Harry Potter
Harry Potter és una série de novelas fantàstiques escrita per l'autora britànica J. K. Rowling, en la que es descriuen les aventures del jove aprenent de màgia i fetilleria Harry Potter i els seus amics Hermione Granger i Ron Weasley, durant els anys que passen en el Colege Hogwarts de Màgia i Fetilleria. L'argument se centra en la lluita entre Harry Potter i el malvat mac Lord Voldemort, qui va assessinar als pares de Harry en el seu afany de conquistar el món màgic.
Des del llançament de la primera novela, Harry Potter i la pedra filosofal, en 1997, la série va conseguir una immensa popularitat, crítiques favorables i èxit comercial al voltant del món.[1] Fins a febrer de 2023, Harry Potter ha venut més de 600 millons de còpies en tot lo món, lo que els convertix en la série de llibres més venuda de l'història.[2] Per a juliol de 2013 s'havien venut entre 400 i 450 millons d'eixemplars dels sèt llibres,[3] que els ubiquen com la segona série de llibres més venuda de l'història i els quals han segut traduïts a més de 65 idiomes,[4] entre els que s'inclouen el llatí i el grec antic. El sèptim i últim llibre, Harry Potter i les relíquies de la Mort, va ser llançat mundialment en anglés el 21 de juliol de 2007,[5] mentres que en espanyol es va publicar el 21 de febrer de 2008.[6]
L'èxit de les noveles ha fet de la marca Harry Potter una de les més exitoses del món, en un valor de 15 000 millons de dólars,[7] i a Rowling la primera escritora de l'història en alcançar els 1 000 millons de dólars en concepte de guanys gràcies al seu treball. En 2005, va ser la novena persona en l'ingrés anual més alt del món.[8]
En 1999, la productora de cine Warner Bros. va adquirir els drets per a adaptar els sèt llibres a una série de películes. L'última d'elles, Harry Potter i les relíquies de la Mort: partix 2, es va estrenar el 15 de juliol de 2011 i en huit películes realisades la série es va convertir en una de les franquícies més exitoses del cine en concepte de recaptació en taquilla.[9]
Sinopsis
[editar | editar còdic]Resum de l'argument
[editar | editar còdic]El història comença en la celebració del món màgic. Durant molts anys, els macs havien vixcut aterrorizados pel malvat mac Lord Voldemort. La nit del 31 d'octubre, va matar a Lily i James Potter. No obstant, quan va intentar matar al seu fill d'un any, Harry, la maldicció assessina Avada Kedavra es torna sobre sí mateixa gràcies al sacrifici de la seua mare. El cos de Voldemort resulta destruït, pero ell sobreviu: es convertix en alguna cosa més sotil que un fantasma, segons les seues pròpies paraules, que no està ni mort ni viu. Per la seua banda, a Harry solament li queda una cicatriu en forma de raig en la front, que és l'únic remanente físic de la maldicció de Voldemort. Aparte de la cicatriu, a Harry li queda una estranya conexió cerebral en Voldemort, la qual fa que Harry puga sentir les emocions de Voldemort i parle parsel, l'idioma de les serps. Harry és l'únic supervivent de la maldicció assessina, i a raïl de la misteriosa derrota de Voldemort, el món màgic escomença a cridar-ho com «el chiquet que va sobreviure».
El 2 de novembre, Rubeus Hagrid, un semi-jagant, deixa a Harry en els únics parents que li queden, els seus cruels tios els Dursley. Estos són el seu tio Vernon, la seua tia Petunia i Dudley, el seu primer malcriado. Ells li oculten el fet de que és un mac i li diuen que els seus pares han mort en un accident de coche. A Harry li castiguen severament despuix de qualsevol comportament estrany. No obstant, la vespra del seu undècim natalici, Harry té el seu primer contacte en el món màgic quan rep cartes del Colege Hogwarts de Màgia i Fetilleria, les quals eren entregades per lechuzas, encara que el seu tio impedix que puga llegir-les. Ya en el seu natalici, Hagrid apareix i li diu a Harry que existix un món màgic, i, ya que ell és un mac, ha segut invitat a assistir al colege Hogwarts de Màgia i Fetilleria.
Univers Harry Potter (Hogwarts)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Univers de Harry Potter.
Al contrari que en noveles com les de Les Cròniques de Narnia, en les que es tracta un univers alternatiu, o El Senyor dels Anells, a on la «Terra Mija» es tracta d'un passat fictici, el món màgic de les noveles de Harry Potter és un univers paralel al nostre i conté diversos elements màgics anàlecs a coses del món no màgic o muggle. Este univers màgic té una organisació política per a cada Estat; en el cas del Regne Unit, a on es desenrolla la major part de l'acció, la màxima institució és el Ministeri de Màgia. Existix un «Estatut Internacional del Secret» que obliga a tots els macs i bruixes del món a mantindre en secret per als muggles l'existència del món màgic.
La capacitat de fer màgia, segons les noveles, és innata més que depresa, encara que els jóvens macs deuen assistir a escoles en la finalitat de dominar-la i controlar-la. Esta capacitat és totalment hereditària, encara que existixquen macs fills de muggles (o «sanc bruta» de forma despectiva) puix estos sempre varen deure tindre un ascendent mac; també és possible que existixquen fills de macs sense alguna capacitat màgica. A estos últims li'ls crida vulgarment, «squibs». Els macs tenen un desenrollat sistema social, en la seua pròpia moneda, sanitat i una complexa ret de transports i comunicacions.
Dins del món màgic, coexistixen en els macs atres criatures que també són mantingudes en secret i fòra de contacte en els muggles. Entre elles es troben dragons, fantasmes, unicorns, sirenes, centauros i atres inventades o adaptades per l'autora com els dementores o els elfos domèstics.
Cronologia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Successos i cronologia de Harry Potter.
Els llibres eviten ubicar el història en algun any en particular, no obstant hi ha un parell de referències que permeten establir una llínea de temps en anys reals. La primera es dona en la segona novela, Harry Potter i la cambra secreta, en la que el fantasma Nick Casi Decapitat celebra el 500.º aniversari de la seua mort, que va ocórrer el 31 d'octubre de 1492, per lo tant, el llibre s'ubica en el cicle lectiu de 1992 a 1993. Esta cronologia es reitera en Harry Potter i les relíquies de la Mort, quan s'indica que la mort de James i Lily Potter va ocórrer el 31 d'octubre de 1981. Estes senyes permeten deduir que l'argument de l'història transcorre des de 1981, quan Dumbledore entrega a Harry als seus tios al començ de La pedra filosofal, fins a 1998, al final de Les relíquies de la Mort.
Noveles
[editar | editar còdic]Harry Potter i la pedra filosofal
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Harry Potter i la pedra filosofal.
Harry Potter i la pedra filosofal (Harry Potter and the Philosopher's Stone) és el primer llibre de la série, va ser publicat en Regne Unit el 26 de juny de 1997 i en espanyol en març de 1999.[10] Es tracta d'un dels llibres més venuts de l'història, les estimacions de les seues vendes mundials superen els 400 millons de còpies. En la primavera de 2007, una primera edició firmada per Rowling va ser subastada en Londres per 27 876 lliures esterlines.[11]
En esta primera obra s'introduïxen la majoria dels personages principals de la série, aixina com molts dels llocs a on es desenrollarà l'acció. Es narren els primers passos de Harry en el món de la màgia, aixina com el seu primer enfrontament en Voldemort, qui en la seua busca de l'immortalitat vol obtindre el poder de la pedra filosofal i posseïx al professor de defensa contra les arts obscures, Quirinus Quirrell.
Harry Potter i la cambra secreta
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Harry Potter i la cambra secreta.
Harry Potter i la cambra secreta (Harry Potter and the Chamber of Secrets) va ser publicat originalment el 2 de juliol de 1998, i en espanyol en octubre de 1999.[10] Molts dels elements del primer esbós d'este llibre varen ser eliminats tant per la seua autora com per l'editor. Ademés, el llibre té una important relació temàtica en el sext llibre. Molta de l'informació que anava a ser revelada en este tom va ser desplaçada a la sexta entrega. Com a conseqüència d'açò, molts dels elements que apareixen en una forma quotidiana en La cambra secreta apareixen novament en El misteri del príncip en la seua verdadera rellevància.[12]
El llibre relata el segon any de Harry en Hogwarts. Un dia un elfo domèstic cridat Dobby va a casa de Harry per a avisar-li de que Hogwarts corre un greu perill. Més tarde el seu amic Ron, li arreplegarà en un coche volador i aixina escomença el seu curs en Hogwarts durant el qual apareixen mensages en les parets dels passadiços de l'escola que advertixen que la Cambra dels Secrets ha segut oberta, seguits d'una série d'atacs a alumnes que no provenen de famílies en sanc màgica. En esta entrega introduïxen la figura del elfo domèstic i personages rellevants per al restant de la série, com Lucius Malfoy, Ginny Weasley i Arthur Weasley, ademés de revelar una miqueta més del passat de Voldemort a través del seu diari personal.
Harry Potter i el presoner de Azkaban
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Harry Potter i el presoner de Azkaban.
Harry Potter i el presoner de Azkaban (Harry Potter and the Prisoner of Azkaban) va ser publicat en anglés el 8 de juliol de 1999, mentres que en espanyol ho va fer en abril de 2000.[10] Est va ser el llibre que més ràpit va escriure Rowling, puix ho va terminar en tan sol un any despuix de començar a escriure-ho. Va ser ademés acreedor del Premie Costa i del Premi Bram Stoker, entre uns atres, que ho ubiquen com un dels llibres fantàstics més laureados dels últims anys.[13]
En esta oportunitat s'introduïxen la figura del dementor un no ser que absorbix l'alegria de les persones. J. k. Rowling es base en la depressió per a crear als dementores. Els personages Remus Lupin, el tímit i adorable licantrópo i Sirius Black, el temerari padrí de Harry, qui a l'inici de la novela escapa de la presó d'Azkaban ademés de desenrollar el història dels pares de Harry. És l'únic llibre de la série en el que no apareix Voldemort.
Harry Potter i el cáliz de fòc
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Harry Potter i el cáliz de fòc.
Harry Potter i el cáliz de fòc (Harry Potter and the Goblet of Fire) va ser publicat en anglés el 8 de juliol de 2000 i en espanyol en març de 2001.[10] El tamany del llibre va incrementar considerablement respecte als primers tres, una idea de la que Rowling estava al tant des de la concepció de la novela. El títul va travessar diverses modificacions, entre les quals es varen incloure Harry Potter i el Torneig Doomspeell, Harry Potter i el Torneig dels tres macs, fins que l'autora es va inclinar per El cáliz de fòc puix recordava al concepte de la «copa del destí», que d'acort a ella era el tema del llibre.[14] La novela va ser guanyadora del Premi Hugo a la millor novela en 2001.[15]
En esta ocasió, es narra el quart any de Harry en Hogwarts i el misteri que rodeja l'ingrés involuntari del seu nom en el Torneig dels Tres Macs, en el qual és obligat a competir junt a atres tres participants. El història explora més a fondo el món màgic i termina en el resorgiment de lord Voldemort. Previ a la publicació del llibre, es va generar molta controvèrsia i anticipació davant l'anunci de l'autora de que un personage moriria. En este llibre Harry i els seus companyers passen de chiquets a adolescents i s'escomencen a interessar per les chiques. L'ambient de que l'amor esta en l'aire aumenta quan un montó de chiques exòtiques apleguen a Hogwarts per al torneig dels tres macs.
Harry Potter i l'Orde del Fénix
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Harry Potter i l'Orde del Fénix.
Harry Potter i l'Orde del Fénix (Harry Potter and the Order of the Phoenix) és en casi 900 pàgines en la seua edició anglesa[16] el llibre més llarc de la série, un fet que la pròpia autora considera un defecte.[17] Va ser publicat mundialment en anglés el 21 de juny de 2003, i en espanyol el 21 de febrer de 2004.[18] L'edició en espanyol a càrrec de Salamandra va constar de tres versions: una para Espanya, una atra per al con sur i una atra para Colòmbia, Mèxic i Estats Units. Esta distinció es va fer per a respectar algunes particularitats del llenguage regional.[18] La seua tirada inicial en espanyol va ser d'1 100 000 còpies.[18]
En el quint llibre, Harry Potter deu enfrontar-se tant a un Voldemort resorgit com al restant del món màgic que es nega a creure que açò és cert, escomençant pel Ministeri de Màgia. Est nomena a Dolores Umbridge com la nova directora de Hogwarts, que junt en Lluna Lovegood i Bellatrix Lestrange són els tres personages més destacats que s'introduïxen en esta entrega. Per un atre costat, es revela una important profecia que concernix a Harry i a Voldemort.
Harry Potter i el misteri del príncip
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Harry Potter i el misteri del príncip.
Harry Potter i el misteri del príncip (Harry Potter and the Half-Blood Prince) va ser publicat en anglés el 16 de juliol de 2005 i va ser presentat per Rowling en una roda de prensa reservada solament a chiquets entre 8 i 16 anys.[19] Per la seua banda, en espanyol va ser publicat el 23 de febrer de 2006, en una tirada inicial d'un milló d'eixemplars.[20] Casi un any abans de la seua publicació original, Rowling havia manifestat en el seu lloc web oficial la seua voluntat de matar a un atre personage,[21] per lo que es varen succeir una série d'apostes no oficials en les que es varen barallar les possibilitats.[22]
En esta sexta entrega, Harry es topa en un antic llibre de text de pocions ple d'anotacions i recomanacions firmades pel misteriós príncip mestizo. Al mateix temps, rep classes particulars pel propi director del colege, Albus Dumbledore, que li fa conéixer moments del passat de Voldemort, per a aixina ensenyar-li lo que són els horrocruxés, objectes elementals per a conseguir la seua victòria. Al final del llibre, el professor Severus Snape, la llealtat del qual va estar en dubte durant tota la série, assessina a Dumbledore. La frase Snape kills Dumbledore (Snape mata a Dumbledore) es va convertir en un fenomen d'internet que va impulsar tot tipo de videos i gràfics.[23]
Harry Potter i les relíquies de la Mort
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Harry Potter i les relíquies de la Mort.
La sèptima novela, Harry Potter i les relíquies de la Mort (Harry Potter and the Deathly Hallows), va ser publicada en anglés el 21 de juliol de 2007, tancant la série que va durar una década. En espanyol va ser publicat el 21 de febrer de 2008, en una tirada inicial d'un milló i mig d'eixemplars.[24] El llibre va batre récorts de venda, en més d'11 millons de còpies venudes en les seues primeres 48 hores, solament en el Regne Unit i Estats Units. La marca anterior la tenia El misteri del príncip.[25]
Esta última novela narra els acontenyiments que seguixen directament a la mort de Dumbledore, en els que Voldemort finalisa el seu ascens al poder i conseguix dominar el Ministeri de Màgia. Harry i els seus amics decidixen no assistir al seu últim any en Hogwarts, per a eixir en la busca dels horrocruxés restants. Finalment, es porta a terme la batalla de Hogwarts, entre l'Orde del Fénix, alumnes i professors del colege, per un costat, i Voldemort i els Mortífagos, per l'atre. en esta novela mor Fred Weasley, Remus Lupin, Tonks i per últim pero no menys important Severus Snape. La novela finalisa en un epílec que conta el futur dels personages supervivents
19 anys despuix de l'enfrontament, mostrant que cada u d'ells ha format les seues vides.
El 23 d'octubre de 2015, J. K. Rowling va anunciar una octava part de la saga.
Atres publicacions
[editar | editar còdic]Adicionalment, Rowling va escriure sis llibres secundaris que s'ubiquen dins de l'univers argumental de les huit noveles principals. Tots es varen escriure en un caràcter benèfic, ya que les seues recaptació varen ser donadas a les entitats Comic Relief[26] i The Children's Voice.[27]
Animals fantàstics i on trobar-los
[editar | editar còdic]Animals fantàstics i on trobar-los (en anglés, Fantastic Beasts and Where to Find Them) és un llibre de text usat pels estudiants d'Hogwarts, escrit en la ficció per Newt Scamander, un afamado mac biòlec. Descriu i analisa les distintes criatures màgiques que habiten en el món. Va ser publicat el 5 de març de 2001,[26] en un disseny que representa a la còpia usada per Harry Potter en El presoner de Azkaban. Inclou ademés algunes notes al marge fetes supostament pels tres protagonistes. El 12 de setembre de 2013 Warner Bros. va anunciar que s'estava preparant una película basada en este llibre en el guion de J. K. Rowling. El 15 d'octubre de 2014 es va fer oficial que l'actor Eddie Redmayne encarnaria el paper principal de la película. Warner Bros va anunciar que Animals fantàstics i on trobar-los seria una pentalogia que s'estrenaria en 2016, 2018, 2020, 2022 i 2024.
Quidditch a través dels temps
[editar | editar còdic]Quidditch a través dels temps (en anglés, Quidditch Through the Ages) va ser publicat en forma conjunta en l'anterior, i va perseguir els mateixos fins benèfics. En este cas, es tracta d'un manual sobre les regles i el història del quidditch, el deport més popular entre els macs. Encara que en la série apareix com un regal de Nadal de Hermione a Harry, el llibre està dissenyat com un eixemplar de la biblioteca de Hogwarts, en un aspecte alguna cosa ajado i en un adhesiu que detalla els alumnes que han solicitat el seu préstam anteriorment.
Els contes de Beedle el Bart
[editar | editar còdic]Per la seua banda, Els contes de Beedle el Bart (The Tals of Beedle the Bard) va ser escrit a finals de 2007 com una «despedida de la série» per part de l'autora.[27] Solament es varen fer sèt còpies manuscrites i ilustrades per Rowling, de les quals sis varen ser regalades i una va ser subastada en Londres. La subasta es va portar a terme en la casa Sotheby's de la ciutat, i el llibre va ser comprat per Amazon.com per un preu d'1 950 000 lliures esterlines.[28] Totes les còpies, de 157 pàgines, estan forrades en cuiro marroquí en ornaments d'argent i incrustacions de pedres semi precioses.[28]
Segons la série, Beedle el Bart és al fictici món màgic, lo que els germans Grimm o Hans Christian Andersen són al món real. Els seus contes són coneguts popularment entre els chiquets macs com lo són Cenicienta o Blancanieves entre els muggles. Una recopilació d'estes històries, escrita en runas antigues, apareix en l'últim llibre de l'heptalogia com una herència d'Albus Dumbledore a Hermione Granger i té un paper fonamental en el desenroll de l'argument.
Hogwarts: una guia incompleta i poc fiable
[editar | editar còdic]Hogwarts: una guia incompleta i poc fiable (Hogwarts: An Incomplete and Unreliable Guide) és part de la colecció Pottermore Presenta, publicat el 6 de setembre de 2016. El llibre escrit per J.K. Rowling profundisa en senyes i història de llocs i objectes mencionats en la saga.
Històries breus de Hogwarts: Poder, política i poltergeists pesats
[editar | editar còdic]Històries breus de Hogwarts: Agallas, adversitat i aficions arriscades
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Harry Potter|20px|Vore el portal sobre Harry Potter]] Portal:Harry Potter. Contingut relacionat en Harry Potter.
- Anex:Personages de Harry Potter
- Anex:Successos i cronologia de Harry Potter
- Anex:Llocs ficticis en Harry Potter
- Anex:Pocions en Harry Potter
- Anex:Màgia en Harry Potter
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Potter's plau in the literary cànon». BBC. Consultat el 15 d'octubre de 2007.
- ↑ «Scholastic Marks 25 Year Anniversary of The Publication of J.K. Rowling's Harry Potter and the Sorcerer's Stone». Scholastic. Consultat el 2024-11-23.
- ↑ TIME staff. «[1]», Clave. Consultat el 3 d'abril de 2015.
- ↑ Alyssa Braithwaite. «What now for Harry Potter fans?». Archivat des d'el original, el 30 de decembre de 2012. Consultat el 21 de juliol de 2007.
- ↑ J. K. Rowling.Consultat el 26 de juny de 2007.
- ↑ «L'últim Harry Potter es publicarà en castellà el 21 de febrer». 20minuts.com. Consultat el 5 de decembre de 2007.
- ↑ Business Week (ed.): «Harry Potter, the $15 billion man» (en anglés). Archivat des d'el original, el 14 de giner de 2008. Consultat el 2 de febrer de 2008.
- ↑ «Spielberg tops stars' income list». BBC NEWS&#;fechaacceso=9 de decembre de 2007.
- ↑ «Harry Potter and the Deathly Hallows: Part 2» (en anglés). IMDb. Consultat el 3 d'abril de 2015.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Data de publicació de la primera edició que apareix en els llibres de l'Editorial Salamandra.
- ↑ Hillel Italie. The Denver Post (ed.): «Potter ixes smoke all records» (en anglés). Consultat el 17 de decembre de 2007.
- ↑ JK Rowling. JKRowling.com (ed.): «Title of Book Six: The Truth». Archivat des d'el original, el 28 de decembre de 2007. Consultat el 18 de decembre de 2007.
- ↑ «Honor roll:Fantasy books». Award Annals. Consultat el 15 d'agost de 2007.
- ↑ «Rowling Thunder». Entertainment Weekly. Archivat des d'el original, el 2 de juny de 2013. Consultat el 28 de novembre de 2011.
- ↑ «2001 Hugo Awards». World Science Fiction Society. Archivat des d'el original, el 7 de maig de 2011. Consultat el 27 de març de 2011.
- ↑ Leandro Pérez Miguel. El Món (ed.): «"Encara que estiga en anglés, en un bon diccionari no passa res"». Consultat el 20 de decembre de 2007.
- ↑ «Harry Potter: The final chapter». MSNBC.com. Consultat el 20 de decembre de 2007.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 El Món (ed.): «L'edició espanyola de 'Harry Potter i l'Orde del Fénix' es publicarà el 21 de febrer». Consultat el 20 de decembre de 2007.
- ↑ «JK Rowling presentarà la sexta entrega de Harry Potter en una roda de prensa reservada solament als chiquets». elmundo.és. Consultat el 30 de decembre de 2007.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «snape kills dumbledore». ytmnd.com. Archivat des d'el original, el 16 de decembre de 2008. Consultat el 30 de decembre de 2007.
- ↑ «L'últim Harry Potter es publicarà en castellà el 21 de febrer». 20minuts.és. Consultat el 30 de decembre de 2007.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ 26,0 26,1 «Potter magic helps charity». BBCnews.co.uk. Consultat el 17 de decembre de 2007.
- ↑ 27,0 27,1 «'Harry Potter' offshoot unveiled». CNN. Consultat el 17 de decembre de 2007.
- ↑ 28,0 28,1 «Amazon.com to J.K. Rowling: Thank You». Amazon.com. Archivat des d'el original, el 18 de decembre de 2008. Consultat el 17 de decembre de 2007.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Harry Potter» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.