Anar al contingut

Huarihuilca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Huarihuilca

Huarihuilca o Wari-Willka és un jaciment arqueològic del Perú, de l'era prehispánica, la construcció principal de les quals és un santuari o adoratorio. Està ubicat en la vall del Mantaro, a uns 6 km al sur de la ciutat d'Huancayo, en l'anex de Huari del districte de Huancán, província de Huancayo, departament de Junín, i a 3150 m s.n.m.

Huarivilca va sorgir en el periodo del Horisó Mig, baix influix dels huari, els qui la varen elegir com un dels seus centres administratius provincials, cap a el VIII. Va ser també un dels centres principals dels Huancas, ètnia que va conformar un dels tants estats regionals que varen sorgir despuix del colapse de l'imperi huari i que es va desenrollar durant l'Intermig Tardà. El santuari, segons tradicions arreplegades pels espanyols, era sèu de la pacarina o font d'a on va sorgir la primera parella que va donar orige a la nació huanca. Conta en un Museu de Lloc.

Etimologia del nom

[editar | editar còdic]

El nom de Huarihuilca prové de dos raïls quechuas: Huari, antic, remot; huilca, santuari, adoratorio.

Descripcions i estudis

[editar | editar còdic]

El historiador espanyol Pedro Cieza de León, que va passar per la zona cap a 1545, va anar el primer en descriure el santuari, arreplegant l'informació dels lugareño que consideraven a Huarihuilca com pacarina o lloc d'orige del poble huanca, l'ètnia dominant de la zona.

Estos indis conten una cosa molt donosa, i és que afirmen que el seu orige i naiximent procedix de cert varó (del nom del qual no m'acorde) i d'una dòna que es dia Urochombe, que varen eixir d'una font, a qui criden Guaribilca, els quals es varen donar tan bona manya d'engendrar, que els guancas procedixen d'ells; i que per a memòria d'açò que conten varen fer els seus passats una muralla alta i molt gran, i junt a ella un temple, a a on, com a cosa principal, venien a adorar.[1]

En 1931 Federico Gálvez Durán va identificar el santuari descrit per Cieza i va senyalar ademés la presència tiahuanacota en Huarihuilca i en general en tota la vall del Mantaro. Va instalar ademés un museu en el poblat de Huari. Posteriorment Isabel Flores Espinoza va descriure el lloc (1959), publicant, adicionalment, làmines que reproduïxen la ceràmica del lloc, de clara filiació Tiahuanaco-Huari.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cieza 1973, p. 202.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Cieza de León, Pedro: La Crònica del Perú. Lima, Edicions Peisa, 1973 [1553]. Biblioteca Peruana, tom 1. En l'auspici del Govern Revolucionari Peruà.
  • Denise Pozzi - Escot Buenano: Història del Perú III. El Perú Antic III (500-1400) El Horisó Mig i els estats regionals. Empresa Editora El Comerç S.A., Lima, 2010. ISBN 978-612-4069-88-8
  • Kauffmann Doig, Federico: Història i art del Perú antic. Tom 3. Lima, Edicions PEISA, 2002. ISBN 9972-40-215-0
  • Makowski, Krzysztof: Primeres civilisacions. Enciclopèdia Temàtica del Perú. Tom 2. Lima, Empresa Editora “El Comerç” S.A., 2004. ISBN 9972-217-17-5
  • Santillana, Julián I.: “Els estats panandinos: Wari i Tiwanaku”. Inclós en: Història del Perú. Lexus Editors. Barcelona, 2000. ISBN 9972-625-35-4
  • Tauro del Pi, Alberto: Enciclopèdia Ilustrada del Perú. Tercera Edició. Tom 8. HAB/IZQ. Llima, PEISA, 2001. ISBN 9972-40-157-X


Referències

[editar | editar còdic]