Anar al contingut

Els contes de Beedle el Bart

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els contes de Beedle el Bart (títul original en anglés: The Tals of Beedle the Bard) és un llibre de relats per a chiquets escrit per l'autora britànica J. K. Rowling. Va ser mencionat per primera volta en el sèptim llibre del cicle novelístic Harry Potter i, per mig del recurs de la metaficció,[1] l'autora ho va fer passar per un llibre real que hauria segut escrit en el XV per Beedle, reconegut autor en la lliteratura dels macs que hauria vixcut en Yorkshire.[2][3]

El llibre va ser escrit per Rowling despuix de la publicació de Les relíquies de la Mort; l'autora no va idear este llibre en l'objectiu de publicar-ho sino que va produir una edició llimitada de solament sèt còpies fetes a mà.[4] Els volums varen contar en ilustracions realisades per la mateixa autora i un d'ells es va oferir en una subasta en l'any 2007, sent adquirit pel lloc web Amazon.com.[5][6] El portal de vendes on-line va pagar 1,95 millons de lliures esterlines (3,98 millons de dólars) per l'eixemplar, convertint-se d'eixe modo en el manuscrit lliterari modern que major cotisació ha conseguit en una subasta. Els diners recaptats es va destinar a la campanya de caritat The Children's Voice, que presidix Rowling junt en Emma Nicholson, baronesa de Winterbourne.[7]


Donada la creixent demanda per conéixer el text dels seguidors de la saga Harry Potter, l'autora va acceptar publicar la colecció de contes el 4 de decembre de 2008 a nivell mundial. Lo recaptat es va destinar a l'organisació Children's High Level Group.[8][9]

L'obra dins de l'obra

«A la senyoreta Hermione Jean Granger li deixe la meua còpia de (título original en inglés: , en l'esperança de que ho trobe divertit i instructivo.»
—Albus Dumbledore.[10]

En el marc de la ficció, el llibre de Beedle va aparéixer per primera volta en l'última novela de la saga —Harry Potter i les relíquies de la Mort—, quan es va revelar el testament d'Albus Dumbledore.[11] Segons el document, el exdirector del colege Hogwarts va deixar en herència una série d'objectes a Harry Potter, Ron Weasley i Hermione Granger, entre els quals es trobava un eixemplar de Els contes de Beedle el bart, que va ser llegat a Hermione Granger.[12] L'eixemplar era la còpia d'una edició original del text, escrit en runas antigues.[13] És descrit com un llibre d'aspecte vell, en la coberta tacada i a punt de desapegar-se. El títul del llibre estava escrit en la coberta en el sistema rúnic.[12]

El símbol de les relíquies de la Mort, objectes aludits en Els contes de Beedle el Bart

Ni Harry ni Hermione havien sentit parlar anteriorment sobre el llibre en qüestió, degut a que abdós havien segut criats en llars muggles, i no havien tingut contacte en el folclore i la lliteratura de la comunitat màgica.[14] Ron, fill de bruixos, va mencionar que els contes escrits per Beedle eren extremadament populars entre els chiquets macs i que segurament tots havien escoltat algun d'eixos relats encara que no fora més que en una atra versió o refundició dels mateixos. Es va comparar la popularitat de l'antologia de relats en la de contes com «Blancanieves i els sèt enanito» o «Cenicienta» entre els no macs.[14]

A lo llarc de la novela, Hermione va ser completant la traducció de l'eixemplar. Este li va ser llegat per Dumbledore en un objectiu específic: ajudar al trio d'amics en el seu viage al voltant del país buscant els horrocruxés de lord Voldemort. Un dels contes de l'antologia («La faula dels tres germans») contenia un relat distorsionat sobre l'orige de les relíquies de la Mort,[15] tres misteriosos objectes en poders inusitados. Quan els amics varen acodir a Xenophilius Lovegood, est els va ajudar a interpretar la faula i a reconéixer quins eren els tres poderosos artefactes. L'objectiu de Dumbledore era posar-los al tant de l'existència de dites relíquies pero també del seu caràcter ambivalent com a armes de doble tall.[16][17]

L'autor

S'han senyalat paralelismes entre Beedle el bart i els germans Grimm.

En el marc fictici de l'univers Harry Potter, Beedle va ser un escritor que va viure durant el XV de l'era cristiana en la regió de Yorkshire.[18] Rowling caracterisa a Beedle com un amant dels muggles, lo que contrasta en l'época en que va viure –un periodo històric caracterisat per persecucions i caceres de bruixos– i també com un feministe. No obstant, esta última idea ha segut qüestionada pel caràcter anacrònic d'eixe concepte aplicat al XV.[19]

El Dr. Graeme Davis va buscar justificacions per al nom de l'escritor ya que el mateix no és un nom de pila en llengua anglesa; Davis va trobar dos possibles explicacions: per un costat, el nom del bart podria ser una alusió de Rowling al croniste Beda, un monge benedictino de Northumbria al que es considera com el pare de l'historiografia anglesa. Beda va viure entre els sigles VII i VIII d. C. i es va dedicar a recopilar poesia popular aixina com a redactar cròniques vàries sobre els pobles del territori. Per un atre costat, Davis va senyalar que Beedle era un llinage comú en el comtat de Yorkshire, lloc a on supostament va viure el bart fictici.[18]

Davis també va indicar diverses fonts d'inspiració que varen poder haver influït en J. K. Rowling en crear al personage de Beedle i els seus relats. Per a escomençar, l'estudiós va advertir que l'escritora havia vixcut en la frontera d'Anglaterra i Gales,[18] una regió prolífica en barts com Taliesin durant l'Edat Mija, per lo que hauria estat en contacte en les tradicions poètiques de la regió. Els barts galeses s'encarregaven de preservar relats i cançons de la tradició oral i transmetre'ls a la seua audiència;[20] ademés, els barts formaven part de l'estructura social, posseïen diferents rancs i ensajaven per a realisar el seu treball com a narradors.

Segons Davis, en el personage creat per Rowling poden percebre's els ecos de molts narradors reals de històries afins a les de Beedle, com ser Jean de la Fontaine, Ludovico Ariosto, Esopo o Boccaccio.[20] El problema entorn a la figura de Beedle és l'absència d'informació sobre l'autoria dels relats, puix Els contes de Beedle el bart no aclarixen si el narrador va recopilar relats de acervo popular o si estos varen ser productes de la seua creació. En el primer cas, hi hauria una analogia entre Beedle i els filòlecs romàntics Wilhem i Jacob Grimm,[20] els qui es varen encarregar de recopilar contes populars que en el seu moment havien segut relatats per barts itinerants. En el segon, el parangón de Beedle seria l'escritor danés Hans Christian Andersen, les històries del qual mostren grans influències folklòriques pero eren, en definitiva, de la seua pròpia autoria.[21]

Argument

Les diferents històries arreplegades en este volum mostren una galeria de personages, tipos i arquetips comunes en el món dels macs creat per J. K. Rowling. Cada narració hauria segut escrita per Beedle en el XV en fins didàctics.[14]

El mac i el cace saltarín

Narra les vicissituts d'un bruix que hereta un vell caldero del seu pare. Aquell havia segut un mac amable i respectat pels seus veïns muggles que usualment li demanaven ajuda per a solucionar els seus problemes. Pero el fill és tot lo contrari al seu pare i es nega a usar la seua màgia en benefici del seu pròxim, per lo que el caldero màgic —que conta en un peu de metal— comença a acossar-ho fins que ho fa arrepenedir-se.[22]

La font de la bona fortuna

Tracta sobre tres bruixes —Asha, Altheda i Amata— que, junt a un cavaller en desgràcia —Sir Desgràcia—, s'embarquen en l'empresa d'aplegar fins a una font emplaçada en un jardí encantat. Les aigües de dita font, segons es creu, tenen el poder de concedir desijos a qui es banye en elles. Les tres dònes enfronten una série de proves pero finalment decidixen cedir el seu dret a usar les aigües al cavaller que les ha ajudat.[23]

El cor pelut del bruix

Un mac (Warlock, en l'original) decidix inmunizarse de la debilitat que l'amor representa per a ell. En conseqüència, el bruix realisa un poderós acte de màgia negra i s'extirpa el seu propi cor, el qual manté en un profunt calabós del seu castell. Un temps despuix, el mac decidix casar-se i corteja a una jove chicona nouvinguda a la regió. Abdós terminen descendint a les masmorres i el cor del bruix —ara pelut i marchito — força al seu amo a tractar d'arrancar-li el seu a la jove i esta mor. Al final el bruix se suïcida en una daga.

Babbitty Rabbitty i el seu cep carcajeante

En este conte, un rei muggle mana perseguir a tots els macs del regne en l'objectiu de convertir-se en l'únic capaç de realisar proea màgiques en la seua terra. Llavors, convoca a un mac per a que li ensenye les arts màgiques i un charrador apareix per a instruir-ho. No obstant, el rei es exaspera davant la falta de progrés i demanda poder realisar màgia davant la cort. El charrador, desesperat, exigix a Babbitty que use la seua vareta per a realisar alguns trucs fent-los passar com a obra del monarca pero quan este intenta reanimar a un gos mort sense conseguir-ho, el rei, el fals mac i la guàrdia real es llancen en persecució de la vella lavandera. Esta desapareix i tots creuen que s'ha convertit en un vell arbre el qual tallen en l'esperança d'acabar en la bruixa. No obstant, Babbitty (qui resulta ser una animaga) es transforma en conill i s'amaga en el tocón per a esglayar al rei. Est termina abolint les proclames de persecució contra els macs i alça una estàtua en honor a la bruixa.[24]

La faula dels tres germans

Inspirada en «El conte del bulero», contingut en l'obra de Geoffrey Chaucer Els contes de Canterbury, conta el història de tres germans que passen un riu a la vespradeta utilisant màgia per a crear un pont. Quan estan passant, es troben en la Mort qui, molt sorpresa perque la varen burlar, els oferix un regal a cada u. El germà major pregunta per la vareta més poderosa del món, llavors la Mort talla una branca d'un saüc que tenia arrere i li dona una vareta de saüc qui despuix es va fer molt fort el germà major que va ser barallant dient que tenia la vareta més poderosa fins que un dia una persona ho va matar mentres dormia i la Mort es va cobrar al primer germà. El germà mijà va preguntar per l'habilitat de resucitar a les persones, per lo que la Mort li va donar una pedra que podria resucitar a les persones que més amava. Llavors la va usar per a reviure al seu amant qui s'havia mort, pero la seua visió d'ella com un ser parcialment viu i trist per estar de nou en el món dels mortals, va fer que es tornara loco i es llevara la vida. La Mort es va cobrar al segon germà. El germà menor va ser més inteligent que els demés; va preguntar per la forma de fer que la Mort no ho seguira, per lo que esta va tallar una part del seu mant i li'l va entregar enujada. Llavors el germà menor va viure per molt temps fins que li va entregar la capa d'invisibilitat al seu fill. Content en la vida que havia dut, saluda a la Mort com a una vella amiga i igual.

Anàlisis

Estructura

Els relats de Beedle funcionen de la mateixa manera en el món fictici de Rowling que en el món real.

Els relats que conté la colecció de contes no estan units per algun tipo de marc o cornice narrativa com en el cas de Les mil i una nits, Els contes de Canterbury de Chaucer o el Decamerón de Boccaccio, atres famosos llibres de relats en influència folklòrica. Cada conte és autònom sobre l'anterior tant referent a personages com a la seua aparició dins del llibre.

Les distintes edicions publicades al voltant del món conten en una introducció firmada per J. K. Rowling i els comentaris de Albus Dumbledore a cada relat. Abdós elements no es troben en els sèt eixemplars originals. En l'introducció, l'autora assumix el paper de mediadora entre el món màgic i el muggle recorrent a la metaficció. Per un costat manifesta la seua intenció d'aclarir els térmens incomprensibles per al no-mac per mig d'un sistema de notes;[25] per l'atre, ella es posa en el paper d'editora del text en responsabilisar-se de la present edició que hauria segut autorisada per Minerva McGonagall, directora del Colege Hogwarts.[26]

«El Gat en Botes», famós conte de fades de Charles Perrault.

Rowling comenta que el llibre inclou les notes de Albus Dumbledore, un dels macs i intelectuals més reconeguts del món màgic en el XX.[27] En els seus comentaris, el director de Hogwarts analisa els relats, conta anècdotes relacionades en els mateixos i menciona debats i interpretacions suscitades en el córrer dels anys.


Segons un estudi filològic, les notes haurien segut completades uns 18 mesos abans de la mort del mac a mitan de 1997,[28] encara que es desconeix si Dumbledore hauria escrit dits texts pel mer plaure d'escriure'ls o per a una futura publicació del llibre; les notes es varen trobar en l'archiu de Hogwarts junt en atres papers i documents que el director va llegar en el seu testament.[27] Esta estratègia, sumada als tejemanejes de la metaficción, constituïx el creuament entre realitat i ficció que caracterisa també als atres llibres-apèndix de la série Potter: (título original en inglés: i The Tales of Beedle the Bard. L'idea de les muggles remet a la tècnica del manuscrit trobat, una operació lliterària molt comuna en texts com ) es un libro de relatos para niños escrito por la autora británica J. K. Rowling. Fue mencionado por primera vez en el séptimo libro del ciclo novelístico de Cervantes –que juga constantment en eixa idea–,[29] ___protected_title_4___ de Max Aub i que també figura entre les múltiples instàncies enunciativas en el marc narratiu de Las reliquias de la Muerte. Davis va indicar el víncul que esta tècnica establix entre els contes de Beedle i les noveles gòtiques com on-line d'Horace Walpole, la qual comença recorrent a la mencionada estratègia.[30]

Gènero

Els relats continguts en el llibre guarden similituts estilístiques i funcionals en els contes de fades muggles. En el pròlec s'establix l'importància cultural que té Els contes de Beedle el bart per a la comunitat màgica i es delinean les seues traces principals: de la mateixa manera que en els contes de fades tradicionals per als no macs «normalment es recompensa la virtut i es castiga la maldat».[31] No obstant, estos relats diferixen dels que varen escriure Charles Perrault, Hans Christian Andersen, Giambattista Basile o els que varen recopilar els germans Grimm pel fet de que la presència de la màgia –ferramenta que servix de deus ex machina en aquelles narracions– no representa la solució a tots els problemes dels personages,[32] els qui a pesar de dominar les arts màgiques deuen resoldre els seus dilemes d'un atre modo. Ademés, les protagonistes femenines es distinguixen ací per ser «molt més actives en lo que concernix a la busca de les seues respectives fortunes».[27]

No obstant, si un conte de fades es definira solament per l'aparició de la màgia seria molt difícil adscriure Els contes de Beedle el bart a eixe subgénero. Davis va propondre com a traça definitorio la ruptura per a en l'orde natural de les coses; si en el món de Harry Potter la màgia és alguna cosa comuna, llavors la transgressió de les lleis màgiques representaria eixa ruptura que fa excepcionals a estes narracions.[33]

Estil i recursos

  • Fòrmules i elements triádicos

Les fòrmules de enlazamiento són un recurs molt freqüent a lo llarc del text, com també ho són en el reservorio general de relats maravellosos. El procediment s'advertix en l'inici de la majoria dels relats de Beedle, que recorre als consabidos «hi havia una volta», «fa molt temps».[34] Segons ha apuntat el psicoanálisis, la presència d'estes expressions formulísticas «sugerixen que lo que seguix no pertany a l'ací i a l'ara que coneixem»,[35] pero en el cas particular de Els contes de Beedle el bart no es torna al supòsit llector model al món de la realitat en la fòrmula de desenllaç.[nota 1]

Atres fòrmules d'enllaç que brinden sentit de homogeneïtat són les que es relacionen en les estructures tripartites/tripartides o triangulars, alguna cosa molt recurrent en la lliteratura de profundes raïls folklòriques. S'ha dit que la predominancia de dit número en obres de caràcter maravellós té que vore en qüestions de memorisació i concepció del món.[34][36]

Tres persones van a vore el bruix de «El mac i el cace saltarín»,[37] una dòna que aplega de nit, un vell de matí i una jove per la vesprada. Els tres són precedits per indicacions temporals, donen explicacions de les seues necessitats i desapareixen despuix de la mateixa fòrmula: «i li va tancar la porta en els nassos». En «La font de la bona fortuna» es presenta successivament a les tres heroïnes del relat en els seus cavilacions i malestars.[38][34] Cada una és provada en successives ordalía i triumfa, renunciant al seu dret de sumergir-se en la font en una expressió feta. El protagoniste de «El cor pelut del bruix» s'enfronta als dits successius de familiars, atres chicons de la seua edat i dels seus propis sirvientes.[39] Babbity Rabbity interactua en el rei del conte en tres exhibicions de proea màgiques estructurades entorn a fòrmules llingüístiques com «D'entre els arbusts, Babbity…».[40] Per últim, «La faula dels tres germans» repetix el model instaurat pel relat de la font en presentar als tres personages centrals identificats en característiques puntuals (combativitat, arrogància i humiltat unida al saber).

  • Comentari i estratègies metaficcionales

Prenent Los cuentos de Beedle el Bardo en la seua integritat, els comentaris de Dumbledore sobre cada u dels contes també coadjuven per a construir i inclús completar els relats per mig d'una relació denominada metatextualidad per Gérard Genette.[41][nota 2] Dumbledore analisa el context de producció del relat, les possibles idees que varen incidir en la seua gestació, les interpretacions que ha rebut i detalls anecdòtics entorn als mateixos; tot açò, unit a diverses estratègies per a mantindre la del joc d'espills, construïx un tot interdependent. Entre les estratègies per a sostindre la metaficción es troben les afirmacions de Rowling abocades en l'introducció (referides a les circumstàncies de la publicació del llibre); la tàctica del manuscrit trobat o la seua variant,[27][42] el manuscrit traduït; la suposta autorisació de Minerva McGonagall per a divulgar els relats i la petició de la directora per a que s'aclarixca la seua situació com animaga en una nota al peu.[43] Per un atre costat, Rowling crea diversos texts ficticis relacionats en The Tales of Beedle the Bard, fent aparéixer en les notes de Dumbledore texts ) es un libro de relatos para niños escrito por la autora británica J. K. Rowling. Fue mencionado por primera vez en el séptimo libro del ciclo novelístico d'autors com Beatrix Bloxam que han opinat sobre les narracions del llibre i uns atres que han reelaborado dites faules.

Piscina de Bethesda.
  • Intertextualidad

A lo llarc del llibre es presenten vàries alusions a texts d'atres autors com Geoffrey Chaucer i Alexander Pope. En el primer cas, Rowling va admetre la possible influència de «El conte del bulero» en «La faula dels tres germans» que ella va escriure. Abdós relats posseïxen similituts com la presència de tres germans i la seua relació en la mort i la codícia. En el cas de Pope, Albus Dumbledore cita un vers que el famós poeta va escriure per al seu Ensaig sobre el home de 1734. El vers parla sobre el caràcter etern de l'esperança humana i Dumbledore ho utilisa per a parlar sobre la llegenda de les relíquies de la Mort que segons ell mostra el desig per véncer la fatalitat. Per una atra part, en «La font de la bona fortuna», la figura de Sir Desgràcia és, en l'opinió de Davis, una referència a Don Quixot, ya que la seua incompetència com a cavaller i el seu raquític cavall acusen la semblança en aquell fidalc manchec.[44] Alguna cosa similar ocorre en el cuc blanc, que impedix el pas al cavaller i als seus tres acompanyants, la qual apunta a El cau del cuc blanc –una novela de Bram Stoker– i a la cuc de Lambton, criatura llegendària del noreste d'Anglaterra i protagoniste d'una coneguda cançó de C. M. Leumane que ha passat a la tradició oral.[45] En el mateix conte existixen influències «ya siguen conscients o inconscients» del llibre de Lyman Frank Baum El maravellós mac de Oz.[46] Les similituts estan donades pel rol de guia que té la presència femenina en abdós relats, els obstàculs que enfronta el quartet de personages en cada cas i les recompenses que en aquella novela són objectes sense cap poder com la font del conte de Beedle.[46] La font mencionada en el història té ademés una traça en comuna en la piscina de Bethesda que segons es diu en La Bíblia posseïx propietats curativas equiparables al poder de la font de la bona fortuna per a «curar» als personages dels seus mals. Abdós fonts d'aigua afectarien solament per al primer que es zambulla en elles.[47][nota 3]

S'ha senyalat també que el títul del llibre podria constituir un joc de paraules que interactua en el nom de l'òpera Els contes de Hoffman de Jacques Offenbach.[21] En dita òpera es varen adaptar relats d'E. T. A. Hoffmann, qui com Beedle va ser un reconegut escritor de relats infantils com «El cascanueces i el rei rata» i «El home d'arena». «Babbitty Rabbitty i el seu cep carcajeante», per un atre costat, és una variació del relat «El trage nou de l'emperador», de Hans Christian Andersen.[48]

  • Noms i jocs de paraula


De la mateixa manera que en la série Harry Potter, Rowling utilisa ací el procediment de la nominalizaació, per mig del qual li conferix als seus personages nomenes en forta càrrega semàntica. Aixina, el llinage de la lavandera Babbitty Rabbitty, per la seua semblança en la paraula rabbit («conill» en anglés) funciona com a guiny de l'autora cap a la forma que esta adopta com animaga. El mateix procediment es va utilisar en Harry Potter i el presoner de Azkaban en els personages de Remus Lupin i Sirius Black.

Les tres bruixes que busquen la font en el segon relat posseïxen noms relacionats en els seus respectius malestars, virtuts o formes de autosuperaació. Asha és una variant del àrap aisha («vida i esperança»)[49] i significa «viu i saludable»,[50] una referència evident a la seua salut. Altheda prové del grec i significa «com una flor»,[51] encara que el vocable és un derivat de althea, és dir, «herba curativa»,[52] element que supon la solució als problemes socioeconòmics del personage. Per últim, Amata prové del llatí amada que significa lo mateix que en espanyol i fa referència a la pena d'amor que sofrix la protagonista.[53][54]

Existix una série de jocs llingüístics en la faula «El mac i el cace saltarín»; allí s'utilisa una série de vocables polisèmics que construïxen diferents interpretacions, tant lliterals com metafòriques. Hopping pot, el nom original del cace, designa un objecte utilisat en la recolecció del lúpulo (hop), una pràctica tradicional en els comtats del surest anglés fins a la década de 1970, quan el procés es va mecanisar.[55] En la varietat llingüística coneguda com gerga rimada Cockney, Hopping pot ha sofrit un procés de desplaçament semàntic i ha passat a significar lot («parcela», «porció», «lot») i més específicament bad lot, la cantitat de coses males que un deu acceptar.[56] El cace inventat per Rowling és al mateix temps una metàfora i al mateix temps un personage real dins del marc fictici del conte.

Per un atre costat, el verp stir («regirar» en el sentit lliteral que li otorga el conte) pot entendre's en relació en el Stir-up Sunday, data que dins de l'Iglésia d'Anglaterra designa a l'últim dumenge abans del periodo llitúrgic d'Adviento. Per a eixa data se supon que els fidels deuen realisar bones accions com les que el caldero força al mac del conte a realisar.[57]


Davis va afirmar que en «El cor pelut del bruix» s'utilisa llenguage figurat quan es diu que la bruixa «va abraçar» al mac i que les «ganes [del cor] s'havien tornat potents i perverso».[58] Este us aludiria a una possible violació.[59]

  • Paratextualidad:

El llibre està acompanyat per una série d'ilustracions realisades per la pròpia autora i que, per tant, mostren la seua visió sobre els elements que ella plasma en els seus contes.

Els dibuixos que acompanyen a «La font de la bona fortuna» són particularment significatius;[60] en el primer d'ells es veu l'espasa i l'escut de Sir Desgràcia, el qual té la representació d'una serp. Açò és important perque la serp és el símbol de Salazar Slytherin –fundador del colege Hogwarts en Harry Potter i defensor de la purea de sanc–, lo que podria sugerir que la família Slytherin té descendència no màgica a pesar del seu proverbial despreci pels muggles.[56] El segon dibuix mostra cóm les tres bruixes guien el trayecte a través del jardí en lloc del cavaller, cosa que marca el poder femení el relat.[61] En l'última ilustració apareix la font adornada per una série de símbols relacionats en l'astrologia; ya que la font en veritat no té propietats màgiques, es pot interpretar que estos símbols parlen de l'astrologia com un frau comparable al que representa la font.[62]

L'ilustració de la calavera en «El conte dels tres germà» indica el tema del conte (el mateix que en els llibres de Harry Potter) i dona una senyal de que Rowling no s'inhibix davant el mateix i li dona un tractament sério.[63]

Temàtica i tòpics lliteraris

Les diferents narracions vehiculen una série de temes universals que es convertixen en el tronc de cada una, ya que estos –com els contes de fades dels muggles–, posseïxen una forta càrrega moral.

El primer d'ells parla sobre l'egoisme i el racisme,[64] dos actituts que el protagoniste té que abandonar quan comença a ser acossat pel cace saltarín. En el conte, el bruix es nega a ajudar als veïns muggles en les seues desgràcies durant una época a on els macs eren perseguits per l'Inquisició. D'acort en el comentari de Dumbledore, este relat ha despertat molta polèmica pel seu mensage de convivència pacífica entre macs i muggles.[65] En l'inquina que alguns macs mostren cap als seus congèneres sense màgia subyacer «una metàfora de l'enfrontament xenòfop i del horror a la mescla de les societats actuals». El mateix tema apareix en menor mida en «La font de la bona fortuna», a on una de les bruixes es casa en el fidalc muggle.[66] No obstant, l'eix temàtic allí és la cooperació i la confiança que els personages guanyen en sí mateixos ajudant-se a superar els obstàculs.[67] Mercedes Estramil va sostindre que en el relat propon que «l'èxit en la vida és sobretot una qüestió d'actitut».[48]

«El cor pelut del bruix» parla sobre «les obscures profunditats dins de tots nosatres», d'ahí la seua popularitat en la comunitat màgica.[68] En esta història, la màgia es mostra incapaç de controlar les passions humanes[48] aixina com en unes atres no pot solucionar els problemes dels seus personages. El bruix del títul queda reduït a un ser bestial i incivilizado dominat solament pels seus instints a causa de l'atentat que ha comés contra sí mateixa.[69] En confinar el seu cor en les profunditats del seu castell (que podria simbolisar l'inconscient del bruix), este es torna maligne i el seu perversitat es manifesta en els pèls que li creixen.[70]


El història de la lavandera Babbity Rabbitty parla sobre l'abús de poder per part del rei i de l'oportunisme del charrador que, en les seues mentires, embauca al monarca i lucra en les seues ilusions.[71] El conte també aborda una preocupació central de l'obra de Rowling: la mort i la dificultat del ser humà per a acceptar-la. En este aspecte, els dos últims relats de la colecció es troben fortament units, encara que la faula sobre els tres germans desenrolla en major extensió el tema. En esta última, el germà menor triumfa per demostrar humiltat i sensatea davant la Mort, alguna cosa que els seus dos germans no han fet.[72] Dumbledore sosté que el relat ejemplifica la seua idea de que el ser humà té la desgràcia de buscar lo que li és més perjudicial creent que busca la seua ben.[65] L'idea de la mort igualitaria es presenta en «La faula dels tres germans», ya que la moraleja, com senyala Albus Dumbledore, és que tant macs com a humans busquen la forma d'evitar la mort pero ningú conseguirà jamai dita meta. La fatalitat, segons propon el relat, és inexorable per a tots i deu ser acceptada.[73]

Uns atres tòpics utilisats a lo llarc del text també abrevan en la cultura clàssica grecorromana i travessen tant a la lliteratura d'orige cult com a la popular. Entre els mateixos apareix el locus amoenus, o «jardí plaenter» que es concreta en la visió del jardí tancat i edénico descrit en «La font de la bona fortuna»; el jardí també podria remetre al que descriu Edmund Spenser en La reina de les fades.[74] La visió del mateix no és, no obstant, la visió tradicional del lloc plenament plaenter, sino que com en Les metamorfosis d'Ovidio presenta alguns matisos de risc i sofriment –les proves– junt a lo alegre i feliç –la suposta recompensa de la font–. En el mateix conte, el personage de Amata posseïx reminiscència del tòpic dels efectes d'amor i la seua cura,[75][76] ya que els recorts de la seua anterior parella no la deixaven viure en pau i la sumien en el dolor.

El llibre real

Gestació

Despuix de concloure Harry Potter i les relíquies de la Mort, J. K. Rowling va escomençar a escriure els relats de la colecció que s'adjudica al bart Beedle dins de la novela. Segons va manifestar l'autora britànica, l'escritura d'esta colecció de contes va ser una sòrt de despedida de l'univers que va crear per a les aventures del mac adolescent Harry Potter.[2] «La gent vivia dient-me 'estaràs contenta de prendre't un respir de l'escritura', pero en realitat no m'estava prenent cap recree»,[2] va declarar en referència al que li insumió la creació d'esta antologia. Per a Rowling va ser un consol escriure per pur plaure i sense dates d'entrega a les quals s'hi havia vist nugada des de la publicació de Harry Potter i la pedra filosofal.


Es varen produir sèt eixemplars de Els contes de Beedle el bart que Rowling va escriure a mà i va ilustrar. Els sèt manuscrits varen contar en unes 160 pàgines i varen ser encuadernados en pell marroquina de color café, en adorns d'argent i estampes fetes a mà.[77][78] Ademés, el sèptim eixemplar contava en incrustacions de pedra de lluna que varen ser realisades per la joyeria i orfebreria Hamilton & Inches d'Edimburc.[77][79] Graeme Davis, autor de Exploring Beedle the Bard, va sugerir que les cinc incrustacions dels llibres representaven els cinc relats del volum i que l'aspecte d'eixos manuscrits remetia al dels elaborats manuscrits migevals, llibres considerats també com a objectes artístics en sí.[80]

Segons va poder constatar-se en la dedicatòria de cada u dels mateixos, Rowling va escriure: «Sis d'estos llibres varen ser entregats a aquells que en estos 17 anys han estat més vinculats als llibres de The Tales of Beedle the Bard. A qui vaja a posseir este llibre, gràcies i que la sòrt t'acompanye».[81]



Els receptors no varen ser identificats inicialment.[82] No obstant, va transcendir que Barry Cunningham, primer editor de Rowling, havia segut un dels destinataris. De fet, el propietari de l'eixemplar va cedir el llibre a la Biblioteca Nacional d'Escòcia per espai d'un més per a realisar una exhibició del mateix en octubre de 2008.[83] L'atre nom que es va difondre va ser el d'Arthur A. Levine, l'editor nortamericà de Scholastic, l'editorial que va publicar les sèt noveles de Harry Potter en Estats Units. Levine va prestar el seu eixemplar per a una mostra realisada en la Biblioteca Pública de Nova York.[84]

Rowling, qui no planejava publicar el llibre, va decidir subastar el sèptim eixemplar per a recaptar fondos de beneficencia per a una organisació no lucrativa.[79] La campanya The Children’s Voice (La veu dels chiquets) va ser la destinatària de lo recaptat, sent la mateixa una iniciativa de l'organisació Children's High Level Group que l'autora i l'eurodiputada Emma Nicholson varen fundar per a ajudar a millorar la vida de chiquets que viuen en albercs i orfenats d'Europa.[85]

Subasta

El sèptim eixemplar va ser subastat el 13 de decembre de 2007.[86][87] El llibre de 160 pàgines, cridat «Moonstone Edition» es va exhibir el 26 de novembre en Nova York i el 9 de decembre en Londres abans de la subasta.[88] Li'l va cotisar inicialment en unes 30.000 lliures (62.000 dólars) i s'esperava que alcançara unes 50.000 lliures (103.000 dólars) aproximadament.[89] Dies abans de la subasta, l'autora va efectuar una llectura d'algunes pàgines del llibre.[90]


Sotherby’s, la casa de subastes, va crear també un catàlec en informació i reproduccions facsimilares del llibre els guanys del qual també varen ser destinades a causes benèfiques.[91][92] En la mateixa subasta es va arrematar una ilustració inèdita de l'autora.[93] Més allà de tots els pronòstics, la suma conseguida pel manuscrit va superar per molt les expectatives entorn al mateix, batent récorts i convertint-se en el manuscrit modern millor cotisat.[94] La sifra conseguida va ser d'1.950.000 lliures (3.980.000 dólars) i va ser adquirit per Hazlitt Gooden and Fox, una empresa dedicada al comerç d'obres d'art.[95][96] Dita empresa va representar al lloc Amazon.com en la compra. Rowling va declarar sentir-se extremadament feliç per la suma recaptada per a The Children's Voice. En les seues pròpies paraules: «El Nadal ha aplegat abans per a mi».[95]


Amazon no podia publicar o reproduir els contes ya que els drets d'autor seguien en poder de Rowling. No obstant, el lloc web va publicar una série de resums dels relats i va permetre als usuaris formular preguntes sobre els mateixos.[97]


L'autora, pese als pronòstics, va manifestar el seu beneplàcit sobre la compra efectuada pel lloc web: «Estic encantada de saber que l'edició de pedra llunar de Beedle no estarà agarrant pols en una caixa de seguritat, sino que eixirà per a efectuar un Los cuentos de Beedle el Bardo per llibreries infantils».[98] En 2008, el lloc de subastes en llínea també va organisar un concurs per a que els seguidors de Rowling pogueren viajar a Londres a llegir el llibre. En dit concurs varen participar persones dels països angloparlantes i Argentina com a únic representant de parla hispana.[99]

Publicació

El 31 de juliol de 2008 es va anunciar que Els contes de Beedle el bart seria publicat,[100][101] a pesar de que l'autora no tenia intencions de fer-ho quan ho va crear. El llibre, segons es va anunciar, estaria disponible en una edició estàndar i en una atra per a coleccionistes, encara que abdós contarien en les ilustracions fetes per Rowling. Ademés, es va anunciar que el llibre posseiria una introducció escrita per la narradora escocesa i notes explicatives de Dumbledore.[100] L'anunci es va portar a terme en el lloc web de J. K. Rowling, qui va escriure al respecte:

The Bard, de John Martin. La pintura mostra la fugida d'un bart inspirada en el poema de Thomas Gray.


El 4 de decembre es va presentar el llibre en la Biblioteca Nacional d'Escòcia d'Edimburc,[102] en un té organisat per a uns doscents chiquets en el qual l'escritora va oficiar d'amfitriona.[103] El dia del llançament, les llibreries londinenques varen organisar diversos events per a esperar la posada a la venda dels eixemplars; el lloc web MuggleNet va realisar un podcast en la cobertura en viu sobre l'acontenyiment.[104]

Segons va informar el diari anglés The Daily Telegraph, la tirada mundial del llibre va alcançar els sèt millons i mig de còpies en unes vint llengües.[105] El llibre va vendre 367.627 d'eixemplars en el Regne Unit en els seus primers tres dies de publicació, convertint-se en el llibre venut en major rapidea en 2008.[86] En la seua primera semana a la venda va conseguir 4,6 millons d'euros (uns 6,4 millons de dólars).[106]

En abril de 2009, J. K. Rowling va assistir a la segona reunió cim del G-20 en el Royal Opera House de Londres i va efectuar una llectura dels contes del seu llibre front a primeres dames reunides.[107]

Edició en espanyol

La publicació del llibre en el mercat hispanohablante va estar precedida d'una polèmica que es va desenrollar en els llocs fan de la série Harry Potter. La mateixa es va centrar entorn a l'editorial responsable d'editar l'antologia. Edicions Salamandra, que havia publicat les sèt noveles que componien l'autora, havia segut criticada en anterioritat sobre les traduccions dels llibres o les ilustracions utilisades per a les edicions en castellà.[108]


El lloc web HarryLatino.com va organisar una enquesta després de l'anunci de publicació de Els contes de Beedle el bart[108] En la mateixa es buscava saber si els llectors de Rowling preferien que Salamandra editara també este nou llibre o que fora una atra editorial l'encarregada de realisar dita tasca. El resultat va ser un «empat tècnic»,[108] guanyant per poc la facció que desijava un canvi per a la publicació de les faules

Ademés, mentres que diverses editorials al voltant del món anaven confirmant la publicació del llibre el 4 de decembre,[109][110] Salamandra es va prendre més temps per a fer l'anunci, lo que també va dur aparellades crítiques per part dels llectors; inclús, el diari espanyol La Vanguardia va afirmar que Salamandra publicaria el llibre en decembre encara que l'editorial no havia fet anunci oficial algun.[111] Finalment,[112] en octubre es va anunciar oficialment el llançament del llibre i que Dolores Avendaño, ilustradora de tots els llibres escrits per Rowling, també seria l'encarregada d'ilustrar la portada d'esta nova publicació i Gemma Rovira Ortega seria la traductora.[112]

Resposta de la crítica

En Estats Units, la revista Clave va calificar a Els contes de Beedle el bart com «un plaer menor» dins de l'obra de Rowling. En la resenya es va marcar que, a pesar de que cap dels contes és mal, lo que sí varia és la calitat dels mateixos, sent «El mac i el cace saltarín» i «Babbitty Rabbitty i el seu cep carcajeante» els pijors. En canvi «El cor pelut del bruix» en les seues reminiscència a l'imagineria d'Edgar Allan Poe és, junt als dos faules restants i a les notes de Dumbledore lo millor del volum. En estes últimes, el director de Hogwarts dona regna solta a la seua extravagancia de forma molt divertida, va comentar Lev Grossman.[113]


En el Regne Unit, Kate Kellaway de The Observer va opinar que el llibre era una amena broma que precisava de la complicitat del llector. «Rowling posseïx un agut –i refrescant– interés per la falibilidad de la màgia i celebra els actes de confiança humans com a forma alternativa de fetilleria».[114] Menys entusiasta va ser el comentari de John Mullan en The Guardian, qui va opinar que l'ingeni de Rowling tal volta no era el més adequat per al gènero; en la seua opinió, els elements macabres dels seus relats fallaven en el seu intent d'evocar la mateixa inquietut que els relats d'autors consagrats en el gènero com Hans Christian Andersen.[115]

En el periòdic El País d'Uruguai,[48] Mercedes Estramil va afirmar que el llibre resulta més disfrutable per als entesos en l'obra de l'autora pero que, no obstant, el llector no iniciat pot gojar també del volum. Les notes de Dumbledore, en la seua opinió, suponien un joc d'espills ficcionales i un plaer adicional per a l'obra, la qual també posseïx atres virtuts:


Carolina Tosi va publicar una resenya positiva en la revista de lliteratura infantil Imaginària i en la publicació cultural Revista Ñ. Tosi va destacar que, encara que el llibre presenta una conexió molt prima en el restant de les obres de Rowling, el resultat «no decepciona; pel contrari, el creuament que s'establix en l'obra entre “ficció” i “realitat” no deixa lloc a clavills ni a llectures forçades».[72]

Vore també

Notes

  1. ↑ Açò és aixina posat que el destinatari metaficticio del text seria el chiquet mac, que conviu en lo sobrenatural i lo prodigiós diàriament. No obstant, la fòrmula d'inici sí respectaria la funció de extrañamiento i alluntament de la realitat quotidiana fins a en un subjecte d'eixes característiques. El terme llector model va ser propost en l'ensaig Llector in fabula d'Umberto Eco.
  2. ↑ cal destacar que els comentaris varen ser agregats per a la publicació del llibre, no trobant-se en els manuscrits originals.
  3. ↑ l'evangeli de Sant Joan (Juan, 5:5-7) conte que Jesús es dirigix a l'estany (o piscina) de Bethesda (també conegut com Betzatá) a on es reunien moltes persones en diverses dolències. En alguns manuscrits figura una possible llegenda d'orige popular que explica els poders que s'atribuïxen a la gent: «Perque de quan en quan un àngel baixava a l'estany i removia l'aigua, i el primer que es ficava en ella, despuix de haver segut remoguda, quedava sà es qualsevol malaltia que tinguera» (La Bíblia, paraula de Deu. Brasil: Societats Bíbliques Unides, p.1170, nota d.)

Referències

  1. ↑ Davis, p. 3.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Rowling termina un "anex" de Potter».BBC món.com.BBC.Anglaterra:Consultat el 4 d'abril de 2009.
  3. ↑ Rowling. Harry Potter and the Deathly Hallows.
  4. ↑ «Rare JK Rowling book fetches £2m».BBC News.Anglaterra:Consultat el 2 d'abril de 2009.
  5. ↑ «Amazon admits to record Harry Potter bid».The Telegraph.Telegraph.co.uk.Anglaterra:Consultat el 2 d'abril de 2009.
  6. ↑ «Amazon says it bought £2m Rowling book as "thank you"» (en anglés). Timesonline.co.uk. Consultat el 2 d'abril de 2009.
  7. ↑ «Never-Before-Told Wizarding Stories by J. K. Rowling Sell at Sotheby's for £1,950,000».Children's High Level Group.Chlg.co.uk.Anglaterra:Consultat el 2 d'abril de 2009.
  8. ↑ «New Harry Potter Out In December» (en anglés). Booktrade.info. Archivat des d'el original, el 8 de setembre de 2008. Consultat el 2 d'abril de 2009.
  9. ↑ «J. K. Rowling’s Children’s Charity to Publish The Tals of Beedle the Bard on 4 December 2008» (en anglés). Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2008.
  10. ↑ Rowling. Op. cit. supra, p. 106.
  11. ↑ Rowling, op. cit. supra, nota 3.
  12. ↑ 12,0 12,1 Rowling, op. cit. supra, nota 3, p. 106.
  13. ↑ Davis, p. 10.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Rowling, ídem, p. 114.
  15. ↑ Rowling, ídem, p. 329.
  16. ↑ Rowling, ídem, p. 577.
  17. ↑ Davis, p. 1.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Davis, p. 5.
  19. ↑ Davis, pp. 8–9.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 Davis, p. 6.
  21. ↑ 21,0 21,1 Davis, p. 7.
  22. ↑ Amazon.com. «El Mac i el Gorc Saltarina». HarryLatino.com. Archivat des d'el original, el 30 d'abril de 2009. Consultat el 1 de maig de 2009.
  23. ↑ Amazon.com. «La Font de la Justa Fortuna». HarryLatino.com. Archivat des d'el original, el 30 d'abril de 2009. Consultat el 1 de maig de 2009.
  24. ↑ Amazon.com. «Babbitty Rabbitty i el seu tocón carcajeante». HarryLatino.com. Archivat des d'el original, el 30 d'abril de 2009. Consultat el 1 de maig de 2009.
  25. ↑ Rowling. The Tals of Beedle the Bard, p. xiv.
  26. ↑ Rowling, op. cit. supra, nota 28, p. xi.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 Rowling, ídem, p. xi.
  28. ↑ Rowling, Los cuentos de Beedle el Bardo, p. xii.
  29. ↑ Montero Rec, José (1997). El Quixot i la crítica contemporànea, Centre Estudis Cervantinos, p. 157. ISBN 8488333110.
  30. ↑ Davis, p. 12.
  31. ↑ Rowling, ídem, p. vii.
  32. ↑ Rowling, ídem, p. viii.
  33. ↑ Davis, pp. 7–8.
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 Davis, p. 24.
  35. ↑ «Introducció al psicoanálisis» (PDF). Archivat des d'el original, el 5 de setembre de 2011. Consultat el 30 d'abril de 2009.
  36. ↑ Rodríguez Almodovar, Antonio. «La força dels números en els contes tradicionals». 7CalderosMágicos.com. Consultat el 1 de maig de 2009. «Dins de cada conte, i per a reforçar eixa estructuració, els contes solen contindre una bona profusió d'elements en número de tres: tres proves difícils, tres germanes costureras, tres fills d'un rei... Pero sobretot, perque és estructural també, el relat mateix pot ser reduït a un esquema en tres: carència inicial, conflicte, solució final. Alguns sicòlecs atribuïxen este predomini del 3 a que la memòria recorda millor les coses que aixina s'enumeren; pero hi ha interpretacions per a tots els gusts.»
  37. ↑ Rowling, ídem, pp. 3-6.
  38. ↑ Rowling, ídem, pp. 21-22.
  39. ↑ Rowling, ídem, pp. 44-46.
  40. ↑ Rowling, ídem, pp. 69-72.
  41. ↑ Genette, Gérard (2002). Palimpsestos: la lliteratura en segon grau, Madrit: Taurus. ISBN 8430621954.
  42. ↑ (2002).«El manuscrit trobat com a recurs del realisme lliterari».Moenia: Revista lucense de llingüística & lliteratura,.(8)
    155-165.ISSN 1137-2346.Consultat el 1 de maig de 2009.
  43. ↑ Rowling, (título original en inglés: , p. 81.
  44. ↑ Davis, p. 25.
  45. ↑ Davis, p. 27.
  46. ↑ 46,0 46,1 Davis, p. 30.
  47. ↑ Davis, p. 25–26.
  48. ↑ 48,0 48,1 48,2 48,3 Estramil, Mercedes«Aixina s'ensenya la màgia».El País.Consultat el 11 d'agost de 2009.
  49. ↑ «Aisha - name meaning and origin» (en anglés). Consultat el 16 d'agost de 2009. «The girl's name Aisha �(i)-sha is pronounced ah-EE-shah, AY-shah. It is of Arabic origin, and its meaning is "alive and well"»
  50. ↑ «Asha - name meaning and origin» (en anglés). Consultat el 16 d'agost de 2009. «The girl's name Asha �-sha is a variant of Aisha (Arabic), and the meaning of Asha is "alive and well".»
  51. ↑ «Altheda - name meaning and origin» (en anglés). Consultat el 16 d'agost de 2009. «The girl's name Altheda �-lthe-dona, al-theda is of Greek origin, and its meaning is "like a blossom".»
  52. ↑ «Althea - name meaning and origin» (en anglés). Consultat el 16 d'agost de 2009. «The girl's name Althea �-lthea, al-thea is pronounced al-THEE-ah. It is of Greek origin, and its meaning is "healing herb".»
  53. ↑ Davis, p.27.
  54. ↑ «Amada - name meaning and origin» (en anglés). Consultat el 16 d'agost de 2009. «The girl's name Amada �-ma-dona is pronounced ah-MAH-dah. It is of Latin origin, and its meaning is "lovable".»
  55. ↑ Davis, p. 17.
  56. ↑ 56,0 56,1 Ídem.
  57. ↑ Davis, p. 18.
  58. ↑ Rowling, ídem, p. 51.
  59. ↑ Davis, pp. 31–33.
  60. ↑ Davis, p.22.
  61. ↑ Davis, p.23.
  62. ↑ Davis, p.24.
  63. ↑ Davis, p.69.
  64. ↑ Davis, p.15.
  65. ↑ 65,0 65,1 Rowling, ídem, p. 12.
  66. ↑ Rowling, ídem, p. 39.
  67. ↑ Davis, p.26-27.
  68. ↑ Rowling, ídem, p. 55.
  69. ↑ Davis, p.33.
  70. ↑ Rowling, ídem, p. 59.
  71. ↑ Lucas. «Els contes de Beedle el bart: 'Babbity Rabbity i el seu cep carcajeante'». Consultat el 16 d'agost de 2009.
  72. ↑ 72,0 72,1 «Els contes de Beedle el Bart».Imaginària.Argentina:(Nº 251)Consultat el 11 d'agost de 2009.
  73. ↑ Rowling, ídem, p. 107.
  74. ↑ Davis, p.26.
  75. ↑ «Remedia amoris». Archivat des d'el original, el 4 de maig de 2009. Consultat el 1 de maig de 2009.
  76. ↑ «Malaltia d'amor». Archivat des d'el original, el 4 de maig de 2009. Consultat el 1 de maig de 2009.
  77. ↑ 77,0 77,1 «Autograph manuscript of The Tals of Beedle the Bard» (en anglés). Artfact.com. Archivat des d'el original, el 4 d'agost de 2009. Consultat el 4 d'abril de 2009.
  78. ↑ «J.K. Rowling i la riquea de la màgia» (en anglés). Excelsior.com. Consultat el 4 d'abril de 2009.
  79. ↑ 79,0 79,1 «Auction of "The Tals of Beedle the Bard"» (en anglés). JKRowling.com. Archivat des d'el original, el 19 de decembre de 2008. Consultat el 4 d'abril de 2009.
  80. ↑ Davis, p. 2.
  81. ↑ «J K. Rowling publicarà contes de fades per a donar guanys».La prensa.Consultat el 4 d'abril de 2009.
  82. ↑ «Auction of "The Tals of Beedle the Bard"» (en anglés). Archivat des d'el original, el 19 de decembre de 2008. Consultat el 4 d'abril de 2009.
  83. ↑ «JK Rowling to launch Beedle the Bard at tea party».The Guardian.Consultat el 4 d'abril de 2009.
  84. ↑ «Scholastic announces 'The Tals of Beedle the Bard' launch plans for December 4,».Scholastic.Scholastic.com.Consultat el 4 d'abril de 2009.
  85. ↑ «Rowling publicarà en Espanya "Els contes de Beedle el Bart" en decembre».Heralt.és.Consultat el 4 d'abril de 2009.
  86. ↑ 86,0 86,1 «Nou llibre de J.K. Rowling és l'obra que es va vendre més ràpit el 2008».La Segona.Consultat el 11 d'agost de 2009.
  87. ↑ «Rowling escriu Els contes de Beedle el bart». Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2009. Consultat el 10 d'abril de 2009.
  88. ↑ «English Literature, History, Children's Books and Illustrations» (en anglés). Sotherby's. Consultat el 10 d'abril de 2009.
  89. ↑ «Inside JK Rowling's Amazing New Handwritten Book».Daily Record.Consultat el 10 d'abril de 2009.
  90. ↑ «Rowling, protagoniste en la festa de Sotheby's». Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2009. Consultat el 10 d'abril de 2009.
  91. ↑ «L07411:'Tals of Beedle the Bard' Catalogue» (en anglés). Consultat el 10 d'abril de 2009. «Profits from the ix of the catalogue will be donated to The Children's Voice.»
  92. ↑ «The Tals of Beedle the Bard Translated from the Original Runes» (en anglés). Archivat des d'el original, el 27 de febrer de 2009. Consultat el 10 d'abril de 2009.
  93. ↑ «Ilustració inèdita de JKR se subastarà en decembre». Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2009. Consultat el 10 d'abril de 2009.
  94. ↑ «Beedle el Bart conseguix tres récorts en la seua subasta». Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2009. Consultat el 10 d'abril de 2009. «Els Contes de Beedle el Bart ha conseguit tres récorts este matí: és lo màxim que s'ha pagat per un manuscrit lliterari modern, és lo màxim pagat per un treball de J.K. Rowling i també lo màxim pagat per un llibre infantil. La casa de subastes Sotheby's estimava que el llibre alcançaria la sifra de 40.000 lliures, pero el seu preu final es va vore multiplicat per 50. Pura màgia.»
  95. ↑ 95,0 95,1 «Beedle el Bart conseguix tres récorts en la seua subasta». Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2009. Consultat el 10 d'abril de 2009.
  96. ↑ «Subastat un llibre de contes de fades escrit i ilustrat a mà per J. K. Rowling per 2,7 millons».ElPeriódico.com.Consultat el 10 d'abril de 2009.
  97. ↑ «Amazon compra Beedle el Bart per a benefici dels fans». Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2009. Consultat el 10 d'abril de 2009.
  98. ↑ «Rowling, satisfeta per la compra de Amazon». Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2009. Consultat el 10 d'abril de 2009.
  99. ↑ «Veu a Londres i llig Els Contes de Beedle el Bart». Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2009. Consultat el 10 d'abril de 2009.
  100. ↑ 100,0 100,1 «Beedle el bart es publicarà en decembre».HarryLatino.com.Consultat el 10 d'abril de 2009.
  101. ↑ «Idees en marcha».Consultat el 10 d'abril de 2009.
  102. ↑ Itzkof, Dave«J.K. Rowling Will Host Tea Party for New Book».The New York Claves.Consultat el 11 d'agost de 2009.
  103. ↑ «Hi ha vida despuix de Harry Potter».Informatius Telecinco.Consultat el 11 d'agost de 2009.
  104. ↑ Flood, Alison«Rowling's Beedle the Bard revius Harry Potter midnight magic».The Guardian.Consultat el 11 d'agost de 2009.
  105. ↑ «Nova obra de J.K.Rowling en 20 llengües ix a la llum».Spanish.chinenca.org..Consultat el 11 d'agost de 2009.
  106. ↑ «Nou llibre de J.K. Rowling ingressa millons per a chiquets necessitats».Mileni.Consultat el 11 d'agost de 2009.
  107. ↑ «Les primeres dames gogen d'òpera, ballet i lliteratura durant el 'cim'».ElPeriódico.com.Consultat el 11 d'agost de 2009.
  108. ↑ 108,0 108,1 108,2 El Croniste de Salem«Divisió fan sobre quí deuria traduir Els Contes de Beedle el Bart».HaryLatino.com.Consultat el 10 d'abril de 2009.
  109. ↑ «Beedle el Bart es publicarà al mateix temps en alemà».HarryLatino.com.Consultat el 10 d'abril de 2009.
  110. ↑ «Salamandra i Empúries: mutisme sobre la traducció».HarryLatino.com.Consultat el 10 d'abril de 2009.
  111. ↑ «Màgia per a oblidar a Harry».La Vanguardia.Consultat el 10 d'abril de 2009.
  112. ↑ 112,0 112,1 «Confirmat: Beedle el bart, en castellà el 4 de decembre».HarryLatino.com.Consultat el 10 d'abril de 2009.
  113. ↑ Grossman, Lev«J.K. Rowling's Beedlemania».Clave.Clave.com.Consultat el 11 d'agost de 2009.
  114. ↑ Kellaway, Kate«Every little thing she does is magic».The Observer.Consultat el 11 d'agost de 2009.
  115. ↑ Mullan, John«How to spell success».The Guardian.Consultat el 11 d'agost de 2009.

Bibliografia

Fonts primàries

  • Rowling, J. K. Harry Potter and the Deathly Hallows. Londres: Bloomsbury, 2007. ISBN 978-0-7475-9582-3
  • Rowling, J. K. The Tals of Beedle the Bard. Nova York: Scholastic, 2008. ISBN 978-0-545-12828-5

Fonts secundàries

  • Davis, Graeme. Exploring Beedle the Bard: Unauthorized, Pithy, Tale-By-Tale Perspectives. Nimble Books LLC: Londres, 2008. ISBN 978 1934840795


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Els_contes_de_Beedle_el_Bart&oldid=1538871»