Escut de Neuquén
El escut de la província Argentina de Neuquén va ser dissenyat per Mario Aldo Mástice, i despuix de haver segut presentat en un concurs va escomençar a utilisar-se el setembre de 1958 per llei N° 16 de la Llegislatura d'eixa província.
1.- Hexàgon Central: Forma principal, irregular simètric, en un filete dorat. La part superior és de color celest, símbol del cel.
2.- Volcà Lanín i Pehuén: Més avall i en blau està representat el Volcà Lanín i el Pehuén o Araucaria en el centre.
3.- Mans: Cap a cada costat del Pehuén dos màs en les palmes obertes (en forma d'ofrena).
4.- El Riu: Entre les mans obertes fluïx un riu representant al Riu Neuquén i al Riu Limay, els mateixos recorren tota la província.
5.- Llorers i Sol: Sol dalt com a símbol de llibertat i Llorers avall com a símbol de glòria.
6.- Les 16 estreles: Sobre el fondo celest del cel es distribuïx una diadema de 16 estreles dorades que representen als 16 departaments en que està dividida la província.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escudo de Neuquén» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.