Anar al contingut

J. K. Rowling

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
J. K. Rowling

Joanne Rowling[1] (Yate, Anglaterra, 31 de juliol de 1965), qui escriu baix els seudònim de J. K. Rowling[2] i Robert Galbraith, és una escritora, productora de cine i guioniste britànica, coneguda per ser l'autora de la série de llibres Harry Potter, que han superat els cinccents millons d'eixemplars venuts.[3]

Este èxit lliterari va supondre que la Sunday Claves Rich List de 2008 estimara la fortuna de Rowling en 560 millons de lliures, lo que la va situar com la duodècima dòna més rica en el Regne Unit.[4] Aixina mateix, Forbes va ubicar a Rowling en el quadragèsim lloc en la seua llista de les celebritats més poderoses de 2007[5] i la revista Clave la va seleccionar com a «personage de l'any» eixe mateix any, resaltant l'inspiració social, moral i política que els ha donat als personages de Harry Potter.[6]

Nom

[editar | editar còdic]

Encara que escriu baix l'seudònim J. K. Rowling,[7] el seu nom real és Joanne Rowling. Abans de publicar la seua primera novela, l'editorial Bloomsbury va témer que els llectors més jóvens tingueren reticència a comprar llibres escrits per una dòna i li varen demanar que utilisara dos inicials i no el seu nom de pila.[8] Com no té segon nom, va elegir la lletra K com la seua segona inicial en honor a la seua yaya paterna Kathleen.[7] El nom Kathleen mai ha segut part del seu verdader nom.[2] Despuix del seu matrimoni, a sovint utilisa el nom Joanne Murray quan porta a terme assunts privats.[9][10] Es diu a sí mateixa Jo: «Ningú em cridava Joanne quan era chiqueta, a menos que estigueren enfadats en mi».[11]

Biografia

[editar | editar còdic]

Primers anys

[editar | editar còdic]

Rowling va nàixer el 31 de juliol de 1965 en Yate (Regne Unit), filla de Peter James Rowling i Anne Rowling, el llinage de la qual de fadrina era Volant.[12] La seua germana Dianne, Vaig donar, va nàixer en la llar familiar el 18 de juny de 1967[13] quan Rowling tenia vintitrés mesos d'edat.[12] La família es va mudar al poble propenc de Winterbourne quan Rowling tenia quatre anys. Va assistir a l'Escola Primària St Michael's,[14] un establiment fundat pel famós abolicioniste William Wilberforce[15] i per l'activista Hannah More en 1813. Es creu que el seu primer director en St. Michael's, Alfred Dunn, va ser l'inspiració del personage de Harry Potter Albus Dumbledore.[16][17]

Quan era chiqueta, Rowling gojava escrivint històries fantàstiques, les quals a sovint li relatava a la seua germana.

Encara recort quan li vaig contar una història en la qual ella caïa en una conejera i era alimentada en frutillas per la família de conills que vivia allí [...] La primera història que vaig escriure en la meua vida, quan tenia cinc o sis anys, va anar sobre un conill cridat Rabbit. Tenia pallola i era visitat pels seus amics, incloent una abella jaganta anomenada Miss Bee.
J. K. Rowling[7]

Als nou anys d'edat Rowling es va mudar a Tutshill, en Gloucestershire (Anglaterra), prop de Chepstow (Gales).[12] Quan era adolescent, la seua tia yaya li va donar una vella còpia de l'autobiografia de Jessica Mitford, Hons and Rebels.[18] Mitford es va convertir en l'heroïna de Rowling, qui llegiria posteriorment tots els seus llibres.[19]

Va cursar estudis secundaris en l'Escola Wyedean. Sean Harris, el seu millor amic en l'Upper Sixth, era el propietari d'un Ford Anglia color turquesa, el qual va servir d'inspiració per a un automòvil aparegut en un dels seus llibres.


Hermione està vagament basada en mi. És una caricatura de mi mateixa quan tenia onze anys, encara que no estic particularment orgullosa d'això [...] Ron Weasley no és un retrat vivent de Sean, pero la veritat és que s'assembla molt.
J. K. Rowling[20][21]

Dels seus gusts musicals de l'época, Rowling va dir «la meua banda favorita en el món és The Smiths. Quan vaig passar per una etapa més punk, va ser The Clash».[22]

Rowling també és una apassionada de la música pop de Siouxsie Sioux, que el seu look en pèl puntagut i maquillage d'ulls negres, inspiraria la seua apariència en els anys posteriors, i el seu debut en l'universitat.[23] No va superar les proves d'accés per a entrar en l'Universitat d'Oxford en 1982, aixina que es va matricular per a obtindre una doble titulació en Filologia Francesa i Clàssica en l'Universitat de Exeter, la qual descriu com «una miqueta sorprenent», puix «esperava estar entre montons de persones iguals que compartiren els seus pensaments radicals» i, solament quan va fer amistats en l'universitat, va començar a gojar-la.[24] En un any d'estudis en París, Rowling es va mudar a Londres per a treballar d'investigadora i secretària bilingüe para Amnistía Internacional.[25]

Inicis de la seua carrera

[editar | editar còdic]

En juny de 1990, va viajar en tren de Mánchester a Londres, el tren va tindre problemes, i el viage es va retardar quatre hores. Durant eixe succés, li va aplegar l'idea d'una escola de macs.[26] «De sobte, l'idea d'Harry va aparéixer en la meua imaginació, simplement. No puc dir per qué, o qué la va desencadenar, pero vaig vore l'idea d'Harry i de l'escola de macs en claritat. De sobte, vaig tindre l'idea principal d'un chiquet que no sabia quí era, que no sabia que era mac fins que va rebre una invitació per a assistir a una escola de màgia. No he estat mai tan entusiasmada en una idea».[27] «No sé d'on em va vindre l'idea», li va dir al Boston Globe, «Va començar en Harry, i després tots els personages i situacions varen aflorar en el meu cap».[26][12] Quan va aplegar al seu apartament de Clapham Junction, va començar a escriure de colp i repent.[12][28] Eixe mateix any va morir la seua mare. Va ser un colp molt dur per a ella, perque era l'única persona que la recolzava en les seues idees de ser escritora, despuix de lluitar durant dèu anys contra una esclerosis múltiple.[12] Rowling va comentar «Estava escrivint Harry Potter en el moment en que la meua mare va fallir. Jamai vaig poder parlar-li de Harry Potter».[29] Rowling va dir que el decés va afectar profundament al seu treball com a escritora,[30][10] i que va incloure molts més detalls en el primer llibre sobre la pèrdua que va sofrir Harry, perque sabia cóm se sentia.[31]

Rowling posteriorment es va mudar a Porto (Portugal) per a treballar de professora d'Inglés.[32] En la seua estància en Porto, va conéixer i es va enamorar de Jorge Arantes, un periodiste portugués. A pesar de les infidelitats de Jorge, Joanne es va casar en ell el 16 d'octubre de 1992. La seua filla, Jessica Isabel Rowling Arantes (cridada en honor a Jessica Mitford), va nàixer el 27 de juliol de 1993 en Portugal.[33] Despuix de les infidelitats i l'alcoholisme de Jorge, Rowling li va abandonar en novembre del mateix any en que va nàixer la seua filla[33][34] i es va traslladar en ella a Edimburc (Escòcia), ciutat a on residia la seua germana.[35][12]


En març de 1994, Rowling va interpondre una demanda d'interdicció ―l'equivalent en Escòcia a una orde d'alluntament― contra Jorge Arantes, i va obtindre una orde provisional[36] que seria renovada huit mesos despuix, ya en novembre de 1994.[37] En aquell llavors, Rowling sofria de depressió clínica i va aplegar a plantejar-se el suïcidi, pero la seua filla Jessica li donava les forces per a seguir avant.[38] Va ser el padecimiento de la seua malaltia lo que li donaria l'idea dels dementores, les criatures sense ànima que apareixen en Harry Potter i el presoner de Azkaban.[39] En agost de 1994, l'escritora va solicitar formalment el divorç.[40]

Sense ocupació i vivint de les ajudes que li otorgava l'Estat, Rowling va completar la seua primera novela escrivint en varis cafens, especialment en el Nicolson,[41] cada volta que conseguia que Jessica es dormira.[12][42] En una entrevista a la BBC en 2001, Rowling va negar el rumor de que escrivia en cafens del seu entorn més propenc per a escapar del seu apartament sense calefacció, senyalant: «No soc tan estúpida com per a llogar un apartament sense calefacció en Edimburc en ple hivern. Tenia calefacció». En lloc d'això, va declarar en el programa televisiu d'Estats Units A&I Biography que una de les raons de voler escriure en cafens era perque traure de passejada al seu bebé era la millor manera de fer que la chicoteta es dormira.[42]

Finalment, en juny de 1995, l'interdicte fins a llavors provisional contra Jorge Arantes es va fer permanent i la demanda de divorç va ser admesa.[43]

Harry Potter

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Harry Potter.



En 1995, Rowling va finalisar el manuscrit de Harry Potter i la pedra filosofal en una vella màquina d'escriure.[44] Davant l'entusiasta resposta de Bryony Evans, una llectora que havia segut encomanada per a revisar els primers tres capítuls del llibre, l'agència Christopher Little Literary Agents va acceptar representar a Rowling en la seua busca d'un editor. El llibre va ser enviat a dotze editorials, que rebujarien el manuscrit.[33] Un any més tart, va rebre per fi l'aprovació (i una bestreta de 1500 £) de l'editor Barry Cunningham para Bloomsbury, una chicoteta editorial britànica de Londres (Anglaterra).[45][33] La decisió de publicar el llibre de Rowling es deu segons pareix a Alice Newton, la filla de huit anys d'edat del president de Bloomsbury, qui va rebre el primer capítul per a la seua revisió i immediatament va demanar el segon.[46] Si ben Bloomsbury va acceptar publicar el llibre, Cunningham manté que li va sugerir a Rowling conseguir un treball, ya que creïa que tindria poques possibilitats de guanyar diners escrivint llibres per a chiquets.[47] Poc despuix, en 1997, Rowling va rebre una beca de 8000 lliures del Scottish Arts Council per a permetre-li continuar escrivint.[48] En la primavera següent va haver una subasta en els Estats Units, en la que es varen vendre els drets per a publicar la novela, que varen ser comprats per Scholastic Inc., per 105 000 dólars. Rowling va dir que «per poc es mor» en enterar-se d'això.[49]


En juny de 1997, Bloomsbury va publicar La pedra filosofal en mil còpies impreses, cinccentes de les quals varen ser distribuïdes en biblioteques. Despuix de l'èxit mundial dels seus llibres, aquells eixemplars varen passar a valdre entre 16 000 i 25 000 lliures.[50] Cinc mesos més tart, el llibre va guanyar el seu primer premi, el Premi de Llibres per a Chiquets Nestlé. En febrer, la novela va guanyar el prestigiós Premi del Llibre Britànic, en la categoria Lliure Infantil de l'Any, i més tart, el Premi al Millor Llibre Infantil. La seua continuació, Harry Potter i la cambra secreta, va ser publicada en juliol de 1998.[51] En octubre de 1998, Scholastic va publicar La pedra filosofal en els Estats Units baix el títul Harry Potter i la pedra del hechicero: un canvi del com Rowling s'ha arrepenedit, ya que va declarar que hauria barallat més per mantindre el títul si haguera estat en una millor posició.[2]

En decembre de 1999, la tercera novela, Harry Potter i el presoner de Azkaban, va guanyar el Premi al Millor Llibre Infantil, pel que convertiria a Rowling en la primera persona en guanyar tres voltes dit guardó.[52] Més vesprada, va retardar el llançament de la quarta novela de Harry Potter per a que els atres llibres pogueren ser apreciats pel públic. En giner de 2000, El presoner de Azkaban va guanyar el Premi Whitbread del Llibre Infantil de l'Any, encara que va perdre el premi de Llibre de l'Any que finalment recauria en la traducció de Seamus Heaney de Beowulf en la que competia.[53]


El quart llibre, Harry Potter i el cáliz de fòc, va eixir simultàneament a la venda en el Regne Unit i els Estats Units el 8 de juliol de 2000, i va batre récorts de venda en abdós països. Aproximadament 372 775 còpies del llibre varen ser venudes el primer dia en Gran Bretanya, igualant casi la sifra dels eixemplars venuts de El presoner de Azkaban durant el primer any d'estar a la venda.[54] En els Estats Units, el llibre va vendre tres millons de còpies en les primeres 48 hores, batent tots els récorts de vendes de llibres.[54] Rowling confessaria que va passar per un moment de crisis mentres escrivia la novela: «Quan estava a la mitat del quarto, em vaig donar conte de que hi havia un sério fallo argumental… Vaig passar per un dels meus moments més obscurs en este llibre… Vaig reescriure un capítul tretze voltes, encara que ningú que ho haja llegit pot percatarse de quin va ser dit capítul ni tampoc donar-se conte de lo difícil que em va resultar crear-ho».[55] Rowling va ser nomenada escritora de l'any en els Premis Britànics de 2000.[56]

Va haver una espera de tres anys entre el llançament de El cáliz de fòc i la quinta novela d'Harry Potter, Harry Potter i l'Orde del Fénix. Este interval va fer que la prensa especulara sobre si Rowling tenia «bloqueig de l'escritor», la qual cosa va negar fervientement.[57] Rowling va confessar més tart que escriure el llibre havia segut com una molesta tasca hogareña. «Crec que L'Orde del Fénix podria haver segut més curt» li va dir a Lev Grossman. «Ho sabia, i em vaig quedar sense temps ni energia quan vaig aplegar al final».[58]


El sext llibre, Harry Potter i el misteri del príncip, va eixir a llum el 16 de juliol de 2005. També va batre récort de vendes, venent nou millons d'eixemplars en les primeres 24 hores en el mercat.[59] Mentres escrivia, li va dir a un fan: «El sext llibre ha segut planejat durant anys, pero abans d'escomençar a escriure-ho en sério vaig passar dos mesos tornant a revisar els esbossos i assegurant-me molt ben de que sabia lo que estava fent».[60] Va publicar en la seua pàgina web que el primer capítul del sext llibre, el qual es basa en una conversació entre el ministre de Màgia i el primer ministre britànic, anava a ser en un principi el primer capítul de La pedra filosofal, després de La cambra secreta i més tart de El presoner de Azkaban.[61] En 2006, El misteri del príncip va rebre el premi de Millor Llibre de l'Any en l'entrega dels Premis als Millors Llibres Britànics.[62]


El títul del sèptim i últim llibre de Harry Potter va ser donat a conéixer públicament el 21 de decembre de 2006: Harry Potter i les relíquies de la mort.[63] En febrer de 2007 es va comunicar que Rowling havia deixat escrit en la seua habitació de l'Hotel Balmoral, en Edimburc, que allí era el lloc en el que havia terminat d'escriure el sèptim llibre, el dia 11 de giner del mateix any.[64] Harry Potter i les relíquies de la Mort va eixir a la venda el 21 de juliol de 2007 i va batre el récort del seu predecessor, convertint-se en el llibre agotat en major rapidea de tots els temps.[65] Va vendre 11 millons de còpies en el primer dia de llançament sol en el Regne Unit i els Estats Units.[65] Joanne ha dit que l'últim capítul del llibre va ser escrit «un dia de 1990», com a part dels seus primers escrits de la série.[66] Durant el periodo d'un any en el que Rowling va completar l'últim llibre, va permetre la gravació d'un documental que es va emetre en Gran Bretanya en ITV el 30 de decembre de 2007. Va ser titulat J.K. Rowling… Un any en la vida i la va mostrar tornant a la seua antiga vivenda d'Edimburc, en la que havia completat el primer llibre de Harry Potter.[67] La tornada al seu apartament despuix de tants anys la va fer plorar, dient que havia segut el lloc «en a on la vida em va canviar per complet».[67]

Harry Potter es va convertir en una marca internacional, valorada en aproximadament 7000 millons de lliures,[68] i les últimes quatre entregues de Harry Potter han batut récorts com els llibres venuts en major rapidea de l'història.[69][65] La série, en un total de 4195 pàgines,[70] ha segut traduïda, íntegrament o en part, a 74 idiomes.[3]


En 2007, despuix de la publicació del sèptim i últim llibre de la série, Bloomsbury va organisar un concurs en el que mil admiradors varen presenciar a Rowling llegint les primeres pàgines del llibre en el Museu d'Història Natural de Londres.[71]

Els llibres de Harry Potter també han segut reconeguts per despertar interés per la llectura en els jóvens, en una etapa de les seues vides en la que preferixen passar el temps veent la televisió o mirant Internet en lloc de dedicar-ho a llegir,[72] si be s'ha qüestionat l'impacte dels llibres en els hàbits de llectura dels chiquets.[73]

Películes de Harry Potter

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Harry Potter (série cinematogràfica).



En octubre de 1998, Warner Bros. va comprar els drets per a realisar películes de les primeres dos noveles.[74] Es va estrenar una versió cinematogràfica de Harry Potter i la pedra filosofal el 16 de novembre de 2001, i de Harry Potter i la cambra secreta el 15 de novembre de 2002.[75] Abdós varen ser dirigides per Chris Columbus. El 4 de juny de 2004 es va estrenar la película basada en la tercera novela, Harry Potter i el presoner de Azkaban, dirigida per Alfonso Cuarón. La quarta versió cinematogràfica, Harry Potter i el cáliz de fòc, va ser dirigida per un atre director, Mike Newell, i estrenada el 18 de novembre de 2005. La película de Harry Potter i l'Orde del Fénix va ser estrenada l'11 de juliol de 2007.[75] David Yates va ser el director i Michael Goldenberg l'encarregat del guion, rellevant en la seua posició a Steve Kloves. Harry Potter i el misteri del príncip es va estrenar el 15 de juliol de 2009 (la premier va ser el 8 de juliol en Estats Units).[76][77] David Yates va dirigir també esta película i Kloves va ser una volta més el guioniste.[78] En març de 2008, Warner Bros. va anunciar que l'últim llibre de la série, Harry Potter i les relíquies de la Mort, seria dividit en dos parts, una d'elles estrenada el 19 de novembre de 2010 i l'atra el 15 de juliol de 2011. Yates va dirigir abdós películes.[79]


Warner Bros. va prendre molt en conte els desijos de Rowling i les seues opinions en redactar el contracte. Una de les principals estipulacions va ser que les películes devien ser rodades en Gran Bretanya en un elenc totalment britànic, que es va respectar estrictament. Rowling va participar igualment en els oïments, especialment en l'elecció dels protagonistes principals, entre ells Daniel Radcliffe (Harry Potter), Emma Watson (Hermione Granger) i Rupert Grint (Ron Weasley).[80] En una petició sense precedents, Rowling també va exigir que Coca-cola, que havia guanyat el concurs per al suministrament de productes a la série de películes, donase 18 millons de dólars a la fundació nortamericana Reading is Fonamental, ademés de varis programes benèfics.[81]

Els guions de les primeres quatre películes varen ser escrits per Steve Kloves, procés en el que va ser assistit per Rowling que es va assegurar de que no diferiren de lo que succeiria en els futurs llibres de la série. Ha dit que Kloves va ser la persona que es va enterar de molts detalls de les trames futures, encara que no de totes.[79][82] També ha dit que li va revelar a Alan Rickman (Severus Snape) i a Robbie Coltrane (Hagrid) alguns secrets sobre els seus personages ans que foren revelats en els llibres.[83] Daniel Radcliffe (Harry Potter) li va preguntar si Harry moriria en algun moment de la série; Rowling li va respondre dient «Tens una escena de mort», sense respondre explícitament la pregunta.[84] Steven Spielberg va ser seleccionat per a dirigir la primera película, pero est la va rebujar. La prensa va declarar repetidament que Rowling va tindre alguna cosa que vore en la seua negativa, pero ella va dir que no decidix quí dirigix les películes i que, si poguera elegir, no hauria descartat a Spielberg.[85] La primera opció de Rowling per a que fora el director havia segut l'integrant de Monty Python, Terry Gilliam, ya que és fanàtic de les noveles. Warner Bros. volia realisar una película més familiar, per lo que finalment varen seleccionar a Chris Columbus.[86]


Les películes d'Harry Potter varen ser un èxit mundial en els seus dèu anys d'estrena de les diferents adaptacions de cada u dels sèt llibres, conseguint recaptar més de 7700 millons de dólars, lo que la convertix en la segona franquícia cinematogràfica més taquillera de l'història solament per darrere del univers cinematogràfic de Marvel. Inclús les películes Harry Potter i la pedra filosofal (2001), Harry Potter i el cáliz de fòc (2005) i Harry Potter i les relíquies de la Mort: partix 2 (2011) varen ser les més taquilleres en els seus anys d'estrena, sent esta última un dels dèu llarcmetrages en major recaptació de l'història en el seu moment.

Despuix de Harry Potter

[editar | editar còdic]

Rowling ha declarat que té pensat seguir escrivint despuix de la publicació de l'últim llibre de Harry Potter, Harry Potter i les relíquies de la Mort.[87] En una entrevista en Stephen Fry en 2005, Rowling va declarar que preferiria escriure els seus llibres baix un seudònim; no obstant, li va dir a Jeremy Paxman en 2003 que si ho fera, la prensa provablement «ho descobriria en segons».[88][89] En 2006, Rowling va revelar que havia terminat d'escriure un número d'històries curtes i un atre llibre per a chiquets «polític» sobre un mònstruo, dirigit a una audiència més jove que la de Harry Potter.[90]


No té plans per a escriure un octau llibre de Harry Potter, i ha declarat «No puc dir que jamai escriuré un atre llibre sobre eixe món sol perque pense que no sé si en dèu anys puga aplegar a voler posar-me en això una atra volta, encara que crec que és poc provable».[91] No obstant, Rowling ha dit que escriurà una enciclopèdia sobre el món màgic de Harry Potter, que consistirà en material que no s'ha publicat i vàries notes.[92] Tots els guanys del llibre seran destinades a fins benèfics.[93] Durant una conferència de prensa en el Kodak Theatre d'Hollywood en 2007, Rowling va dir, quan li varen preguntar de qué tractaria l'enciclopèdia, que «Encara no he començat a escriure-la. Mai vaig dir que era lo pròxim que faria».[94] A finals de 2007, Rowling va afirmar que potser li prenga dèu anys escriure-la, declarant que «No tindria sentit fer-la a menos que anara sorprenent. Lo últim que volguera fer seria afanyar la seua publicació en detriment de la calitat».[67]


En juliol de 2007, Rowling va manifestar que desija dedicar-li més temps a la seua família, pero en 2008 es trobava escrivint dos llibres, un per a chiquets i un atre per a adults.[95] No va donar detalls sobre els dos proyectes, si be va declarar que estava entusiasmada perque escriure'ls li recorda quan va crear La pedra filosofal, explicant que en eixe moment estava escrivint també dos llibres fins que Harry es va convertir en un èxit de vendes.[96] Va dir en octubre de 2007 que és poc provable que les seues futures obres siguen del gènero fantàstic: «Crec que provablement haja agotat la meua fantasia... seria increiblement difícil eixir i crear un atre món que no se semble al d'Harry, ya que potser prendria moltes coses prestades d'ell».[97] En novembre de 2007, Rowling va dir que estava treballant en un atre llibre, «una obra a mig acabar per a chiquets, que crec que serà lo pròxim que publique».[98] En març de 2008, Rowling va confirmar que el seu llibre «polític» per a chiquets estava a punt de terminar.[99]

En març de 2008, Rowling va revelar en una entrevista que havia tornat a escriure en els cafens d'Edimburc, tractant de crear una nova novela infantil. «Seguiré escrivint llibres per a chiquets perque és lo que més goge», va declarar en The Daily Telegraph. «Em sent molt ben si vaig al café adequat; em mescle entre la multitut i, per supost, no em sent en el mig del bar observant tot allò que apareix al meu entorn».[100]

En decembre de 2008, l'autora va acceptar publicar el llibre Els contes de Beedle el bart despuix d'haver subastat el manuscrit original. Els contes varen ser mencionats per primera volta en l'últim llibre de Harry Potter i consten de varis relats relacionats en la màgia, encara que no en el món específic de Harry Potter.[101][102]


La seua primera novela per a adults, Una vacant imprevista, publicada en setembre de 2012, va ser rebuda pels crítics en opinions trobades.[103] Michiko Kakutani, del New York Claves, la considera «tan intencionadament banal, tan deprimentemente estereotipada que no és solament decepcionant, sino també avorrida».[104] Theo Tait, de The Guardian, li reprocha recórrer a «situacions típiques i clichés» i sosté que encara que és «ambiciosa en els seus temes, és definitivament rutinària en el seu estil».[105] Per a Lev Grossman, en canvi, de la revista Clave, «és una gran novela de l'Anglaterra contemporànea, ambiciosa, lluenta, irreverent, divertida, profundament trista i magníficament expressiva».[106] Mentrestant, els seguidors d'Harry Potter i Rowling no varen esperar a que Edicions Salamandra editara la novela en espanyol i varen iniciar el mateix més de setembre «un proyecte de traducció colectiva».[103][107] El proyecte es titula The Spanish Vacancy i "els responsables" són "dos estudiants de traducció que no revelen el seu nom ni la seua nacionalitat".[108][109] Salamandra, mentrestant, va alvançar el llançament de la nova obra, que estava previst per a 2013, al 19 decembre, simultàneament en Espanya i Amèrica Llatina, tant en paper (en una tirada inicial de 300 000 eixemplars) com en versió digital.[110] En decembre de 2012 la cadena de televisió BBC va anunciar l'acort per a realisar una miniserie basada en la novela, informació que la pròpia autora va confirmar en una entrevista en la mateixa cadena; la seua estrena va quedar previst per a 2014.[111]


Baixe l'seudònim de Robert Galbraith, va publicar el seu segon llibre per a adults, La vora del cuco, en el que incursiona en el gènero negre. La novela, que va eixir en abril de 2013, va tindre una molt bo acolliment per part de la crítica[112] i en juliol Rowling va reconéixer la seua autoria.[113]

Eixe mateix any es va anunciar que seria ella mateixa qui s'encarregaria d'escriure el guion per a vàries películes sobre la seua novela Animals fantàstics i on trobar-los i es va confirmar que coescribiría el guion d'una obra teatral basada en la vida preescolar (abans d'ingressar en Hogwarts) d'Harry Potter.

Vida personal

[editar | editar còdic]

Forbes ha nomenat a Rowling com la primera persona en guanyar mil millons de dólars nortamericans per escriure llibres,[114] la segona dòna artista més rica i la persona número 1062 en més diners del món.[115][116] Quan va aparéixer per primera volta en la llista de multimillonaris de Forbes en 2004, Rowling va realisar els càlculs corresponents i va dir que tenia molts diners, pero que no era milmillonaria.[117] Ademés, la llista Sunday Claves Rich List de 2008 va ubicar a Rowling en el lloc 144 de la seua llista de les persones més riques de Gran Bretanya.[4] En 2001, Rowling va comprar una luxosa finca de el XIX propenca al riu Tay, en Aberfeldy, Perth and Kinross, Escòcia.[118] Rowling també posseïx una casa en Merchiston, Edimburc, i una mansió de 4,5 millons de lliures (6,6 millons de dólars) en Kensington, West London,[119] en un carrer en seguritat privada les vintiquatre hores del dia.[120]


El 26 de decembre de 2001, Rowling va contraure matrimoni en Neil Michael Murray (naixcut el 30 de juny de 1971), un anestesiste, en una cerimònia privada en la seua mansió de Aberfeldy.[121] Est va ser el segon matrimoni tant per a Rowling com para Murray, ya que ell hi havia estat casat en la Dra. Fiona Duncan en 1996. Murray i Duncan es varen separar en 1999 i es varen divorciar en l'estiu de 2001. El fill de Rowling i Murray, David Gordon Rowling Murray, va nàixer el 24 de març de 2003.[122] Poc en acabant de que Rowling escomençara a escriure Harry Potter i el misteri del príncip, es va prendre un descans i va deixar de treballar en la novela per a criar al seu fill.[123] La filla menor de Rowling, Mackenzie Jean Rowling Murray, a qui li va ser dedicat Harry Potter i el misteri del príncip, va nàixer el 23 de giner de 2005.[124] Del seu primer matrimoni en el portugués Jorge Arantes té una filla, Jessica Isabel Rowling Arantes.

Religió

[editar | editar còdic]

Rowling forma partix de l'Iglésia d'Escòcia. En una ocasió va dir: «Cree en Deu, no cree en la màgia».[125] Poc despuix es va donar conte de que si els llectors sabien que era cristiana, conseguirien endevinar qué seria lo que succeïra en els llibres.[126] Rowling ha declarat que batalla en les seues pròpies creències. En una entrevista concedida al programa televisiu Today de juliol de 2007, va dir: «...Fins que apleguem al sèptim llibre, les visions de lo que succeïx despuix de la mort i més allà... podrien mostrar molt de lo que estava per aplegar. Aixina que... sí, les meues creències i la meua lluita en les creències religioses són molt evidents en este llibre».[127]

Postura política

[editar | editar còdic]

Rowling va parlar sobre els seus punts de vista polítics quan va parlar de les eleccions presidencials en Estats Units de 2008 en el periòdic El País. Va dir que estava obsessionada en les eleccions en Estats Units per l'impacte que causen en el món. En febrer de 2008, va declarar que tant Barack Obama com Hillary Clinton serien «extraordinaris» en la Casa Blanca. En la mateixa entrevista, va dir que el seu héroe era Robert F. Kennedy.[128][129]

Relació en la prensa

[editar | editar còdic]

J.K.Rowling ha tingut una difícil relació en la prensa. Va admetre ser sensible i que li disgusta la naturalea poc coherent dels reportages. «En un mateix dia, varen passar de dir 'Té el clàssic bloqueig de l'escritor' a afirmar, 'Ha segut indulgent en ella mateixa'», va dir en The Times en 2003, «I yo vaig pensar qué podria canviar en 24 hores». No obstant, Rowling no creu que siga una reclusa que odia ser entrevistada.[130] En 2001, la Comissió de Protestes a la Prensa va presentar un reclam de Rowling sobre una série de fotografies no autorisades d'ella en la seua filla en una plaja de Maurici, publicada en la revista OK!.[131] En 2007, el fill de Rowling, David, assistit per Rowling i el seu espós, inicialment va obtindre un fallo desfavorable en un juí en el que demanava prohibir la publicació d'una fotografia seua. L'image, presa per un fotógraf utilisant una lent de llarc alcanç, va ser publicada posteriorment en un artícul del Sunday Express que va tractar sobre la vida familiar de Rowling i la seua maternitat.[9] No obstant, en definitiva el juí conclouria a favor de David en maig de 2008.[132]

Rowling ha dit que li desagrada sobretot el tabloide britànic The Daily Mail, el qual va parlar sobre un acosador que, segons Joanne, no existix, i va realisar entrevistes en el seu exesposo. Com va senyalar una periodista, «el tio Vernon és un grotesc filisteo de tendències violentes i un cervell particularment menut. No és difícil endevinar qué periòdic llig [en El cáliz de fòc].»[133]


Algunes persones han especulat que la mala relació de Rowling en la prensa va ser l'inspiració per al personage de Rita Skeeter. No obstant, Rowling va dir en l'any 2000 que el personage va ser pensat ans que ella anara famosa: «La gent em pregunta si Rita Skeeter va ser creada per a reflectir la popularitat de Harry Potter, pero la veritat és que l'havia ideat feya molt temps».[134] «Vaig intentar incloure a Rita en La pedra filosofal, en la part que Harry entra al Caldero Chorreante per primera volta i tots diuen 'Senyor Potter, ¡ha tornat!' Volia presentar a una periodista en eixa escena, la qual no es cridaria Rita, pero seria dòna. Després vaig pensar que el personage funcionaria millor si s'incloïa en el quart llibre, quan se suponia que Harry aplegaria a la culminació de la seua fama».[135]

Filantropia

[editar | editar còdic]

Rowling es va convertir en una de les escritores jovenils de major èxit mundial, per lo que intenta aprofitar esta circumstància per a involucrar-se en campanyes socials.[136]

Rowling va fundar en l'any 2000 el Volant Charitable Trust, un fideicomiso que ampra el seu presupost anual de 5,1 millons de lliures per a combatre la pobrea i la desigualtat social. Aixina mateix, dona a organisacions d'ajuda a chiquets, famílies monoparentals i a l'investigació de l'esclerosis múltiple.[137] Rowling va declarar, «crec que tenim una responsabilitat moral: quan t'han donat més [diners] del que necessites, deus fer coses sapients en ell i donar-ho en inteligència».[95]

En contra de la pobrea

[editar | editar còdic]

Havent segut ella mateixa una mare fadrina, Rowling ara és la presidenta de One Parent Families, una associació benèfica que ajuda a famílies monoparentals. Rowling va ser la seua primera embaixadora en l'any 2000.[138][139] Va colaborar en Sarah Brown, l'esposa de l'ex primer ministre britànic Gordon Brown, en la redacció d'un llibre de contes infantils en ajuda d'esta associació.[140]


En 2001, l'associació benèfica contra la pobrea Comic Relief va demanar a tres reconegudes escritores britàniques —la cuinera i presentadora de televisió Delia Smith, la creadora de Bridget Jones, Helen Fielding i Rowling— que redactaren tres menuts llibres relacionats en les seues obres més famoses per a ser publicats.[141] Els dos llibres de Rowling, Animals fantàstics i on trobar-los i Quidditch a través dels temps, són facsímils de llibres propis de la biblioteca d'Hogwarts. Des de que varen eixir a la venda en març de 2001, els llibres varen recaptar 15,7 millons de lliures per al fondo. Els 10,8 millons de lliures que es varen recaptar fòra del Regne Unit varen ser destinats al naixent International Fund for Children and Young People in Crisis.[142]


En 2005, Rowling i l'eurodiputada Emma Nicholson varen fundar el Children’s High Level Group.[143] En giner de 2006, Rowling va ser a Bucarest per a proclamar-se en contra de l'us dels llits-gàbia en els hospitals psiquiàtrics infantils.[144] Continuant en el respal al CHLG, Rowling va subastar una de les sèt còpies manuscrites i ilustrades de Els contes de Beedle el bart, una série de contes de fades mencionada en Harry Potter i les relíquies de la Mort. La tenda de llibres en llínea Amazon.com va comprar dit eixemplar per 1,95 millons de lliures el 13 de decembre de 2007, tornant-se aixina en el llibre modern més car jamai venut en una subasta.[145][146][147] Sobre açò, Rowling va comentar: «Açò significarà molt per als chiquets que necessiten ajuda desesperadament. Significa que el Nadal va aplegar abans per a mi».[146][148] Rowling va repartir les restants copies a aquells que tenen una relació propenca en els llibres Harry Potter.[146] En 2008, Rowling va acceptar publicar el llibre, els beneficis del qual estan destinats al Children's High Level Group.[145]

Donacions polítiques

[editar | editar còdic]

En setembre de 2008, a la vespra de la convenció dels laborista, Rowling va anunciar que hi havia donado un milló de lliures a eixe partit polític, declarant: «Crec que les famílies pobres i vulnerables podran arreglar-li-les molt millor baix el Partit Laborista que baix el Partit Conservador liderat per Cameron. Gordon Brown va introduir mides que salvaran tants chiquets com siga possible. El govern laborista ha revertit la tendència de llarc determini sobre la pobrea infantil, i el Regne Unit és un dels països de l'Unió Europea que encapçalen la lluita contra la mateixa. La promesa de David Cameron de beneficis fiscals a les parelles casades, pel contrari, és reminiscente al govern conservador que vaig tindre com a mare fadrina. Açò envia el mensage de que els conservadors encara creuen que una parella sense fills i en dos ingressos, pero casada, és més mereixedora d'ajuda financera que aquelles que lluiten, com yo ho vaig fer una volta, per mantindre a les seues famílies a flotació en temps difícils».[149]

Atres obres benèfiques

[editar | editar còdic]

En maig de 2008, la llibreria Waterstone's va demanar a Rowling i a atres dotze autors —Sebastian Faulks, Doris Lessing, Lisa Appignanesi, Margaret Atwood, Lauren Child, Richard Ford, Neil Gaiman, Nick Hornby, Michael Rosen, Axel Scheffler, Tom Stoppard i Irvine Welsh— que escrigueren una breu obra de temàtica lliure en una sola targeta tamany A5, les quals se subastarien a favor de les associacions benèfiques Dyslexia Action i la comunitat d'escritors International PEN. Rowling va contribuir en una precuela d'Harry Potter de 800 paraules que concernix al pare d'Harry, James Potter i al seu padrí Sirius Black, que té lloc tres anys abans del naiximent del protagoniste.[150][151] Rowling va senyalar que no vol tornar a Harry Potter en per lo manco dèu anys.[152][153]


Rowling va contribuir en diners i respal a l'investigació per al tractament de l'esclerosis múltiple, malaltia de la que va morir la seua mare en 1990. En 2006, va contribuir en una substancial suma de diners a la creació del nou Centre per a Medicina Regenerativa en l'Universitat d'Edimburc.[154] Els dies 1 i 2 d'agost de 2006, Rowling va fer una llectura en el Ràdio City Music Hall de Nova York, junt en Stephen King i John Irving. Els guanys de l'event varen ser donadas a la Haven Foundation, una obra benèfica destinada als artistes que no tenen segur mege i no poden treballar, ademés de l'ONG Mèdics sense fronteres.[155] En maig de 2007, Rowling donó 495 000 dólars per a la recompensa que finalment va aplegar a més de 4,5 millons de dólars per al rescat d'una chicoteta chiqueta britànica Madeleine McCann, la qual va desaparéixer en Portugal.[156][157] Rowling, junt en Nelson Mandela, Al Gore i Alan Greenspan, varen escriure l'introducció de la colecció dels discursos de Gordon Brown, els beneficis dels quals varen ser donados al Jennifer Brown Research Laboratory.[158]

#Controvèrsia

[editar | editar còdic]

Disputes llegals

[editar | editar còdic]

Rowling, els seus editors i Clave Warner —amo dels drets de les películes de Harry Potter— varen prendre numeroses accions llegals per a protegir les seues drets d'autor, encara que ells mateixos també varen ser acusats de violar-los.[159] La popularitat mundial de la série Harry Potter va originar l'aparició d'un número de seqüeles i atres obres derivades no autorisades, lo que va provocar que es prengueren accions per a prohibir-les o contindre-les.[160] Per la seua banda, si ben molts d'estos procediments llegals anaven en contra de la simple pirateria,[161] uns atres perseguien activitats no lucratives i varen ser criticats com a «massa draconianos».[162]


Per una atra part, algunes disputes llegals varen consistir en una série d'accions jurisdiccionals que Rowling i els seus editors varen obtindre per a prohibir a qualsevol persona la llectura dels seus llibres abans de la data oficial de llançament. Estes accions varen ser molt polèmiques, i ocasionalment alguns defensors de les llibertats civils i d'expressió es varen manifestar en contra seua, argumentant el «dret a llegir».[163][164]

Una de les accions llegals més controvertides va ser l'intent de publicació en 2007 de l'enciclopèdia Harry Potter Lexicon per part de Steven Vander Ark, un fan de la série de llibres Harry Potter. Rowling i Warner Brothers varen presentar les demandes en els jujats de Nova York contra RDR Books, l'empresa que havia intentat publicar el llibre, alegant violació de drets d'autor i de la propietat intelectual de Rowling. Finalment, el jurat va dictaminar que l'enciclopèdia no podria publicar-se i va impondre una multa de 6750 dólars a RDR Books per cada u dels sèt llibres que conformen la série de Harry Potter.[165]

Opinió sobre persones transgénero

[editar | editar còdic]

En decembre de 2019, Rowling tuiteó el seu respal a Maya Forstater, una dòna britànica que va perdre el seu cas en un juí laboral contra l'empresa per a la que treballava, el Centre per al Desenroll Global, en acabant de que el seu contracte no fora renovat pels seus comentaris crítics sobre les persones transgénero.[166][167][168] El tribunal va dictaminar que les declaracions de Forstater sobre les persones transgénero (com «Els hòmens i els chiquets són hòmens. Les dònes i les chiquetes són dònes. És impossible canviar de sexe»), i misgendering a una persona, varen promoure «una intimidació, hostilitat, degradació, humiliació o entorn ofensiu», i no varen ser postures protegides en virtut de la Llei d'Igualtat de 2019.[169][170]


El 6 de juny de 2020, Rowling va criticar l'us en un artícul de la frase «persones que menstrúan» en lloc de «dònes». Després va escriure: «Si el sexe no és real, no hi ha atracció cap al mateix sexe. Si el sexe no és real, la realitat vixcuda de les dònes a nivell mundial es borra», i sostenint al mateix temps que empatiza en les persones transgénero. El grup mediàtic de defensa GLAAD va calificar els tuits de «anti-trans» i «cruels», i va escriure: «JK Rowling continua alineant-se en una ideologia que distorsiona voluntàriament els fets sobre l'identitat de gènero i les persones trans. En 2020, no hi ha excusa per a atacar a les persones trans».[171][172][173] Varis actors coneguts per interpretar als personages de Rowling varen criticar els seus punts de vista o varen parlar en apoyo de els drets trans, inclosos Daniel Radcliffe, Emma Watson, Rupert Grint, Eddie Redmayne, Evanna Lynch, Bonnie Wright i Katie Leung, de la mateixa manera que els llocs web de fanes MuggleNet i The Leaky Cauldron.[174][175][176][176] L'actriu Noma Dumezweni inicialment va expressar el seu respal a Rowling, pero es va retractar de la seua postura despuix de les repercussions.[177] Radcliffe va respondre en nom de The Trevor Project, escrivint: «Les dònes transgénero són dònes. Qualsevol declaració en sentit contrari borra l'identitat i la dignitat de les persones transgénero i va en contra de tots els consells donats per les associacions professionals d'atenció mèdica que tenen molta més experiència en este tema que Jo o yo».[178]

El 10 de juny de 2020, Rowling va publicar un ensaig de 3600 paraules en el seu lloc web en resposta a les crítiques.[179] Va dir que era una sobreviviente d'abús domèstic i agressió sexual, i va declarar que permetre que les dònes trans tingueren accés a espais d'un sol gènero era un perill per a les dònes, a l'hora que va afirmar que la majoria de les persones trans eren vulnerables i mereixien protecció. També va escriure que moltes dònes consideren que els térmens com a «persones que menstrúan» són degradants.[180] L'ensaig va ser criticat per, entre unes atres, l'organisació benèfica de #infància trans Mermaids.[181][182] A Rowling l'han tildat de feministe radical trans-excloent (TERF) en múltiples ocasions, encara que rebuja l'etiqueta.[183] Rowling ha rebut el respal d'algunes feministes,[184] com Ayaan Hirsi Ali[185] i la feminista radical Julie Bindel.[184]

Obres

[editar | editar còdic]

Infantils

[editar | editar còdic]
  • El ickabog (publicat en llínea per entregues del 26 de maig al 10 de juliol de 2020 i en forma de llibre el 10 de novembre de 2020), conte
  • Jack i la gran aventura del porc de Nadal (12 d'octubre de 2021), novela[186]

Jovenils

[editar | editar còdic]

Série Harry Potter

[editar | editar còdic]
  1. Harry Potter and the Philosopher's Stone (1997). Traduccions al castellà: Harry Potter i la pedra filosofal, 1999, (trad. Alicia Dellepiane), Editorial Salamandra. Harry Potter i la pedra filosofal, 2001, (trad. Alicia Dellepiane), Editorial Planeta (Mèxic, Argentina).
  2. Harry Potter and the Chamber of Secrets (1998). Traduccions al castellà: Harry Potter i la cambra secreta, 1999, (trad. Adolfo Muñoz García i Nieves Martín Azofra), Editorial Salamandra. Harry Potter i la cambra secreta, 2001, (trad. Adolfo Muñoz García i Nieves Martín Azofra), Editorial Planeta (Mèxic, Argentina).
  1. Harry Potter and the Prisoner of Azkaban (1999). Traduccions al castellà: Harry Potter i el presoner de Azkaban, 2000, (trad. Adolfo Muñoz García i Nieves Martín Azofra), Editorial Salamandra. Harry Potter i el presoner de Azkaban, 2001, (trad. Adolfo Muñoz García i Nieves Martín Azofra), Editorial Planeta (Mèxic, Argentina).
  2. Harry Potter and the Goblet of Fire (2000). Traduccions al castellà: Harry Potter i el cáliz de fòc, 2001, (trad. Adolfo Muñoz García i Nieves Martín Azofra), Editorial Salamandra. Harry Potter i el cáliz de fòc, 2001, (trad. Adolfo Muñoz García i Nieves Martín Azofra), Editorial Planeta (Mèxic, Argentina).
  3. Harry Potter and the Order of the Phoenix (2003). Traduccions al castellà: Harry Potter i l'Orde del Fénix, 2004, (trad. Gemma Rovira Ortega), Editorial Salamandra. Harry Potter i l'Orde del Fénix, 2004, (trad. Gemma Rovira Ortega), Editorial Planeta (Mèxic, Argentina).
  4. Harry Potter and the Half-Blood Prince (2005). Traduccions al castellà: Harry Potter i el misteri del príncip, 2006, (trad. Gemma Rovira Ortega), Editorial Salamandra. Harry Potter i el misteri del príncip, 2006, (trad. Gemma Rovira Ortega), Editorial Planeta (Mèxic, Argentina).
  5. Harry Potter and the Deathly Hallows (2007). Traduccions al castellà: Harry Potter i les relíquies de la mort, 2008, (trad. Gemma Rovira Ortega), Editorial Salamandra. Harry Potter i les relíquies de la mort, 2008, (trad. Gemma Rovira Ortega), Editorial Planeta (Mèxic, Argentina).

Obres relacionades en la série

[editar | editar còdic]
  • Animals fantàstics i on trobar-los (complement a la série Harry Potter) (1 de març de 2001)
  • Quidditch a través dels temps (complement a la série Harry Potter) (1 de març de 2001)
  • Precuela de Harry Potter (juliol de 2008)
  • Els contes de Beedle el Bart (complement a la série Harry Potter) (4 de decembre de 2008)
  • Harry Potter i el llegat malaït (obra de teatre) (31 de juliol de 2016)
  • Històries breus de Hogwarts. Agallas, adversitat i aficions arriscades (Pottermore, 6 de setembre de 2016)
  • Històries breus de Hogwarts. Poder, política i poltergeists pesats (Pottermore, 6 de setembre de 2016)
  • Hogwarts. Una guia incompleta i poc fiable (Pottermore, 6 de setembre de 2016)
  • Animals fantàstics i on trobar-los. Guion original de la película (19 de novembre de 2016)
  • Animals fantàstics: Els crims de Grindelwald. Guion original de la película (16 de novembre de 2018)
  • Animals fantàstics: Els secrets de Dumbledore. Guion original de la pelicula (14 d'abril de 2022)

Adults

[editar | editar còdic]

Série Cormoran Strike (com Robert Galbraith)

[editar | editar còdic]
  1. La vora del cuco (18 d'abril de 2013)
  2. El cuc de seda (19 de juliol de 2014)
  3. L'ofici del mal (20 d'octubre de 2015)
  4. Blanco letal (18 de setembre de 2018)
  5. Sanc térbola (15 de setembre de 2020)[187]
  6. Un cor tan negre (30 d'agost de 2022)[188][189]
  7. La tomba veloç (26 de setembre de 2023)[190][191]
  1. The Hallmarked Man (2 de setembre de 2025)[192]

No ficció

[editar | editar còdic]
  • Pròlec a l'antologia Magic, de Gil McNeil i Sarah Brown (editors). Bloomsbury (2002).
  • Introducció a «Ending Child Poverty» en Moving Britain Forward. Selected Speeches 1997–2006, de Gordon Brown. Bloomsbury (2006).
  • «The First It Girl: J.K. Rowling reviews Decca: the Letters of Jessica Mitford», en relació en el llibre en les cartes de Mitford editat per Peter I. Sussman. The Daily Telegraph (26 de juliol de 2006).
  • «The Fringe Benefits of Failure, and the Importance of Imagination». J. K. Rowling. Harvard Magazine (5 de juny de 2008).[193]
  • "Gordon Brown – The 2009 Clave 100". Clave (30 d'abril de 2009)
  • "The Single Mother's Manifesto". The Times (14 d'abril de 2010)
  • "I feel duped and angry at David Cameron's reaction to Leveson". The Guardian (30 de novembre de 2012)
  • "Woman's Hour Takeover" (editora invitada). Woman's Hour, BBC Radi 4 (28 d'abril de 2014).[194]
  • "Isn't it clave we left orphanages to fairytales?" The Guardian (17 de decembre de 2014)
  • Very Good Lives: The Fringe Benefits of Failure and Importance of Imagination. J. K. Rowling. Sphere (14 d'abril de 2015). Traduït en el títul Viure be la vida. Els beneficis inesperats del fracàs i l'importància de l'imaginació. Salamandra (5 d'abril de 2018).[195]
  • "A Love Letter to Europe" (colaboradora) (31 d'octubre de 2019).[196]

Filmografia

[editar | editar còdic]
Any Títul Actriu Guionista Productora Productora eixecutiva Nota
2003 Els Simpson Plantilla:Cela Veu en «The Regina Monologues»
2010 Harry Potter i les relíquies de la Mort: partix 1 Plantilla:Cela Película basada en la seua novela Harry Potter i les relíquies de la Mort
2011 Harry Potter i les relíquies de la Mort: partix 2 Plantilla:Cela
2015 Una vacant imprevista Plantilla:Cela Miniserie televisiva basada en la seua novela Una vacant imprevista
2016 Animals fantàstics i on trobar-los Plantilla:Cela Plantilla:Cela Película inspirada en Animals fantàstics i on trobar-los, el seu llibre complementari a Harry Potter
2017 Strike Plantilla:Cela Série televisiva basada en la seua série de noveles de Cormoran Strike
2018 Animals fantàstics: Els crims de Grindelwald Plantilla:Cela Plantilla:Cela Película inspirada en Animals fantàstics i on trobar-los, el seu llibre complementari a Harry Potter
2027 Harry Potter Plantilla:Cela Série de televisió basada en la seua série de noveles Harry Potter

Distincions honorífiques

[editar | editar còdic]
Títuls honorífics

Rowling ha rebut títuls honorífics de l'Universitat de St. Andrews, l'Universitat d'Edimburc, l'Universitat Napier i l'Universitat d'Aberdeen.[201][202]

El 5 de juny de 2008, Rowling va donar un discurs en la cerimònia de començ de cicle de l'Universitat Harvard, en a on va rebre un atre títul honorífic.[203]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Biografia.» [1] archivat en Wayback Machine. Sitie web oficial. Consultat el 19 d'abril de 2016.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «"Ret Nose Day"». BBC Online. Archivat des d'el original, el 4 de decembre de 2008. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  3. ↑ 3,0 3,1 «[2]», EL PAÍS. Consultat el 5 de maig de 2012.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Sunday Claves Rich List - Joanne Rowling». The Sunday Claves. Consultat el 1 de decembre de 2008.
  5. ↑ «J. K. Rowling». Revista Forbes. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  6. ↑ «Person of the Year 2007 Runners-Up: J.K. Rowling». Revista Clave. Archivat des d'el original, el 21 de decembre de 2007. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «The Not Especially Fascinating Life Baix Far of J. K. Rowling». De accio-quote.org. Consultat el 8 de decembre de 2020.
  8. ↑ «Biography of J. K. Rowling». Internet Movie Database. Consultat el 19 de giner de 2009.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Judge rules against JK Rowling in privacy case». Consultat el 8 de decembre de 2008.
  10. ↑ 10,0 10,1 «There would be baix much to tell her...». Revista Tatler. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  11. ↑ «J.K. Rowling: CBC Interview #1». The Hogwarts Express. Archivat des d'el original, el 27 d'octubre de 2001. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 12,7 «J. K. Rowling's biography». Sitie web oficial de J. K. Rowling. Archivat des d'el original, el 12 de decembre de 2008. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  13. ↑ «Muggle Encyclopedia - R». HPL. Archivat des d'el original, el 16 de decembre de 2010. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  14. ↑ «St Michael’s School Admission Register 1966-1970». French i Museum Archives.com. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  15. ↑ Bowyer, Jerry. «Harry Potter is gateway drug to the good stuff». Fox News. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  16. ↑ «Albus Dumbledore». winterbourne.freeuk.com.. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  17. ↑ «Archaeology». Universitat South Glos. Archivat des d'el original, el 17 de decembre de 2008. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  18. ↑ Rowling, J. K.. «The first It Girl». The Daily Telegraph. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  19. ↑ Fraser, Lindsey. «"Harry and Em", Entrevista publicada en The Scotsman» (en inglés). http://www.scotsman.com. Consultat el 8 d'agost de 2017.
  20. ↑ Feldman, Roxanne. «The Truth about Harry». School Library Journal. Consultat el 5 de decembre de 2008.
  21. ↑ Fraser, Lindsey. Conversations with J.K. Rowling, pp. 19-20, Scholastic.
  22. ↑ Fraser, Lindsey. Conversations with J.K. Rowling, p. 29 Scholastic.
  23. ↑ «the JK Rowling Story». The Scotsman. Consultat el 25 de decembre de 2015.
  24. ↑ Fraser, Lindsey. Conversations with J.K. Rowling, pg 34 Scholastic.
  25. ↑ Norman-Culp, Sheila. «British author rides up the charts on a wizard's tale». Associated Press. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  26. ↑ 26,0 26,1 Loer, Stephanie. «All about Harry Potter from quidditch to the future of the Sorting Hat». Boston Globe. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  27. ↑ Smith (2001), p. 96.
  28. ↑ «"Harry Potter and em"». Especial de Nadal de la BBC. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  29. ↑ Greig, Geordie. «"There would be baix much to tell her..."». Tatler. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  30. ↑ «"MS Society Scotland"». Sitie web oficial de J. K. Rowling. Archivat des d'el original, el 6 de decembre de 2008. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  31. ↑ «Transcript of Richard and Judy». Channel Four Corporation. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  32. ↑ Smith (2001), p. 101.
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 33,3 McGinty, Stephen. «The JK Rowling Story». The Scotsman. Archivat des d'el original, el 7 de decembre de 2008. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  34. ↑ Weeks, Linton. «"Charmed, I'm Sure"». The Washington Post. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  35. ↑ Smith (2001), p. 120.
  36. ↑ Smith (2001), p. 123.
  37. ↑ Smith (2001), p. 128.
  38. ↑ «"Harry Potter author: I considered suïcide"». CNN. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  39. ↑ «Harry Potter's magician». BBC News. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  40. ↑ Smith (2001), p. 125.
  41. ↑ «"From the dole to Hollywood"». The Daily Telegraph. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  42. ↑ 42,0 42,1 Jimmi Thøgersen. «"Harry Potter and em"». Quick Quotes Quill.org. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  43. ↑ Smith (2001), p. 129.
  44. ↑ Riccio, Heather. «Interview with JK Rowling, Author of Harry Potter». Hilary Magazine. Archivat des d'el original, el 31 de giner de 2009. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  45. ↑ «"Meet the Writers: J. K. Rowling"». Barnes and Roure. Archivat des d'el original, el 8 d'abril de 2006. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  46. ↑ Lawless, John. «Revealed: The eight-year-old girl who saved Harry Potter». New Zealand Herald. Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2007. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  47. ↑ Blais, Jacqueline. «"Harry Potter has been very good to JK Rowling"». Wkyc.com. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  48. ↑ «Scottish Arts Council Wants Payback». Hpna.com. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  49. ↑ Reynolds, Nigel. «"$100,000 Success Story for Penniless Mother."». The Daily Telegraph. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  50. ↑ Kleffel, Rick. «Rare Harry Potter books». Metroactive.com. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  51. ↑ «Harry Potter books timeline». Archivat des d'el original, el 31 de giner de 2009. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  52. ↑ «Potter's award hat-trick». BBC News. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  53. ↑ Gibbons, Fiachra. «"Beowulf slays the wizard"». Guardian Unlimited. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  54. ↑ 54,0 54,1 «"Potter ixes record"». Cesnur.org. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  55. ↑ Johnstone, Anne. «The hype surrounding the fourth Harry Potter book belies the fact that Joanne Rowling had some of her blackest moments writing it – and that the pressure was self-imposed; a kind of magic». The Herald. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  56. ↑ «British Book Awards: Previous Winners & Shortlists». Archivat des d'el original, el 31 de giner de 2009. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  57. ↑ «Rowling denies wroter's block». BBC News. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  58. ↑ Grossman, Lev. «"J.K. Rowling Hogwarts And All"». Revista CLAVE. Consultat el 3 de decembre de 2008.
  59. ↑ «New Potter book topples O.S. ixes records». MSNBC. Consultat el 3 de decembre de 2008.
  60. ↑ «JK Rowling's World Book Day Chat». BBC. Consultat el 3 de decembre de 2008.
  61. ↑ «The Opening Chapter of Book Six». Sitie web oficial de J. K. Rowling. Archivat des d'el original, el 16 de decembre de 2008. Consultat el 3 de decembre de 2008.
  62. ↑ «Winners & Shortlists 2006». Archivat des d'el original, el 1 de febrer de 2009. Consultat el 3 de decembre de 2008.
  63. ↑ «Harry Potter and the Deathly Hallows». Press Release Bloomsbury. Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 3 de decembre de 2008.
  64. ↑ Cornwell, Tim. «Finish or bust – JK Rowling's unlikely message in an Edinburgh hotel room». The Scotsman. Consultat el 3 de decembre de 2008.
  65. ↑ 65,0 65,1 65,2 «Potter is fastest-selling book ever». BBC News. Consultat el 3 de decembre de 2008.
  66. ↑ BBC News.27 de juny de 2006. Consultat el 3 de decembre de 2008.
  67. ↑ 67,0 67,1 67,2 Hastings, Chris. «Tears as JK Rowling returns to where it began». The Daily Telegraph. Consultat el 3 de decembre de 2008.
  68. ↑ «Harry Potter, the $15 billion man». Advertising Age. Consultat el 3 de decembre de 2008.
  69. ↑ Pauli, Michelle. «June dona't for Harry Potter 5». BBC News. Consultat el 1 de decembre de 2008.
  70. ↑ Sawyer, Jenny. «Harry Potter finale sales hit 11 m». The Christian Science Monitor. Consultat el 3 de decembre de 2008.
  71. ↑ «J. K. Rowling». Associated Content. Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2012. Consultat el 19 de giner de 2009.
  72. ↑ Sawyer, Jenny. «New Study Finds That the Harry Potter Series Has a Positive Impact on Kids' Reading and Their School Work». Scholastic. Archivat des d'el original, el 16 de decembre de 2008. Consultat el 3 de decembre de 2008.
  73. ↑ Mehegan, David. «In end, Potter magic extends only baix far». Consultat el 3 de decembre de 2008.
  74. ↑ «"Harry Potter is off to Hollywood – writer a Millionairess"». Consultat el 3 de decembre de 2008.
  75. ↑ 75,0 75,1 «Dates d'estrena d'Harry Potter». Archivat des d'el original, el 10 de decembre de 2008. Consultat el 3 de decembre de 2008.
  76. ↑ (2008).Reuters.Consultat el 3 de decembre de 2008.
  77. ↑ The Leaky Cauldron.Consultat el 3 de decembre de 2008.
  78. ↑ Spelling, Ian. «Screenwriter will sit out one 'Potter'». Archivat des d'el original, el 16 de febrer de 2009. Consultat el 3 de decembre de 2008.
  79. ↑ 79,0 79,1 «Final 'Harry Potter' book will be split into two movies». Consultat el 3 de decembre de 2008.
  80. ↑ Treneman, Ann. «J.K. Rowling, the interview». Consultat el 3 de decembre de 2008.
  81. ↑ «Coke backs Harry Potter literacy drive». Consultat el 3 de decembre de 2008.
  82. ↑ Mzimba, Lizo. «Interview with Steve Kloves and J. K. Rowling». Consultat el 3 de decembre de 2008.
  83. ↑ «"J.K. Rowling: 'Fans will be happy'"». Consultat el 3 de decembre de 2008.
  84. ↑ «J.K. Rowling on 'Today' part 2: what Daniel Radcliffe knew, the final line (with video)». Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 3 de decembre de 2008.
  85. ↑ «Rowling denies vetoing Spielberg». Archivat des d'el original, el 11 de giner de 2009. Consultat el 3 de decembre de 2008.
  86. ↑ «Wizard News: Terry Gilliam». Consultat el 3 de decembre de 2008.
  87. ↑ «J.K. Rowling and Stephen Fry interview». Archivat des d'el original, el 20 de novembre de 2008. Consultat el 3 de decembre de 2008.
  88. ↑ «JK's OOTP interview». Consultat el 3 de decembre de 2008.
  89. ↑ «"Living with Harry Potter"». Consultat el 3 de decembre de 2008.
  90. ↑ «"J.K. Rowling on Finishing Harry Potter"». Consultat el 3 de decembre de 2008.
  91. ↑ «Transcript of J. K. Rowling interview on Friday Night with Jonathan Ross». Consultat el 3 de decembre de 2008.
  92. ↑ «Stop your sobbing! More Potter to menja». Archivat des d'el original, el 20 d'agost de 2007. Consultat el 3 de decembre de 2008.
  93. ↑ «No eighth book». Archivat des d'el original, el 5 de decembre de 2008. Consultat el 3 de decembre de 2008.
  94. ↑ David L. Ulin. «J.K. Rowling brings magic touch to O.S.». Archivat des d'el original, el 19 d'octubre de 2007. Consultat el 3 de decembre de 2008.
  95. ↑ 95,0 95,1 «A fond look back at Harry». Consultat el 3 de decembre de 2008.
  96. ↑ «JK's writing two books but she won't be rushing». Consultat el 3 de decembre de 2008.
  97. ↑ «'Harry Potter' Author J.K. Rowling Enchants Readers on Her O.S. Book Tour». Archivat des d'el original, el 20 d'octubre de 2007. Consultat el 3 de decembre de 2008.
  98. ↑ «Rowling completes post-Harry Potter book». Archivat des d'el original, el 24 de juliol de 2008. Consultat el 3 de decembre de 2008.
  99. ↑ The Scotsman.Consultat el 3 de decembre de 2008.
  100. ↑ Richard Eden. «New adventure is child's play for Jo». Consultat el 3 de decembre de 2008.
  101. ↑ «New Harry Potter Out In December» (en anglés). Booktrade.info. Archivat des d'el original, el 8 de setembre de 2008. Consultat el 2 d'abril de 2009.
  102. ↑ «J. K. Rowling’s Children’s Charity to Publish The Tals of Beedle the Bard on 4 December 2008» (en anglés). Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2008.
  103. ↑ 103,0 103,1 «"Decepcionant", "Avorrida", "Lluent", JK Rowling». El País. Blog Papers Perduts. Consultat el 2 d'octubre de 2012.
  104. ↑ «Darkness and Death, No Magic to Help» (en anglés). The New York Claves. Consultat el 2 d'octubre de 2012.
  105. ↑ «The Casual Vacancy by JK Rowling – full review» (en anglés). The Guardian. Consultat el 2 d'octubre de 2012.
  106. ↑ «J.K. Rowling's 'The Casual Vacancy': We'veu Read It, Here's What We Think» (en anglés). Clave. Archivat des d'el original, el 17 de juny de 2013. Consultat el 2. octubre 2012.
  107. ↑ «The Spanish Vacancy of J. K. Rowling» (en anglés). Publishing Perspectives. Consultat el 20 de febrer de 2015.
  108. ↑ Fans traduiran el nou llibre de J.K. Rowling, Harry Llatí, 13 de setembre 2012. Consultat el 2 d'octubre 2012
  109. ↑ The Spanish Vacancy en Twitter; accés 2. octubre 2012
  110. ↑ Winston Manrique Sabogal. «La nova novela de Rowling aplega en espanyol estos nadals». El País. Consultat el 21 de novembre de 2012.
  111. ↑ «Una vacant imprevista, miniserie de la BBC». Espai de Llibres. Archivat des d'el original, el 9 de decembre de 2012. Consultat el 6 de decembre de 2012.
  112. ↑ Oppenheimer, Walter. «JK Rowling desvela que va escriure en seudònim una novela policíaca.» 14 de juliol de 2013. El País. Consultat el 15 de juliol de 2013.
  113. ↑ Watts, Robert (en anglés). «JK Rowling unmasked as author of acclaimed detectiu novell.» 13 de juliol de 2013. The Telegraph. Consultat el 14 de juliol de 2013.
  114. ↑ Watson, Julie i Kellner, Tomas. Forbes.com (ed.): «J.K. Rowling And The Billion-Dollar Empire». Consultat el 4 de decembre de 2008.
  115. ↑ Forbes.com (ed.): «#1062 Joanne (JK) Rowling». Consultat el 4 de decembre de 2008.
  116. ↑ Contact Music (ed.): «Oprah is Richest Female Entertainer». Consultat el 4 de decembre de 2008.
  117. ↑ «J. K. Rowling, the author with the magic touch». MSN. Consultat el 4 de decembre de 2008.
  118. ↑ Nichols, Michelle. «Hogwarts hideaway for Potter author». MSN. Consultat el 4 de decembre de 2008.
  119. ↑ Boshoff, Alison. «What does JK Rowling do with her money». Daily Mail. Consultat el 4 de decembre de 2008.
  120. ↑ Collinson, Patrick. «"Rub shoulders with Brucie for £4.3m, or Tony for £7,250"». Guardian Unlimited. Consultat el 4 de decembre de 2008.
  121. ↑ «Christmas wedding for Rowling». BBC News. Consultat el 4 de decembre de 2008.
  122. ↑ «Baby joy for JK Rowling». Consultat el 4 de decembre de 2008.
  123. ↑ «"Progress on Book Six"». Sitie web oficial de J. K. Rowling. Archivat des d'el original, el 19 de decembre de 2008. Consultat el 4 de decembre de 2008.
  124. ↑ «"JKR gives Birth to Baby Girl"». Sitie web oficial de J. K. Rowling. Archivat des d'el original, el 19 de decembre de 2008. Consultat el 4 de decembre de 2008.
  125. ↑ Nelson, Michael. «Fantasia: The Gospel According to C.S. Lewis». The American Prospect. Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2007. Consultat el 4 de decembre de 2008.
  126. ↑ «'You ca lead a fool to a book but you ca't make them think'». Consultat el 4 de decembre de 2008.
  127. ↑ Vera, Meredith. «"Harry Potter: The final chapter"». MSNBC. Archivat des d'el original, el 14 d'octubre de 2007. Consultat el 4 de decembre de 2008.
  128. ↑ El País.Consultat el 4 de decembre de 2008.
  129. ↑ «JK Rowling wants to see a Democrat in the White House» (en anglés). Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2018. Consultat el 4 de decembre de 2008.
  130. ↑ Treneman, Ann. «"I'm not writing for the money: It's for em and out of loyalty to fans."». The Times. Consultat el 4 de decembre de 2008.
  131. ↑ «Press Complaints Commission: JK Rowling». pcc.org.uk. Archivat des d'el original, el 6 de decembre de 2008. Consultat el 4 de decembre de 2008.
  132. ↑ Rozenberg, Joshua. «JK Rowling's són wins privacy battle in court». The Daily Telegraph. Archivat des d'el original, el 12 de juny de 2008. Consultat el 4 de decembre de 2008.
  133. ↑ Lockerbie, Catherine. Lockerbie, Catherine. «"All aboard the Hogwarts Express"». Consultat el 4 de decembre de 2008.
  134. ↑ «"About the Books: transcript of J.K. Rowling's live interview on Scholastic.com"». Archivat des d'el original, el 16 de decembre de 2008. Consultat el 4 de decembre de 2008.
  135. ↑ «Transcript of interview with J.K. Rowling». Consultat el 4 de decembre de 2008.
  136. ↑ «[3]». Consultat el 31 de giner de 2020 (en és).
  137. ↑ Merseyside Funding (ed.): «The Volant Charitable Trust (UK and overseas)». Consultat el 19 de giner de 2008.
  138. ↑ OneParentFamilies (ed.): «One Parent Families Gingerbread» (en anglés). Archivat des d'el original, el 7 de juliol de 2007. Consultat el 11 de juliol de 2007.
  139. ↑ oneparentfamilies.org (ed.): «J K Rowling becomes President of One Parent Families». Archivat des d'el original, el 6 de novembre de 2007. Consultat el 20 d'octubre de 2007.
  140. ↑ Guardian Unlimited (ed.): «Gordon's Women» (en anglés). Consultat el 20 d'octubre de 2007.
  141. ↑ Goodson, Rory i Chittenden, Maurice. The Sunday Claves (ed.): «Rowling casts a spell that will give charities millions». Consultat el 25 d'octubre de 2007.
  142. ↑ Comic Relief (ed.): «The Money» (en anglés). Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2007. Consultat el 25 d'octubre de 2007.
  143. ↑ The Children's Voice (ed.): «Children's High Level Group». Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2007. Consultat el 1 de novembre de 2007.
  144. ↑ J.K. Rowling's Official Site (ed.): «Launch of the Children's High Level Group» (en anglés). Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2007. Consultat el 20 d'octubre de 2007.
  145. ↑ 145,0 145,1 ANI (ed.): «JK Rowling Fairy Tals To Go On Ix For Charity». Archivat des d'el original, el 10 d'agost de 2008. Consultat el 2 d'agost de 2008.
  146. ↑ 146,0 146,1 146,2 BBC News (ed.): «Rare JK Rowling book fetches £2m» (en anglés). Consultat el 13 de decembre de 2007.
  147. ↑ Amazon.co.uk (ed.): «Amazon purchase book» (en anglés). Archivat des d'el original, el 17 de decembre de 2007. Consultat el 14 de decembre de 2007.
  148. ↑ Majendie, Paul. Reuters (ed.): «Rowling says goodbye to Potter with fairy tals». Consultat el 1 de novembre de 2007.
  149. ↑ Ben Leach. The Daily Telegraph (ed.): «Harry Potter author JK Rowling gives £1 million to Labour» (en anglés). Consultat el 20 de setembre de 2008.
  150. ↑ Rachel Williams. The Guardian (ed.): «Rowling pens Potter prequel for charities» (en anglés). Consultat el 31 de maig de 2008.
  151. ↑ JK Rowling. jkrowling.com (ed.): «Waterstones Charity Auction» (en anglés). Archivat des d'el original, el 30 de maig de 2008. Consultat el 31 de maig de 2008.
  152. ↑ Anita Singh. The Daily Telegraph (ed.): «JK Rowling pens a Harry Potter prequel» (en anglés). Consultat el 29 de maig de 2008.
  153. ↑ Sky News (ed.): «JK Rowling Writes Harry Potter 'Prequel'» (en anglés). Archivat des d'el original, el 30 de maig de 2008. Consultat el 29 de maig de 2008.
  154. ↑ MS Society, Scotland. Edinburgh Research and Innovation, University of Edinburgh (ed.): «JK Rowling funds new MS centre» (en anglés). Consultat el 10 de juny de 2006.
  155. ↑ Scholastic (ed.): «Harry, Carrie, Garp» (en anglés). Consultat el 25 d'octubre de 2007.
  156. ↑ Fox News (ed.): «Potter Author Adds to O.K. Reward Fund» (en anglés). Archivat des d'el original, el 13 de març de 2016. Consultat el 14 de maig de 2007.
  157. ↑ BBC News (ed.): «Madeleine father sure she is safe». Consultat el 14 de maig de 2007.
  158. ↑ BBC News (ed.): «Brown publishes greatest speeches» (en anglés). Consultat el 20 d'octubre de 2007.
  159. ↑ CNN (ed.): «Potter author zaps court rival». Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2007. Consultat el 11 de març de 2007.
  160. ↑ BBC News (ed.): «"Rowling seeks 'Grotter' ban"» (en anglés). Consultat el 25 de març de 2018.
  161. ↑ BBC (ed.): «Fake Harry Potter novell hits China» (en anglés). Consultat el 11 de març de 2007.
  162. ↑ Kieren McCarthy. The Register (ed.): «Warner Brothers bullying ruins Field family Xmas» (en anglés). Consultat el 3 de maig de 2007.
  163. ↑ Richard Stallman. stallman.org (ed.): «Don't Buy Harry Potter Books» (en anglés). Consultat el 13 de març de 2007.
  164. ↑ Michael Geist. «Harry Potter and the Right to Read» (en anglés). Consultat el 12 d'octubre de 2007.
  165. ↑ «Harry Potter Lexicon». Consultat el 18 de giner de 2009.
  166. ↑ «J.K. Rowling facing backlash after supporting researcher who lost her job over transphobic tweets» (en en-us). www.cbsnews.com. Consultat el 1 d'agost de 2020.
  167. ↑ «J.K. Rowling Criticized After Tweeting Support for Anti-Transgender Researcher - The New York Claves». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2020. Consultat el 1 d'agost de 2020.
  168. ↑ «J.K. Rowling #faç backlash after supporting researcher Maya Forstater, who lost job over transphobic tweets - CBS News». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 20 de decembre de 2019. Consultat el 1 d'agost de 2020.
  169. ↑ «Judge rules against researcher who lost job over transgender tweets | Society | The Guardian». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2020. Consultat el 1 d'agost de 2020.
  170. ↑ «Test case rules against Maya Forstater, tax expert sacked over transgender tweet». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 15 de febrer de 2020. Consultat el 1 d'agost de 2020.
  171. ↑ «J.K. Rowling Gets Backlash Over Anti-Trans Tweets» (en en). Variety. Consultat el 1 d'agost de 2020.
  172. ↑ «J.K. Rowling #Faç Backlash Over Tweets Considered Transphobic | I! News». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 7 de juny de 2020. Consultat el 1 d'agost de 2020.
  173. ↑ «Harry Potter's Rupert Grint shares statement amid JK Rowling furore | Metro News». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 12 de juny de 2020. Consultat el 1 d'agost de 2020.
  174. ↑ «Rupert Grint shares statement following JK Rowling trans comments» (en en). Metro. Consultat el 1 d'agost de 2020.
  175. ↑ «[4]». Consultat el 1 d'agost de 2020 (en en-GB).
  176. ↑ 176,0 176,1 «Harry Potter fan sites distance themselves from JK Rowling over 'anti-trans' comments» (en en). The Independent. Consultat el 1 d'agost de 2020.
  177. ↑ «[5]». Consultat el 1 d'agost de 2020 (en en).
  178. ↑ «Daniel Radcliffe Responds to J.K. Rowling’s Tweets on Gender Identity» (en en- us). The Trevor Project. Consultat el 1 d'agost de 2020.
  179. ↑ «J.K. Rowling Defends Trans Statements In Lengthy Essay, Reveals She’s A Sexual Assault Survivor & Says “Trans People Need And Deserve Protection”» (en en). Deadline. Consultat el 2 d'agost de 2020.
  180. ↑ «[6]». Consultat el 2 d'agost de 2020 (en en).
  181. ↑ «An open letter to J.K. Rowling» (en en-gb). Mermaids. Consultat el 2 d'agost de 2020.
  182. ↑ «Mermaids writes open letter to JK Rowling following her anti-trans tweets». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2020. Consultat el 2 d'agost de 2020.
  183. ↑ «J.K. Rowling wrote a controversial statement about transgender people in response to being called a 'TERF.' Here's what that means.». Insider. Consultat el 2 d'agost de 2020.
  184. ↑ 184,0 184,1 «JK Rowling: from magic to the heart of a Twitter storm» (en en). the Guardian. Consultat el 2 d'agost de 2020.
  185. ↑ «J.K. Rowling's lonely fight for women's rights» (en en). Washington Examiner. Consultat el 2 d'agost de 2020.
  186. ↑ «"Jack i la gran aventura del porc de Nadal", la nova novela de J. K. Rowling» (en és-és). infobae. Consultat el 2021-10-20.
  187. ↑ «Sagne térbola | Penguin Llibres ÉS» (en és). PenguinLibros. Consultat el 2021-10-27.
  188. ↑ «Robert Galbraith (RGalbraith) en X» (en en). X.com. Archivat des d'el original, el 2025-12-30. Consultat el 2026-01-25.
  189. ↑ «Un cor tan negre (Cormoran Strike 6)».
  190. ↑ «The Running Greu Novell By Robert Galbraith» (en en-gb). robert-galbraith.com. Consultat el 2024-07-29.
  191. ↑ «PenguinLibros, La tomba veloç».
  192. ↑ «New Robert Galbraith Book – The Hallmarked Man» (en en-gb). J.K. Rowling. Consultat el 2025-06-12.
  193. ↑ «The Fringe Benefits of Failure, and the Importance of Imagination» (en anglés). Harvard Magazine. Consultat el 14 de decembre de 2019.
  194. ↑ «JK Rowling to become Woman's Hour first guest editor for 60 years» (en en). the Guardian. Consultat el 2021-10-28.
  195. ↑ «Els beneficis inesperats del fracàs i l'importància de l'imaginació». salamandra. Consultat el 20 de juny de 2018.
  196. ↑ «J.K. Rowling Contributes to "A Love Letter to Europe"» (en en-us). MuggleNet. Consultat el 2021-10-28.
  197. ↑ «Caine heads birthday honours list». BBC News. Consultat el 2 de decembre de 2008.
  198. ↑ «Sarkozy distinguix en la Legió d'Honor a la creadora d'Harry Potter». Archivat des d'el original, el 6 de febrer de 2009. Consultat el 6 de febrer de 2009.
  199. ↑ The World of Energy
  200. ↑ «L'escritora J. K. Rowling, guardonada en el Premi Príncip d'Astúries de la Concòrdia». El Món. Consultat el 18 d'abril de 2010.
  201. ↑ David Cribb. «JK Rowling receives honorary degree». Consultat el 4 de decembre de 2008.
  202. ↑ «‘Harry Potter’ author JK Rowling receives Honorary Degree». Consultat el 4 de decembre de 2008.
  203. ↑ CLAIRE M. GUEHENNO and LAURENCE H. M. HOLLAND. «J. K. Rowling To Speak at Commencement». Archivat des d'el original, el 15 de juny de 2008. Consultat el 4 de decembre de 2008.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

J. K. Rowling en Viquidites. Plantilla:Wikinoticiascat


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=J._K._Rowling&oldid=837134»