Anar al contingut

Huancayo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Huancayo és una ciutat peruana, capital del districte i de la província homònims, i al mateix temps del departament de Junín.[1][2] Va ser fundada com poble d'indis en el nom de Santíssima Trinitat d'Huancayo l'1 de juny de 1572 per Jerónimo de Silva.[3] Està localisada en el vall del Mantaro[4] i és travessada pels rius Shullcas, Chilca i Mantaro. Està situada en la regió Quechua, regió natural entre els 2300 i 3500 m s. n. m., puix es troba a 3250 m s. n. m. És la sexta ciutat més poblada del Perú segons l'INEI.[5] És el centre econòmic i social del centre del Perú.[6]

La zona va ser habitada pels huancas al voltant del 500 a. C., els qui despuix formarien el cridat regne huanca.[7] Varen ser incorporats al imperi incaico, convertint-se en un punt de parada a lo llarc del Qhapaq Ñan, la secció que travessa la ciutat, que hui es denomina Carrer Real. A l'arribada dels conquistadors espanyols, els huancas es varen convertir en fidels i acérrimos aliats, varen participar en la pren del Cuzco i les batalles contra els incas de Vilcabamba. L'actual escut d'armes d'Huancayo representa el respal que es va brindar als conquistadors.

Etimologia

La veu Wankayuq es compon de la raïl wanka (‘pedra’) i el sufix derivatiu -yuq (‘el que té’), morfema comuna en atres toponímia del vall del Mantaro. En eixe sentit, una traducció del nom seria 'elloc en la pedra'. Esta teoria s'acompanya en una tradició oral de dita ciutat que senyalava que en la localisació de l'actual plaça Huamanmarca, existia en els inicis de la població una pedra ovalada de considerables dimensions. Actualment, no existix dita roca ni indicis del seu emplaçament.[8]

Història

Pileta de la plaça de la Constitució.
l'Hotel Internacional, despuix cridat Tivoli i Palermo, va anar el primer hotel d'Huancayo.
l'Hotel de Turistes d'Huancayo.

Época prehispánica

Antigament, la zona es trobava habitada per la nació huanca cap al 1200 a. C. aproximadament, els qui varen tindre fama d'aguerridos i indómitos guerrers. La seua activitat principal era l'agricultura. Els Wankas eren una nació l'antiguetat de la qual es desconeix. Es va desenrollar en les zones centre i sur del vall del Mantaro, en especial al costat este del riu Mantaro, i en la zona noroest (actuals districtes de Áhuac i Huáchac) a on es troben les ruïnes d'un centre poblat i fortalea en el cim del cerro Watury. Posteriorment, s'inicia el periodo d'aïllament i creiximent d'este poble. Els restants arqueològics de Cotocoto (actual districte de Chilca) i Ocopilla (actual zona este del districte d'Huancayo) atesten eixe periodo.[7]

Va ser la cultura wari, el centre principal de la qual s'ubica en lo que és hui el departament d'Ayacucho, la primera que, cap al VI, va iniciar la seua expansió cap al nort. Els pobles de la zona centre de la vall varen formar part de lo que es va conéixer com imperi Wari. D'eixa época són els restants del poblat d'huari d'Huarivilca. La caiguda d'este imperi va ser seguida del sorgiment d'una atra cultura, la cultura Inca.[9]

Cap a 1460, baix el mandat del inca Pachacútec, els incas varen prendre control de la regió i la varen anexar a la seua imperi. La resistència dels wankas, aixina com la política de culturisació dels incas (basada en l'introducció de la seua religió i d'el seu idioma), va causar que en esta zona no es donara una convivència pacífica. Més be, siga una zona de constant convulsió i repressió per part dels cusqueños. No obstant, a pesar de la resistència de la fortalea de Watury, la vall va ser aprofitada per la seua fertilitat i la zona es va utilisar com un dels passos principals del camí inca que es dirigia al nort cap a les ciutats de Cajamarca i Quito.[10]

La tradició oral senyala que existia un tambo inca (posada en el trayecte del Qhapaq Ñan), ubicat a una jornada del camí de Jauja al sur. Front a dit tambo, en la vora del cridat riu Florido (hui entubado), existia un peñón de forma ovalada de considerables dimensions usat com adoratorio, que seria el punt inicial des d'a on es va desenrollar la ciutat d'Huancayo.

Época colonial i fundació de la ciutat

Durant la conquista, les forces espanyoles comandades per Francisco Pizarro acompanyades per un grup d'incas cusqueños encapçalats per Túpac Hualpa varen iniciar el seu viage rumbo a la ciutat del Cusco, encara baix ocupació atahualpista, des de Cajamarca. En eixe viage es va realisar la fundació de la ciutat de Jauja i el seu establiment temporal com a primera capital del nou territori, despuix de véncer en la primera batalla de Jauja a les forces atahualpistas que retenien el control sobre la vall. Un contraatac quiteño va ser decisivament derrotat en la segona batalla de Jauja. Entre 1562 i 1564, el curaca huanca Felipe Guacrapaucar va viajar a Madrit per a obtindre beneficis per a la seua parcialitat Luringuanca i reconéixer la llegitimitat del seu dret successori davant el seu rival polític i germà Carlos Limaylla. Encara que fracassa en molts dels seus comesos, el rei Felipe II li va concedir un escut personal que actualment s'ha convertit en l'escut d'armes d'Huancayo. L'1 de juny de 1572, Huancayo va ser fundada no com a ciutat, sino com «poble d'indis» per Jerónimo de Silva i advocada (dedicada) a la Santíssima Trinitat, prenent el nom de «Santíssima Trinitat d'Huancayo». Després d'això, i a pesar de que seguia sent un tambo o posada dels viagers, el virrey Francisco de Toledo la va fer centre d'encomana en diversos ayllus distribuïts al seu entorn: ayllu Huamanmarca, Caixes, Tambo, Auquimarca, Hualahoyo, Plateros i un atre més. Des d'eixos temps, la ciutat es va formar al voltant del camí inca, situació que es manté en l'actualitat, a on eixa via és actualment la carrer Real que creua de nort a sur la ciutat i es constituïx en el centre de la seua organisació i la seua vida.[11][12][13]

El 8 de novembre de 1580, es va iniciar la construcció d'una modesta capella anomenada "Santíssima Trinitat d'Huamanmarca" (en tongada de la roca que servia com adoratorio). Esta iglésia va ser terminada en l'any 1619, pero d'ella no existixen restants. Els terremots i el pas del temps varen causar sérios estralls en la seua estructura. Per a l'any 1861 estava totalment en ruïnes i finalment es va vindre avall en el terremot en 1876. Les pintures es varen dur a la capella de la Mercé, ubicada 500 metros més al nort; els registres de naiximent es conserven des de 1712, intactes en els archius parroquials.[13]

En 1616 el croniste Felipe Guamán Poma d'Ayala va passar per Huancayo, va relatar que havia trobat ahí un tambo i cases d'espanyols dedicats al arrieraje.

Plaça de la Constitució.

El temple matriu (actual catedral d'Huancayo) va ser construït en un terreny que donaron veïns notables. La seua construcció va escomençar el 18 de març de 1799 i va ser terminat el 18 de març de 1831. La plaça a on se situa la catedral es dia antigament plaça del Comerç i actualment es diu plaça Constitució en homenage a la jura que es va realisar en Huancayo en 1813 de la firma de la Constitució Lliberal de Càdis de 1812. Este acte va quedar commemorat en una placa que es va instalar en el front d'un edifici construït a fins d'el XVIII que posteriorment seria el primer hotel de la ciutat i que va ser declarat monument històric en 1989.[13]

Guerra de l'Independència

Durant l'etapa de l'independència, el coronel realiste Marcelo Granados (Governador d'Huancayo) es va unir als patriotes i Huancayo va proclamar i va jurar la seua independència nacional el 20 de novembre de 1820[14] (8 mesos abans de la proclamació de l'independència pel general José de Sant Martín). En el seu trayecte per a prendre la capital del virreinato des dels Andes, el general Juan Antonio Álvarez d'Arenals i el seu eixèrcit varen passar per la vall rumbo a Pasco. En Huancayo es reaprovisionó i va continuar el seu viage cap al nort. Després de la partida d'eixe contingent, la ciutat va quedar desprotegida. El brigadier realiste Mariano Ricafort va alvançar cap a la ciutat. El general Sant Martín va enviar al sargent major José Félix Aldao per a que dirigixca la milícia i les montoneras que s'havien agrupat en Huánuco. Es varen sumar hòmens de distints llocs de la província de Tarma liderats pel governador Francisco de Paula Otero. La cantitat de milicians sumava al voltant de 5000 entre natius huancas, criollos i mestizos; atres fonts senyalen que eren 2000 milicians i 10 000 o 12 000 indígenes en montoneras.[15] En estes condicions es va donar, el 29 de decembre de 1820 en elloc conegut com Azapampa (ubicat al sur de la ciutat en l'actual districte de Chilca), l'enfrontament en contra de l'eixèrcit realiste fortament armat i que contava ademés en cavalleria i artilleria. El resultat d'este enfrontament va ser tràgic per als independentistes; es va desnugar una carniceria desapiadada de la que pocs milicians varen fugir.[16]

Després d'obtinguda l'independència, el Governador Provisorio José de Torre Tagle li conferix a Huancayo el Títul de «Ciutat Incontrastable», el 19 de març de 1822, ratificant-se este títul pel govern provisorio de José de la Mar el 5 de febrer de 1828. El general Simón Bolívar aplega a esta vall el més d'agost de 1824, ya sent Dictador Suprem del Perú. En el seu estadía premia a molts héroes i brinda reconeiximent als soldats patriotes, que varen ajudar a l'independència total dels diferents estats suramericans. També expulsa de la regió als flares franciscanos del convent d'Ocopa per considerar-els segons el seu semblar «realistes recalcitrantes».

Época republicana, XIX

Despuix de la batalla de Yungay, a on va guanyar l'expedició peruà-chilena a la Confederació Perú-Boliviana, durant la gestió del president del Perú, Agustín Gamarra, es va realisar el congrés general d'Huancayo que, tenint com a sèu de les seues reunions la capella de la Mercé, va elaborar i va aprovar la Constitució Política de 1839. En aquells anys, Huancayo era descrit com un carrer principal ample i llarga, a on es donava la fira, renombrada fins als nostres dies, que estava rodejada de bones cases i comerços.[17] En efecte, l'existència de la fira i la seua rellevància en el caràcter comercial de la ciutat i en l'importància del Camí Real com a eix urbà de la ciutat es dona des de la seua mateixa fundació.[18][19][20]

En 1847 s'inicia un procés de creació d'establiments per a atendre les necessitats de la comunitat en la creació en eixe any de la Societat de Beneficencia d'Huancayo[21] i la fundació dellavors cridat Hospital Sant Ramón (actual Hospital Docent Matern Infantil "El Carmen") que seria la primera institució d'eixa naturalea en la ciutat.[22]

El 31 d'octubre de 1854, el Mariscal Ramón Castella, en mig dels enfrontaments caudillistas que varen caracterisar les primeres décades de vida de la nova República, s'enfronta a José Rufino Echenique vencent-ho en la batalla del cerro de Cullcos (llom d'animal) cridat actualment "Cerrito de la Llibertat" ubicat a l'est de la ciutat. Castella va elegir la ciutat d'Huancayo com a sèu del seu govern, des de la qual va decretar una de les seues disposicions més célebres. El 3 de decembre de 1854, en un immoble ubicat en l'antiga plaça del Comerç (hui "Plaça Constitució" en el cantó dels carrers Real i Giráldez, centre neuràlgic de la ciutat) va decretar l'abolició de l'esclavitut en el Perú, aixina com el fi del tribut indígena. Dit immoble va ser declarat Monument Nacional per Llei n.º 12064. No obstant, per una ampliació del parc, es va demolir l'any 1967.[23]

Per a 1861, la ciutat d'Huancayo estava dividida en cinc quarters i comprenia 132 pomes, tres places (plaça Constitució, plaça Huamanmarca i la plaça de bous confrontant a esta última i en la que hui s'alça l'edifici del Coliseu Municipal),[24] dos iglésies (iglésia de la Santíssima Trinitat, ya derruïda, i l'iglésia matriu que hui és la catedral) i una capella (capella de la Mercé).[12] El 16 de novembre de 1864, durant el govern del President Juan Antonio Pezet, qui va assumir la presidència en morir Miguel de Sant Román; i per impuls del diputat jaujino José Jacinto Ibarra, es va decretar la creació de la província d'Huancayo, separant estos territoris de la província de Jauja a la que pertanyien fins a eixe moment. Es va separar, aixina mateix, a la ciutat de l'hegemonia de la ciutat de Jauja i es va dispondre que siga la capital de la seua província. Per a 1876, despuix del primer cens poblacional realisat en Huancayo, es determina que la província conta en 60 236 habitants.

Guerra del Pacífic

En la guerra en Chile, el departament va fer contribució de material humà i recursos econòmics, gran part del vall del Mantaro va ser bastió de resistència contra l'eixèrcit chilé, baix el mando d'Andrés Avelino Càceres.

El patriota cridat Lindo, guerriller fusilat en la plaça d'Huancayo.[25]

Un dels capítuls més rellevants ocorre durant la batalla de Pucará. Fins al moment de l'invasió de la serra per l'eixèrcit chilé a órdens del coronel Cante, Lindo s'havia dedicat exclusivament al treball de la seua chicoteta chacra, sent alié a les operacions militars de les tropes peruanes que en el Centre seguien defenent l'honra del pabelló bicolor. Lindo era un indi que gojava de fama de valeroso entre els seus companyers, que li respectaven pel seu caràcter enèrgic i altiu. Quan les tropes dellavors coronel Càceres, acossades per la divisió chilena, es retiraven per la ruta d'Huancayo cap a Izcuchaca, punt tingut per formidable per a resistir un atac, Lindo, enfurit pels danys que en el camí venia cometent el invasor, va reunir un chicotet número de companyers i es va decidir, en unió d'ells, a prendre part activa en la guerra contra Chile.[26]

Durant el combat, els guerrillers de Lindo recolzarien l'esforç peruà, conseguint que les tropes peruanes continuaren el seu camí a Izcuchaca, mentres les forces chilenes retornaven a Huancayo, en l'ara presoner Lindo.[27]

A mitan d'Abril varen fusilar en Huancayo a tres dels nostres, entre ells a Lindo, apreciable subjecte pel seu bon comportament i pel seu temple d'esperit. Este valeroso ciutadà va saber morir com a màrtir de la pàtria. Les últimes paraules pronunciades per Lindo en la plaça pública d'Huancayo i en elloc fatal, varen ser estes:

"Muic per defendre al Perú. Dádme un got d'aigua per a aplacar la meua set, i fer el viage suprem sense necessitats. Poble, vos llegue el meu eixemple"

El Comerç, Bolívia 4 juliol de 1882. Fragment rescatat del periòdic peruà "La Bossa" 27 de juny de 1882[28]

Época republicana, XX

Erro al crear miniatura:
Huancayo en la primera mitat d'el XX.

Archiu:Visiones de la provincia de Huancayo.webm

En 1908 es completa el tram La Oroya-Huancayo i aplega a la ciutat el Ferrocarril Central que ho comunicava directament en la ciutat de Llima i un any més vesprada s'inicien els treballs de planejament urbà per mig de la pavimentació de la plaça Huamanmarca.[12] En 1928 es culmina la construcció del primer edifici de servicis públics que seria el Mercat Central d'Huancayo (actual Coliseu Municipal), el mateix que va servir en eixa funció durant més de 40 anys.[29] El 15 de giner de 1931, segons decret de Luis Miguel Sánchez Cerro, Huancayo va ser nomenada capital del departament de Junín[30] en tongada de la ciutat de Cerro de Pasco que en 1944 seria capital del departament de Pasco creat eixe mateix any.[31] Este canvi, tal com ho senyala la disposició llegal que ho establix, es va deure a que les condicions geogràfiques de Cerro de Pasco impedien que els funcionaris pogueren eixercir cabalmente les seues funcions per l'altura de la mateixa, lo que impedia que s'establiren centres d'educació superior, ademés de que era perjudicial per als chiquets. Al mateix temps, es va justificar l'elecció d'Huancayo en el fet de que esta ciutat tenia millors condicions geogràfiques, pero també que estava millor comunicada des de l'arribada del ferrocarril central. Este canvi va generar l'establiment en la ciutat de les oficines governamentals de nivell departamental com la Prefectura del departament i la Cort Superior de Justícia. Aixina mateix, la capitalitat departamental va impulsar a que Huancayo es convertira en la ciutat més important de la regió central del país, condició que es va ser consolidant durant el XX. En 1940, la població de la ciutat va créixer a 137 932 habitants en el tancada i 123 609 habitants en el restant de la província.[12]

En 1963, durant el primer govern de Fernando Belaúnde, es va expedir la Llei N.º 14700, impulsada pel diputat aprista Alfredo Sarmiento Espill que va declarar d'interés nacionala realisació de diverses obres en la ciutat d'Huancayo i el departament de Junín creant-se per a això imposts específics.[32] Com a conseqüència d'eixa llei es varen construir importants obres en Huancayo com el centre cívic d'Huancayo ubicat en la plaça Huamanmarca, els mercats model i majoriste, l'Iglésia de l'Inmaculada i l'estadi Huancayo. Posteriorment, es va generar una confusió en otorgar l'autoria al senador per Junín Ramiro Prialé.[33] En eixa mateixa década es va realisar una atra transformació urbana per mig del derrocament de tota la poma ubicada al costat sur de la Plaça Constitució per a ampliar esta fins a l'avinguda Giráldez.[23]

En la década de 1980, Huancayo, de la mateixa manera que tota la regió central del país, va anar un centre de lluita antisubversiva contra les organisacions terroristes de Sendera Lluminosa i el MRTA. En la ciutat es varen registrar constants enfrontaments protagonisats per la Policia Nacional del Perú, Forces Armada i eixes dos faccions, les mateixes que inclús s'enfrontaven una a una atra. L'est de la ciutat es trobava baix el control de Sendera, mentres que l'oest de la mateixa estava baix el del MRTA. Entre els atentats més sonats durant esta época varen estar l'assessinat del alcalde en funcions Saúl Muñoz Menacho el 24 de juliol de 1984,[34] de l'exalcalde Félix Ortega Arce el 29 de març de 1987[35] i l'atentat contra ellavors també alcalde en funcions Ricardo Bohórquez Hernández el 22 de giner de 1989.[36]

En l'any 1988 es va capturar en la "Plaça Huamanmarca" al cabecilla del MRTA, Víctor Polay Campos. A partir de l'any 1992, a la parell que en el restant del país, la Policia Nacional del Perú i les Forces Armades varen conseguir desarticular el moviment subversivo. Finalment, el 14 de juliol de 1999, es va conseguir la captura de l'últim cabecilla de Sendera Lluminosa, Óscar Ramírez Durand, àlies Feliciano, en la localitat de Cochas, anex del districte del Tambo.[37]

Geografia

La ciutat d'Huancayo s'ubica en la part central del Perú, en plena cordillera dels Andes. La cordillera mostra, en esta part, tres sistemes ben diferenciats, una cordillera occidental, una atra central i una oriental. La ciutat s'ubica en mig d'una vall entre les cordilleres occidental i central. el riu Mantaro naix en el Llac Junín i recorre varis centenars de quilómetros fins al Departament d'Huancavelica. Forma el Valle del Mantaro que s'estén des del nort de la ciutat de Jauja fins al districte de Pucará en la província d'Huancayo en un llarc d'uns xixanta quilómetros. Esta vall és el més gran de la serra del Perú i és un dels de major producció agrícola del país.

Ubicació

El centre de la ciutat està situada en ple vall del Mantaro, en la marge oest del riu del mateix nom i el seu centre històric es troba entre les conques dels rius Shullcas i Chilca junt a un chicotet afluent denominat riu Florido i que hui es troba entubado. La conurbación que forma la ciutat d'Huancayo s'estén principalment sobre els territoris dels tres districtes metropolitans: Huancayo, Chilca i El Tambo. No obstant, l'àrea metropolitana de la ciutat s'estén pel nort fins al districte de Sant Agustín de Caixes i cap al sur fins als districtes d'Huancán i Sapallanga que es troben en ple desenroll de la ciutat i són circumscripcions semirrurals que acullen a població immigrant provinent dels departaments meridionals d'Huancavelica, Ayacucho, Apurímac i Cusco.cita requerida. Cap a l'oest, la conurbación creua el riu Mantaro i comprén no solament el districte de Pilcomayo, sino també el districte d'Huamancaca Chic que pertany ya a la província de Chupaca. Cap a l'est, el creiximent de la ciutat troba un llímit natural constituït pels cerros de la cordillera central. La ciutat es troba íntegrament travessada de nort a sur per la Carrer Real, l'antic Qhapaq Ñan, que és la principal artèria de la ciutat i en ella es aglomera gran part del moviment comercial d'esta.

Clima

Per la seua latitut (12° LS), Huancayo deuria tindre un clima càlit. No obstant, la presència de la Cordillera dels Andes i l'altitut de la ciutat (3250 m s. n. m.) causen grans variacions en el clima. Huancayo té un clima templat subhúmedo pero inestable durant tot l'any, variant entre 28.º en els dies més càlits i -5.º graus centígrats en les nits més fredes. La gran variació de les temperatures fa que en la zona només es distinguixquen dos estacions, la temporada de pluges des d'octubre fins a abril (corresponent a gran part de la primavera i l'estiu) i la temporada seca de maig a setembre. Les temperatures més baixes es registren en les matinades dels dies dels mesos de juny a agost. Les precipitacions anuals són moderades lo que contribuïx a la fertilitat de la vall huanca.

Demografia

Artícul principal → Anexe:Districtes de la ciutat d'Huancayo.


Població urbana

Segons el Pla de Desenroll Urbà 2015-2025 d'Huancayo, el «Àrea Central Metropolitana de la Ciutat d'Huancayo» comprén l'espai urbà conurbado i les zones d'influència directa dels districtes de Sant Agustín de Caixes, Pilcomayo, El Tambo, Huancayo, Chilca i Huancán.[38][39] Segons l'INEI Huancayo es troba conformat per sèt districtes: Huancayo, Chilca, El Tambo, Huancán, Huayucachi, Pilcomayo i Viques.[40] En atres contexts temàtics s'inclou també a districtes com Sapallanga, Sicaya i uns atres.[41][42][43] Segons el cens 2017, els 3 districtes cèntrics albergaven 378 203 habitants en eixe any.[44]

El cor i part antiga de la ciutat d'Huancayo està conformada per 3 districtes en una població de 400 271 habitants en 2020.[45]

Pos Districte Població 2020
1 Huancayo 124 294
2 El Tambo 175 725
3 Chilca 100 252
Total 400 271

Evolució demogràfica

En els últims anys s'ha verificat un fenomen d'immigració massiva a la ciutat. La consolidació d'Huancayo com la metròpoli més important del centre del país ha accelerat l'arribada de migrants dels departaments propencs i inclús d'atres alluntats com Pasco, Huancavelica, Huánuco, Áncash, Cuzco i Apurímac. Este fenomen va fer que la població de la ciutat aumente constantment. L'evolució de la població d'Huancayo es pot observar en el següent gràfic:

Gràfic de l'evolució de la població d'Huancayo entre 1972 i 2017
___*<timeline>

Colors= 

 id:a value:gray(0.9)
 id:b value:gray(0.7)
 id:c value:rgb(1,1,1)
 id:d value:rgb(0.6,0.7,1)

ImageSize = width:500 height:300 PlotArea = left:50 bottom:30 top:30 right:30 DateFormat = x. y Period = from:0 till:1000000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:b increment:150000 start:0 ScaleMinor = gridcolor:a increment:30000 start:30000 BackgroundColors = canvas:c

BarData= 

 bar:1972 text:1972
 bar:1981 text:1981
 bar:1993 text:1993
 bar:2007 text:2007
 bar:2014 text:2014
 bar:2017 text:2017

PlotData= 

 color:d width:20 align:left

 bar:1972 from:0 till: 126754
 bar:1981 from:0 till: 264954
 bar:1993 from:0 till: 358209
 bar:2007 from:0 till: 540354
 bar:2014 from:0 till: 701384
 bar:2017 from:0 till: 845615

PlotData= 

 bar:1972 at: 126754 fontsize:s text: 126.754 shift:(-9,5)
 bar:1981 at: 204954 fontsize:s text: 204.954 shift:(-19,12)
 bar:1993 at: 358209 fontsize:s text: 358.209 shift:(-19,5)
 bar:2007 at: 540354 fontsize:s text: 540.354 shift:(-19,12)
 bar:2014 at: 701384 fontsize:s text: 701.384 shift:(-19,5)
 bar:2017 at: 845615 fontsize:s text: 845.615 shift:(-19,12)

</timeline>

Fonts:
Població 1993, 2007,[46] Població 2014 (estimat)

Creiximent urbà

En els últims anys, Huancayo viu el boom de l'oferta immobiliària. Segons informació del Ministeri de Vivenda, Construcció i Sanejament en novembre del 2014, en Huancayo existia una oferta de 21 inmobiliàries entre conjunts habitacionals, edificis residencials i multifamiliares, urbanisacions i condominis, ubicats en la seua majoria en Huancayo districte i El Tambo, i en menor número en Pilcomayo. Ademés, el gerent de Desenroll Urbà i Territorial de la comuna huanca, referix que des de fa 9 anys Huancayo ve creixent de manera desordenada, degut a que en el 2006 el pla urbà va complir la seua vigència.[47]

Política

Govern provincial

Artícul principal → Municipalitat Provincial d'Huancayo.
Edifici de la Municipalitat Provincial en la Plaça Huamanmarca.

La ciutat, com a capital de la província homònima, es troba governada per la Municipalitat Provincial d'Huancayo, que té competència en tot el territori de la província. No existix una autoritat restringida a la ciutat. En eixe sentit, les municipalitat distritals del Tambo, Pilcomayo, Huancán, Sapallanga, Sant Jerónimo, Sant Agustín, Sicaya i Chilca també tenen competència en temes relatius als seus propis districtes.

Govern regional

Sèu del Govern Regional de Junín.

La ciutat, en la seua calitat de capital departamental, és sèu del Govern Regional de Junín. Aixina mateix, conta en un prefecto en atribucions polítiques en l'àmbit departamental. Finalment, és sèu també de les diferents direccions regionals dels ministeris que conformen l'administració pública.

Funció judicial

Salut

Hospital Nacional Ramiro Prialé Prialé en el districte del Tambo.

En Huancayo estan els hospitals públics que inclouen al Hospital Regional Docent Clínic Quirúrgic Daniel Alcides Carrión i al Hospital Regional Docent Matern-Infantil "El Carmen", els quals estan ubicades a lo llarc de l'àrea metropolitana de la ciutat. Aixina mateix, en la ciutat es troba l'Hospital Nacional Ramiro Prialé Prialé de nivell IV, pertanyent al segur social EsSalud.

Educació i investigació

La ciutat d'Huancayo té vàries institucions educatives de tots els nivells d'ensenyança, des de l'educació inicial fins a programes de postgrado.

Educació primària i secundària

Colege La nostra Senyora del Rosario.
Colege Salesiano Santa Rosa.

En eixe sentit, en la ciutat existix un total de 248 centres d'educació inicial; dels quals 121 s'ubiquen en el districte del Tambo (34 públics i 87 privats), 96 en el districte d'Huancayo i 31 en el districte de Chilca (10 públics i 21 privats). En nivell primari existixen en la ciutat 234 centres educatius; dels quals 107 s'ubiquen en el districte del Tambo (32 públics i 75 privats), 100 s'ubiquen en el districte d'Huancayo (28 públics i 72 privats) i 27 en el districte de Chilca (9 públics i 18 privats). Finalment, en educació secundària existixen 127 centres educatius en la ciutat; dels quals 57 s'ubiquen en el districte del Tambo (17 públics i 40 privats), 58 s'ubiquen en el districte d'Huancayo (12 públics i 46 privats) i 12 s'ubiquen en el districte de Chilca (2 públics i 10 privats). Entre els principals centres d'educació secundària de la ciutat es troben els coleges estatals Santa Isabel, María Inmaculada, Politècnic Regional Del Centre, Nostra Senyora del Rosario, La nostra Senyora de Cocharcas, José Carlos Mariátegui, Ramiro Villaverde Llaç i Mariscal Castella, i entre els privats es troben els coleges: Colege Andino, Ingenieria, Salesiano "Santa Rosa", Salesiano Tècnic Don Bosco, Gelicich, María Auxiliadora, Claretiano, Sant Joan Bosco, Sant Pio X, entre uns atres.

Educació superior

Campus de l'Universitat Nacional del Centre del Perú.

En el nivell superior, Huancayo aculles següents universitats:

UNIVERSITAT Reconeiximent per SUNEDU Sèu en HUANCAYO
UNCP Universitat Nacional del Centre del Perú Reconeguda per SUNEDU Sèu principal
Universitat Privada d'Huancayo Franklin Roosevelt Reconeguda per SUNEDU Sèu principal
Universitat Peruana Els Andes Reconeguda per SUNEDU Sèu principal
Universitat Continental Reconeguda per SUNEDU Sèu principal
Universitat Privada Peruana del Centre --- Sede principal
Universitat Catòlica els Àngeles de Chimbote Reconeiximent denegat per SUNEDU Sucursal
Universitat Ales Peruanes Reconeiximent denegat per SUNEDU Sucursal
Universitat Tecnològica del Perú Reconeguda per SUNEDU Sucursal

Existixen també 29 instituts superiors no universitaris ubicats en la ciutat, dels quals 21 s'ubiquen en el districte d'Huancayo (1 públic i 20 privats) i els 8 restants en el districte del Tambo (tots privats).

Centres d'investigació

En el poble de Huayao, districte d'Huáchac, província de Chupaca, a 15 quilómetros de la ciutat d'Huancayo es troba l'Institut Geofísico del Perú. Aixina mateix, en el districte del Tambo, dins de l'àrea urbana, es troba una filial del Centre Internacional de la Papa.

Religió

Rèplica de l'image del Senyor dels Milacres en la Catedral d'Huancayo.

En el 2018, el papa Francisco va nomenar al arquebisbe d'Huancayo Pedro Barreto, com moradura de l'Iglésia Catòlica en el Vaticà, va anar el primer arquebisbe en ser elegit fòra de la ciutat capital.[48]

La majoria de ciutadans es declara de la religió catòlicacita requerida, en vàries festivitats costumistes al voltant del Valle. Es pot afirmar que en tots els mesos de l'any hi ha una festa costumista en Huancayo. Estes festes es caracterisen per estar vinculades principalment a un ícono religiós catòlic i per durar com a mínim tres dies.cita requerida Durant les festes es realisen comparses pels carrers de la ciutat, donant-se ocasionalment vàries d'elles al mateix temps en distints punts de la ciutat. Totes estes comparses s'acompanyen en bandes de músics que toquen els ritmes propis de la regió. Com la Festa Patronal més important, està considerada la "Festivitat en honor a la Santíssima Trinitat"cita requerida, en la que participen diverses danses representatives del Valle del Mantaro, destacant la Negrería Wanka i la Morenada. Atres festes numeroses són, la festa del Senyor dels Milacres d'Huancayo, que recorre en processó els carrers de la ciutat en el més d'octubre baix el mando de la Germandat del Senyor dels Milacres; la festa en honor a María Auxiliadora realisada en el més de maig en una novena i processó pels carrers del caixco històric, la qual està a càrrec dels pares salesianos.

Gastronomia

Papa a la huancaína.

De la mateixa manera que atres ciutats del Perú, Huancayo posseïx una diversitat de plats, begudes i rebosteria gràcies a situar-se en la fèrtil vall del riu Mantaro.

Turisme

Les seues principals atraccions apleguen a ser la llabor dels seus artesans i el turisme paisagístic recreatiu, les fires semanals, etc.

Atractius turístics de la ciutat

Catedral d'Huancayo.
  • Catedral d'Huancayo. Este temple, conegut en els seus inicis com Temple Matriu, va ser construït en un terreny que donaron veïns notables.[23]
  • Capella de la Mercé. Considerada Monument Històric Nacional, per ser un dels pocs vestigis de la colónia que es conserva. En ella es va reunir el Congrés Constituent en 1839. En el seu interior pot apreciar-se una vasta colecció de pintura de l'escola cusqueña.
  • Cerrito de la Llibertat. Un mirador natural des d'a on es té una visió panoràmica de la ciutat. Té un zoològic de lloc en refacció.
  • Torre Torre. A un quilómetro del Cerrito de la Llibertat. Conjunt geològic d'enormes torres de terra arcillosa, molejades per l'acció del vent i de les pluges.
  • Fira Dominical d'Huancayo. Ubicada en l'avinguda Huancavelica, llarga de més de dos quilómetros, es proponen productes artesanals, industrials i agropecuarios.
Erro al crear miniatura:
Parc de l'Identitat Huanca.

Atractius turístics prop de la ciutat

Es pot prendre com a punt de partida per a visitar el Convent d'Ocopa, la Cordillera d'Huaytapallana, Bosc Dorat, l'Estany de Paca, el Criadero de Truchas d'Ingeni i l'Estany de Ñahuimpuquio, totes situades entre 5 i 50 km de la ciutat d'Huancayo.[49]

Infraestructura turística

Per l'afluència de turistes, Huancayo i el Valle del Mantaro han millorat la seua infraestructura hotelera, completada en numerosos hostals, posades, viles i hostage.

Art i cultura

Museus

Música

Artícul principal → .


Erro al crear miniatura:
Damaris és una de les exponents de la cultura andina en la música latinoaméricana
Erro al crear miniatura:
Huaylarsh, folore huanca
Erro al crear miniatura:
Huayno, folore huancaíno

el vall del Mantaro és una regió de múltiples costums i expressions culturals a on la música ocupa un lloc important en la vida quotidiana del poblador. En Huancayo, la música és frut de l'influència directa principalment de pobles indígenes com els Huancas i de posteriors corrents musicals alienes a la zona que varen terminar fusionant-se en les locals adquirint una nova identitat. Expressions musicals com l'Huaylarsh, el Santiago, les mulizas i els huaynos figuren entre les més importants. l'Huaylarsh que originalment contava en un valor tradicional i de comunió en la terra, va ser evolucionant fins a adquirir un estatus modern que va ser creació del compositor Zenobio Dagha Sapaico (originari del poble de Chupuro) en la seua Orquesta Típica Joventut Huancaína. Els grans exponents del huayno huanca són Flor Pucarina, Picaflor dels Andes, Francisco "Panchito" Leytth Navarro (Estudiantina Perú), Duo Cavallers d'Huancayo, Emilio i Màxim Alanya, Torruana Huanca, Hermanitas Palomino Callirgos, Germans Galván, Duo Huancayo, Duo Les Oronetes, Raúl Yauri Gonzáles, Germanes Zevallos, Zorzal Negre, Edilberto Páucar Camargo, Zenon Ricse, Duo Mixt Huancayo, Trinitaria del Valle, Duo Mantaro, Néstor Chávez Calderón, Paulino Torres Torres, Flor d'Huancayo, Angélica Quintana Salvador; i atres intérprets no naixcuts en la terra huanca, com a Flor de la Oroya (de Lima), el Caçador Huanca (de Cajamarca), Eusebio Chato Graus (de Pasco), Amanda Portals (de Lima), Irene del Centre (de Yauyos), Flor Sinqueña (de Jauja), entre uns atres.[50]

Erro al crear miniatura:
Monument de Flor Pucarina en el Parc de l'Identitat Huanca

A la seua volta, varen proliferar un sinnúmero d'orquestes típiques a on destaquen els Torres d'Huayucachi (de Javier Unsihuay Bell), Orquesta Aurora Andina (de Carlos Baquerizo Castro), Rebels d'Huancayo (d'Harmudio de la Creu Gran), Sensació del Mantaro (de Juan López Àvila), Joventut Huayucachina (d'Agustín Unsihuay Tovar), Compadres d'Huancayo (de Jacinto Unsihuay Carhuallanqui), Romanceros d'Huancayo (de Clodoaldo Porta Siuce), Alegres d'Huancayo (d'Andrés Cordova Mayta), Agarres d'Huancayo (d'Agustín Gaspar Unsihuay) i Els Engreídos Olímpics d'Huancayo (d'Aurelio Miranda Quispe).[51]

En Huancayo també es va gestar la denominada Cumbia Tropical Andina o "Chicha", gràcies a l'aporte primigeni del compositor Carlos Baquerizo Castro en el seu tema "La Chichera" en 1965. Grups com Els Shapis, Els Ovnis, Grup Alegria, Vico i el seu Grup Karicia, Els Wankas, Alin i el seu Grup Markahuasi, Els Diamants d'Huancayo, Els Doberman's, Grup Mantaro, Grup Sentiment, Els Muky's, Els Amautas d'Huancayo, Grup Medixca, Grup Harmonia d'Huancayo, Els Archis o el Grup Imaginació varen consolidar este moviment musical durant la década de 1980, escomençant en la ciutat d'Huancayo per a despuix donar el bot a la capital i posteriorment a nivell nacional.[52]

Per la seua rodalia a Lima i a l'herència de tot lo que va possibilitar el Ferrocarril Central, la cultura del roc va aplegar tempranamente a Huancayo, la qual es va manifestar principalment per mig de grups com Els Datsun's de Claudio Huanca i La V Rebelió de César Candiotti, que varen aplegar a destacar a nivell nacional. Atres exponents del roc huanca varen ser Sugar Bee, Els Zinders, Andy Panda I i II, Gran Trio Roc, Old Sugar, Els Fracks, Els Sichers, Speed 66, Scorpions, Els Gats Negres i El Sò Jove.[53]

En els últims anys, nous artistes varen reivindicar la música huancaína i la tradició present en ella com Haydée Raymundo, Susan del Perú, Lucero de l'Alba, Pío Altamirano, Marco Antonio Moreno, Angélica Gómez, entre uns atres. Dins de la música andina contemporànea es té a exponents com K'jantu Perú, Kishuar, Signnos, Surandino, Andú, Mashua, Ébano, Jakuy, Kjaparis, Wanka Són, Orígens, Killaris, Illari, Ramak i Sara; mentres que la seua corrent alternativa i pop té a artistes com Damaris, Paul Bauer i Ruby Palomino.[54] En l'actualitat, la ciutat goja d'una creixent escena musical independent que escomença a obrir-se camí en el centralisat panorama nacional. Des del 2021, Huancayo és part de la Ret de Ciutats Creatives de l'Unesco, en la categoria de música.[55]

Fira internacional dellibre

la Fira Internacional dellibre d'Huancayo[56] es realisa tots els anys des del 2009.[57]

Arts plàstiques

Es destaca l'obra del pintor huancaíno Guillermo Guzmán Manzaneda.

Monument històric del Perú

Artícul principal → Zona Monumental d'Huancayo.

El 26 d'abril de 1989 es va publicar en el Diari Oficial El Peruà la Resolució Jefatural N.º 009-89-INC/J que declara com Monument històric nacional la Zona Monumental d'Huancayo. Esta zona és un àrea aproximada de 97 hectàrees compresa entre l'avinguda Huancavelica per l'Oest, el carrer Ayacucho cap al nort, el carrer Pachitea cap a l'est i el carrer Angaraes cap al sur.[58]

Aixina mateix, dins de l'àrea urbana existixen diversos immobles que varen ser declarats com a monuments per la seua importància històrica i cultural en la vida del Perú. Alguns com la casa a on es va decretar l'abolició de l'esclavitut varen ser demolits a pesar de tindre dita calificació[23][59] pero la gran majoria seguix en peu encara que en un estat de deterioració. Entre estos immobles destaquen l'Iglésia de la Mercé, a on es va firmar la Constitució de 1839, l'edifici del antic Hotel Palermo en plena plaça Constitució, o les cases del poeta Juan Parra del Rec i del pintor Guillermo Guzmán Manzaneda.

Deports

Fútbol

Artícul principal → Lliga Departamental de Fútbol de Junín.
Erro al crear miniatura:
Estadi Huancayo.

De la mateixa manera que el restant del país, el deport més practicat en la ciutat d'Huancayo és el fútbol. Durant l'any s'organisen varis campeonats de lligues menors aixina com intercolegials. L'equip més tradicional de la ciutat és el Deportiu Junín, el mateix que va ser dissolt en l'any 1991 despuix de que es descobrira que varen simular varis partits pel campeonat professional d'eixe any, actualment competix en la Copa Perú. Un atre equip històric és l'Huancayo Sporting Club, fundat el 22 de maig de 1911. Va ser reconegut Patrimoni del Deport Wankca pel Congrés de la República del Perú.cita requerida

Des del 2009, Huancayo té un equip participant en la primera divisió. Sport Huancayo, que havia guanyat la Copa Perú la temporada anterior, va ascendir a la màxima categoria del fútbol peruà.

Clubs de Fútbol
Equip Fundació Estadi Lliga
Deportiu Junín 27 de novembre de 1962 Estadi Huancayo Copa Perú
Erro al crear miniatura: Huancayo Sporting Club Plantilla:Data d'inici Estadi Huancayo Copa Perú
Erro al crear miniatura: Ramiro Villaverde Plantilla:Data d'inici Estadi Huancayo Copa Perú
Sport Huancayo 07 de febrer de 2007 Estadi Huancayo Primera divisió

Atletisme

Escenaris deportius

  • El principal recint deportiu per a la pràctica del deport és l'estadi Huancayo, propietat del Institut Peruà del Deport (IPD), és el recint a on els equips huancaínos juga els seus partits de local. Va ser inaugurat en 1962 i conta en una capacitat per a 20.000 espectadors.
  • Un atre escenari és l'estadi Mariscal Castella en capacitat per a 7000 espectadors, el recint és usat per clubs que participen en la Copa Perú.
  • el Coliseu Wanka és per a la pràctica de voleibol, básquetbol, etc.

Transports

El transport dins de la ciutat es dona únicament per automòvils. El número de microbuses és reduït ya que el gros del transport es realisa per mig de les camionetes "combi" i els colectius, els últims són llínees d'automòvils de cinc assents (contant el del conductor) que reben quatre passagers. També existixen taxis registrats per la Municipalitat. Casi l'íntegre del transport es dona de nort a sur (des del districte d'Huancan cap a Sant Agustín de Caixes i El Tambo), ademés de les rutes d'est a oest (Ungles, Palián, Sant Carlos, Pilcomayo i Chupaca). A diferència de vàries ciutats de l'interior més càlides (Iquitos, Pucallpa) o més fredes (Juliaca, Puno) que Huancayo, s'utilisa escassament els mototaxis, que tenen poc acolliment degut principalment a que estos vehículs són molt insegurs per al tràfic de la ciutat.

Ponts

Fins a l'any 2019, l'única via de creuament del riu Mantaro era el Pont Breña que unia els districtes del Tambo i Pilcomayo i servia com una de les dos principals vies d'eixida de la ciutat cap a la ciutat de Lima. El segon pont sobre el riu Mantaro es va inaugurar el 2019, Pont Comuneros I de 480 metros de llongitut per mig de l'avinguda Leoncio Prat que unix el districte de Chilca en el districte d'Huamancaca Chic.[61] Actualment estan baix construcció atres dos vies de creuament del riu Mantaro, el Pont Comuneros II i el Pont La Cantuta, ponts que busquen ser alternativa al pont Breña i l'actual Comuneros.

Autovies

Ubicada a poc menys de 300 quilómetros de la ciutat de Llima, Huancayo es troba comunicada a eixa ciutat per la Carretera Central, principal via de penetració del centre del país que unix els departaments de Lima, Junín, Huancavelica, Ayacucho, Pasco, Huánuco, San Martín i Ucayali. El trayecte del viage es fa en un lapsus d'entre cinc i huit hores, depenent de les condicions climàtiques i de tràfic. Huancayo és punt de pas obligatori per als vehículs que viagen a Huancavelica. Des de Cañete es pot aplegar per la serra de Yauyos.

Ferrocarril

el Ferrocarril Central del Perú, Huancayo-La Oroya-Llima, i forcalla Oroya-Cerro de Pasco; va aplegar a Huancayo el 1908 i va anar fins al 2006 el més alt del món; ara és el segon. Esta via férrea és d'ample de via (trocha) estàndar, és dir, de 1435 mm. Des de l'any 1990 els viages en tren varen ser llimitats únicament a la mineria. No obstant, en els últims anys es programen en gran interval certs viages turístics que utilisen la via férrea cap a Huancavelica. Esta via de comunicació va saber véncer la difícil geografia de la Cordillera dels Andes, facilitant el pas a través d'ella i el transport de persones i recursos. el Ferrocarril Huancayo - Huancavelica, seguix sent de trocha angosta.

Transport aéreu

A 45 km al nort, l'Aeroport Francisco Carlé ubicat en la ciutat de Jauja, rep vols diaris de LATAM Perú i Sky Airline Perú en vols en destí a Llima que és, fins a maig del 2024, el seu únic destí. El següent aeroport més propenc és el de Lima Aeroport Internacional Jorge Chávez, ubicat a uns 300 quilómetros.

Ciutats hermanades

Vore també

Referències

  1. ↑ «Governe Regional de Junín - 2019». www. regionjunin. gob. pe. Consultat el 29 d'abril de 2019.
  2. ↑ Sanchez Cerro, Luis M.. «Traslladant la capital del Departament de Junín, de la ciutat de Cerro de Pasco a la ciutat d'Huancayo».
  3. ↑ «1 Juny 2019 - Llima Notícia1 de Juny: Fundació de la ciutat d'Huancayo».
  4. ↑ «Junín». Perú Tourist Guide. Consultat el 19 d'abril de 2020.
  5. ↑ «Perú: Estimacions i Proyeccions de Població per Departament Província i Districte 2020».
  6. ↑ «INEI - Alvanç Econòmic Departamental Març 2018». www. inei. gob. pe. Consultat el 29 d'abril de 2019.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Peruvian prehistory: an overview of pre-Inca and Inca society». Cambridge University Press. Consultat el 20 d'octubre de 11.
  8. ↑ «[1]». Consultat el 2026-03-26 (en és-PE).
  9. ↑ «Mil anys abans dels incas, l'imperi Wari ya governava els Andes: les troballes revelen la seua poder i organisació» (en és-pe). infobae. Consultat el 2026-03-26.
  10. ↑ World History Encyclopedia.Consultat el 2026-03-26.
  11. ↑ (1934) Monografia de la Diòcesis d'Huánuco : contribució a l'història eclesiàstica peruana, Huánuco.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 «[2]». Consultat el 27/01/2022.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 «Casonas Barroques en el Centre d'Huancayo».Història, Arquitectura i Urbanisme en la Vall del Mantaro.Universitat Nacional del Centre del Perú.Huancayo:
    87-96.Consultat el 27 de giner del 2022.
  14. ↑ Vicepresidència de la República del Perú - Huancayo
  15. ↑ Dunbar Temple, Ella (1971). Comissió Nacional del Sesquicentenario de l'Independència del Perú (ed.). , p. 171.
  16. ↑ «[3]».
  17. ↑ «Huancayo i Jauja, dos ciutats, una rivalitat i un destí en el Mantaro».Apuntes de Ciències Socials.Universitat Continental.01(02)Consultat el 27 de giner del 2022.
  18. ↑ «Estudie Etnogràfic de la Fira d'Huancayo».Dos Estudis sobre Huancayo.Universitat Nacional del Centre del Perú.Huancayo:
  19. ↑ Tello Devotto, Ricardo (1971). «Història de la Província d'Huancayo».
  20. ↑ Matayoshi, Nicolás (2016). , Huancayo: Biblioteca Alejandro O. Deustua.
  21. ↑ «SBH - Història».
  22. ↑ «HRDMI El Carmen - Nostra història».
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  24. ↑ Hebner Quadros Chávez (2016). Guancayo - Glossa Històrica I - Places, iglésies i solars, pp. 181-183.
  25. ↑ Ferrer (1902). Els nostres héroes: episodis de la Guerra del Pacífic, 1879-1883 (en és), Joya lliterària, p. 237.
  26. ↑ Ferrer (1902). Els nostres héroes: episodis de la Guerra del Pacífic, 1879-1883 (en és), Joya lliterària, p. 241.
  27. ↑ Ferrer (1902). Els nostres héroes: episodis de la Guerra del Pacífic, 1879-1883 (en és), Joya lliterària, p. 241-243.
  28. ↑ «El Comerç, 1882 - Solament es pot accedir alink en un VPN cap a Bolívia.».
  29. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  30. ↑ «Decrete Llei N° 7001 - Traslladant la capital del Departament de. Junín, de la ciutat del Cerro de Pasco a la ciutat d'Huancayo.».
  31. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  32. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Congrés del Perú. Consultat el 23 d'abril de 2020.
  33. ↑ «[4]», Diari Correu. Consultat el 23 d'abril de 2020.
  34. ↑ «[5]», Diari Correu. Consultat el 24 de giner de 2020.
  35. ↑ «Testimonie de Félix Ortega Álvarez sobre l'assessinat del seu pare, Félix Ortega Arce, ocorregut el 29/03/1987.». Ministeri de Cultura. Consultat el 23 de giner de 2020.
  36. ↑ «Testimonie: Ricardo Guillermo Bohorquez Hernández». LUM Centre de Documentació i Investigació. Ministeri de Cultura. Consultat el 25 de giner de 2020.
  37. ↑ «Fujimori anuncia la captura de «Feliciano», el màxim dirigent de Sendera Lluminosa». Consultat el 24 d'agost de 08.
  38. ↑ (Agost de 2015) Pla de Desenroll Urbà d'Huancayo, Ministeri de Vivenda, Construcció i Sanejament, p. 7.
  39. ↑ (Maig de 2017) Huancayo: Cap a la sostenibilitat metropolitana baix eliderage d'un govern local modern, Banc Interamericà de Desenroll, p. 24.
  40. ↑ Sistema de Senyes Micro Regionals. «Territoris funcionals». INEI. Consultat el 4 d'octubre de 2023.
  41. ↑ (Juny de 2011) Mapa de perills, pla d'usos del sol davant desastre sy mides de mitigació de la ciutat d'Huancayo, INDECI / PNUD, p. 1.
  42. ↑ (Maig de 2010) Perfil Sociodemogràfic de la Província d'Huancayo, INEI, p. 19.
  43. ↑ (Agost de 2009) Estudie de mercat de la vivenda social en la ciutat d'Huancayo, Fondo MiVivienda S. A., p. 5.
  44. ↑ «Directori Nacional de Centres Poblats - Censos Nacionals 2017». INEI. Consultat el 10 d'octubre de 2018.
  45. ↑ «Perú: Estimacions i Proyeccions de Població per Departament Província i Districte 2020». INEI. Consultat el 2 d'agost de 2021.
  46. ↑ INSTITUT NAcional D'ESTADÍSTICA I INFORMATICA. «PERÚ: Perfil soci demogràfic (pàgina 30)».
  47. ↑ «Huancayo viu el boom de l'oferta immobiliària».
  48. ↑ «Pedro Barreto, Arquebisbe, moradura i defensor d'el "enfocament de gènero"» (en és). InfoVaticana. Consultat el 12 d'agost de 2019.
  49. ↑ Lopez Mazzotti (2001). A mochila en Perú, 3ra edició, Exploradors peruans.
  50. ↑ Universitat Nacional del Centre del Perú.
  51. ↑ Marcela Cornejo. «Artistes populars huancas: Memòries d'un professor». Pedrera de sons. Consultat el 2025-07-23.
  52. ↑ «Quan Florixca el Chuño».Institut de la Comunicació i Image Universitat de Chile.Santiago:
  53. ↑ Paco Flores. «Memòries d'un roquer d'Huancayo». Entreveu, art i cultura. Consultat el 2025-07-23.
  54. ↑ José Vadillo Vila. «[6]». Consultat el 23 de juliol de 2025.
  55. ↑ «¡Bones notícies! Huancayo s'unix a la Ret de Ciutats Creatives de l'Unesco». Andina. Consultat el 1 de març de 2022.
  56. ↑ «Fira dellibre Huancayo 2021 anuncia la seua versió virtual en Mario Vargas Llosa com invitat d'honor». rpp. pe. Consultat el 2022-02-08.
  57. ↑ «Huancayo i la seua Primera Fira dellibre». Correu. Consultat el 2022-02-26.
  58. ↑ (decembre de 1999) Relació de monuments històrics del Perú, Llima: Institut Nacional de Cultura, p. 8.
  59. ↑ «Enfoque Arquitectònic de la Plaça Constitució i l'Iglésia Santíssima Trinitat».Història, Arquitectura i Urbanisme en la Vall del Mantaro.Universitat Nacional del Centre del Perú.Huancayo:
    157-193.Consultat el 27 de giner del 2022.
  60. ↑ «Panamericàs 2023: ¿per qué els atletes que guanyen competències solen ser d'Huancayo?» (en és). Andina. Consultat el 12 de giner de 2024.
  61. ↑ «[7]». Consultat el 26/03/2024.
  62. ↑ «Acorde de Concejo N.° 139-2007-MPH/ACM».
  63. ↑ «Huancayo i Cochabamba firmen conveni en matèria energètica».

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Huancayo&oldid=1590628»