Equidae

Equidae

Evolució dels cavalls

Els équidos (Equidae) són una família de mamífers placentarios del orde Perissodactyla, que conté solament un gènero vivent, Equus, i numerosos gèneros fòssils. Este gènero va aparéixer durant el Pleistoceno en Amèrica del Nort, des d'a on va colonisar progressivament Sudamérica, Eurasia i Àfrica. Posteriorment es va extinguir en Amèrica fins a la seua reintroducció durant la conquista espanyola. Els équidos actuals es caracterisen per la presència de dents de corona alta, aptes per a pastar herba en praderies, estepas i semidesiertos, la presència d'un únic dit en cada pata recobert de casque, i un estil de vida més o menys social, en el que una manada en un número variable de crío i femelles es posa a les órdens d'un mascle adult o semental, que és l'únic autorisat a reproduir-se.

Équidos actuals

Els équidos actuals es classifiquen tots en el gènero Equus que inclou els cavalls, els asno i les zebres.

Cavalls

Equus ferus caballus

Artícul principal → Cavall.

El cavall (Equus ferus caballus) és un animal domesticat des de la Edat del Bronze, que a voltes es troba en estat salvage, de la que existixen numeroses races. Ha segut usada per l'home com a animal de tir, de càrrega i com cabalgadura.

Asno

Artícul principal → Equus africanus.

Asno salvage africà (Equus africanus).

Es considera que hi ha dos espècies d'asno: l'asno salvage africà (Equus africanus) i l'asno salvage asiàtic o onagro (Equus hemionus); abdós estan amenaçats d'extinció. L'asno domèstic va ser considerat durant molt temps una espècie a banda (Equus asinus), pero s'ha demostrat que pertany a l'espècie I. africanus (es tracta de la subespècie Equus africanus asinus). Equus kiang (asno salvage del Tibet). Propenc al Equus hemionus, alguns autors ho consideren una subespècie que pot identificar-se com Equus hemionus kiang.

Zebres

Artícul principal → Zebra.

Les zebres o zebras són équidos salvages propis d'Àfrica, que la seua característica més notable és la seua pelage rayado. Les zebres són negres, les ralles que tenen són blanques i no al revés com es creïa fins a fa molt poc. Genèticament el seu color és el negre, i allí a on no es conseguix la pigmentació es formen les ralles blanques. En l'actualitat existixen tres espècies i vàries subespècies; la zebra comuna (Equus quagga), la zebra de Grévy (Equus grevyi) i la zebra de montanya (Equus zebra).

Taxonomia

Protorohippus

Hipparion

Equus ferus przewalskii

La taxonomia dels équidos és complexa, en innumerables gèneros fòssils, prova d'un passat floreciente, varis d'ells provablement parafiléticos. Es coneixen unes 350 espècies. Totes les espècies actuals pertanyen al gènero Equus.

• Família Equidae
  • †Epihippus
  • †Haplohippus
  • †Heptaconodon
  • †Eohippus
  • †Minippus
  • †Orohippus
  • †Pliolophus
  • †Protorohippus
  • †Sifrhippus
  • †Xenicohippus
  • †Eurohippus
  • †Propalaeotherium
  • Subfamília †Anchitheriinae
    • †Anchitherium
    • †Archaeohippus
    • †Desmatippus
    • †Hypohippus
    • †Kalobatippus
    • †Megahippus
    • †Mesohippus
    • †Miohippus
    • †Parahippus
    • †Sinohippus
  • Subfamília Equinae
    • †Merychippus
    • †Scaphohippus
    • †Acritohippus
    • Tribu †Hipparionini
      • †Eurygnathohippus
      • †Hipparion
      • †Hippotherium
      • †Nannippus
      • †Neohipparion
      • †Proboscidipparion
      • †Pseudhipparion
    • Tribu Equini
      • †Astrohippus
      • †Calippus
      • †Dinohippus
      • Equus (22 espècies, 7 actuals)
      • †Haringtonhippus
      • †Hippidion
      • †Onohippidium
      • †Pliohippus
      • †Protohippus
      • †Heteropliohippus
      • †Parapliohippus

Evolució dels équidos

Esquema simplificat de l'evolució dels équidos.

La denominada comunament «evolució del cavall» inclou totes les espècies de la família Equidae, a la que pertany el cavall domèstic, els cavalls salvages, els asno i les zebres, entre unes atres. Esta família va sorgir d'una diferenciació als perissodàctils, de la qual també varen sorgir els rinoceronts i tapires durant el Eoceno, fa 55 millons d'anys. Despuix, els membres de la branca dels équidos varen evolucionar de manera diferent segons la regió a on vivien i el clima que tenien que soportar. La seua evolució va ser influïda pel seu mig i, en els últims temps, molt provablement pel home. El descobriment d'esta història pels científics va donar arguments sòlits als defensors de la teoria de l'evolució davant el punt de vista dels creacionistas. En el Cenozoico els continents actuals ya estaven formats i ocupaven més o menys la seua situació actual, pero Eurasia no estava en contacte en Àfrica. S'han trobat fòssils dels mateixos gèneros en Eurasia i Norteamérica, alguns dels quals a abdós costats del estret de Bering, a on va existir un passage cridat Beringia fins a fa uns 11 600 anys. Sembla indiscutible la seua evolució fins a convertir-se en una màquina locomotriz molt especialisada, adaptada per a viages de llargues distàncies a velocitats moderades i en la capacitat adicional d'alcançar velocitats prou grans en distàncies curtes.

Primers cavalls

Eurohippus messelensis un cavall primitiu europeu del Eoceno de Messel (Alemània).

Els cavalls més primitius descoberts són del gènero Hyracotherium (conegut també com Eohippus). Alguns autors consideren que no formen part de la família Equidae, i uns atres els consideren com dos gèneros distints. Presenten característiques dels que més alvance donarien lloc als cavalls moderns. En quatre dits, varen viure en els boscs durant el Eoceno, fa 60 millons d'anys, i varen evolucionar en Norteamérica, a pesar de que alguns migraran al Vell Món a través del estret de Bering.

El Hyracotherium era chicotet (uns 20 cm) i compacte. S'alimentava de fulls i tenia una vida solitària en el sotobosque. Va evolucionar progressivament, especialisant-se en córrer, créixer i adquirir un cervell semblat al dels cavalls moderns. Es va donar el nom de Orohippus a l'etapa evolutiva entre fa 45 i 42 millons d'anys, en sèt espècies descobertes. Sembla que varen sorgir atres gèneros. En Norteamérica, el Mesohippus, de la mida d'un gos gran. Va viure en un clima calorós i sec des de fa 42-33 millons d'anys. Sembla haver coexistit durant un temps en el Miohippus (40-25 millons d'anys), encara més gran que l'anterior. El Miohippus va originar dos branques diferents en este continent, vàries espècies de les quals migraren a Eurasia. Es distinguixen per la cara allargada.

Equins

Despuix va sorgir Merychippus fa 20-17 millons d'anys, animals de 80 cm d'altura. Els dos últims dits continuen atrofiándose i és el primer cavall que solament es nutrix d'herba. Es distinguixen dos tipos d'equins en caràcters morfològics molt diferents, Hipparion i Pliohippus. Els Hipparion es distinguixen dels équidos moderns pels seus membres tridáctilos i el dibuix del esmalt sobre les corones de les molar, mentres que els Pliohippus (5-2 Ma) ya tenen solament un dit. Aixina que, es considera que estos últims compartixen un ancestro en els Equus més recents que en els Hipparion. Els Pliohippus vivien en Sudamérica, Norteamérica i Eurasia. De la branca comuna de Norteamérica varen sorgir els Equus i Dinohippus.

Especiación del gènero Equus

El gènero Equus va sorgir en Norteamérica durant el Plioceno. Fa 4,5 millons d'anys, dit gènero es va dividir en dos linajes, el "caballino" (del que procedixen els actuals cavalls) i el "estenoniano" (del que procedixen asno i zebres). Elinaje estenoniano va creuar a Àsia fa 2,6 m. a i es va estendre pel Vell Món. Poc despuix, fa 2 m. a, les poblacions africanes varen divergir de les asiàtiques, donant lloc per un costat a les zebres i per un atre als asno. Per la seua banda, elinaje caballino va permanéixer en Amèrica fins a creuar a Eurasia en algun moment del Pleistoceno.

El cavall actual prové de vàries formes salvages entre elles del tarpán (Equus ferus ferus) que vivia en estat salvage en el sur de Rússia i en les estepas d'Àsia Occidental, pero que es va extinguir cap a 1760.

Vore també

• Thoatherium
• Diadiaphorus