Debats religiosos sobre la série Harry Potter

Harry Potter és una novela de fantasia que conta el història d'un jove mac cridat Harry Potter.

Els debats religiosos sobre la série Harry Potter de J. K. Rowling procedixen principalment de conservadors religiosos que asseveren que les històries de Harry Potter contenen elements d'ocultisme o inclús satanismo. Esta oposició comprén moltes llínees religioses, en protestants, catòlics, cristians ortodoxos i musulmans chiítes i suní argumentant en contra de la saga.

En Estats Units hi ha hagut cridades a prohibir estos llibres en els coleges que han desembocat en ocasions en publicitados processos llegals, esgrimint com a motiu la majoria de voltes que la bruixeria és una religió reconeguda pel govern, i que permetre estos llibres en els coleges viola la separació entre iglésia i estat ordenada per la constitució dels Estats Units. Les autoritats ortodoxes de Grècia i Bulgària han protagonisat campanyes contra esta saga, i membres de la jerarquia de l'Iglésia catòlica també han expressat la seua oposició. Els llibres han segut prohibits en els Emirats Àraps Units i criticats en els mijos de comunicació governamentals iranís.

Les respostes a estes reaccions han aplegat des de múltiples llocs, tant religiosos com a llaics. Tant cristians com els no cristians han asseverat que la màgia de Harry Potter té poc que vore en la bruixeria de la "vida real" o l'ocultisme, i més en la màgia mecànica i de conte de fades de Cenicienta, Blancanieves i atres contes, o a la dels treballs de C. S. Lewis i J. R. R. Tolkien, dos autors recolzats freqüentment pels cristians. No solament no promouen una religió determinada, argumenten, les noveles de Harry Potter fan tot lo possible per a evitar parlar de religió en absolut.

Reaccions cristianes

Reaccions des del protestantisme evangèlic

Moltes de les crítiques provenen de grups de cristians evangèlics, que senyalen que el simbolisme pagà de la série és perillós per als seus fills. Paul Hetrick, portaveu d'Enfocament a la Família (Focus on the Family), un grup nortamericà evangèlic en sèu en Colorat Springs, va senyalar les raons que tenen per a esta oposició: "[Els llibres contenen] algunes lliçons poderoses i valioses sobre l'amor i el corage, i la victòria última del Ben sobre el Mal; no obstant, els mensages positius estan envolts en un mig - bruixeria - que està denunciat directament en les Escritures." Conseqüentment, Harry Potter ha segut objecte de per lo manco tres cremes de llibres locals. Continuant esta llínea de raonament, en 2002 Chick Publications va realisar un còmic titulat "The Nervous Witch" (La bruixa nerviosa), que declarava que "els llibres de Potter òbrin una porta que manarà a incontables millons de chiquets a l'infern".

Una asseveració comuna entre els cristians nortamericans que critiquen l'obra és que Harry Potter promou la religió Wicca, per lo que mantindre els llibres en els coleges públics vulnera la separació entre iglésia i estat ordenada per la constitució dels Estats Units. Com a resposta al cas de Laura Mallory en els tribunals, la fiscal d'educació Victoria Sweeny va dir que si els coleges degueren apartar tots els llibres que contingueren referències a la bruixeria, deurien prohibir també Macbeth i La Cenicienta.

Jeremiah Films, una companyia de video cristiana (coneguda principalment pel seu llançament de Clinton Chronicles), també va traure a la venda un DVD titulat Harry Potter: Witchcraft Repackaged (Harry Potter: Bruixeria Re-empaquetada), que "El món de Harry diu que beure la sanc d'un animal mort otorga poder, un sacrifici satànic i la poderosa sanc de Harry dona nova vida, i que parlar en fantasmes i atres persones en el món espiritual és normal i acceptable."

En 2001, el periodiste evangèlic Richard Abanes, que ha escrit varis llibres en contra de les sectes, noves religions i el mormonisme, va publicar un polèmic text en que es realisaven declaracions similars a les del video: Harry Potter and the Bible: The Menace Behind the Magick (Harry Potter i la Bíblia: L'amenaça darrere de la màgia). Edicions posteriors varen incorporar comparacions i contrasts entre Harry Potter i les obres més obertament cristianes de C. S. Lewis i J. R. R. Tolkien. En una entrevista en CBN.com, Abaines va afirmar que "una de les maneres més senzilles de saber si un llibre o una película de fantasia conté màgia del món real en ells és preguntar una simple cosa: "¿Pot el meu fill trobar informació en una biblioteca o llibreria que li permetrà replicar lo que està veent en el llibre o la película?" Si un va a vore Les Cròniques de Narnia o a El Senyor dels Anells, lo que veu en la màgia de l'història i imaginació no és real. No pot replicar-se. Pero si va a alguna cosa com Harry Potter, pot trobar referències en l'astrologia, numerologia i clarividencia. Només es necessiten segons per a anar a la llibreria o biblioteca per a conseguir llibres sobre això i escomençar a investigar eixos temes, buscar informació, i actuar sobre ella."

Esta por religiosa ha inspirat per lo manco dos llegendes urbanes en internet, abdós inspirades per sàtira accidentalment preses en sério. En 2001, The Onion (La ceba), una revista de humor nortamericà que satiriza i parodia fenomens de la cultura pop, va realisar un artícul titulat "Harry Potter Sparks Rise in Satanism Among Children" (Harry Potter provoca un aument del satanismo entre els chiquets), que declarava, en ironia evident, que l'Alt Sacerdot del Satanismo havia descrit a Harry Potter com “un absolut enviat del cel per a la nostra causa." Sense més, este artícul es va copiar en una cadena de correus electrònics i va circular entre els cristians com "prova" de les seues opinions. L'any següent, el periòdic de dretes canadenca National Post va publicar un artícul semblat de broma en la seua columna satírica Post Morten, dient que "Rowling -- o, com li la denominarà i es farà referència a partir d'ara, Mrs. J. K. Satan -- va dir que mentres s'assentava en una cafeteria un dia gris, preguntant-se qué fer en la seua vida buida i sense objectius a la vista, va tindre una epifanía: "M'entregaré, en cos i ànima, al Senyor Obscur. I a canvi, ell em donarà una riquea i poder desmesurats sobre els dèbils i patètics sers del món. ¡I ho va fer!"" Este artícul també va ser copiat en una cadena de correus electrònics i publicat com "la veritat" en la web.

No tots els cristians evangèlics consideren que Harry Potter és necessàriament mal. Les enquestes indiquen que esta postura és minoritària; un 7% dels nortamericans que han sentit parlar dels llibres tenen una visió negativa dels mateixos, i un 52% tenen una visió positiva, mentres que els demés no estan segurs. Açò es deu comparar en el 33% de nortamericans que es declaren evangèlics, i el 39% que interpreten la Bíblia lliteralment.

L'autora evangèlica Connie Neal, en els seus llibres, What's a Christian to Do with Harry Potter? (¿Qué deu fer un cristià en Harry Potter?), The Gospel According to Harry Potter (El Evangelio segons Harry Potter), i Wizards, Wardrobes, and Wookiees: Navigating Good and Evil in Harry Potter, Narnia, and Star Wars (Macs, Armaris i Wookiees: Navegant entre el Ben i el Mal en Harry Potter, Narnia i la Guerra de les Galàxies), va escriure que els llibres prediquen valors cristians i que poden ser amprats per a educar als chiquets de manera cristiana.

La principal revista evangèlica nortamericana, Christianity Today, va publicar una editorial fortament a favor dels llibres en giner de 2000, cridant a la saga "Llibre de les virtuts" i declarant que a pesar de que la "[m]oderna bruixeria és efectivament una religió falsa i seductora, de la que devem protegir als nostres fills", açò no ho representen els llibres de Potter, que posseïxen "magnífics eixemples de compassió, llealtat, corage, amistat i inclús sacrifici personal". No obstant, eixe mateix any Jacqui Komschlies va escriure una artícul en eixa mateixa revista comparant a Harry Potter en "verí per a rates mesclat en coa de taronja," i va dir que "Estem prenent alguna cosa que és mortal del món i ho estem convertint en lo que alguns criden un 'mer recurs lliterari.'" De manera similar, des de 2001, la revista Adventist Review va publicar diferents artículs per a fer front a esta polèmica.

Reaccions des del catolicisme

La Santa Sèu no ha pres cap postura oficial sobre la saga. No obstant, varis membres de la Cúria Romana, la jerarquia i atres organismes oficials han oferit opinions trobades sobre el tema.

En 2003, el Pare Peter Fleetwood, oficial del Consell Pontifici de la Cultura, va realisar una série de comentaris a favor de la saga en una conferència de prensa sobre la publicació de Jesucristo portador de l'aigua de la vida — Una reflexió cristiana sobre la «Nova Era». Com a resposta a una pregunta sobre si la màgia de Harry Potter deuria considerar-se semblant a les pràctiques New Age denunciades en el document, el Pare Fleetwood va declarar que "Si he entés be l'intenció de l'autora de Harry Potter, [els llibres] ajuden als chiquets a vore les diferències que hi ha entre el Ben i el Mal. I ella [Rowling] és molt clara sobre açò." Va afegir que Rowling és "cristiana per convicció, cristiana en el seu estil de vida, i inclús en la seua forma d'escriure." Este comentari va ser utilisat pels mijos de comunicació com un respal a la saga per part de l'Iglésia catòlica, i per extensió, del papa en aquell moment, Juan Pablo II, encara que no hi ha proves de que el papa oficialment aprovara les noveles.

També en 2003 el Prefecto de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, la moradura Joseph Ratzinger — quí despuix seria el papa Benedicto XVI — va rebre un manuscrit d'un llibre crític en la saga d'una autora alemana. En una carta privada va expressar el seu agraïment per haver rebut el llibre, "És bo que vosté allumene a les persones sobre Harry Potter, ya que este tipo de seduccions passen sense advertència i per lo tant distorsionen el cristianisme en el cor dels chiquets ans que la fe puga créixer de forma apropiada." També va recomanar que ella manara una còpia del seu llibre al Pare Fleetwood al Consell de la Cultura. La moradura posteriorment va otorgar a l'autora permís per a publicar la seua carta. Estes cartes del Prefecto s'han amprat per a sugerir que l'anterior pontífex estava oficialment en contra d'estes noveles.

Les crítiques a la saga també procedixen del fallit exorcista oficial de l'archidiòcesis de Roma, el Pare Gabriele Amorth, quí creu que "Despuix de Harry Potter s'amaga la marca de rei de les tenebres, el diable." Va afegir ademés en el Daily Mail que els llibres de la saga fan una falsa distinció entre la màgia negra i la blanca, mentres que, en la realitat, eixa distinció "no existix, perque la màgia sempre és el camí al diable." Amorth pensa que els llibres poden ser una mala influència en els chiquets perque pot fer que s'interessen per l'ocultisme.

Ans que ixquera a la venda Harry Potter i el misteri del príncip, Fleetwood, ya llavors en les Conferències del Consell de Bisbes Europeus, va concedir una entrevista a Radi Vaticà. En la mateixa, Fleetwood es va reafirmar en la seua opinió positiva dels llibres, i va senyalar que les cartes de la moradura Ratzniger podrien haver segut escrites per un membre de la directiva de la congregació, i simplement firmades pel Prefecto. També va declarar que l'opinió del Pare Amorth és merament això, una opinió personal d'un retor, com lo és la seua.

Per a les películes de la série, l'Office for Film and Broadcasting (Oficina de películes i retransmissions) de la Conferència de Bisbes Catòlics d'Estats Units ha otorgat a cada una de les películes la classificació "A-II", lo que implica que el contingut de les mateixes és apropiat per a adults i adolescents, i que no és moralment ofensiu. La Conferència Episcopal d'Estats Units inclús va calificar la película de Harry Potter i el presoner de Azkaban com una de les 10 millors películes familiars de 2004.

Reaccions des de l'ortodòxia

En 2002, les autoritats de la Plantilla:Enllace interlingüístico (Grècia), va publicar unes declaracions en les que denunciaven els llibres de Harry Potter per ser satànics, i dien que «posen en contacte a la gent en lo maligne, la fetilleria, lo amagat i la demonología». Les declaracions també criticaven les supostes similituts entre el personage d'Harry Potter i Jesucristo: «està fòra de dubtes que Harry va ser fet per a semblar-se a un jove salvador. Des del seu naiximent hi ha gent que tracta de matar-ho, en tot moment està subjecte a l'injustícia pero sempre conseguix de forma sobrenatural prevaldre i salvar a uns atres. Let us reflect, who else... is held to be the unjustly treated God?

En juny de 2004, poc en acabant de que el búlgar Stanislav Ianevski anara elegit per a representar el personage de Viktor Krum en l'adaptació cinematogràfica de contienen elementos de ocultismo o incluso satanismo. Esta oposición abarca muchas líneas religiosas, con protestantes, católicos, cristianos ortodoxos y musulmanes chiitas y suníes argumentando en contra de la saga.

En Estados Unidos ha habido llamadas a prohibir estos libros en los colegios que han desembocado en ocasiones en publicitados procesos legales, esgrimiendo como motivo la mayoría de veces que la brujería es una religión reconocida por el gobierno, y que permitir estos libros en los colegios viola la separación entre iglesia y estado ordenada por la constitución de los Estados Unidos. Las autoridades ortodoxas de Grecia y Bulgaria han protagonizado campañas contra esta saga, y miembros de la jerarquía de la Iglesia católica también han expresado su oposición. Los libros han sido prohibidos en los Emiratos Árabes Unidos y criticados en los medios de comunicación gubernamentales iraníes.

Las respuestas a estas reacciones han llegado desde múltiples lugares, tanto religiosos como laicos. Tanto cristianos como los no cristianos han aseverado que la magia de , l'Iglésia Ortodoxa Búlgara va imprimir un artícul en la portada del seu diari oficial, alegant que «la màgia no és un joc de chiquets» i que el sant Sínodo havia aconsellat que una iglésia en Sofia, la capital de Bulgària, celebrara llitúrgias especials per a sanar a aquells afligits per les fetilla o posseïts pels esperits malignes. Es varen distribuir panflets per tota la ciutat que alegaven que recitar una fetilla de Harry Potter és «com si estigueres resant al maligne», i que «Deu odia la màgia».

No obstant, el diácono de l'Iglésia Ortodoxa Russa Andrei Kuraev va asseverar en el seu llibre de 2003 Диакон Андрей Кураев. Гарри Поттер в Церкви: между анафемой и улыбкой (Harry Potter i l'Iglésia: entre un anatema i un somriure) que els llibres de Harry Potter no són tan perillosos. Entre els seus arguments es conten la similitut dels llibres en els contes de fades tradicionals i clàssics lliteraris com l'Ilíada, que ningú crida «satànics»; la diferència entre la màgia dels llibres i les pràctiques ocultistes reals; la presència de valors cristians com l'humiltat, l'amor, el sacrifici i l'elecció de lo correcte en detriment de lo fàcil.

Kuraev cita atres sacerdots ortodoxos i membres de l'iglésia com M. Kozlov i S. Pravdoliubov partidaris d'este punt de vista.

L'acadèmic nortamericà i escritor ortodox John Granger ha analisat la saga des d'una perspectiva positiva. Granger la va defendre en el seu llibre Looking for God in Harry Potter (Buscant a Deu en Harry Potter). Granger argumenta que els llibres no promouen lo amagat perque la màgia no es basa en invocacions de cap classe de dimoni o esperit. Mostra el contrast en entre la màgia ocultista invocacional (cridar a un esperit per al teu profit) en la màgia encantacional comuna en la lliteratura (dir una frase per a usar el poder d'una font que no s'especifica). Ademés, els temes de l'amor triumfant sobre la mort i l'elecció de lo correcte sobre lo fàcil són molt compatibles en el cristianisme.

Reaccions des del anglicanisme

En l'any 2000, el deán de la Catedral de Canterbury no va permetre que la seua iglésia apareguera en les películes de Harry Potter com a part del castell d'Hogwarts, alegant que era un inconvenient per a una iglésia cristiana ser usada per a promoure imàgens paganes. La Catedral de Gloucester no va tindre cap inconvenient en ocupar el seu lloc; el deán de Gloucester, el reverent Nicholas Bury, va admetre ser un gran admirador d'esta saga de l'escritora J. K. Rowling: "Pense que el llibre és una maravellosa i tradicional història infantil i que està magníficament escrit. És ademés divertit, emocionant i pur, i és perfecte per al tipo de famílies que es deuen animar a llegir.". La decisió va causar que aplegaren una onada de cartes de protesta al periòdic local, el Gloucester Citizen.

També en l'any 2000, Carol Rookwood, mare superiora de l'Iglésia d'Anglaterra de l'Illa de St Mary, va prohibir dur els llibres a l'escola afirmant que: "La Bíblia és molt clara i constant en les seues ensenyances de que els macs, diables i dimonis són molt reals, poderosos i perillosos, i la gent de Deu no té res a vore en ells".

El llavors arquebisbe de Canterbury Geroge Carey va donar bones crítiques de la película Harry Potter i la pedra filosofal en el seu mensage d'Any Nou de l'any 2002, categorizándola com "una gran diversió", i definint-la com una película que "provoca algunes preguntes molt certes" sobre qüestions morals.

Reaccions musulmanes

Encara que l'oposició a la saga fonamentada en motius religiosos ha partit principalment de cristians, varis erudits del islam han sostingut que els temes màgics del llibre entren en conflicte en les ensenyances islàmiques. S'ha registrat una série de «fatwas online» emeses per imamés contra Harry Potter, en les que ho consideren antiislámico.

Reaccions suní

Els llibres de Harry Potter varen ser prohibits en les escoles dels Emirats Àraps Units. D'acort en un portaveu del Ministeri d'Educació dels EAU, els elements màgics i fantàstics del llibre són contraris als valors islàmics. A pesar de ser prohibits en les escoles dels Emirats, no hi ha plans per a prohibir la seua venda en les llibreries del país.

En agost de 2007, la policia de Karachi, Pakistan, va descobrir i va desactivar un coche bomba que es trobava junt a un centre comercial a on, hores més vesprada, estava planejat que es traguera a la venda la novela final de Harry Potter. El llançament del llibre es va pospondre per esta causa. Un superintendente de la policia local va comentar que «No estem segurs de si l'objectiu de la bomba era el llançament del llibre, pero la conexió no pot descartar-se».

Reaccions chiïtes

Encara que els llibres de Harry Potter es troben a la venda en Iran, una editorial de l'edició del 26 de juliol de 2007 del periòdic d'extrema dreta dirigit pel govern Kayhan, lligat al Líder Suprem d'Iran, l'ayatolá Alí Jamenei, va criticar al Ministeri de Cultura i Orientació Islàmica per aprovar la distribució de la novela final de la saga. L'editorial asseverava que el llibre «inclou paraules i frases destructives que s'oponen als valors [de la República Islàmica]» i que la seguritat dels aeroports havia fallat al «[confiar en] l'editor britànic-nortamericà que té colaboradors sionistes, com la Warner Bros». L'editorial va descriure els llibres com a «proyecte sioniste» i va assegurar que els «sionistes han gastat mils de millons de dólars» en ell.