Conca neuquina
Es denomina conca neuquina, cubeta neuquina o paleogolfo neuquino a una conca sedimentaria de trasarco, posicionada sobre la placa Suramericana en la regió centre-occidental de l'Argentina i reblit en un paleogolfo del Pacífic, el qual es va constituir des del Triásico Tardà fins al Cretácico Primerenc.
Representa la principal conca petrolífera i gasífera del Con Sur de Sudamérica, per l'elevat volum d'hidrocarburs naturals —com el petròleu cru i el gas natural— almagasenats en el subsol.
Localisació geogràfica
[editar | editar còdic]La conca Neuquina es desplega pel subsol de les províncies argentines del Neuquén (centre, est i nort), Mendoza (el sur i suroest), Riu Negre (el nort i noroest) i La Pampa (el suroest). També s'estén a l'est de Chile, en les regions de La Araucanía i Biobío.[1] Li correspon una superfície de més de 120 000 km² (segons fonts recents, actualisant els 200 000 km² d'estimacions anteriors).[2][3]
- Llímits de la conca
El llímit occidental ho constituïx l'arc volcànic sobre el qual es varen alçar posteriorment els Vages; el llímit austral és el massiç Nordpatagónico; cap al nordest topa el sistema de la Serra Pintada.
Orige i formacions que l'integren
[editar | editar còdic]L'orige de la conca Neuquina va ser un colapse termo-tectónico darrere d'un arc magmático estacionario, el qual va definir una conca de retroarco multiepisódica, localisada en el marge oest de la placa Suramericana i sobre la corfa continental;[4] açò va ocórrer en el Triásico Superior o Tardà, fa uns 220 millons d'anys. Durant tot el Jurásico i fins al Cretácico Inferior o Enjorn dita conca va constituir una destacada zona de sedimentación en formar-se un engolfamiento del Proto-Pacífic, el qual cobria en les seues aigües lo que hui és el centre-oest i suroest argentí.[5] La Cordillera dels Vages encara no s'hi havia elevat, per lo que este cos marí estava segregat de les aigües obertes de l'oceà Pacífic per un rosari d'illes volcàniques orientades de nort a sur.[6]
Tectónica
[editar | editar còdic]La dorsal de Huincul (o alt de basamento de Huincul) és una estructura geològica que dividix la Conca Neuquina en dos parts.[7][8] És una de les estructures més estudiades per la seua importància per a l'exploració i explotació d'hidrocarburs.[8] S'estén a lo llarc d'aproximadament 250 km.[8] En les décades de 1970 i 1980 es va propondre que era una zona de falla transpresiva.[7][8] En 2009, Pángaro la va descriure com composta per semigrabens invertits tectónicament.[8] En la conca s'han registrat discordances datades en aproximadament 98, 117, 123, 129, 134 i 154 Ma.[9]
- El grup Que el seu
Durant el Jurásico Inferior a Mig, el Grup Que el seu va incidir sobre tota la conca Neuquina en realisar el primer episodi de massiva sedimentación marina,[10] en depòsits que en algunes zones (com les de la serra de la Vaca Morta o les de Portada Covunco) supera gruixa de 600 m de successions sedimentàries de dit grup.[11]
La seua porció basal està manifestada litológicamente per la presència d'una densa successió de pelitas de plataforma[5] i de lutitas negres, les que gradan cap a les areniscas fines de la Formació Els Molles, les quals han segut acumulades en sistemes deltaicos.[12]
En l'evolució sedimentaria a estos els succeïxen cossos lenticulares i tabular assignats a la Formació Lajas, composts per areniscas i fangolitas, sent menor la presència de conglomerats. Estos sediment, depositats durant bona part del Jurásico Primerenc i Mig i que en ocasions apleguen a alcançar potències màximes aflorantes d'al voltant de 500 metros estratigráficos,[5] varen ser atribuïts a acumulacions en ambients deltaicos alterats per descàrregues hiperpícnicas i en part reelaborados per corrents de marea i/o onage.[13]
- Atres grups
Sobre la Formació Les Lajas del grup Que el seu es varen depositar successivament les formacions: Tábanos, Lotena, La Mànega (les tres del grup Lotena) i sobre elles les formacions del grup Mendoza: Auquilco (de evaporitas), Tordillo (de areniscas i conglomerats), Vaca Morta (de fangolitas), Quintuco, Mulichinco (abdós de areniscas i conglomerats) i Agre (de fangolitas), seguides per varis estrats litològics majorment de areniscas i conglomerats: les dos formacions del grup Rayoso (Huitrín i Rayoso), continuades més modernamente per les del grup Neuquén.[14]
Etapes d'acumulació sedimentaria
[editar | editar còdic]Els depòsits que l'integren representen un registre estratigráfico continuat d'entre 4 i 7 km de gruixa de roques sedimentarias, acumulades tant en ambients marins com en continentals, des de Triásico Superior fins al Paleoceno. La Conca Neuquina es va originar en el Triásico Superior per formació de regates extensionales de la placa continental que es varen omplir en sediment volcànics i clásticos. En elevar-se moderadament l'arc magmático dels Proto-Vages durant el Jurásico, la conca va rebre sediment marins per les aigües del Pacífic (Engolfamiento Neuquino). Cap a mediats del Cretácico, una parcial inversió i el passage de sedimentación marina a continental varen canviar la calitat dels seus depòsits i el seu contingut fosilífero. La conca es va depositar a lo llarc de tres fases fonamentals.[15]
- Primera etapa
La primera etapa va ocórrer en el Triásico Tardà al Jurásico Primerenc. En ella s'acumula materials volcànics i volcanoclásticos assignats al Grup Precuyo.[16][17]
- Segona etapa
La segona etapa va transcórrer des del Jurásico Primerenc fins al Jurásico Tardà. Durant esta etapa es varen acumular (sobre un relleu irregular per canvis tectónicos i del nivell de base) depòsits marins i continentals, majorment d'orige clástico, adscrits als grups Que el seu i Lotena.[18]
- Tercera etapa
La tercera etapa es va produir des del Jurásico Tardà fins al Cretácico Superior. En ella es va depositar una grossa successió marina i continental assignada als grups Mendoza, Rayoso i Neuquén.[19][20]
Cap al Cretácico Tardà, va ocórrer l'ascens de l'arc magmático i la seua paulatina mutació cap a una conca de antepaís, escenari el qual es va mantindre fins al Cenozoico.[21][22]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Conca Neuquina» (en és). Govern d'Argentina.
- ↑ Howell et al., 2005
- ↑ Yrigoyen, M. R. (1991). Hydrocarbon resources of Argentina. In World Petroleum Congress, No. 13. Petrotecnia, Special Issue: 38-54. Buenos Aires.
- ↑ Mpodozis, C. and V. A. Rams (1989). The Vages of Chile and Argentina. In Geology of the Vages and its relation to Hydrocarbon and Mineral Resources. (Ericksen, G.E.; Canes, M.T.; Reinemud, J.A.; editors). Circumpacific Council for Energy and Mineral Resources, Earth Science Séries 11: 59-90.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Martínez, M. A., M. E. Quattrocchio, & C. A. Zavala (2002). Anàlisis palinofacial de la Formació Lajas (Jurásico Mig), Conca Neuquina, Argentina: Significat paleoambiental i paleoclimático. Revista Espanyola d'Micropaleontología, 34(1), 81-104.
- ↑ Veiga, G. D.; L. A. Spalletti, J. A. Howelll, and E. Schwarz -eds- (2005). The Neuquén Basin, argentina. A case study in sequence stratigraphy and basin dynamics. Geological Society of London, 252, pp. 336.
- ↑ 7,0 7,1 Mosquera & Ramos, 2006
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Pángaro et al., 2009
- ↑ Leanza, 2017, p.150
- ↑ Groeber, P. (1946). Observacions geològiques a lo llarc del meridiano 70°. Full Chos Malal. Revista de la Societat Geològica Argentina: 177-208. Buenos Aires.
- ↑ Zavala, C. (2002). El contacte entre els grups Que el seu i Lotena (Jurásico) en la Serra de la Vaca Morta. Conca Neuquina, Argentina (Cabaleri, N.; Cingolani, C.A.; Linares, E.; López de Luchi, M.G.; Ostera, H.A.; Panarello, H.O.; editors). In Congrés Geològic Argentí, No. 15, Actes: 711-715.
- ↑ Leanza, H. A. & C. A. Hugo (2001). Full Geològic Zapala, Full 3969-I, 1:250.000. Institut de Geologia i Recursos Minerals, Bolletí 275: 1-128.
- ↑ McIlroy, Duncan (2005). «Sedimentology of the tide-dominated Jurassic Lajas Formation, Neuquén Basin, Argentina», G.D. Veiga; L.A. Spalletti; J.A. Howell; E. Schwarz (ed.). The Neuquén Basin, Argentina: A case study in sequence stratigraphy and basin dynamics (en en), Geological Society, Special Publications 252, pp. 83–107. doi:10.1144/GSL.SP.2005.252.01.05.
- ↑ Canale, Nerina; Ponce, Juan José; Carmona, Noelia B.; Drittanti, Daniel I.; Olivera, Daniela E.; Martínez, Marcelo A.; & Bournod, Constanza N. (2015). Sedimentología i Icnología de deltes fluvio-dominats afectats per descàrregues hiperpícnicas de la Formació Lajas (Jurásico Mig), Conca Neuquina, Argentina. Andean geology, vol.42 no.1, versió On-line ISSN 0718-7106.
- ↑ Arregui, C.; O. Carbone, & H. A. Leanza (2011). Context tectosedimentario. In Congrés Geològic Argentí, No. 18 (Leanza, H.A.; Arregui, C.; Carbone, O.; Donen-ieli, J.C.; Vallés J.M.; editors). Relatorio Geologia i Recursos Naturals de la Província del Neuquén: 29-36. Neuquén.
- ↑ Gulisano, C. A. (1981). El cicle Cuyano en el nort de Neuquén i sur de Mendoza. In Congrés Geològic Argentí, No. 8, Actes 3: 579-592. Buenos Aires.
- ↑ Gulisano, C.A.; Gutiérrez-Pleimling, A.R.; Digregorio, R.E. 1984. Esquema estratigráfico de la seqüència jurásica de l'oest de la província de Neuquén. In Congrés Geològic Argentí, No. 9, Actes 1: 236-259. Sant Carlos de Bariloche.
- ↑ Zavala, C.; González, R. 2001. Estratigrafia del Grup Que el seu (Jurásico inferior-mig) en la Serra de la Vaca Morta, Conca Neuquina. Bolletí d'Informacions Petroleres 65: 52-64.
- ↑ Legarreta, L.; Gulisano, C.A. 1989. Anàlisis estratigráfico seqüencial de la Conca Neuquina (Triásico superior-Terciario inferior, Argentina). In Conques Sedimentàries Argentines (Chebli, G.; Spaletti, L.; editors). Serie Correlació Geològica, Universitat Nacional de Tucumán 6: 221-243.
- ↑ Gulisano, C.A.; Gutiérrez-Pleimling, A.R. 1995. The Jurassic of the Neuquen Basin, a) Neuquen Province. In International Congress on Jurassic Stratigraphy and Geology, No. 4, Field guide, Série I, Associació Geològica Argentina: p.111. Buenos Aires.
- ↑ Spalletti, L. A.; J. R. Franzese; G. D. Veiga; and E. Schwarz (2005). The Mesozoic evolution of the Neuquén Basin and its relationship with the history of Western Gondwana. In Gondwana Conference, No. 12, Abstracts: p. 343. Mendoza.
- ↑ Tunik, M. A.; A. Folguera; M. Naipauer; M. Pimentel; and V. Rams (2010). Early uplift and orogenic deformation in the Neuquén basin: Constraints on the andean uplift from U-Pb and Hf isotopic data of detrital zircons. Tectonophysics 489: 257-273.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuenca neuquina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.