Museu Dart Rocha

El Museu i Archive Dart Rocha, ubicat en carrer 50 n.º 935 (entre 13 i 14) de la ciutat de La Plata va ser creat el 30 d'octubre de 1948 en sancionar-se la llei n.° 5336, promulgada per decret n.º 27.365 del 13 de novembre de 1948, en que es crea el Museu i Archive Dart Rocha, en la casa construïda per ell en la ciutat de l'Argent.

Museu Dart Rocha

Història de l'edifici

Orige

Per escritura pública passada de l'1 d'agost de 1882, davant el escribano Antonio Iriarte, el Fisc de la província de Buenos Aires ven a Dart Rocha, en atres bens, una fracció de terreny formada pels lots designats en el pla oficial en els números 1 al 7 de la poma TT, secció 2ª, compost de 4.200 m² . El preu pagat va ser de $ 22.860.

Dos anys despuix, pese a tindre la possessió d'eixe terreny front a la Plaça Principal i a pocs metros d'a on s'alçaria la Catedral de l'Argent, el doctor Rocha encara no havia iniciat construcció alguna.

El 19 de novembre de 1885 es varen realisar les celebracions del tercer aniversari de la fundació de la ciutat de l'Argent. En este context, el Dr. Rocha va eixir a recórrer la ciutat junt al governador Carlos D'Amico, al presbítero Carranza, i als vocals de la Suprema Talle Dr. Jorge i Dr. Langenheim. Aplegats a la Plaça Principal (actual Plaça Moreno), es varen detindre a observar les obres de construcció de la catedral i la cantitat d'edificacions que s'estaven alçant en totes les pomes pròximes a la plaça; pero el Dr. Langenheim va observar que en tots els fronts de la plaça només un terreny estava completament lliure, sense que s'alçara edificació alguna, i com això cridava l'atenció va preguntar al governador D'Amico si sabia de quí era eixe terreny, a lo que va respondre "És d'est, que no té fe en la seua obra" (referint-se a Dart Rocha). Sentit açò pel Dr. Rocha, va invitar als presents a almorzar en aquella "casa" l'1 de giner de 1886.

En la nit del 19 de novembre de 1885, el Dr. Rocha va cridar a l'ingenier Pedro Benoit, qui va traçar els plans de la futura casa, i al sendemà va donar començ a l'adquisició de materials, a cavar els fonaments, etc. A poc més d'un més d'iniciada l'obra, varis braseros en bona lumbre, disseminats per les distintes habitacions ya terminades, s'encarregaven de secar les fresca materials. A fins de decembre, el doctor Dart Rocha i la seua família ya habitaven la seua flamant casa i l'1 de giner, el seu propietari assentava a la seua taula per a almorzar als que invitara front al seu terreny baldío. Per la rapidea en la que va ser construïda, esta casa va passar a ser coneguda com "la casa dels 40 dies".

Característiques de l'edifici

La casa va ser construïda pel mestre d'obra Fernando Cerdenya i els plans els va confeccionar l'ingenier Pedro Benoit. Es va estipular que Cerdenya es comprometia a eixecutar un edifici per al doctor Dart Rocha en el carrer 50, plaça principal de La Plata, segons les condicions i preus que s'expressen a continuació:

• 1°: Es demoliran el mur existent sobre el carrer 50, i 14 m sobre el carrer 14. En el derrocament s'inclouran els fonaments.
• 2°: Es prepararà el terreny comprés entre les expressades dimensions, de modo a que el seu nivell siga paralel a la vereda del carrer i a una altura de 0,25 cm en tota l'extensió del carrer 50.
• 3°: Les construccions respondran al pla que entregarà l'ingenier don Pedro Benoit, qui atendrà les construccions i donarà a l'empresari les instruccions que necessite. Este pla comprén l'edifici de tot el front sobre el carrer 50 en un llarc de xixanta metros i catorze metros de front sobre la calle N°14 (Mides preses des de l'intersecció dels dos fronts).
• 4°: Un cos d'edifici que dividirà el pati comprendrà la cuina i una atra peça en la part baixa i dos peces en la nayeta en una escala en el centre que li serà entregada.
• 5°: L'alt interior de les peces del front serà de cinc metros interiors de llum en la part més baixa.
• 6°: Els fonaments en general seran de mija rajola més grossos que les parets que soporten i es duran fins a dèu centímetros més baixos que la terra ferma. La seua construcció serà feta en la mateixa forma que els murs no permetent-se l'us de cascots.
• 7°: Els murs seran d'un i mig rajoles en abdós front i d'un rajola tots els que soporten tirants, com també les cinc parets interiors que de 10 en 10 metros dividixen el terreny en front al carrer 50, d'estes, tres es duran fins al sostre i dos tindran únicament els seus fonaments fets en la forma general. Les demés parets divisòries entre les peces seran de mija rajola.
• 8°: La paret de sege serà feta en calç en fonaments d'un i mija rajola i paret d'una rajola. Les obertures que corresponen al pla general seran tapades en miges rajoles de gruixa. El seu alt serà de dos metros i mig sobre el nivell del terreny.
• 9°: Els sostres seran formats en tirants de rieles usats doble fongo colocats a setanta centímetros de centre a centre. Es formaran bovedillas de dos rajoles colocant-se damunt una hilada de taulells de Marsella. Estes bovedillas es revocaran de modo a formar un cielorrazo.
• 10°: El reboçat del front serà fet de conformitat en el pla acompanyat devent l'empresari demanar els dissenys per als mòles a l'ingenier Benoit. Serà perfectament planificat i els seus rebanc recorregudes en prolijidad. El reboçat dels patis i interior de les peces serà pla, duent una chicoteta moldura en les mochetas de les portes.
• 11°: Hi haurà una vereda de taulell de dos metros d'ample i una cordonera de rajoles formades del mateix taulell en el 1° i 2° pati. En el 1° la vereda circundará tres costats del pati i dos en el 2°; igualment colocarà pis de taulells en la cuina, quarto de bany, latrina i 2° zaguán. Estos pisos es formaran assentant taulell francés sobre un contrapiso de mija rajola.
• 12°: En el zaguán principal es colocarà pis de mosaic al gust del propietari.
• 13°: La vereda del front serà feta de pedra artificial.
• 14°: Colocarà els caños de desaiguador necessaris en el terrat; estos seran de zinc N°14 i seran embotits en la paret. Duran les seues claus corresponents de modo a poder dirigir les aigües al aljup o als albañals.
• 15°: Es construiran els albañals necessaris per al pronte desaiguador de les aigües dels patis. Estos seran fets de rajoles i seran revocats en la seua part interior duent un taulell en la part inferior.
• 16°: Colocarà llindars de marbre de 0,04 m de gros en totes les portes que donen als patis. En el front colocarà un friso de marbre verdilio de 25 cm d'alt.
• 17°: Construirà un aljup en una capacitat de trenta metros cúbics que durà un brocal de marbre en el seu arc i tapa de fierro.
• 18°: Es construiran dos pous de dos metros de diàmetro i un metro dins de l'aigua; un d'ells es destina per a latrina i l'atre per a sumidero.
• 19°: En la cuina es construiran els foguers i campana corresponent.
• 20°: Les mescles se subjectaran a les condicions següents: per als murs en general i pisos s'ampraran cinc parts d'arena i dos de calç viva, per als reboçat s'ampraran les mateixes mescles reforçades en pols de rajola i portland en les parts que anaren necessàries
• 21°: En el sostre es formaran les mescles en una part d'arena, una de calç i una de pols de rajola, presos en portland les juntes dels taulells
• 22°: Les obres quedaran terminades en la part albañilería abans de l'1 de giner de 1886
• 23°: Seran de conte del propietari les obres de fusteria, herrería, vidres i pintura general
• 24°: Totes les obres eixecutades en subjecció als plans que he tingut a la vista i plec de condicions que antecedix seran fets per la cantitat d'onze mil cinccents pesos moneda nacional de curs llegal.

Usos de la casa

Dart Rocha tenia la seua residència en La Plata, pero la seua llar sempre va estar situat en un solar en la ciutat de Buenos Aires, en carrer Lavalle al 800. La seua casa platense mai va ser ocupada en forma permanent per ell, sino que l'utilisava ocasionalment quan visitava la ciutat, o la prestava a parents i amics.

La casa tenia dos seccions: La casa gran i la casa chica; esta última en fins de renda, encara que després es varen mudar a ella.

Fallit Dart Rocha i la seua esposa Paula Arana, per mig d'una escritura de data 21 d'abril de 1924, l'edifici va ser heretat pels seus fills: Jacinta Edelmira Haydeé Donata Rocha de Bond, Juan José Carlos Jacinto Dart Rocha i Bernardina Paula Venacia Celia Rocha.

El 8 de juliol de 1943, per mig d'una escritura, Juan José Carlos Jacinto Dart Rocha ven a Bernardina Paula Venacia Celia Rocha i Jacinta Edelmira Haydeé Donata Rocha de Bond la seua tercera part que tenia en el condomini existent.

El cantó de carrers 14 i 50 va ser venuda i posteriorment demolida, quedant en peu solament la "casa chica".

Creació del Museu Dart Rocha

Antecedents

Alguns dels primers proyectes dels que es té constància per a la creació del Museu Dart Rocha són els del regidor Ballbé (1938) i l'ingenier Alberto V. Oitavén (1941).

El 5 d'abril de 1943, és presentat davant el Centre d'Estudis Històrics de l'Universitat Nacional de l'Argent un proyecte de museu elaborat pel professor José María Rei. Entre atres conceptes, diu en els fonaments "Els hòmens cults d'esta época tenim l'obligació de reunir i ordenar per a la vida culta del futur tota l'informació que esta demandarà, quan es desige conéixer l'història de la ciutat de l'Argent i apreciar la maravella de la seua creació i el seu desenroll. Devem fer-ho sense dilacions, com a expressió de carinyo per les coses platenses i com a afirmació de fe en el destí de la ciutat i de la pàtria, a la pau de la qual, força i progrés va contribuir l'acontenyiment històric del 19 de novembre de 1882".

Rei menciona que l'edifici més apropiat per a instalar este museu haguera segut el que estava en el bosc "... a on ara està la piscina del club Gimnàsia i Esgrima". Era la casa rural que existia en l'estància de Martín Iraola quan es va fundar L'Argent. Esta construcció estava composta de cómodos ambients principals i abundants dependències. Allí hi havia pernotado el fundador, el dia del gran acte que ho va consagrar per a l'història: Allí s'havien estajat, en les sis peces del pis alt, els topógrafos, durant les afiebrades jornades de demarcació de la ciutat portades a terme baix l'hàbil direcció de l'agrimensor Carlos Glade; allí també havien funcionat en eixes hores el primer Jujat de Pau, la Policia, la Intendencia del Parc i una oficina de Telégraf. Més tart varen viure baix el seu sostre els governadors Màxim Pau, Ignacio Irigoyen i el general Inocencio Arias.

Llamentablement, eixa casa va ser demolida en la década de 1910. "... afortunadament, queda una atra casa a on caldria instalar el museu, encara que en un marc prou més reduït i de menys mèrits arquitectònics que l'anterior. Va la referència a la propietat del carrer 50 N°933, que és segons creem, lo únic que queda de la família Rocha com a restant de l'àmplia casa que en 1885, el fundador va manar a construir en el cantó de carrer 50 i 14".

Creació

El 30 d'octubre de 1948 se sanciona la llei N° 5.336, promulgada per decret N° 27.365 del 13 de novembre del mateix any, en la que es determina la creació del Museu i Archive Dart Rocha "en la casa construïda per ell". Més tart, per decret N° 22.107 del 26 de setembre de 1949, passa a dependre del Ministeri d'Educació de la Província de Buenos Aires, per la naturalea de funcions que competixen a dit organisme.

Per escritura otorgada el 15 de febrer de 1951, el govern de la província adquirix l'immoble que estava en poder de Bernardina Paula Venacia Celia Rocha i Jacinta Edelmira Haydeé Donata Rocha de Bond. El mateix és el de la "casa chica", en carrer 50 N°933, senyalat en el pla especial de subdivisió de l'any 1935 com: lot N°9, el que és part dels lots 6 i 2 de la poma TT, secció 2ª, en una superfície total de 350 m². Es va pagar per ell la suma total de $110.000 moneda nacional. La compra es va dispondre pel decret 3475 de data 1 de març de 1950, en l'expedient N° 11.941 de l'any 1949.

El 31 de juliol de 1952, se solicita compliment de lo dispost per l'artícul 5° de la llei n.º 5336, davant la Comissió Nacional de Monuments i Llocs Històrics, siga declarat Monument Històric Nacional, no obstant, la petició no va tindre despaig favorable.

El 19 de novembre de 1952 queda inaugurat oficialment el Museu i Archive Dart Rocha, sobre la base d'un conjunts de bens museográficos i archivístics donados pels descendents del doctor Rocha; este es va ser acreixent en el transcurs dels anys fins a l'incorporació d'importants coleccions, en motiu del derrocament de la residència particular del fundador, ubicada en la carrer Lavalle N°835 de la ciutat de Buenos Aires.

Dependència del museu

Des de la seua creació, el museu ha depés de diverses direcció i departaments:

• 1950/1952: Direcció de Museus Històrics de la Província, Subsecretaria de Cultura.

• 1953: Direcció de Museus i Reserves Històriques, Subsecretaria de Cultura.

• 1954/1959: Direcció de Museus, Reserves i Investigació Cultural, Direcció general de Cultura, Subsecretaria d'Educació.

• 1960/1961: Direcció de Museus, Direcció de Cultura.

• 1962/1964: Direcció de Biblioteques, Museus i Archius Històrics. Direcció de Cultura.

• 1965/1966: Departament de Museus, Direcció de Cultura.

• 1967/1976: Direcció de Museus, Monuments i Llocs Històrics. Subsecretaria de Cultura.

• 1977/1980: Direcció de Coordinació d'Acció Cultural. Subsecretaria de Cultura.

El 22 de decembre de 1980, a través del decrete n.° 271 del Poder Eixecutiu de la Província de Buenos Aires, el Museu i Archive Dart Rocha és transferit de l'òrbita provincial a la Municipalitat de l'Argent, passant a ser administrat per la Divisió Plàstica i Museu del Departament de Programació de la Direcció de Cultura de la Comuna.

Donacions

D'acort en el decret 3475 de data 1 de març de 1950, s'accepta la donació que a títul gratuït varen fer les filles del doctor Rocha dels mobles, llibres, documents, àlbums periòdics i objectes històrics pertanyents al seu pare.

També es va ampliar la colecció d'objectes del museu en demolir-se la residència de Dart Rocha en la carrer Lavalle de la ciutat de Buenos Aires, quan es varen rescatar alguns objectes de dita derrocament, com el portón d'entrada, alguns mascarones de l'edifici, etc.

cal destacar que periòdicament va haver més donacions i préstams per part de les filles de Dart Rocha. Per eixemple, en motiu de la reinauguración de 1980, varen cedir per a expondre el joc de porcelana rosa de Pillvuyt. París. Gran Premi d'Or 1865-1878, cristaleria francesa, coberts d'argent Elkington; fonts de metal, mantelería i un plat d'Imari, Japó, pertanyent a la vaixella de Bernardino Rivadavia i que el doctor Rocha havia adquirit en verdadera actitut de coleccionista. Atres familiars que han enriquit la colecció del museu varen ser Jorge Arana i Hilda Malaspina d'Arana, els qui donaron diversos objectes entre els que es conten adorns de mamposteria i fragments de pisos de taulells provinents del derrocament de la casa de Buenos Aires.

Uns atres aportes de la ciutadania han enriquit el patrimoni del museu. Per eixemple, en 1977 María Teresa Cabrera, neta de Federico Cabrera, un dels mestres majors d'obra que va intervindre en la colocació de la pedra fonamental en Plaça Moreno, donó una de les culleres d'albañil que es varen usar per a sagellar-la. Fins a llavors, la cullera que existia en el museu era la cullera simbòlica d'or, argent, lluents i ébano

Coleccions

Les peces principals que tipifiquen al museu són els elements fundacionals: La pala adamasquinada, la cullera d'albañil d'ébano, diamants, or i argent, el tintero de cristal i la rèplica en argent de la pedra fonamental, reduïda a la seua quarta part. També hi ha elements rescatat en 1982 en obrir la pedra fonamental durant els festejos del centenari: la pedra fonamental de plom, la redoma de cristal que estava dins i la colecció de medalles falcades en motiu de la fundació de La Plata. Aixina mateix, en una atra sala hi ha rèpliques de tot el material colocat en la nova redoma, que serà oberta el 19 de novembre de 2082.

• Obres d'Art: pintura, escultura i gravats. Hi ha plats escultòrics de les medalles -falcades en ocasió de celebrar el matrimoni Rocha les seues bodes d'argent- l'autor del qual és Ximénez, l'artiste que esculpiera el bust de la República del Saló Blanco de la Presidència de la Nació i l'estàtua de Manuel Belgrano en el convent de Sant Dumenge; el retrat de Dart Melchor Ponciano realisat pel consagrat pintor italià Zennaro; l'oli del dr. Rocha fet en 1910 per Faustino Brughetti i el de donya Paula Arana de Rocha, de l'artiste Manuel Cabral Bejarano, eixecutat en Sevilla en 1889.

• Artesania: mobiliari, ceràmica, orfebreria. Es destaquen dins del mobiliari d'época un moble d'estil neoclàssic en aplicacions de bronze i el gabinet d'ébano i marfil característic del XVII. Cadires angleses, aixina com el joc de dormitori. Solament hi ha dos peces de porcelana -un plat en l'Escut Nacional i la chocolatera pintada a mà-; en canvi, hi ha una escurada històrica, part d'un joc de cinc mil peces que s'usava en els convits oficials i el de l'Universitat de l'Argent (1897-1905). Aixina mateix, la cristaleria en el monograma PARELL (Paula Arana Rocha) i atres peces menors.

• Medallística: la colecció està organisada per temes: Commemoracions Pàtria, L'Argent, Religioses, etc. Hi ha firmes de célebres artistes (Alonso, Bidoglia, Cataldi, De la Cárcova, Ferrari, Ximénez, Yrurtia, Zapiola, etc.).

• Indumentària: trages, vestits, fracs, levitas, galeras, gorres, deshabillés, bastons, camises, parasols, esmòquin, guants, pertanyents a Dart Rocha, Paula Arana de Rocha i a Dart Diego Bond Rocha.

• Fototeca: colecció Bradley, fotos familiars, oficials, de tota l'actuació pública del Dr. Rocha i de l'evolució de la ciutat. Fotos de l'estranger (Europa i Mig Oriente). Foto pòstuma.

• Biblioteca: llibres de la colecció privada del fundador, acreixcuda per la bibliografia més completa sobre el tema Dart Rocha i L'Argent. Existix aixina mateix l'hemeroteca, en diaris, revistes i periòdics nacionals i estrangers.

• Archiu: donado pels seus descendents, es troba la documentació relativa a la vida pública de Dart Rocha ya la correspondència privada, en el periodo 1858-1921.

Noves construccions, millores i refaccions

En 1956, per expedient A-620/53 es va gestionar la construcció dels locals destinats a oficines i residència dels casers, que es varen edificar en el segon pati, sense afectar la casa principal. Estes construccions es varen habilitar en el segon semestre de 1956.

El 28 de març de 1958, es va procedir a techar el primer pati, per mig d'una coberta de vidre, destinant-li-ho a Sala d'Exposicions. En dita oportunitat es va transplantar l'eixemplar de Strelitzia, que Dart Rocha va dur a la tornada del seu viage a Europa, al arriate construït en el segon pis.

Per expedient N° 2603-56.139/76 Alc. 11, en 1978 varen començar els treballs en l'empresa Verza i Restelli S. A., que incloïen els següents apanys: Colocació d'un sostre de chapes de zinc en el primer pati, reparació de cielorrasos i bovedillas afectades per les filtracions, canvi de totes les chapes deteriorades de l'edifici, canvi de l'instalació elèctric, picat i revocat nou en els llocs deteriorats per la humitat, embotit de la encanyat de gas que acusava pèrdues, pintura total de l'edifici (portes, finestres, parets i cielorrasos), canvi de taulells del primer pati, habilitació d'una nova oficina i un bany, reparació de les dos oficines existents, cuina, bany gran i sala de restaure, canvi dels pisos de fusta pinotea machihembrada i la tirantería del menjador, escritori, escritori chic i dormitori.

Sectors del Museu

• Sala de rebut: sala ambientada en la "Belle Epoque", poden vore's imàgens de la casa natal de Dart Rocha, de la seua mansió en Buenos Aires, i també alguns olis familiars. S'exhibix el retrat de Dart Melchor Ponciano (qui havia naixcut un 19 de novembre, i va morir uns mesos despuix de fundar-se la ciutat).

• Sala escritori: es particulariza en l'acció personal del fundador: Retrats, diplomar, armes, sagells, llibres, carnet i targetes són alguns dels objectes que poden vore's i nos diuen de la trayectòria de Dart Rocha com a soldat en Cepeda, Pavón i la Campanya al Paraguai. Mostra al governador i a l'autor dramàtic.

• Sala dormitori: el joc de mobles d'esta sala no és original de la casa, sino que va ser dut des de la casa demolida en Buenos Aires. Numeroses peces revelen la moda i les costums imperants en l'época.

• Escritori chic: conté important documentació referida a L'Argent: el pla fet en seda natural i brodat a mà per la senyoreta Angélica Carrera, el retrat de l'ingenier Pedro Benoit i el seu pare, Pierre Benoit, el verdader escut de l'Argent, l'alegoria de Quincio Cenni que reproduïx el moment de colocar la pedra fonamental i els àlbums que li obsequiara Francisco P. Moreno.

• Menjador: típica habitació de grans dimensions en a on es presenta l'escurada i cristaleria històrica i imponents quadros de tamany natural del dr. Rocha i la seua esposa.

• Hall d'exposicions: en este lloc es realisen exposicions temporarias, charrades i events culturals a lo llarc de l'any.