Anar al contingut

Almesc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Glándula d'almesc obtinguda d'un cervo almizclero

El almesc[1] o musco (del llatí muscus)[2][3] és una substància aromàtica secretada per les glàndules odoríferes del cervo almizclero. També designa a les substàncies produïdes per atres animals i plantes que tenen una olor similar.


Etimologia

Almesc deriva de l'àrap hispànic almísk, este de l'àrap clàssic misk, i este del pelvi mušk.

Per la seua banda, la paraula musco va entrar a l'idioma espanyol en 1734 i deriva del llatí muscus, que a la seua volta es va originar del grec tardà μόσχος (mósjos), del persa mushk, similar al sànscrit मुष्क muṣka (‘testícul’), derivat del substantiu protoindoeuropeo múh₂s, que significa ‘rata’, que compartix la mateixa etimologia que la paraula múscul o l'anglés mouse (rata), comuna en la majoria de llengües europees.[4][5][6]


Almesc naturals

La varietat que es comercialisa és la secreció del cervo almizclero. L'olor es troba també en les secrecions de la mona almizclero (cridat també machango o mona morena),[7] el bou almizclero, la rata almizclera d'Índia i Europa, l'ànet almizclero (Biziura lobata) del sur d'Austràlia, la musaraña almizclera, l'escarabat almizclero (Calichroma moschata) i atres animals.

En el regne vegetal, es troba en l'almesc comú (Mimulus inoschalus), en l'almizclera (Erodium moschatum), en les flors de la rosa mosqueta (Rosa eglanteria), en la fusta almizclera de les Guayanas, i en les llavors de les espècies Hibiscus abelmoschus i Abelmoschus moschatus, de les que s'obté la ambreta, usada en medicina i perfumeria.

Per a obtindre el perfum del cervo almizclero, se sacrifica l'animal i s'extrau la glàndula, deixant-la secar, be al sol, be sobre una pedra calenta, o ben sumergint-la en oli calent. En perfumeria, és freqüent cridar en la paraula anglesa musk a l'almesc (per això el seu principal component químic es denomina muscona); d'esta manera es comercialisa com musk in pod (la glàndula sancera) o com musk in grain (a on el perfum s'ha extret del seu receptàcul). L'almesc pur té una olor molt intensa per a l'olfat humà, per este motiu es diluïx en concentracions baixes quan es treballa en ell en perfumeria. Es considera que tals perfums resulten excitants ya que posseïxen molècules de tipo feromona.

Es coneixen tres tipos:

  1. Tong-king, chinenc o tibetà, importat de China, el més valiós;
  2. Assam o nepalí, menys valiós;
  3. Karbardino o rus (siberiano), importat d'Àsia Central a través de Rússia, el menys valiós.

L'almesc Tong-king s'exporta en menuts recipients decorats en filigranes d'estany o plom, a on el perfum està sagellat; s'envia directament al comerciant per correu.

L'almesc és d'un color púrpura obscur, sec, suau i untuoso al tacte, i amarc al gust. Ademés dels seus principis odoríferos, conté [[c olesterol]] i matèria grassa. Com a matèria primera en perfumeria, és de la major importància, donant força i permanència a les essències vegetals en la seua olor poderosa i durador, sent aixina ingredient en molts perfums.

S'han sintetisat numerosos productes en aromes similars al natural. El primer de tots va ser obtingut per Baur en 1888 condensando tolué en bromur de isobutilo en presència de clorur d'alumini, i nitrando posteriorment el producte aixina obtingut. És un tert-butilnitrotolué. S'han creat moltes fòrmules similars, i s'observa que l'olor depén de l'isòmer o mescla d'isòmers obtinguda.


Almesc sintètics

Coneguts com a almesc blancs, són aromes sintètics que imiten l'olor de l'almesc natural. Al contrari que este, els sintètics aporten una olor neta, suau i dolça, ya que suprimix la connotació característica de l'animal.[8] Els almesc sintètics són fragàncies barates i fàcils de produir que s'afigen principalment als productes de conte personal i als de neteja domèstica.[9]


Classificació

Nitrogenats o nitro-almesc

Almesc sintètics, que va obtindre Albert Baur en 1888 per condensació de tolué en bromur de isobutilo en presència de clorur d'alumini, i el producte de nitració.[8] Son sustancias muy solubles en disolventes orgánicos, son lipofílicas y persistentes en tejido adiposo. Presentan alta estabilidad química, baja biodegradabilidad y alto potencial de bioacumulació.[10] L'ús d'algunes d'elles està llimitat, degut a que estan en estudis per generar sospites d'induir càncer o aumentar l'efecte carcinógeno d'atres composts.[8] La seua producció hui dia, ha disminuït per la seua toxicitat tant en l'home com en el mig ambient.[8]


Policíclics

Grup de almesc sintètics, que apareixen per la necessitat d'eliminar el grup funcional nitro de nitro-almesc. Dit grup funcional presenta alta reactivitat fotoquímica i és inestable en mig alcalí.[8] Són substàncies l'estructura principal de les quals és la molècula de indano o tetralina en numeroses substitucions. Les característiques d'este grup, és que són substàncies molt solubles en dissolvents orgànics, són lipofílicas i persistents en teixit adiposo. Presenten alta estabilitat química, baixa biodegradabilidad i alt potencial d'bioacumulació.[10] S'han detectat en llet materna, sanc i recent naixcuts.


Macrocíclicos

Grup compost per un conjunt de almesc sintètics i naturals. Tots ells, procedixen de l'almesc natural. Són cetones macrólidas (orige animal), lactonas i bis-lactonas (orige vegetal)[10] Tienen un elevado precio de producció, a pesar de que su producció sea fácil, ya que se trata de una descomposició microbiana de la misma, afectando así a la estabilidad de dicho grupo, y presentan mayor biodegradació que los dos grupos anteriores.[10] Aportan una ventaja importante, y es que a pesar de ser sintéticas, es el grupo menos perjudicial para la salud y el medioambiente.[11]


Aplicacions

La principal via de contacte és la via dérmica, o inhalació directa[11]

  • Perfums
  • Medicina
  • Champús
  • Detergents
  • Suavisants
  • Locions
  • Sabons
  • Productes de neteja
  • Ambientadores
  • Tabac
  • Herbicidad
  • Explosius
  • Escs de peixca
  • Crema de mans
  • Alimentació
  • Pebetes d'incens


Toxicitat

Els almesc sintètics tenen una velocitat de degradació biològica i química baixa i són composts molt lipófilos, per lo que se'ls pot considerar contaminants migambientals en potència.

En els anys huitanta, es va detectar per primera volta la presència de nitro-almesc en mostres biològiques i aigua de riu. S'han aplegat a trobar estos composts en distintes mostres migambientals, aigües residuals i superficials, animals aquàtics, mamífers marins i inclús en mostres d'orige humà com a llet materna o teixit adiposo.

Els nitro-almesc són utilisats en indústria, i tant ells com els seus metabòlits s'han trobat en major concentració en el mig ambient. Els metabòlits normalment són més tòxics, per la reducció dels grups nitro a amina.

L'ús de l'almesc ambrette està prohibit en Europa des de 1995, per la seua acció fotoalergénica, que pot ser perjudicial per a la salut humana, ho podíem trobar en productes cosmètics. En 1998 es varen retirar els almesc moskene i tibetene per la seua toxicitat a llarc determini.[12]

En un estudi sobre la bioacumulació dels almesc policíclics i nitro-almesc en la biota aquàtica d'aigües residuals, es va determinar que els factors d'bioacumulació en estes espècies depén d'una base de lípits (BAFL) i fent recalcament en que el seu metabolisme no deu ser descuidat.[13]

Estos composts s'eliminen parcialment durant el tractament de les aigües residuals, pero el problema és la seua acumulació en fancs de les plantes depuradores, que seran amprats com a abonament en els camps, podent contaminar aigües superficials i aliments.[12]

Existix informació sobre la monitorisació d'estos composts en el mig ambient pero la via d'eliminació s'ha estudiat molt poc, podria ser la fotodegradació.[12]

Los almizcles policíclicos son los que se producen en mayor cantidad en las industrias y també tienen un carácter lipófilo elevado, por lo que se detectan mayoritariamente en el medioambiente y principalmente en los lodos de aguas residuales. Un estudio realizado sobre almizcles policíclicos en aguas residuales indica la posibilidad de efectos adversos en los organismes estudiados (larvas y mejillón de agua dulce) después de una larga exposició a almizcles sintéticos.[14]

Dos informes sobre galoxide i tonalide conclouen que no existix risc significatiu per a la salut humana, l'exposició per distintes vies d'estos dos composts. Pero el Comité científic sobre productes cosmètics i productes no alimentaris afirma que no es pot incorporar més d'un 12% de tonalide en les fragàncies. La reducció d'estos composts en el mig ambient es podria conseguir per mig de degradació fotoquímica.[12]

La mayoría de estudios sobre impactos en la salud se realizan con xileno de almizcle y cetona de almizcle. Ambos poseen actividad estrogénica in vitro, aunque el xileno de almizcle muestra una afinidad tres veces mayor por el receptor de estrógenos, además aumenta su potencia al metabolizarse, mientras que la cetona de almizcle al metabolizar pierde la actividad. Los almizcles policíclicos son moduladores selectivos del receptor estrogénico e inducen tanto actividades estrogénicas (dosis altas) como antiestrogénicas (dosis menores).

Un estudio en humanos ha mostrado una importante relació entre los niveles de xileno de almizcle y cetona de almizcle en sangre y algunos problemas hormonales y ginecológicos en mujeres, lo que sugiere que estos almizcles causan toxicidad reproductiva y endocrina en humanos.[15]

En un est udio en rates de toxicitat/carcinogenesicidad del xileno d'almesc els resultats varen demostrar que és carcinógeno en rates en administracions de 80 semanes (llarc determini).[16] No es pot catalogar al xileno d'almesc com carcinógeno en humans pero sí en animals de laboratori, per lo que pertany a la categoria 3; i està classificat com a compost molt tòxic per als organismes aquàtics segons la Comissió Europea. Almesc cetona té una estructura molt similar per lo que es classifica de la mateixa manera, encara que no es varen realisar estudis sobre el seu carcinogenicidad.[12]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «ALMIZCLE» (en es). Etimologías de Chile - Diccionario que explica el origen de las palabras. Consultat el 2022-12-10.
  3. ↑ Terrero y Pando, Estevan. Diccionario Castellano con las voces de ciencias y artes y sus ..., Volumen 2 (en castellano), p. 641. Consultat el 12 de enero de 2022.
  4. ↑ Plantilla:OEtymD
  5. ↑ «Merriam-Webster's Online Dictionary: musk» (en en). Merriam-Webster.
  6. ↑ Chantraine, Pierre (1990). Dictionnaire étymologique de la langue grecque, Klincksieck, p. 715. ISBN 2-252-03277-4.
  7. ↑ Enciclopedia Alfabético Temática Invicta, pág. 188.[1]
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «Artículos útiles». centrodeartigos.com. Consultat el 22 de octubre de 2014.
  9. ↑ Doney, Catherine N. (Febrero 2004). Legado Químico Contaminación en la infancia, p. 20. Consultat el 4 de febrer de 2023.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 [Juan Pablo Lamas Castro. Determinación de fragàncias, conservantes, y otros aditivos regulados en productos de uso cotidiano y atmósferas interiores [Tesis Doctoral]Santiago de Compostela: Universidad de Santiago de Compostela; 2011]
  11. ↑ 11,0 11,1 [Schifter, Isaac. La huella invisible: Humos, pólvos y perfumes. Primera edición. México: FONDO DE CULTURA ECONOMICA (MEXICO); 2009]
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 [Sánchez Prado, Lucía. Estudio de la fotodegradación de compuestos orgánicos mediante microextración en fase sólida, cromatografía de gases y espectrometría de masas. [Tesis Doctoral]. Santiago de Compostela: Universidad de Santiago de Compostela; 2007]
  13. ↑ [R. Gatermann, S. Biselli, H. Hühnerfuss, G. G. Rimkus, M. Hecker, L. Karbe. Part 1: Species-Dependent Bioaccumulation of Polycyclic and Nitro Musk Fragrances in Freshwater Fish and Mussels. Synthetic Musks in the Environment [Revista en internet] Mayo 2002. [acceso 12 de novembre de 2014]; (42): 4 [437-466] Disponible en: http://link.springer.com/journal/244]
  14. ↑ [M. P. Gooding, T. J. Newton, M. R. Bartsch, K. C. Hornbuckle. Toxicity of Synthetic Musks to Early Life Stages of the Freshwater Mussel Lampsilis cardium. Archives of Environmental Contamination and Toxicology [Revista en internet] Noviembre 2006 [acceso 12 de novembre de 2014]; (51):4 [549-558] Disponible en: http://link.springer.com/article/10.1007%2Fs00244-005-0223-4]
  15. ↑ [Catherine N. Doney, PhD. Legado Químico Contaminación en la infancia Febrero 2004; 1:49-50]
  16. ↑ [Maekawa∗, Y. Matsushima∗, H. Onodera∗, M. Shibutani∗, H. Ogasawara∗, Y. Kodama†, Y. Kurokawa†, Y. Hayashi. Long-term toxicity/carcinogenicity of musk xylol in B6C3F1 mice. Food and Chemical Toxicology. [Revista en internet] 1990 [acceso 12 de novembre de 2014]; (28):4 [581-586] Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/2242833]

Enllaços externs