Beerseba
| Beerseba | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Ciutat | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
| |||||||||||||||
Beerseba (Plantilla:Lang-he <phonos file="He-Beer Sheva.ogg">Be'er Sheva</phonos>, ‘Pou dels Sèt’; àrap بئر السبع Bi'r as-Sab; en griego: Βηρσαβεε; en latín: Bersabee) és una ciutat del sur d'Israel, ubicada a 108 quilómetros al sur de Tel Aviv. És una de les ciutats més antigues del país, existent ya en l'época bíblica; actualment és la major població israelita en el desert del Néguev i capital del Districte Sur. Prop es troba Tell Be'er Sheva, un dels tres tells considerats en 2005 com Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco com a part de la denominació «Beerseba bíblics – Megido, Jasor i Beerseba».[1]
La zona a on s'ubica la ciutat es caracterisa per la presència de monts baixos de pedra arenisca i planures a on abunden quebrades i uadis en els que les torrentades hivernals freqüentment provoquen inundacions.
Història
[editar | editar còdic]Prehistòria i era bíblica
[editar | editar còdic]La ciutat es remonta als temps del patriarca Abraham, tenint els seus inicis en un jaciment arqueològic cridat Tell Be'er Sheva (tossal de Beerseba), a alguns quilómetros al noreste de la moderna Beerseba. Té evidències de haver estat poblat des de el IV Va ser destruïda i reconstruïda moltes voltes en la seua història.
Etimologia i narrativa bíblica
[editar | editar còdic]Bíblicamente, el lloc d'assentament de la ciutat és mencionat en dos de les tres històries del llibre de Génesis com un emplaçament a on es va firmar un pacte de no agressió entre els filisteos, representats pel seu rei cridat Abimelec, i els israelitas. La Bíblia descriu el pacte realisat en dos moments separats pels israelitas, una volta representats per Abraham i en l'atra pel seu fill Isaac. Beerseba és també mencionada en el llibre de Josué (versícul 19:2). Beerseba era la ciutat més meridional d'Israel en els temps bíblics, utilisant-se l'expressió "de Donen a Beerseba”, per a descriure tot el regne.
Entre les dos històries de Abimelec, existixen séries diferències etimològiques sobre l'orige del nom de Beerseba:
- en memòria del pacte de Abraham i Abimelech (lloc del pacte)
- en memòria del lloc de les sèt excavacions realisades per Isaac (lloc de les sèt excavacions), de les quals 3 o 4 han segut identificades.
- en memòria del pacte entre Isaac i Abimelech (lloc del pacte)
- en memòria de les sèt ovelles que varen ser testics del pacte entre Abraham i Abimelech (lloc de les sèt).
Periodo històric
[editar | editar còdic]La ciutat de Beerseba va ser destruïda pel rei Senaquerib d'Asiria durant la seua campanya contra Judea en l'any 701 a. C. Durant el VII va existir un chicotet assentament en el lloc, de pobre i dispersa construcció. Va concloure quan els babilonios varen conquistar el regne de Judea en 587 a. C.
Els últims pobladors de Tell Be'er Sheva varen ser els bizantino, que la varen abandonar en el VII.
Domini otomà
[editar | editar còdic]
Els turcs otomans que varen controlar Palestina des de el XVI solament varen prestar interés a Beerseba des de finals de el XIX. Al començament de dit sigle, la ciutat va ser d'interés per als europeus i els beduinos que vivien prop.
Al final de el XIX, es va construir l'actual ciutat per a que eixercira com a centre administratiu del Imperi Otomà per a benefici dels beduinos. La ciutat va ser batejada com Bir al-Sabi (pou dels sèt). Fins a la Primera Guerra Mundial, la ciutat tenia prop de 1000 habitants, la gran majoria dels quals eren musulmans.[2] Ben-David i Kressel afirmen que el mercat tradicional beduino va ser la pedra angular en la fundació de Beerseba, que va servir com a capital del Néguev durant este periodo,[3] mentres que l'antropòlec i educador beduino Aref Abu-Ràbia, que va treballar com a ministre d'Educació i Cultura d'Israel, el ha descrit com "la primera ciutat beduina".[4]
En juny de 1899, el govern otomà va ordenar la creació del subdistrito (kaza) de Beerseba, dins del districte (mutasarrıflık) de Jerusalem, aixina com el desenroll de la ciutat de Beerseba com a capital del subdistrito homònim.[5] Un comité especial del Ministeri d'Interior va rebre l'orde de gestionar l'implementació d'esta orde.[5] Numerosos factors varen afectar a esta decisió. Per un costat, l'incorporació britànica del Sinaí a Egipte va fer necessari consolidar la presència otomana en el sur de Palestina.[5] Per un atre costat, també existia el desig d'animar als beduinos a la sedentarizaació, en lo que es calculava que es reduiria la seua belicositat i que aumentaria la recaptació d'imposts.[5] El primer governador (kaymakam), Isma'il Kamal Bey, va viure en una tenda prestada per un xeic local fins que la sèu del govern (Saraya) va terminar de construir-se.[4] Kamal va ser succeït per Muhammed Carullah Efendi en 1901, qui a la seua volta va deixar el càrrec a Hamdi Bey en 1903.[5] En 1908, el governador va ser este subdistrito va ser promocionat a "adjunt" (mutassarrıf muavin) del governador del districte de Jerusalem, lo que ho colocava per damunt del restant de governadors de subdistritos.[5]
Un viager que va visitar Beerseba en maig de 1900 va trobar allí solament un caravasar de pedra de dos plantes i en ruïnes, aixina com unes quantes tendes.[6] Al començament de 1901 hi havia un quarter en una chicoteta guarnició i atres edificis.[7] Els otomans també varen construir l'estació de tren i un via férrea fins a les localitats d'Ascalón i Gaza.[8] L'orientaliste austrohúngaro Alois Musil va afirmar en agost de 1902:
Bir és-Seba creix dia a dia; enguany, en lloc de tendes, trobem cases construïdes junt en una bella carretera des del Sarayah fins al llit del uadi. En la sèu del govern s'ha plantat un jardí, i tots els tipos d'arbres que s'han plantat prosperaran segur, ya que els pocs arbustos plantats fa dos anys prop del molí, en l'extrem surest de la carretera, han creixcut considerablement. L'animada activitat del sector de la construcció està causant també una animada explotació de les ruïnes.[9]
Cap a 1907 hi havia ya un poble gran i un lloc militar, en una residència per al kaymakam i una gran mesquita.[10] La població va créixer de 300 a 800 habitants entre 1902 i 1911, i cap a 1914 vivien en la ciutat unes 1000 persones en 200 vivendes.[5]
Quatre arquitectes (un d'ells suís o un atre alemà) varen desenrollar un pla urbanístic per a la ciutat en forma de retícula.[4][11] Este patró encara pot observar-se hui en dia en la Ciutat Vella de Beerseba. Els otomans varen planificar i varen construir una ciutat en carrers rectes i edificis menuts, fets en materials locals (moltes de dites construccions es troben actualment sense reparació i no en molt bon estat). La majoria dels habitants en aquell moment eren àraps d'Hebrón i de la zona de Gaza, encara que alguns judeus també varen començar a assentar-se en la ciutat. Molts beduinos varen abandonar les seues vides nómades i varen construir les seues cases en Beerseba.[12]
Mandat britànic de Palestina
[editar | editar còdic]
Beerseba va eixercitar un important paper en la Campanya britànica en Palestina i el Sinaí durant la Primera Guerra Mundial. El 31 d'octubre de 1917, Beerseba va ser eix central de la Campanya Britànica en Palestina. Al voltant de 1000 soldats de la 4.ª Brigada de Cavalleria Llaugera australiana, baix el general de brigada William Grant, en sol cavalls i bayonetes, varen carregar contra les trincheres turques, invadint i capturant els pous de Beerseba, en la batalla que es coneix com la batalla de Beerseba. La causa que va motivar la cridada última càrrega de cavalleria de l'història, va ser la falta d'abastiment d'aigua i les pèssimes condicions sanitàries a les que estaven someses les tropes en ple desert, tenint sobretot en conte que els únics pous d'aigua es trobaven darrere de la trincheres turques, guarecidas despuix de sengles peces d'artilleria Krupp de 105 mm d'orige alemà. La càrrega va durar menys d'una hora costant a l'eixèrcit expedicionario australià una considerable cantitat de baixes, provocades sobretot per l'artilleria turca. Les baixes de la batalla es troben sepultades sobre la vora de la Ciutat Vella en el cementeri de la Mancomunidad Britànica, que conté també les tombes dels soldats britànics i australians caiguts durant la campanya. En l'última fila de la dreta està la tomba del capità Seymour Van donen Berg, de la Middlesex Hussars, un britànic judeu que va ser mort cinc dies abans de la captura de Beerseba.
En 1928, al començ de la tensió entre judeus i àraps sobre la Terra d'Israel, es varen produir disturbis en gran escala que varen deixar com a saldo 133 judeus morts i atres 339 ferits. Segons el cens britànic de 1922, Beerseba tenia una població de 2.356 habitants, producte de la suma de 2.012 musulmans, 235 cristians, 98 judeus i 11 drusos.[13] En el cens de 1931, la població de la ciutat havia pujat fins als 2.959 habitants, lo que incloïa 2.791 musulmans, 152 cristians, 11 judeus i 5 bahaíes.[14] Molts judeus de Beerseba varen tindre que abandonar les seues llars, encara que alguns posteriorment varen retornar. En l'atac àrap sobre una autobús judeu en 1936, va començar l'escalada d'atacs àraps fins a aplegar a la rebelió de 1939; la comunitat judeua que restava en Beerseba va tindre que escapar i no va retornar fins al cap de les batalles contra l'eixèrcit egipcíac en octubre de 1948.
Durant el periodo del Mandat britànic de Palestina, Beerseba es va convertir en un chicotet centre administratiu, en policia local i cort judicial, a on la majoria dels que treballaven per als britànics eren veïns de la ciutat. D'acort en el pla de Partició de Palestina realisat per la ONU en 1947, Beerseba va ser destinada a ser part de l'entitat àrap, despuix d'una rectificació d'última hora, per la seua població majoritàriament àrap.
Comercie
[editar | editar còdic]La ciutat conta en indústries químiques, d'aviació, d'alta tecnologia i de medicina. Aixina mateix cal destacar que des d'ací s'exporta potassi, bromo i productes químics agrícoles i industrials.
Infraestructura
[editar | editar còdic]
Beerseba es va expandir considerablement despuix de la fundació de l'estat d'Israel en 1948. La ciutat està habitada majoritàriament per judeus que varen emigrar a Israel des de països àraps i des de l'antiga Unió Soviètica. Beerseba està rodejada per numeroses ciutats satèlit: Omer, Lehavim i Meitar són ciutats totalment judeues, mentres que entre les poblacions beduinas destaquen Rahat, Tel-Sheva i Laqiya.
Actualment la ciutat es troba dividida en un número chicotet de veïnats, que són coneguts majorment per números. Els Shekhunot (Veïnats en hebreu) de la ciutat són: Alef (1), Bet (2), Gimmel (3), Dalet (4), Hey (5), Vav (6), Tet (9), Yud-Alef (11), Ramot, Neve Noy, Neve Ze'ev, Darom, la Ciutat Vella, Nahal Beka i Nahal Ashan. Per raons desconegudes no existixen els veïnats Zayin (7), Het (8) i Yod (10).
En la part vella es localisen notables edificis del temps del Imperi otomà, havent segut reparats alguns d'ells per la municipalitat. Algunes organisacions privades són ames de dits edificis i els mantenen, pero la majoria estan en ruïnes. Al nort del barri de Dalet i parts del Gimmel tenen mala reputació per la presència de subjectes drogadictes, pero dites parts dels veïnats han segut tancades o es troben majorment controlades per l'autoritat.
En la ciutat també podem trobar indústries basades en les matèries primeres provinents del desert del Néguev, sent el centre comercial dels beduinos. El seu mercat semanal és un dels llocs més pintorescs del país. Ademés, Beerseba és el punt de partida d'alguns dels més excitants passejades que el visitant pot efectuar en el país: Masada, Sodoma, el mar Morta, Ein Gedi i els restants d'Avdat i Shivta.
La ciutat ademés acull l'Universitat Ben-Gurión del Néguev, el hospital Soroka i l'Israel Sinfonietta de Beerseba.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Biblical Tels - Megiddo, Hazor, Beer Sheba». UNESCO Culture Sector. Consultat el 9 de març de 2015.
- ↑ Yitzhak Reiter, Contested Holy Plaus in Israel–Palestine: Sharing and Conflict Resolution, Taylor & Francis 2017 ISBN 978-1-351-99885-7 p.209.
- ↑ Kressel, Gideon M.; Ben-David, Joseph (1996). "Nomadic Peoples [1] archivat en Wayback Machine." (PDF). Nomadic Peoples. The Commission on Nomadic Peoples of the International Union of Anthropological and Ethnological Services (IUAES) (39): 3–28.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Abu-Ràbia, Aref (2001). A Bedouin Century: Education and Development among the Negev Tribes in the 20th century. Berghahn Books.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Yasemin Avcı (2009). "The application of Tanzimat in the desert: The Bedouins and the creation of a new town in Southern Palestine (1860–1914)". Middle Eastern Studies. 45 (6): 969–983. doi:10.1080/00263200903268728.
- ↑ George L. Robinson (1901). "The Wells of Beersheba". The Biblical World. 17 (4): 247–255. doi:10.1086/472788.
- ↑ Fondo per a l'Exploració de Palestina, informe trimestral d'abril de 1901, p100.
- ↑ Ernest Gellner, Anthropology and Politics: Revolutions in the Sacred Grove, Basil Blackwell, 1995 pp.212-228.
- ↑ Alois Musil (1908). Aràbia Petraea. 2. Wien. p. 66.
Bir és-Seba wächst von Tag zu Tag; heuer baut man bereits anstatt der Zelte stattliche Häuser, die eine schöne Straßi vom Seräja zoom Talbette bilden. Beim Regierungsgebäude hat man einen Garten angelegt und allerlei Bäume gesetzt, welche gewiß gut fortkommen werden, denn die wenigen vor zwei Jahren bei der Dampfmühle am Südostende der Straßi gepflanzten Sträucher sind inzwischen stark gewachsen. Die rege Bautätigkeit verursacht auch hier eine rege Ausbeutung dones Ruinenfeldes.
- ↑ George L. Robinson (1908). "Beersheba Revisited". The Biblical World. 31 (5): 322+327–335. doi:10.1086/474045.
- ↑ Gerdos, Yehuda (1985). "Basis of Beersheba City Planning". In Na'or, Mordechai (ed.). Settlement of the Negev, 1900–1960 (in Hebrew). Jerusalem, Israel: Yad Yitzhak Ben-Zvi. pp. 167–177.
- ↑ Vilnai, Ze'ev (1969). "Be'er Sheva". Ariel Encyclopedia (en hebreu). 1. Tel Aviv, Israel: Sifriyat HaSadeh. pp. 473–515.
- ↑ «Cense Britànic de Palestina (1922)» (en anglés). Consultat el 25 de decembre de 2016.
- ↑ Mandat britànic de Palestina. «Cense de Palestina» (en anglés). Pág. 56. Consultat el 10 de setembre de 2017.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Beerseba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.