Tropero

Tropero

Monument als Troperos en Tel, Paraná, Brasil. Obra de Poty Lazzarotto.

Tropero és el nom que rep en el Con Sur d'Amèrica Llatina, una persona que treballa conduint a cavall el ganado, principalment vacú a través dels camps. La manada de ganado traslladada, rep el nom de "tropa de ganado", d'a on es deriva el nom d'esta ocupació.

Història

Esta ocupació es remonta a finals de el XVI, després de l'introducció del ganado vacú a Amèrica del Sur per part d'Hernandarias. A l'hora que este ganado es reproduïa lliurement per la campanya sudamericána, apareixien múltiples oficis conexos que requerien ginets experimentats, com el tropero, que agrupava i conduïa el ganado selvat per distints territoris o estàncies o el faenero que després de sacrificar els animals, venia el seu cuiro.

La principal destrea del tropero no solament estrebava en la capacitat de conducció del ganado, mantenint l'integritat de la manada, sino que també devia tindre un coneiximent profunt de pasturas i els accidents geogràfics d'una àmplia extensió de territori.

Per les característiques del treball, va anar junt en el d'arriero, un dels oficis típics del gaucho.

Troperos en Brasil

En Brasil, la designació utilisada per a este ofici és tropeiro, sent la seua accepció més habitual la de conductors de cavalls o mules que es traslladen entre les regions de producció i els centres consumidors en Brasil. En el Sur de Brasil, també són coneguts com carreteiros, per les carretas en les que treballaven.

En un sentit més ampli també designa al comerciant que comprava tropes d'animals per a revendre-les, i inclús al tropeiro de bestas que usava els animals, para ademés de vendre'ls, transportar atres gèneros per al comerç en els varis pobles i ciutats pels que passava.

Ademés del seu important paper en l'economia, el tropeiro va tindre una importància cultural rellevant com a vehícul d'ideas i notícias entre les llogarets i comunitats distants entre sí, en una época en que no existien carreteras en Brasil.

Un dels marcs inicials del tropeirismo va ser quan la Corona Portuguesa va instalar en 1695, en la Vila de Taubaté, la Casa de Fundició de Taubaté, també cridada Oficina Real dos Quints. A partir de llavors, tot l'or extret de les mines generals (Mines Gerais) deuria ser dut a esta Vila i des d'allí seguia cap al port de Parati, d'a on era dut al regne, a través de la ciutat de Riu de Janeiro.

A lo llarc de les rutes per les que passaven, varen ser sorgint vàries de les actuals ciutats de Brasil. Les ciutats de Taubaté, Sorocaba, Santana do Parnaíba i São Vicente estan entre les pioneres que es varen destacar per l'activitat de les seues tropeiros.