Anar al contingut

Porto Alegre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Porto Alegre

Porto Alegre (en valencià, Port Alegre) és una ciutat i municipi en l'estat brasiler de Rio Grande do Sul sent tant la seua capital com la ciutat més gran del mateix. Segons el cens de 2022, té una població de 1 332 570 habitants.[1]

Està ubicada en la conjunció de cinc rius, entre els quals es troba el riu Guaíba (que en realitat és un llac), continuació del riu Jacuí poc abans de la seua desembocadura en l'estany dels Ànets. Porto Alegre és un gran centre industrial del sur de Brasil i està ubicat en una zona estratègica per al MERCOSUR, per la seua proximitat sobre Buenos Aires, Montevideo, Asunción, Rosario i Còrdova. Els habitants d'este estat són cridats popularment gaúchos, el plat típic és el churrasco (carn torrada) i el chimarrão (mat) és l'infusió tradicional. Moltes universitats brasileres importants es troben en Porto Alegre, sent les més destacades l'Universidade Federal do Rio Grande do Sul, la Pontifícia Universidade Catòlica do Rio Grande do Sul, l'Universidade Federal de Ciências dona Saúde de Porto Alegre i l'Universidade do Val do Rio dos Sinos. Un dels feriados de Porto Alegre és el dia 2 de febrer, dia de Nossa Senhora dos Navegants, festa religiosa més popular de la ciutat. És una de les capitals estatals en Brasil a on l'índex de desenroll humà és més elevat,[2] sent també la capital de la regió sur en major PIB per càpita. La ciutat va ser sèu de l'I Fòrum Social Mundial (2001), event que tracta les qüestions mundials de forma alternativa al Fòrum Econòmic de Davos. Va ser sèu d'este event també en 2002, 2003, 2005 i 2012.[3]

Porto Alegre va ser una de les 12 ciutats sedes de la Copa Mundial de Fútbol de 2014. En virtut dels jocs, es varen realisar diverses obres com a duplicació d'avingudes i ampliació del metro.[4]

És una ciutat coneguda per ser la primera en el món en implementar en èxit el presupost participatiu, que opera des de 1989, i ha segut copiat per a lo manco atres 70 ciutats de Brasil, ademés de pobles i ciutats d'atres països.

Història

Artícul principal → Història de Porto Alegre.


Orígens

La regió de l'actual municipi de Porto Alegre ya estava habitada per l'home fa 11 000 anys. Al voltant de l'any 1000, els indígenes tapuyas que habitaven la regió varen ser expulsats per a l'interior del continent per l'arribada de pobles tupíes provinents de l'Amazònia. En el XVI, quan els primers europeus varen aplegar a la regió, esta estava habitada per un d'estos pobles tupíes, els Carios. Els carios serien més tarde esclavizados pels colon portuguesos de São Vicente.[5]

Porto Alegre només es va constituir com a ciutat en el XVIII. Fins a llavors, el territori de Rio Grande do Sul encara pertanyia llegalment als espanyols pel Tractat de Tordesillas (1494) pero des d'el XVII, els portuguesos ya havien començat a dirigir els seus esforços cap a la seua conquista i varen penetrar progressivament en el territori des del nordest, aplegant pel Caminho dos Convents (prolongació de l'Estrada Real) a la regió de Vacaria dos Pinhais, i des d'allí, descendint fins a Viamão. La penetració era portada a terme per bandeirantes que venien en busca d'esclaus indis i per arrieros que caçaven les grans manades de ganado vacú, mules i cavalls que vivien lliures en este territori. Més vesprada, els tropeiros varen començar a establir-se en el sur, convertint-se en estancieiros i solicitant la concessió de sesmarías. La primera d'elles va ser concedida en 1732 a Manuel Gonçalves Ribeiro en Parada dones Closques, a on hui es troba Viamão. Una atra via de penetració era la costa, i en 1737 es va fundar una fortalea en lo que hui és Riu Gran, en l'objectiu d'ajudar a la Colonia del Sacramento, en Uruguai.[6]

Despuix de la firma del Tractat de Madrit, el rei de Portugal va ordenar que es reunira un grup de 4000 parelles de les Azores per a poblar el sur, pero en realitat només varen ser transportades unes 1000 parelles que es varen distribuir pellitoral entre Osório i Riu Gran, i una miqueta cap a l'interior. Al voltant de 500 persones es varen establir en 1752 en les vores del Llac Guaíba, en el cridat "Port de Viamão", primer nom de la futura Porto Alegre. Els conflictes locals entre portuguesos i espanyols, no obstant, no varen ser continguts pel tractat. Riu Gran va ser invadida pels espanyols en 1763, la població portuguesa va fugir i el govern de la Capitania de Riu Gran de Sant Pedro es va traslladar apresuradamente a Viamão. El Port de Viamão va ser elevat a parròquia, en el nom de Freguesia de São Francisco do Porte dos Casais, el 26 de març de 1772, hui establida com a data oficial de la fundació de la ciutat. En vista de la seua millor situació geogràfica i estratègica, el 25 de juliol de 1773 el governador de la Capitania, Marcelino de Figueiredo, va ordenar traslladar allí la capital quan la freguesía contava ya en prop de 1500 habitants.[7][8]

En la pau entre Portugal i Espanya alcançada en el Tractat de Sant Ildefons, es va regularisar la propietat de la terra i va començar a organisar-se l'administració. Es varen construir el Palau de Fanc, primera sèu del Govern, un cementeri, una presó, un chicotet teatre i l'iglésia matriu. Els carrers varen ser pavimentades, es va crear una oficina de correus, el comerç va començar a florir, l'activitat del port es va intensificar i la chicoteta ciutat va assumir el seu paper definitiu com a capital de la Capitania, creixent ràpidament. En 1798 tenia 3000 habitants i en 1814 ya contava en 6000.[9] [10]

XIX

Porto Alegre en 1852 per Herrmann Rudolf Wendroth
Antiga Aduana de Porto Alegre, Recepció de Dom Pedro II. Foto: Luíz Terragno, 1865

El 27 d'agost de 1808 la parròquia va ser elevada a la categoria de ciutat, sent instalada l'11 de decembre de 1810. El 16 de decembre de 1812 Porto Alegre es va convertir en la sèu de la recent creada Capitania de Sant Pedro del Rio Grande do Sul i cap de la comarca de São Pedro do Rio Gran i Santa Catarina. En 1814, el nou governador, Diogo de Sousa, va obtindre la concessió d'una gran sesmaría al nort, en l'expresse propòsit d'estimular l'agricultura local. En el creiximent de ciutats propenques com Rio Pardo i Sant Antônio dona Patrulha, i en vista de la seua privilegiada situació geogràfica en la confluència de les dos principals vies fluvials interiors –el riu Jacuí i la Lagoa dos Ànets–, Porto Alegre començava a convertir-se en el major centre comercial de la regió. La flota permanent que freqüentava el port en l'época era d'un centenar de barcos, i en 1804 es va crear una aduana.[11] També varen començar les exportacions de blat i charqui. En 1816, es varen comercialisar 400 000 fanegas de blat a Lisboa, i en 1818 es varen vendre més de 120 000 arrovas de charqui, producte que pronte cobraria protagonisme en l'economia local.[12]

En 1822, la vila es va convertir en ciutat. A partir de llavors, varen aplegar els primers immigrants alemans, que varen instalar restaurants, pensions, chicotetes manufactura, alfarerías, alambiques i diversos establiments comercials. Com la situació econòmica de la Capitania no anava be, pressionada pels pesats imposts i desatesa pel govern imperial, en 1835 va esclatar en Porto Alegre la Revolució Farroupilha. Presa en 1836 per les tropes imperials, la ciutat va sofrir tres llarcs seges fins a 1838. Va ser la resistència a estos seges lo que va dur a D. Pedro II a concedir a la ciutat el títul de "Mui Leal i Valorosa". A pesar del creiximent demogràfic de l'época, el teixit urbà només va tornar a créixer en 1845, despuix del fi de la revolució i en el derrocament de les muralles que rodejaven la ciutat.[13][14]. De 1865 a 1870, la guerra de la Triple Aliança va transformar la ciutat en la ciutat més pròxima al teatre d'operacions. La ciutat va rebre diners del governe central, aixina com un servici de telégraf, nous drassanas, quarters i millores en la zona portuària. En 1872, varen començar a circular les primeres llínees de tramvia. Es va construir l'Usina del Gasómetro (1874) per a generar energia i es va instalar un sistema d'aigüeral (1899), a l'hora que s'ampliaven els barris de la ciutat.[15][16] En la segona mitat del sigle, la cultura local va rebre més atenció en la construcció d'un gran teatre, el Theatro São Pedro, i el sorgiment dels primers lliterats com Antônio Val Caldre Fião, Hilário Ribeiro, Luciana d'Abreu, Pedro Weingärtner, Apolinário Porte-Alegre, Joaquim Mendanha i Carlos von Koseritz. Es va fundar la Societat Partenón Lliterari conformada per l'èlit de la intelectualidad gaúcha i, en 1875, es va celebrar el primer saló d'art.[17][18]

XX

Praça Otávio Rocha en 1930
Obertura de l'avinguda Borges de Medeiros i construcció del Viaducte Otávio Rocha a principis del sigle XX

A principis d'el XX, Porto Alegre va passar a ser vista com la targeta de visita de Rio Grande do Sul, idea alineada en els objectius del positivisme, corrent filosòfica abraçada pels governs estatal i municipal per lo que la ciutat devia transmetre una impressió d'orde i progrés. Per a concretar l'idea, l'Alcaldia, encapçalada per José Montaury, va iniciar un ampli programa d'obres públiques. Montaury va permanéixer en el govern municipal durant 27 anys sent succeït per Otávio Rocha i Alberto Bins que, en llínees generals, varen mantindre la mateixa orientació. Per a controlar millor el procés de desenroll, el municipi va assumir la responsabilitat per molts servicis públics, com el suministrament d'aigua potable, allumenament públic, transport, educació, policia, sanejament i assistència social, en un volum que excedia en molt la costum de l'época i superava lo que l'estat de São Paulo i l'estat de Riu de Janeiro feyen al mateix temps. No obstant, el creiximent de l'administració pública i la cantitat d'obres varen demandar recursos per damunt de la capacitat de recaptació, i es varen contraure grans préstams.[19]

Una fita en la cultura va ser la fundació, en 1908, de l'Institut Lliure de Belles arts, antecessor de l'actual Institut d'Arts de la UFRGS, que va concentrar la producció artística en la capital i va anar pràcticament l'única referència institucional significativa en l'estat fins a la década de 1960 en els camps de l'estudi, l'ensenyança i la producció artística.[20]

En 1940, el municipi contava en prop de 385 000 habitants i les seues taxes de creiximent eren positives per a les obres d'indústria, construcció, educació, salut, electrificació, sanejament, moviment portuari, transport i urbanisació. Es varen aumentar les conexions vials i aérees en el centre de Brasil i es va ampliar la ret ferroviària cap a l'interior de l'estat.[21]

Porto Alegre l'11 de maig de 1961. Archiu Nacional del Brasil.

A finals de la década de 1950 es va implementar el primer Pla Director, compost sobre la base de la Carta d'Atenes. Per a Helton Bell, este pla va conduir a la verticalisació de la ciutat, fent que Porto Alegre experimentara el major creiximent edificatorio de la seua història, lo que va alterar significativament la morfologia urbana.[22]

La segona mitat d'el XX es va caracterisar per un creiximent urbà i demogràfic accelerat, i els successius administradors varen tornar a apostar per una série d'inversions en obres públiques, mentres la ciutat vea desaparéixer gran part dels seus edificis antics baix l'ona del progrés.[22][23] Al mateix temps, la cultura de Porto Alegre es va caracterisar per una forta coloració política, reunint a un important grup d'influents intelectuals i productors artístics alineats en l'existencialisme i el comunisme. Entre finals de la década de 1950 i els anys previs al Colp Militar del 64, es varen representar obres de teatre de vanguarda, en polèmics plantejaments de crítica social; les arts plàstiques varen mostrar un art realiste/expressioniste del mateix perfil, que en ocasions adquiria un to panfletario. Sobre el colp, Porto Alegre va ser escenari d'importants moviments polítics que varen conduir a la seua realisació liderats pellavors governador Ildo Meneghetti des del Palau Piratini.[24]

XXI

Porto Alegre s'ha convertit en les últimes décades en una de les grans metròpolis de Brasil. Ha internacionalizado la seua cultura, s'ha convertit en un model d'administració pública, ha impulsat la seua economia fins al punt de convertir-se en una de les ciutats més riques del món i ha alcançat alts nivells de calitat de vida,[25][26] pero al mateix temps va començar a experimentar els problemes que afligixen a atres grans centres urbans de Brasil, en el sorgiment de favelas,[27] dificultats en el tràfic[28] i el creiximent dels índexs de polució[29] i criminalitat. [30][31]

Inundacions de 2024

Artícul principal → Inundacions de Rio Grande do Sul de 2024.
Erro al crear miniatura:
Centre de Porto Alegre inundat en 2024, en ellac Guaíba superant el nivell de l'històrica inundació de 1941.[32]
Image satelital de la Gran Porto Alegre parcialment inundada el 8 de maig de 2024

Entre abril i maig del 2024, en moltes ciutats de l'estat va aplegar a ploure entre 500 a 700 mm, corresponent a un terç de la mija històrica de precipitacions anuals, i en moltes unes atres les precipitacions varen aplegar a entre 300 i 400 mm.[33] L'excessiva precipitació va afectar prop del 67 % del territori de l'estat,[34] i segons Defensa Civil, fins a les 9 hores del dia 11 de maig, 444 municipis varen reportar danys, registrant-se 136 morts, 125 desapareguts i 756 ferits. Més d'1,95 millons de persones varen ser afectades i més de 411 mil varen tindre que eixir de les seues cases.[35] Centenes de millers de persones es varen quedar sense aigua, energia elèctrica o comunicacions.[36] La Confederació Nacional de Municipis va estimar els danys en el valor de 4,6 billons de reals , principalment en el sector vivenda.[37] El 5 de maig, el govern federal va decretar estat de calamitat pública.[38] El govern gaúcho va classificar la situació com "la major catàstrofe climàtica" de l'història de l'estat.[39] L'event extrem va repercutir en la prensa internacional, destacant-se la seua relació en el canvi climàtic.[40]

En Porto Alegre, el sistema de contenció d'inundacions, compost per un mur i una série de dics, va presentar falles de funcionament. Les comportes es varen trencar o gotearon, i les estacions que bombejaven aigua al Guaíba varen deixar de funcionar.[41][42] Com a conseqüència, el centre històric i varis atres barris varen sofrir grans inundacions, com en Menino Deus, Cidade Baixa i Sarandi, obligant a l'evacuació de les àrees més afectades.[43][44][45] En algunes rúas el trànsit només era possible en embarcacions.[46]

El bloqueig de les principals vies d'accés a la ciutat va provocar problemes d'abastiment d'aliments i combustible. El temor de l'escassea va provocar una correguda de part de la població als mercats i aixetes, pero l'Associació Gaúcha de Supermercats i la Sulpetro varen garantisar que les dificultats eren puntuals i que no hi hauria desproveïment.[47] La paralisació de vàries depuradores, anegades per la riada o desactivades preventivament per risc de curtcircuit, va deixar sense aigua al 85 % de la població de la capital, segons senyes de Corsan.[48] El 6 de maig, el govern de la ciutat va emetre un decret municipal en el que va determinar que la distribució d'aigua siga exclusiva per al "abastiment i consum essencial" a lo manco "fins que es retorne a situació de regularitat de l'abastiment d'aigua".[49] Els barris inundats varen tindre corts d'energia elèctrica de manera preventiva, afectant 138 mil persones.[50] l'Aeroport Internacional de Porto Alegre va ser alcançat per les aigües provinents de les inundacions en Rio Grande do Sul. La pista d'aterrisage i els edificis varen ser inundats i l'aigua va alcançar fins a 2,5 metros d'altura en alguns punts de l'aeroport. Davant la situació, Fraport, administradora del complex aeroportuario, va suspendre per temps indeterminat tots els vols.[51]

Vista panoràmica del centre històric, Cidade Baixa, Santana i Bom Fim.

Vista panoràmica del centre històric, Cidade Baixa, Santana i Bom Fim.

Antics noms de la ciutat

Monument alazador, símbol oficial de la ciutat de Porto Alegre. Obra d'Antônio Caringi per a la qual Paixão Côrtes va servir de model en 1954.[52]
  • Porte do Viamão (des de 1730)
  • Porte dos Dorneles (des de 1740)
  • Porte dos Casais (des de 1752)
  • Porte de São Francisco dos Casais (1772)
  • Nossa Senhora Mare de Deus de Porto Alegre (1773)
  • Viamont o Viamonte (1776)
  • Vila de Nossa Senhora Mare de Deus de Porto Alegre (1809)
  • Cidade de Porto Alegre (1822)
  • Mui Lleal i Valerosa Cidade de Porto Alegre (a partir de 1841)

Observació: els noms Lleal i Valerosa sorgixen del fet de que Porto Alegre es va mantindre fidel a l'Imperi Brasiler durant la guerra dels Farrapos. En l'escut de la ciutat està gravada l'inscripció Lleal i Valerosa.

Govern

Centre de la Ciutat.
Monument als Azoreños i, al fondo, el Centre Administratiu Fernando Ferreri
Palau Aloísio Filho, sèu de la Cambra Municipal

El govern municipal es realisa a través de dos poders: l'eixecutiu i el llegislatiu. L'eixecutiu està representat pel alcalde, els secretaris municipals i atres òrguens directes i indirectes de l'administració pública.[53] l'alcalde de Porto Alegre és Sebastião Melo, del MDB, elegit en segon regrés de les eleccions municipals de 2020 en el 54,63% dels vots vàlits[54] i va jurar el càrrec l'1 de giner de 2020. Ellegislatiu residix en la Cambra Municipal,[53] que està conformada per 36 regidors.[55] Porto Alegre alberga un districte del poder judicial de l'estat.[56] Com a capital del estat de Rio Grande do Sul, la ciutat és també sèu dels poders eixecutiu (Palau Piratini), llegislatiu (Palau Farroupilha) i judicial (Tribunal de Justícia de l'Estat de Rio Grande do Sul) de l'estat.[57]

Una de les característiques més cridaneres de l'administració pública de Porto Alegre és l'adopció d'un sistema de participació popular en la definició de les inversions públiques, el cridat "presupost participatiu". Segons Fedozzi i Costa, este sistema ha segut reconegut internacionalment com una experiència exitosa d'interacció entre la població i les esferes administratives oficials en la gestió pública. La distribució dels recursos d'inversió seguix un procés de planificació que comença en l'indicació de prioritats per part de les assamblees regionals o temàtiques i culmina en l'aprovació d'un pla d'inversions que programa obres i activitats desglossades segons les decisions de les assamblees.[58][59] També segons Fedozzi, açò permet l'eixercici del control social sobre els governants, creant obstàculs al clientelisme i garantisant que segments socials històricament exclosos del desenroll siguen reconeguts i integrats com a subjectes actius en els processos de presa de decisions. La participació majoritària de les classes populars i les inversions prioritàries, sobretot en infraestructura, atesten l'atractiu popular de la proposta.[60] No obstant, hi ha els qui ho discutixen, afirmant que este model s'ha desgastat en els anys i ya no provoca debat ni fomenta la participació, o que els seus efectes no són significatius.[61]

Palácio dona Justiça, sèu del poder judicial de Rio Grande do Sul

Atres qüestions sociopolítiques que s'han plantejat en els últims temps són les relatives a les minories, com l'indígena, la negra i unes atres que, si be han guanyat progressivament respecte, espai i visibilitat, encara esperen estudis que profundisen el coneiximent de les seues realitats, i mides públiques que atenguen més satisfactòriament les seues necessitats, proporcionant una inserció més digna, representativa i activa en la societat local.[62][63][64]

La ciutat va destacar en els últims anys per organisar les tres primeres edicions del Fòrum Social Mundial, en 2001, 2002 i 2003. La tercera edició va atraure a 20,763 delegats en representació de 130 països, en una audiència total de 100.000 persones de tot lo món.[65] Segons Oded Grajew, un dels mentors del Fòrum, l'iniciativa pretenia denunciar els riscs del model neolliberal. Els actes han inspirat la creació de moviments similars en varis països, i molts dels que han assistit al FSM des dels seus inicis són ara presidents dels seus països o ocupen importants càrrecs governamentals.[66] La 10ª edició del FSM també es va celebrar en Porto Alegre, centrant els seus debats en la reflexió sobre els resultats alcançats fins a la data.[67] Les conclusions, no obstant, varen ser controvertides.[68][69] En sentit contrari, un atre event important és el Fòrum de la Llibertat, que se celebra anualment des de 1988 i pretén trobar alternatives objectives i viables per a resoldre els problemes de Brasil,[70] defenent la llínea lliberal o neolliberal.[71]

Subdivisions

Artícul principal → Anexe:Barris de Porto Alegre.
Pla del núcleu urbà inicial de la ciutat, de 1840, encara en la llínea de muralla marcada

Porto Alegre va ser originalment dividida en barris, forma documentada per primera volta en 1892. En 1927 va ser dividida en zones (urbanes, suburbanes i rurals) i districtes, subdividiéndolos en seccions.[72] En la década de 1950 es va formular la divisió per barris. El primer en ser creat va ser Medianeira, a través de la Llei Municipal n.º 1762, del 23 de juliol de 1957. Recent a partir d'eixe any les àrees de la ciutat varen passar a tindre noms propis ya que fins a llavors la divisió era feta per districtes. La primera referència trobada en este sentit data de l'1 de decembre de 1892, quan, per l'acte Nº 07, firmat per l'Intendent João Luiz de Faria, el municipi va ser dividit en huit districtes i estos a la seua volta varen ser subdivididos en "comissariados". Per la Llei Municipal n.º 36, del 31 d'agost de 1925, va ser autorisat el desmembramiento dels districtes 8º i 9º districtes. Em 1927, a través del Decret 115, va haver una rectificació en els llímits del municipi i la divisió del territori va passar a ser feta per zones (urbana, suburbana i rural) i districtes, ademés de ser creada una subdivisió per seccions. Els districtes creats eren nou, subdivididos en fins a quatre seccions cada u. En 1940, a través del Decrete-Llei n.º 25, varen ser delimitades, novament les tres zones i els districtes. En el text del decret són mencionats a penes 3 districtes (Districte dona Cidade, Districte de Belém Novo i Districte dona Pintada). Este tipo de divisió va ser mantingut fins a casi el final de la década de 1950, quan varen començar a ser creats els barris. Després de la creació de Medianeira, atres 57 barris varen ser creats per Llei nº 2,022, del 7 de decembre de 1959. Entre 1963 i 1998 es varen crear varis atres, i alguns dels primers varen tindre els seus llímits rectificats. Els últims en ser creats varen ser Jardim Isabel, en 2009, Chapéu do Sol i Camp Novo, abdós en 2011. En 2014, Porto Alegre contava oficialment en 81 barris.[73] El barri més gran és Arquipélago, en 4,718 ha, i el més chicotet és Bom Fim en 38.[74] Encara existixen algunes àrees sense nom oficial, descrites com a Zona Indefinida i que són conegudes per noms atribuïts popularment, com a Morro Santana, Passo dones Pedras i Aberta dos Morros.[72] En 2000 la Zona Indefinida tenia 10,290 ha, en una població de 115,671 persones.[74]

Segons Hickel, Porto Alegre pot dividir-se en dèu macrozonas d'organisació espacial urbana, cada una en diferents patrons de desenroll urbà, espais públics de distinta naturalea i funcions, diferents tipos d'edificis i estructura viària, aixina com els seus propis aspectes socioeconòmics, paisagístics i migambientals i el seu potencial de creiximent. La Ciutat Radiocéntrica comprén el Centre Històric', en una ret radial d'alta densitat de població. Al nort es troba el Corredor del Desenroll, una zona en potencial econòmic i una ubicació privilegiada per la presència de carreteres que la conecten en els principals centres de la Regió Metropolitana, pero és una zona poc residencial i ha segut ocupada per favelas. Al sur es troba la Cidade Xadrez, en una ret viària ortogonal, resultat de l'expansió planificada de la ciutat en eixa direcció. La «Ciutat de la Transició» es caracterisa per la transició d'una ocupació més densa a una urbanisació enrarida, més concentrada en els cims dels tossals. En la vora suroest del Guaíba es troba la «Ciutat Jardí», en la que predominen les cases i la arboleda densa. En la vora oriental està el Eixo Lomba do Pinheiro, en un gran número de barris de renda baixa i chaboles. En el centre-sur està Restinga, que es va crear per a albergar a la població de baixos ingressos expulsada de les zones d'ocupació irregular. En l'extrem sur es troba la Ciutat Rural-Urbana, una vasta zona d'ocupació dispersa, que mescla diferents graus d'activitat rural i urbana. Les Illes de la Delta do Jacuí tenen pocs punts d'urbanisació i una gran àrea de preservació natural, d'importància ecològica per al municipi i l'estat.[75]

Centre de Porto Alegre vist des del riu Guaíba.

Actualment la ciutat conta en 94 barris oficials, entre ells:

  • Aberta Morros
  • Agronomia
  • Alt Teresópolis
  • Anchieta
  • Arquipélago
  • Auxiliadora
  • Azenha
  • Bela Vista
  • Belém Novo
  • Belém Velho
  • Boa Vista
  • Bom Fim
  • Bom Jesus
  • Camaquã
  • Cascata
  • Cavalhada
  • Cel. Aparício Borges
  • Centre
  • Chácara dones Pedras
  • Chapéu do Sol
  • Cidade Baixa
  • Cristal
  • Crist Redentor
  • Espírito Sant
  • Farrapos
  • Farroupilha
  • Floresta
  • Glória
  • Guarujá
  • Higienópolis
  • Hípica
  • Humaitá
  • Independência
  • Ipanema
  • Jardim Botânico
  • Jardim Carvalho
  • Jardim do Salso
  • Jardim Floresta
  • Jardim Inga
  • Jardim Itu-Sabará
  • Jardim Lindóia
  • Jardim Leopoldina
  • Jardim Planalto
  • Jardim São Pedro
  • Lami

Ciutats germanes

Vista de Portalegre, en Portugal, ciutat germana de Porto Alegre

Les ciutats germanes de Porto Alegre estan indicades per decret municipal.[76] L'integració es firma en l'objectiu de crear relacions i mecanismes a nivell econòmic i cultural a través dels quals les ciutats establixquen llaços de cooperació. Porto Alegre conte actualment en tretze ciutats germanes:[77]

Economia

Segons les senyes del IBGE per a l'any 2020, el PIB de Porto Alegre és de R$ 76.074.563,08 (x 1000) i el seu PIB per càpita és de R$ 51.116,72. Segons la consultoria britànica Jones Lang LaSalle (2004), Porto Alegre està en segon lloc en producció rural i industrial entre les ciutats brasileres.

Sector terciario

La ciutat conta en diversos centres comercials. En el centre de la ciutat es troba l'històric Mercat Públic. En els carrers de Pare Chagas i Fernando Gomes, també conegudes com a Vereda de la Fama (en portugués, Calçada dona Fama), localisades en el barri Moinhos de Vento, existixen diversos bars, cafens, restaurants i cases nocturnes. Són els dos carrers terciarias més famoses de Porto Alegre.

Mercat Públic de Porto Alegre.

Turisme

Porto Alegre és una de les principals portes d'entrada de visitants internacionals en Brasil, ocupant el sext lloc entre les ciutats brasileres que més reben turistes estrangers.[78]

Entre els seus principals atractius turístics es destaquen el Monument alazador, símbol de l'identitat gaucha ubicat en l'entrada nort de la ciutat, i l'Usina del Gasómetro, un antic edifici industrial reconvertit en centre cultural, situat a la vora del Llac Guaíba. Un dels espectàculs naturals més apreciats per locals i visitants és la posada de sol sobre el Guaíba, considerada una de les més belles del país.[79]

La ciutat conta en una infraestructura hotelera diversa i de calitat, en presència de cadenes nacionals i internacionals que s'han establit en les últimes décades, especialment en zones propenques al Aeroport Internacional Salgado Filho i en el centre històric.[80]

Demografia

Creiximent de la població de Porto Alegre.
El creuament de Borges de Medeiros i Andrades és coneguda com la "Cantó Democràtic" i és, ademés, un dels punts de més intens tràfic pedestre de la ciutat.

Població

  • 1800: 6.000;
  • 1822: 12.000;
  • 1872: 43.998 (IBGE);
  • 1890: 52.421 (IBGE);
  • 1900: 73.647 (IBGE);
  • 1920: 179.263 (IBGE);
  • 1940: 272.232 (IBGE);
  • 1950: 394.151 (IBGE);
  • 1960: 635.125 (IBGE);
  • 1970: 885.545 (IBGE);
  • 1980: 1.125.477 (IBGE);
  • 1991: 1.263.403 (IBGE);
  • 1996: 1.286.879 (IBGE);
  • 2000: 1.360.590 (IBGE);
  • 2004: 1.416.363 (IBGE - estimada).
  • 2005: 1.428.696 (IBGE - estimada).
  • 2009: 1.436.123 (IBGE - estimada).[81]
  • 2022: 1.332.570 (IBGE) - cens).

Religió

Religió Percentage Número
Catòlics 73.15% 995,330
Protestants 9.33% 126,879
Ateus 8.16% 110,959
Espiritualista 4.29% 58,380
Judaics 0.49% 6,627
Testics de Jehová 0.45% 6,092

Font: IBGE 2000.[82]

Ètnia

La composició ètnica és de 82% de blancs, descendents de vàries parts d'Europa, 8% de mestizos, 8% de negres (descendents d'ex-esclaus, i una minoria d'asiàtics, inferior al 8%.[83]

Segons un estudi genètic autosómico de 2011, la composició de la població de Porto Alegre és 77,70% d'ancestralidad europea, 12,70% d'ancestralidad africana i 9,60% d'ancestralidad indígena.[84]

Geografia

L'àrea del municipi de Porto Alegre és de 495.39 km² (IBGE/2022). D'este total, 44.45 km² estan distribuïts en les 16 illes sobre el riu Guaiba. Actualment la ciutat conta en 94 barris. Posseïx un relleu alguna cosa montanyós en l'extrem sur, presentant chicotets cerros, el més gran d'ells és el Morro Santana, en 311 m s. n. m. d'elevació. La ciutat encara posseïx 70 km de costes banyades pel Guaiba.

Clima

El clima és subtropical humit, en estius calents i hiverns frescs i plujosos. La temperatura mija en giner és de 25 °C i en juliol de 14 °C,[85] el dia més calent va ser l'1 de giner de 1943 en 40.7 °C[86] i el més fret en -4.0 °C va ser en juliol de 1918.[87] La mija anual és de 19.5 °C aproximadament, i la presència de neu és molt rara, només es va produir tres ocasions confirmades en els anys 1879, 1910, 1984,[88]

En maig de 2024 es va registrar una inundació històrica (des de 1941), en afectació extensa de l'infraestructura, que va obligar a evacuació compulsiva dels seus pobladors. La ciutat va superar el seu promig de pluges de tot el més maig en els primers cinc dies del més.[89][90]

Mig ambient

Vespradeta en Porto Alegre.

Segons les senyes de l'ONU i el Institut de Perquisició Econômica Aplicada - IPEA (2001), Porto Alegre té el "Millor Índex de Desenroll Humà" (IDH) entre les principals metròpolis nacionals. Existixen programes d'arborisació i preservació de la vegetació nativa. Moltes de les avingudes estan arborizades en tipos específics d'arbres, com per eixemple arbres botella en l'avinguda Teresópolis. La vegetació li dona un pintoresc paisage a la ciutat. També són freqüents els lapachos i els jacarandás. Els arbres dels cerros són preservats, pero enfronten el problema de les invasions i ocupacions clandestines. La ciutat conta en dos àrees de conservació ambiental, el Parc Estadual de la Delta de Jacuí i la Estació Ecològica de Lami. Esta ciutat és una de les capitals en més arbres en Brasil.[91] Cada habitant té dret a aproximadament 17 m² d'àrea verda. En 1976 va ser creat en Porto Alegre la primera secretaria del mig ambient en Brasil.[92] Existixen programes d'arborisació i preservació de boscs natius. Moltes avingudes són arborizades en espècies específiques.


Problemes ambientals

Les grans àrees verdes de Porto Alegre ajuden a amenisar els seus problemes ambientals, pero la ciutat presenta problemes en residus i contaminació ambiental. D'acort en la desburgació feta pel diário Folha de São Paulo el nivell de contaminació ambiental és el doble recomanat per l'OMS, sent la segona capital brasilera en major contaminació, darrere solament de São Paulo.[93]

Parcs i atres àrees públiques

Parc Farroupilha

Els parcs més freqüentats pels portoalegrenses són el parc Moinhos de Vento (o Parcão), el parc Farroupilha (o Redenção) i el parc Marinha do Brasil. Es destaca també la Praia d'Ipanema, ubicada en la zona sur de la ciutat. Atres àrees públiques més freqüentades són:

Porto Alegre i el Guaíba.

Porto Alegre i el Guaíba.

Localitats veïnes

la regió metropolitana de Porto Alegre conta en més de 30 localitats. Entre elles les principals són: Canoas, Novo Hamburc, São Leopoldo, Gravataí, Alvorada, Cachoeirinha i Viamão.

Events

Casa de Cultura Mario Quintana

Porto Alegre posseïx una série d'events i activitats culturals. Ademés de la programació tradicional, hi ha grans events que marquen el pas del temps en el calendari peculiar. En l'estiu, Porto Alegre oferix als seus habitants el Porte Voreão Alegre, conjunt d'obres de teatrals que en 2005 va contar en la presència de 67 obres. Des de l'estiu de 1999, Porto Alegre és sèu del Fórum Internacional Software Livre, que té lloc entre els mesos de juny i juliol. En els estius de 2001, 2002, 2003 i 2005[94] la ciutat va ser sèu del Fòrum Social Mundial, reunint a més de 100 mil persones (a excepció del primer) de més de cent països en cada edició per a discussions, debats i movilisacions. En setembre, ocorre el Acampamento Farroupilha a on centenars de persones formen les seues cabanyes i fan les seues churrascos en el parc Harmonia per a recordar la Revolució Farroupilha. En octubre es dona lloc a la Fira dellibre de Porto Alegre, la major en el seu tipo en Amèrica. La primera edició va ser realisada en 1955. S'estima que casi 2 millons de persones visiten la fira en cada edició. Cada dos anys, entre els mesos d'octubre i decembre, Porto Alegre és sèu del Bienal del Mercosur, event artístic cultural de gran importància i atracció turística. La regió metropolitana de Porto Alegre és coneguda per les seues universitats com l'Universitat Federal de Rio Grande do Sul, la Pontifícia Universidade Catòlica do Rio Grande do Sul, l'Universitat de Val do Rio dos Sinos i l'Universitat Luterana de Brasil, que per la seua excelència atrauen a alumnes i professors de nivell nacional i internacional.

Cultura

Museu de Ciència i Tecnologia

La ciutat posseïx molts museus, com el Museu d'Art de Rio Grande do Sul (MARGS), el Museu de Ciència i Tecnologia i la Fundació Iberê Camargo. Porto Alegre és una ciutat molt ben servida per cines, considerant el número de sals per habitant, a pesar de que els grans cines en els carrers de Porto Alegre havien desaparegut. La ciutat conta actualment en 71 sals de cine, localisades principalment en centres comercials. En decembre de 2008 la ciutat va guanyar 6 noves sals. En esta inauguració, la ciutat és la tercera ciutat brasilera en més sals de cine per habitant, darrere de Vitória i Florianópolis.

Música

Moltes bandes de Porto Alegre ya varen tindre gran proyecció nacional, com Engenheiros do Hawaii, Cadell Gran, Fresno, Nenhum de Nós, Cascavelletes, Vos Replicantes i Papes dona Língua, entre unes atres. Individualitats destacades portoalegrenses en la música popular són Adriana Calcanhoto, Elis Regina, Júpiter Macã, Lupicínio Rodrigues i Renato Borghetti, entre uns atres.

Teatre São Pedro.

Porto Alegre és coneguda com "pol" en l'escenari brasiler de roc. Festivals com GIG Roc vénen ajudant en la promoció de bandes de l'escena alternativa brasilera.[95]

Palau Piratini.

Música clàssica

Existix en la ciutat un bon públic per a la música clàssica, apreciador varis gèneros i estils, i que possibilita l'existència en la ciutat de dos orquestes simfòniques com a cors simfònics associats. La continuïtat de la vida musical clàssica en Porto Alegre és encara garantida per l'activitat de l'Escola de Música de la OSPA, de diversos conservatoris i coleges privats i sobretot per l'Escola de Música de l'Institut d'Arts de l'UFRGS, els estudis de la qual de postgrau i doctorat, especialment en el camp de l'investigació sobre interpretació musical, són punters en el país.

Arquitectura

La ciutat de Porto Alegre és un gran museu arquitectònic a cel obert, a on trobem eixemplars dels diferents estils dels últims dos sigles, concentrats principalment en el centre de la ciutat. Pels carrers centrals poden ser vists predios històrics com la Catedral metropolitana de Porto Alegre, la Cúria Metropolitana de Porto Alegre, el Palácio Piratini i el Teatre São Pedro, dividint espai en l'arquitectura moderna del Palácio Farroupilha, a on funciona la Assamblea Llegislativa de Rio Grande do Sul. L'influència de l'arquitectura alemana és molt expressiva en la ciutat. Este fet pot constatar-se en les obres de José Lutzenberger (qui inmigró a Rio Gran del Sur en 1920), creador d'edificis com el institut Pão de Pobres, de la Iglésia São José i el Palácio do Comércio, i de Theodor Wiederspahn (qui inmigró en 1908) i va anar el responsable de la Delegacia Fiscal (actual MARGS), dels Correus i Telégrafs (actual Memória de Rio Grande do Sul), del Banc de la província (actual Santander Cultural), entre molts uns atres.

Deports

Estadi Beira-Rio.
Estadi Arena do Grêmio.

La ciutat es destaca en diversos deports com el fútbol, gimnàsia, natació, bàsquet, tenis, judo, deports de vela, entre uns atres. En el fútbol, existix una gran rivalitat entre dos equips en especial, ells són el Grêmio Foot-Ball Porto Alegrense, fundat en 1903 i el Sport Club Internacional, fundat en 1909. Este clàssic és conegut com Gre-Nal. En decembre de 1983, el Grêmio es va proclamar campeó del món, despuix de derrotar al Hamburc SV per 2-1 en el temps extra. En decembre de 2006, l'Internacional es va proclamar campeó del Mundial de Clubs, despuix de derrotar al FC Barcelona per 1-0 en Japó. Els seguidors del Grêmio són coneguts com gremistas, i els de l'Inter com colorats, pel color roig característic de l'Internacional. El 31 de maig de 2009 va ser elegida una de les 12 sèus que varen albergar la Copa Mundial de Fútbol de 2014, que es va desenrollar en eixe país. L'estadi en que es varen disputar els partits va ser l'Estadi Beira-Rio, que pertany a l'Internacional. Els deportistes més coneguts són els futbolistes Ronaldinho i André Luis Garcia, la gimnasta Daiane dos Sants, els judocas João Derly, Tiago Camilo i Mayra Aguiar, i l'artiste marcial mixt Fabricio Werdum.

Infraestructura

Transport

Porto Alegre no enfronta molts problemes en el transport. Entretant, el transport en les carrers i avingudas de la ciutat ve demostrant senyals de saturació durant l'última década. A pesar de diversos canvis en el tràfic ya realisats, els congestionamientos encara són constants en les principals avingudes de la ciutat durant els horaris de pico. La EPTC és l'empresa que planeja i fiscaliza les activitats relacionades en el trànsit i transport de Porto Alegre. El pont del Guaíba, que conecta Porto Alegre en la regió sur de l'estat, és una de les targetes postals de la ciutat. Les principals vies arterials del trànsit urbà són la Avinguda Ipiranga, Avinguda Farrapos, Avinguda Protásio Alves, Avinguda João Pessoa, Avinguda Bento Gonzalves, Avinguda Sertório, Avinguda Independència, Avinguda Assis Brasil, Avinguda Loureiro da Silva (Primera Perimetral), Segona Perimetral, Tercera Perimetral i Avinguda Borges de Medeiro. La ciutat conta en l'Aeroport Internacional Salgado Filho,[96] el més gran i en més moviment del sur del país. Localisat en la zona nort de la capital gaúcha, rep avions de tot el país, i també rep regularment vols internacionals. En 2001 l'aeroport va passar per una reestructuració en la qual va ser construït un nou ambient aeroportuário diferent al d'abans. L'aeroport rep passagers de vàries parts del país en direcció a Buenos Aires, Santiago de Chile, Rosario, Còrdova, Montevideo i Llima. En la costa este del llac Guaíba està situat el port de Porto Alegre, la seua posició geogràfica possibilita el tràfic permanent entre Porto Alegre i Buenos Aires, transportant principalment productes siderúrgics i agrícoles.

Educació

Porto Alegre conta en 93 escoles públiques municipals,[97] i[98] sent 39 d'elles d'ensenyança infantil,[99] 51 de cicle bàsic[100] i atres tres de bachillerat;[101] i 258 escoles públiques estatals,[102] ademés de 4 escoles públiques federals. Porto Alegre posseïx diverses facultats i algunes universitats. La ciutat té dos universitats federals, la UFCSPA i la UFRGS, una estadual, la UERGS. La major universitat privada de Porto Alegre és la PUCRS, que també és la major universitat privada del sur del país. Sèu d'important acontenyiments relacionats en l'investigació i les ciències humanes, Porto Alegre ha segut elegida com a sèu de l'edició 2013 del PERFORMA[enllaç trencat], congrés internacional de referència en els estudis d'interpretació musical que per primera volta se celebra en el continent americà.

Hospitals de Porto Alegre.
Pontifícia Universidade Catòlica do Rio Grande do Sul.
Universitat Federal de Rio Grande do Sul.

Salut

La ciutat té 35 hospitals, 883 clíniques, 204 consultórios, 19 laboratórios d'anàlisis patològics, 41 laboratórios d'anàlisis clínics, en un total d'1.182 centres de salut. El total de llits hospitalares en Porto Alegre és de 7.906, sent 5.816 ocupats pel ELS SEUS. En el 2005, la ciutat contava en un total de 519 establiments de salut incloent 133 públics i 105 municipals. 40 d'ells oferien internación total i 188 estaven lligats al ELS SEUS. El total de llits oferits era de 7701, de les que 1542 eren públiques i, d'estes, 271 municipais. 365 establiments oferien atenció ambulatoria, 132 tractament odontològic, 33 tenia servici d'emergència total i 21 lligats a l'ELS SEUS tenien una UCI.[103]

Varis hospitals de la ciutat varen ser premiats a nivell nacional en els últims anys. En el 2001, l'Hospital Independència va rebre el Prêmio Qualidade Hospitalar, otorgat per l'ELS SEUS,[104] i, el 2002, l'Hospital de Clíniques de Porto Alegre, l'Hospital São Lucas de la PUC-RS, l'Institut de Cardiología de Rio Grande do Sul i la Policlínica Santa Clara de la Santa Casa de Misericórdia.[105] Elaboratório Weinmann va rebre el Prêmio Nacional dona Gestão em Saúde – Nível Ouro en la categoria "Laboratori", en el cicle 2003-2004.[106] També són considerades institucions referents en Brasil, ya siga en conjunt o en alguna especialitat, l'Hospital Psiquiàtric São Pedro, l'Hospital Moinhos de Vento,[107] l'Hospital Nossa Senhora dona Conceição [108] i l'Hospital Fêmina.

Turisme paleontològic

Artícul principal → Paleorrota.

Encara que Porto Alegre no és Paleorrota en la regió, té el major número de paleontòlecs de Rio Grande do Sul La ciutat té un gran número de museus, i de l'UFRGS com un centre d'estudi de la paleontologia i nosatres podem vore els animals del Triásico i que han vixcut en l'estat.

Ciutats hermanades

Entre les ciutats hermanades en Porto Alegre es destaquen:[109][110]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Porto Alegre (RS)». Institut Brasiler de Geografia i Estadística (IBGE). Consultat el 11 d'agost de 2023.
  2. ↑ «Perquisicions». Archivat des de l'original, el 2 de febrer de 2010.
  3. ↑ name=FòrumPàgina del Fòrum Social Mundial
  4. ↑ [1]
  5. ↑ Bo, Eduardo (2003). Brasil: uma história, 2ª edició (en pt-br), Ática, p. 19.
  6. ↑ Dona Costa,, p. 17; 44; 54-59.
  7. ↑ Dona Costa,, p. 60; 65; 73.
  8. ↑ «"Orígens"» (en pt-br). Pàgina web de l'Oficina Municipal de Turisme. Archivat des de l'original, el 20/10/2022. Consultat el 04/04/2024.
  9. ↑ Dona Costa,, p. 81; 85-91.
  10. ↑ De Macedo,, p. 73-76.
  11. ↑ Ezequiel, Márcio (2007). Alfândega de Porto Alegre: 200 anos d'história (en pt-br), Sindireceita, p. 40.
  12. ↑ De Macedo,, p. 77-92.
  13. ↑ De Macedo,, p. 92-93; 101-106.
  14. ↑ Baptista,, p. 8-9.
  15. ↑ Baptista,, p. 9-10.
  16. ↑ De Macedo,, p. 111-112; 119-123.
  17. ↑ Cort Real, Antônio (1984). Subsídios per a a História dona Música no Rio Grande do Sulloc=Porto Alegre (en pt-br), Movimento.
  18. ↑ Damasceno, Athos (1971). Arts Plàstiques no Rio Grande do Sulloc=Porto Alegre (en pt-br), Globo.
  19. ↑ Bakos, Margaret(1998).«Marques do positivisme no governo municipal de Porto Alegre».Revista d'Estudos Avançados.(12): 213-225.(en pt-br)
  20. ↑ Simon, Círio (2003). Orígens de l'Institut d'Arts de la UFRGS - Etapes entre 1908-1962 i Contribucions a la Constitució d'Expressions d'Autonomia en el Sistema d'Arts Visuals de Rio Grande do Sul (en pt-br), PUC, pp. 24-28.
  21. ↑ Monteiro, Charres (2006). Porto Alegre i suas escrites: história i memórias dona cidade (en pt-br), EDIPUCRS, p. 38.
  22. ↑ 22,0 22,1 Bell, Helton Estivalet(juliol-decembre 2006).«Models, plans i realisacions urbanes en Porto Alegre».ArquiteturaRevista.UNISINOS.2(2)(en pt-br)
  23. ↑ De Macedo,, p. 134-137.
  24. ↑ Dona Costa,, p. 279-290.
  25. ↑ «Porto Alegre completa 238 anos nesta sexta com show i medalhas» (en pt-br). 'Jornal VS online (25 de març de 2010). Archivat des de l'original, el 27/03/2010. Consultat el 5 d'abril de 2024.
  26. ↑ «"São Paulo serà 13ª cidade mais rica do món em 2020, diz estudo"'» (en pt-br). Folha online (07/03/2007).
  27. ↑ (2002) Porto Alegre: a esperança d'uma outra democràcia (en pt-br), Ediçõés Loyola, p. [2].
  28. ↑ Empresa Pública de Transport i Circulação(maig de 2010).«Revista Transport em Números».EPTC.: 14-15; 56; 70; 72.(en pt-br)
  29. ↑ «Qualidade Ambiental - Região Hidrogràfica do Guaíba» (en pt-br). FEPAM. Archivat des de l'original, el 28/06/2022. Consultat el 12/09/2010.
  30. ↑ «Homicídios em Porto Alegre crescem 57,5%» (en pt-br). 'Folha Online' (18/02/2008).
  31. ↑ De Macedo,, p. 141-147.
  32. ↑ «Nível do Guaíba atinge recorde de 5,33 metros neste dumenge» (en pt-br). Jornal do Comércio (5 de maig de 2024).
  33. ↑ Sias, Estael(2 de maig de 2024).«A hora mais dramàtica».MetSul Meteorologia.(en pt-br)
  34. ↑ Zaramela, Luciana. «Chuvas no RS afetam 67% do estat i deixam 75 mortos"» (en pt-br). Terra.
  35. ↑ «Defesa Civil atualiza balanço dones enchentes no RS - 11/5, 9h» (en pt-br). Defesa Civil do Estat do Rio Grande do Sul (11 de maig de 2024).
  36. ↑ «Vexa vos números mais recentes dones enchentes no RS nesta terça-feira» (en pt-br). Zero Hora (7 de maig de 2024).
  37. ↑ Nakamura, João (8 de maig de 2024). «Prejuízos per chuvas no RS somam R$ 4,6 bilhõés, mostra estudo» (en pt-br). CNN Brasil.
  38. ↑ Ferreira, Marcela (7 de maig de 2024). «Abans i depois: imagens de satèlit mostram destruição causada per enchente no RS» (en pt-br). Terra.
  39. ↑ André Biernath (6 de maig de 2024). «5 gràfics que mostram dimensão dona tragédia dones chuvas no Rio Grande do Sul» (en pt-br). BBC. Consultat el 7 de maig de 2024.
  40. ↑ «Imprensa internacional repercutix chuvas no RS i destaca impacte de mudanças climàtiques» (en pt-br). O Estat de S. Paulo (6 de maig de 2024).
  41. ↑ «Diretor dona UFRGS diz que água passou pele Mur de Mauá "per falta de manutenção"» (en pt-br). Band News (6 de maig de 2024). Archivat des de l'original, el 25 de maig de 2024. Consultat el 16 de juliol de 2024.
  42. ↑ Medina, Tiago (6 de maig de 2024). «O sistema anti-enchente falhou per falta de manutenção, avaliam especialistes» (en pt-br). Matinal Jornalisme.
  43. ↑ Portanova, Guilherme (7 de maig de 2024). «Nível dona água não baixa i mais bairros de Porto Alegre ficam alagados» (en pt-br). Agência Brasil.
  44. ↑ «Já chorei muito: moradores de Porto Alegre lotam abric enquanto chuva volta a cair no Rio Grande do Sul» (en pt-br). BBC News Brasil (8 de maig de 2024).
  45. ↑ «Prefeitura pede evacuação dos bairros Cidade Baixa i Menino Deus em Porto Alegre» (en pt-br). Jornal do Comércio (6 de maig de 2024).
  46. ↑ «Guaíba avança i Porto Alegre amanhece com mais regiõés atingidas pela enchente» (en pt-br). Correio do Povo (4 de maig de 2024).
  47. ↑ Thiel, Rodrigo (3 de maig de 2024). «Entitats garantem que há aliments i combustíveis em estoque per a abastir o RS» (en pt-br). Correio do Povo.
  48. ↑ Duren, Pedro (7 de maig de 2024). «Quinta estação de tratamento é deslligada i 85% de Porto Alegre està sem água» (en pt-br). CNN Brasil.
  49. ↑ «Decrete 22.654» (en pt-br) (6 de maig de 2024).
  50. ↑ «Colapse em Porto Alegre: população es desloca per a interior i llitoral enquanto capital gaúcha enfronta falta d'água i energia» (en pt-br). Jornal Nacional (7 de maig de 2024).
  51. ↑ «Após alagamento, aeroporto Salgado Filho contabilisa perdas; vexa opçõés de trencades» (en pt-br). O Globo (2024-05-18). Consultat el 2024-05-18.
  52. ↑ «Estátua do Laçador» (en portugués) (pdf). Prefeitura de Porto Alegre. Consultat el 21 de juliol de 2013.
  53. ↑ 53,0 53,1 . Consultat el 18 Ene 2017.
  54. ↑ «Sebastião Melo, do MDB, é eleito prefeito de Porto Alegre» (en pt-br).
  55. ↑ «Conheça vos 36 vereadores eleitos em Porto Alegre» (en pt-br). Zero Hora. Archivat des de l'original, el 2019-05-23..
  56. ↑ «Comarques i Muncípios Jurisdicionados» (en pt-br). Tribunal de Justícia de l'Estat de Rio Grande do Sul. Archivat des de l'original, el 2020-02-23.
  57. ↑ «'Indignats' de Porto Alegre passam Ano Novo acampats em praça» (en pt-br). Archivat des de l'original, el 2019-05-22.
  58. ↑ Fedozzi, Luciano(1998).«Esfera pública i cidadania: a a experiência do Orçamento Participatiu de Porto Alegre».Ensaios FEE.19(2): 237; 256.(en pt-br)
  59. ↑ Costa, Giseli Paim(Nov/2007).«Um Estudo sobre Cidadania i Polítiques Públiques em Porto Alegre».Revista Brasileira de Gestão i Desenvolvimento Regional.3(4 (número especial)): 78.(en pt-br)
  60. ↑ Fedozzi, Luciano(1998).«Esfera pública i cidadania: a a experiência do Orçamento Participatiu de Porto Alegre».Ensaios FEE.19(2): 262-263.(en pt-br)
  61. ↑ Costa, Giseli Paim(Nov/2007).«Um Estudo sobre Cidadania i Polítiques Públiques em Porto Alegre».Revista Brasileira de Gestão i Desenvolvimento Regional.3(4 (número especial)): 92-99.(en pt-br)
  62. ↑ «Seminário em Porto Alegre debat polítiques per a a questão indígena» (en pt-br). Oficina de Comunicació Social del Ministeri Públic de Rio Grande do Sul. Archivat des de l'original, el 2011-08-11.
  63. ↑ Pereira, André Luis(27-29 Nov. 2005).«Participació i representació política. Cóm pensar l'inclusió de les minories: una mirada a la població negra de Porto Alegre i el Presupost Participatiu (2005)».XVI Congrés d'Iniciació Científica / XI Trobada de Postgrado.Universitat Federal de Pilotes.(en pt-br)
  64. ↑ Passamani, Guilherme Rodrigues(25 a 27 d'abril de 2000).«Activisme gai en Rio Grande do Sul: un primer estudi de cas».Actes de l'II Seminari Nacional sobre Moviments Socials, Participació i Democràcia.UFSC.: 297-313.(en pt-br)
  65. ↑ «Història del Fòrum Social Mundial» (en pt-br). Centre d'Alts Estudis Amazónicos. Archivat des de l'original, el 2010-03-24.
  66. ↑ ««Oded Grajew, co-mentor do Fórum Social Mundial» (en pt-br). RTS (03/02/2010). Archivat des de l'original, el 2013-12-24.
  67. ↑ Palácios, Marcos Pili (26 de giner de 2010). «El Fòrum Social Mundial comença en una reflexió sobre els seus objectius» (en pt-br). Rumo Sustentável. Archivat des de l'original, el 2010-01-31.
  68. ↑ «http://noticias.terra.com.br/brasil/forumsocialmundial/2010/noticias/0,,OI4235914-EI14700,00-Forum+Foro+Social+va+a+África+con+esperanza+dice+idealizador. html» (en pt-br). Terra Notícias (29 de giner de 2010). Consultat el 2024-10-01.
  69. ↑ «Fórum Social Mundial viu crise d'identidade, diz jornale Monde» (en pt-br). Ràdio France International (9/01/2010). Archivat des de l'original, el 2010-06-01.
  70. ↑ «Fòrum de la Llibertat» (en pt-br). Consultat el 2024-10-01.
  71. ↑ Faillace, Tania Jamardo (19/04/10). «Fòrum de la Llibertat 2010» (en pt-br). Jornal Já. Archivat des de l'original, el 2011-01-04.
  72. ↑ 72,0 72,1 «Criação i História dos Bairros» (en pt-br). Departament de Planificació Municipal. Archivat des de l'original, el 2010-05-11.
  73. ↑ «Vos barris criats per lei» (en pt-br). Secretaria Municipal de Planificació. Archivat des de l'original, el 2013-06-16.
  74. ↑ 74,0 74,1 «Situació Demogràfica de Porto Alegre - Cens 1980/1991/2000» (en pt-br). Secretaria Municipal de Planificació. Archivat des de l'original, el 2011-07-16.
  75. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  76. ↑ 76,0 76,1 76,2 76,3 76,4 76,5 76,6 76,7 «Perquisició_Cidade Irma» (en pt-br). Procuraduría General de la República. Consultat el 2024-10-01.
  77. ↑ 77,0 77,1 77,2 77,3 77,4 77,5 77,6 «Capital convidada per a Conferência dones Cidades Irmãs» (en pt-br). Prefeitura de Porto Alegre. Archivat des de l'original, el 2012-11-12.
  78. ↑ Boat Show – Porto Alegre é a sexta porta d'entrada d'estrangeiros no Brasil
  79. ↑ «Turisme em Porto Alegre» (en pt). Consultat el 17 d'agost de 2025.
  80. ↑ «Atles socioeconômico do Rio Grande do Sul». Archivat des de l'original, el 21 de juliol de 2011. Consultat el 27 de giner de 2010.
  81. ↑ Població de Porto Alegre
  82. ↑ Religion in Porto Alegre by IBGE
  83. ↑ Fedozzi, Luciano. Observant o Orçamento Participatiu de Porto Alegre – análise històrica de daus: perfil social i associatiu, avaliação i expectatives. Porto Alegre: Tom Editorial, 2007. p. 19
  84. ↑ http://www.plosone.org/artícul/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal. pone.0017063
  85. ↑ Weather Channel
  86. ↑ «Metsul Meteorologia». Archivat des de l'original, el 27 de juny de 2009. Consultat el 27 de giner de 2010.
  87. ↑ «Metsul Meteorologia». Archivat des de l'original, el 21 d'agost de 2009. Consultat el 27 de giner de 2010.
  88. ↑ «Metsul Meteorologia». Archivat des de l'original, el 2 de decembre de 2009. Consultat el 27 de giner de 2010.
  89. ↑ Nacho Girón. «Imàgens aérees capten a la ciutat de Porto Alegre baix l'aigua», CNN en Espanyol, 6 de maig de 2024.
  90. ↑ Agència EFE. «Porto Alegre, en “situació de guerra” per inundacions: l'impacte econòmic és “incalculable” en Brasil», El País.
  91. ↑ [enllaç trencat]
  92. ↑ [enllaç trencat]
  93. ↑ «Porto Alegre és la segona capital en contaminació de Brasil». Archivat des de l'original, el 2 de decembre de 2008. Consultat el 26 de giner de 2010.
  94. ↑ Porto Alegre
  95. ↑ «Beque203». Archivat des de l'original, el 13 d'abril de 2009. Consultat el 26 de giner de 2010.
  96. ↑ «Auropuerto Salgado Filho (en portugués)». Archivat des de l'original, el 17 de giner de 2010. Consultat el 26 de giner de 2010.
  97. ↑ «Pàgina web de la prefectura de Porto Alegre». Archivat des de l'original, el 9 de novembre de 2011. Consultat el 16 de giner de 2010.
  98. ↑ Revista educació - Edició 101
  99. ↑ Llista d'escoles infantils de Porto Alegre
  100. ↑ Llistes d'escoles de cicle bàsic de Porte Aegre
  101. ↑ Llista d'escoles de Bachillerat de Porto Alegre
  102. ↑ «Secretària dona Educação do Rio Grande do Sul». Archivat des de l'original, el 24 d'octubre de 2014. Consultat el 16 de giner de 2010.
  103. ↑ «Serviços de Saúde 2005» (en pt-br). IBGE. Archivat des de l'original, el 2012-04-30.
  104. ↑ «Hospital Geral recebe Prêmio de Qualidade Hospitalar concedit pèl Ministério dona Saúde» (en pt-br). Universidade de Caxias do Sul (14 set 2010). Consultat el 2024-10-01.
  105. ↑ Ministério dona Saúde(Tercera semana de juny del 2002).«"Melhores Hospitais Recebem Prêmio de Qualidade"».InformeSaúde.VI(168)(en pt-br)
  106. ↑ «CQH anuncia vencedors do Prêmio de Gestão 2009-2010» (en pt-br). Associação Pauliste de Medicina (14 de setembro de 2010).
  107. ↑ «Hospitais d'Excelência vão Qualificar a Gestão do ELS SEUS» (en pt-br). Sociedade Brasileira d'Infectologia (19/11/2008). Archivat des de l'original, el 2011-07-26.
  108. ↑ (15.01.2010).«"Hospital de Porto Alegre envia grup de 100 profissionais de saúde ao Haiti».Correio do Povo d'Alagoas.(en pt-br)
  109. ↑ 109,0 109,1 109,2 «Consorci municipal internacional del programa de ciutats hermanades en Porto Alegre». Porto Alegre, RS. Consultat el 22 d'agost de 2008.
  110. ↑ «Ciutats agermanada en la ciutat de París». Porto Alegre, RS. Archivat des de l'original, el 11 d'octubre de 2007. Consultat el 19 de juliol de 2009.
  111. ↑ Secretaria de Relacions Exteriors. Assunts Federals i Electorals. Agermanament.

Bibliografia

  • Baptista, Maria Teresa Paes Barreto (2007). José Lutzenberger no Rio Grande do Sul: Arquitetura, Ensino, Pintura (1920-1951) (en pt-br), PUC-RS.
  • Dona Costa, Eimar Bones (1998). Història Ilustrada de Rio Grande do Sul (en pt-br), Já Editors.
  • De Macedo, Francisco Riopardense (1999). Porto Alegre: origem i crescimento (en pt-br), Ajuntament, pp. 73-76.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Porto_Alegre&oldid=1548521»