esta de la seua funció estructural.
El disseny de l'elevació de carrer és un dels punts destacats del proyecte. En la Casa Curutchet, Li Corbusier resumix el procés compositivo de la vista frontal aplicant l'enfocament pictòric puriste. El disseny és un equilibrat joc de signes aplicats en l'espai.[5]
Filmografia
En 2010, La casa Curutchet és el principal escenari de la película argentina L'home del costat, protagonisada per Rafael Spregelburd i Daniel Aráoz, i dirigida per Mariano Cohn i Gaston Duprat. En el film Leonardo (interpretat per Spregerlburd) és un refinat dissenyador que habita la casa, mentres que Víctor (Aráoz) és el veí que viu de l'atre costat de l'amijanadora.
En 2018, es filma L'obra secreta, una película argentina dirigida per Graciela Taquini, escrita per Andrés Duprat i protagonisada per Daniel Hendler i Mario Lombard. En esta, Elio Montes (Hendler) és un arquitecte frustrat i coneixedor del treball de li Corbusier que treballa com a encarregat de les visites guiades en la Casa Curutchet
Referències
- ↑ «La raó del client. Curutchet i Li Corbusier.» (en espanyol). Revistadiagonal.com. Consultat el 11 de novembre de 2019.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Una casa platense, candidata a Patrimoni de l'Unesco Diari Clarín. 06/05/2011.
- ↑ Una casa que va construir Li Corbusier va ser declarada patrimoni de la humanitat Agència Telam, 17/07/2016.
- ↑ Martina Putruele (17 de maig de 2019). «Un Patrimoni de la Humanitat en L'Argent: aixina és per dins la Casa Curutchet de li Corbusier».
- ↑ Marcelo Gardinetti, Tres melodies de li Corbusier; Tecnne
Bibliografia
- Merro Johnston, Daniel, L'autor i l'intérpret. Li Corbusier i Amancio Williams en la casa Curutchet Edicions 1:100, Buenos Aires, 2011.
- Liernur, Jorge Francisco, "La casa del Dr. Curutchet", en La ret austral: obres i proyectes de li Corbusier i els seus discípuls en l'Argentina (1924-1965), Bernal, Editorial de l'Universitat Nacional de Quilmes, 2008.
Vore també
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Casa Curutchet.- "Casa Curutchet"
- "L'autor i l'intérpret. Li Corbusier i Amancio Williams en la Casa Curutchet", per Daniel Merro Johnston
- Bibliografia sobre la Casa Curutchet
- Recorregut virtual de la Casa Curutchet
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Casa Curutchet» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.