Fútbol

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Futboliste»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Partit de Fútbol

El fútbol[1] o futbol[2] és un deport d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors, està considerat com el més popular del món. Se juga en un camp rectangular d'herba o d'herba artificial, en una porteria a cada un dels costats del camp. L'objectiu del joc és marcar conduïnt la pilota cap a la porteria contrària. Els porters són els únics jugadors que poden usar les mans o els braços per a tocar el baló; el restant de l'equip usa els peus per a chutar el baló cap a una posició, també poden gastar el tòrax o el cap per a controlar el baló. L'equip que marca més gols quan acaba el partit és el guanyador. Si el resultat és d'empat al final del partit, se considera partit empatat o es dona un temps extra i/o ronda de penals, depenent del format de cada competició.

El joc modern fon creat en Anglaterra despuix de la creació de la "Football Association"; actualment les regles del 1863 són la base del fútbol de hui en dia. El fútbol està governat internacionalment per la Federació Internacional del Fútbol Associació, més coneguda pel seu acrònim FIFA. La competició del fútbol internacional més prestigiosa és la FIFA World Cup, celebrada cada quatre anys. Este deport és el més vist i televisat en tot lo món.

Història[editar | editar còdic]

Equip de fútbol de l'any 1872

El fútbol és un deport molt antic i els seus orígens no estan massa clars.

Els antecedents més remots del joc se poden situar vora l'any 200 aC. durant la dinastia Han en China. El seu joc se dia tsu chu (tsu significa aproximadament 'donar puntades de peu' i chu denota una bola feta de cuiro farcit). Inclús els emperadors chinencs prengueren part en el joc.

Els grecs i els romans tingueren una gran varietat de jocs de pilota (com lepiskuros i lharpastum), i alguns provablement serien tan per a jugar en les mans com en els peus.

Durant el sigle VII els japonesos tingueren una forma de fútbol coneguda en el nom de kemari.

Pero no serà fins al sigle XII quan se troben evidències d'algun tipo de fútbol practicat en Anglaterra. En l'edat mija es varen conéixer diversos tipos. Bàsicament era un fútbol que tenia lloc entre faccions o grups rivals en viles i ciutats, i també entre pobles i parròquies. Participaven una gran cantitat de jugadors i les porteries podien estar separades per més d'un quilómetro. Estos jocs a sovint eren violents i perillosos.

Alguns d'estos jocs sobrevixqueren en Anglaterra fins ben entrat el sigle XX. Una successió d'edictes reals de reis anglesos portaren a la supressió del fútbol, pero més tart, en la Restauració i el regnat de Carles II se varen rehabilitar.

En el sigle XVIII era popular en les escoles públiques angleses, pero encara comprenia molts jugadors per bando. Unes quantes escoles públiques varen desenrollar una forma més organisada que ha sobrevixcut en Eton (Eton wall game, Eton field game), Harrow (Harrow football) i Winchester (Winchester football).

En l'any 1846 se realisà el primer intent sério d'establir un reglament. Fon promogut per H. de Winton i J. C. Thring en l'Universitat de Cambridge, prepararen un encontre entre representants de les escoles públiques més importants per a intentar crear un joc de regles estandardisat. Aplegaren a un acort i formularen dèu, conegudes com 'les regles de Cambridge' i que Thring descrigué com 'el joc senzill'.

En 1855 se fundà el Sheffield Football Club, el club més antic del món, i en 1862 començà a existir el Notts County, el club de lliga més antic del món. En octubre de 1863 se fundà la Fútbol Associació (FA) en la Taverna Freemasons, en lo carrer Great Queen de Londres. La idea d'una Copa de Fútbol Associació fon del secretari de la FA, Charles Alcock, que proposà el seu pla en una reunió a la que assistiren dotze clubs, en octubre de l'any 1871. Participaren quinze clubs en la primera competició, en l'any 1872, que fon guanyada pels Wanderers, que guanyaren als Royal Engineers. Fins a l'any 1892, totes les finals se celebraren en el Kennington Oval (Londres), que és més conegut pel criquet. Fins a 1883, tots els guanyadors foren clubs d'aficionats. Els Wanderers guanyaren sis vegades. Els Old Etonians guanyaren dos vegades i foren segons en sis ocasions. També en 1872 se celebrà el primer partit internacional (entre Anglaterra i Escòcia), i 1878 fon l'any en que es celebrà el primer partit en llum elèctrica.

Organismes rectors[editar | editar còdic]

L'organisme internacional reconegut encarregat de dirigir el fútbol i atres deports associats com el fútbol sala i el fútbol plaja és la Fédération Internationale de Football Association(FIFA).

Existixen també sis confederacions regionals associades a la FIFA:

  • Àsia: Confederació Asiàtica de Fútbol|Asian Football Confederation (AFC)
  • Àfrica: Confederació Africana de Fútbol|Confederation of African Football (CAF)
  • Amèrica del Nort, Amèrica Central i el Carip: Confederació del Nort, Centreamèrica i el Carip de Fútbol Associació (CONCACAF)
  • Europa: Unió d'Associacions Europees de Fútbol (UEFA)
  • Oceania: Confederació de Fútbol d'Oceania (OFC)
  • Amèrica del Sur: Confederació Suramericana de Fútbol (CONMEBOL)

Les diferents associacions nacionals estan afiliades tant a la FIFA directament, com a la seua respectiva confederació continental.

En Espanya els organismes encarregats de dirigir el fútbol són:

  • Real Federación Española de Fútbol (RFEF). Orgue rector a nivell espanyol.
  • Federació de Fútbol de la Comunitat Valenciana (FFCV). Orgue rector a nivell valencià.
  • Liga de Fútbol Profesional (LFP). És l'associació dels clubs i regix tot el fútbol professional.
  • Asociación de Fútbolistas Españoles (AFE). Associació encarregada de velar pels interessos dels futbolistes.

L'encarregat del manteniment de les regles del joc no és la FIFA en sí mateixa, sino la International Football Association Board (IFAB).

Modalitats[editar | editar còdic]

Competicions oficials de països i estats[editar | editar còdic]

Competicions mundials[editar | editar còdic]

  • Copa del Món de Fútbol (Mundial)
  • Copa del Món de Fútbol femenina (Mundial femení)
  • Copa Confederacions

Competicions europees[editar | editar còdic]

  • Eurocopa de Fútbol (Campeonat d'Europa de Fútbol)
  • Campeonat Britànic de fútbol
  • Campeonat Escandinau de fútbol (Campeonat Nòrdic)
  • Copa Balcànica de Nacions
  • Copa Bàltica de fútbol
  • Copa Dr. Gerö

Competicions americanes[editar | editar còdic]

  • Copa Amèrica de fútbol
  • Copa d'Or de la CONCACAF (CCCF, NAFC, CONCACAF i Copa d'Or)

Competicions africanes, asiàtiques i oceàniques[editar | editar còdic]

  • Copa d'Àfrica de Fútbol
  • Copa d'Àsia de Fútbol
  • Copa del Golf de Fútbol
  • Copa Aràbiga de Fútbol
  • Copa d'Oceania de Fútbol


Competicions de Clubs Internacionals[editar | editar còdic]

Competicions entre continents[editar | editar còdic]

  • Chicoteta Copa del Món
  • Copa Intercontinental de fútbol Ya no existix, ara és el Campeonat del Món de Clubs
  • Campeonat del Món de Clubs(Toyota cup)
  • Copa Interamericana
  • Copa afro-asiàtica de fútbol

Competicions europees[editar | editar còdic]

  • Lliga de Campeons de la UEFA
  • Recopa d'Europa
  • Copa de la UEFA (inclou Copa de les Ciutats en Fires)
  • Supercopa d'Europa
  • Copa Intertoto de la UEFA
  • Campeonat dels Pirineus
  • Copa Mitropa
  • Copa Llatina
  • Copa Balcànica de clubs
  • Copa Anglo-Italiana
  • Copa dels Alps
  • Copa de la Comunitat d'Estats Independents

Competicions americanes[editar | editar còdic]

  • Copa Libertadores de América (des de 1960)
  • Copa Suramericàna (des de 2002)
  • Recopa Suramericàna (des de 1989)
  • Copa Mercosur (1998-2001, desapareguda)
  • Copa Merconorte (1998-2001, desapareguda)
  • Copa CONMEBOL (1992-1999, desapareguda)
  • Supercopa Suramericàna (1988-1997, desapareguda)
  • Copa de Campions de la CONCACAF
  • Recopa de la CONCACAF
  • Copa Gegants de la CONCACAF

Competicions africanes[editar | editar còdic]

  • Lliga de Campeons de la CAF
  • Copa Confederació africana de fútbol
  • Recopa africana de fútbol
  • Copa de la CAF de fútbol
  • Supercopa africana de fútbol

Competicions asiàtiques i oceàniques[editar | editar còdic]

  • Lliga de Campeons de l'AFC
  • Recopa asiàtica de fútbol
  • Copa de l'AFC de fútbol
  • Supercopa asiàtica de fútbol
  • Copa de Campeons del Golf
  • Copa de Campeons d'Oceania

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons