Harry Potter i el presoner de Azkaban

Harry Potter i el presoner de Azkaban

Harry Potter i el presoner de Azkaban (títul original en inglés: Harry Potter and the Prisoner of Azkaban) és una novela fantàstica escrita per l'autora britànica J. K. Rowling, que constituïx la tercera entrega de la série lliterària Harry Potter (1997–2007). El història seguix al personage titular, un jove mac que cursa el seu tercer any en el Colege Hogwarts de Màgia i Fetilleria. Junt en els seus amics Ron Weasley i Hermione Granger, Harry intenta descobrir la veritat sobre Sirius Black, un perillós fugitiu d'Azkaban —la presó del món màgic—, a qui molts consideren un antic aliat de lord Voldemort.

El llibre va eixir a la venda en el Regne Unit el 8 de juliol de 1999 a través de Bloomsbury, i en els Estats Units el 8 de setembre baix el sagell de Scholastic, Inc. Rowling va escriure esta entrega en rapidea i sense dificultats, i va conseguir terminar-la a penes un any despuix de començar el manuscrit. En sol tres dies, el llibre va vendre 64 000 eixemplars en territori britànic, i en 2012 es va reportar que la sifra havia ascendit a les tres millons de còpies venudes en eixe país. La novela va rebre el premi Whitbread al millor llibre infantil de 1999, aixina com el Bram Stoker i el Locus a la millor novela de fantasia a l'any següent. També va ser finaliste de varis guardons, entre ells el Hugo.

l'adaptació cinematogràfica homònima va aplegar als cines en 2004, va obtindre excelents crítiques i va recaptar més de Plantilla:US$ millons. Ademés, es varen desenrollar varis videojocs inspirats vagament en l'obra, llançats per a múltiples plataformes, que en la seua majoria varen rebre valoracions positives.

Argument

La fuga

L'estiu s'acosta al seu fi i troba a Harry Potter de 13 anys en la casa dels seus tios, els Dursley. Pero després d'un incident en que el chicon no conseguix controlar el seu temperament i fetilla a una visitant –Marge, la germana de Vernon Dursley–, el chicon fuig a bordo del Autobús Noctàmbul rumbo a Londres. Aixina s'entera de la notícia que manté en vilo al món màgic: un perillós assessí ha burlat als carcelers de Azkaban i s'ha donat a la fuga.

Despuix de refugiar-se en la taverna El Caldero Chorreante, es retroba, a la veta d'uns dies, en els seus amics Hermione Granger i Ron Weasley, qui s'hostaja junt a la seua família en el lloc. Pese a la renuencia de la seua esposa, Arthur Weasley decidix posar al tant a Harry de la relació que existix entre ell i el fugitiu Sirius Black: Black va estar entre les files del innombrable lord Voldemort durant la plenitut de la seua poder i el motiu de la seua fugida és, aparentment, assessinar a Harry per a propiciar la tornada del seu amo.

Benvinguda i advertència

Expectro patronus, fetilla que utilisa Harry per a alluntar als dementores.

El tren que du als alumnes al Colege Hogwarts és retingut i inspeccionat per unes criatures tenebroses, els dementorés, que el Ministeri de Màgia ha enviat per a custodiar els accessos a l'institut. El director Albus Dumbledore advertix als alumnes en el convit de benvinguda que no propicien situacions que desperten la fúria de les criatures, ya que la seua ira és implacable. Pero els dementores desenrollen un particular interés per Harry i ho ataquen durant un partit de quidditch; per això, Remus Lupin, nou docent de Defensa contra les Arts Obscures, decidix ensenyar-li l'encantamiento patronus que li permetrà defendre's dels seus atacants.

Els dementores són criatures encapuchades que s'assemblen a la representació de la mort.

Pero Lupin guarda un secret que ho vincula a Sirius Black i a una de les víctimes d'este últim, Peter Pettigrew: tots ells varen ser companyers d'escola i amics dels Potter, i durant la Primera Guerra contra Voldemort els varen ajudar a amagar-se del bruix tenebrós. No obstant, com Harry descobrix en una excursió amagada a la vila d'Hogsmeade, Black va traïcionar al matrimoni i els va entregar al Innombrable propiciant el homicidi que va deixar orfe a Harry. El chicon, enrrabietado per l'ira, jura matar a Black quan ho trobe.

Els mals presagios que anticipen el perill se succeïxen, incloent al grim –un gos negre espectral que ronda el colege– i la predicció de la professora Trelawney sobre la tornada de Voldemort; finalment la trobada es produïx quan Harry, Ron i Hermione són atrets a la Casa dels crits. Allí, a on també es reunixen Lupin i Severus Snape, es revela que el verdader traïdor dels Potter va ser Peter Pettigrew; este havia permaneixcut amagat baix la forma de Scabbers, la rata de Ron, gràcies als seus dots d'animago. Eixa mateixa apariència produïx que li'l confonga en el gos espectral que anuncia la mort. En l'aparició i captura d'este últim, Harry comença a confiar en Sirius qui resulta ser el seu padrí.

Una atra fuga

Pero l'inocència del pròfuc no pot provar-se; quan el grup es dirigix a Hogwarts per a entregar a Pettigrew, Lupin, qui sofrix de licantropía, es transforma en home llop i al mateix temps els dementores els ataquen debilitant-los fins a perdre el coneiximent. Abans de desmayar-se, Harry veu que algú aüixa les criatures en un patronus.

Seguint els consells de Dumbledore, Harry i Hermione utilisen un artefacte que els permet retrocedir unes hores en el temps per a ajudar a que Black eludixca la pena capital a que ho ha sentenciat el Ministeri. Aixina, els jóvens lliberen a un hipogrifo i, montat en el seu llom, Black conseguix fugir prometent a Harry que tornaran a vore's pronte.

Antecedents i recepció

Harry Potter i el presoner de Azkaban constituïx el tercer volum de la série Harry Potter. El primer, Harry Potter i la pedra filosofal, es va publicar baix el sagell de Bloomsbury el 26 de juny de 1997; el segon, Harry Potter i la cambra secreta, va aplegar a les llibreries el 2 de juliol de 1998. Rowling va escomençar a escriure El presoner de Azkaban al sendemà de concloure La cambra secreta. En 2004 va declarar que va ser «la millor experiència d'escritura que vaig tindre en la meua vida... Estava en un moment molt cómodo. Les preocupacions econòmiques immediates havien quedat arrere i l'atenció de la prensa encara no resultava excessiva».

Recepció crítica

J. K. Rowling, autora de la série lliterària.

Despuix de la seua publicació, Harry Potter i el presoner de Azkaban va rebre en la seua majoria crítiques positives. The Daily Telegraph va recopilar resenyes de varis mijos britànics i les va organisar en una escala de valoració que incloïa: «Em va encantar», «Prou bona», «Acceptable» i «Fem». The Daily Telegraph, The Guardian, The Times, The Independent, The Sunday Telegraph i The Sunday Claves varen ubicar la novela en la categoria de «Em va encantar», mentres que The Observer la va calificar com «Prou bona». The Guardian va informar que l'obra va alcançar una calificació promig de 9 sobre 10, basada en resenyes publicades en diversos periòdics britànics. En BookBrowse, que va recopilar opinions de la prensa nortamericana, el consens crític també va ser favorable. En una escala de cinc estreles, Kirkus Reviews i School Library Journal li varen otorgar la puntuació màxima, mentres que Publishers Weekly la va evaluar en quatre.

Gregory Maguire va escriure una resenya para The New York Claves a on va senyalar: «Fins ara, en térmens de trama, els llibres no proponen res nou, pero ho fan de manera lluenta... tot va be fins a ací». Karen Macpherson, en el seu resenya en el mateix diari, va afirmar que «Harry Potter y la piedra filosofal podria ser el millor llibre de Harry Potter y la cámara secreta fins ara». Un crític de KidsReads va comentar: «Esta fantasia de ritme àgil et deixarà en ganes de llegir els atres quatre llibres de Harry que J. K. Rowling està escrivint. El seu tercer any és una joya. No t'ho pergues». Kirkus Reviews va elogiar el desenllaç com «un clímax capaç d'accelerar el pols... Els personages principals i el història alvancen en tal agilitat que el llibre sembla més breu de lo que és: els llectors deurien rebujar la seua agenda si són fanàtics, o apartar-se si no ho són». Martha Parravano, de The Horn Book Magazine, va valorar positivament la novela i la va descriure com «un llibre prou bo». Per la seua banda, Publishers Weekly va destacar que «l'ingeni de Rowling mai decau, ya siga en construir la llògica del món màgic o en llançar bromes veloces... La fetilla de 'Potter' seguix intacte».

No totes les opinions varen ser favorables. Anthony Holden, un membre del jurat que va estar en contra de que l'obra es duguera el premi Whitbread, va expressar una crítica negativa. Va senyalar que els personages resulten «totalment plans, blancs o negres», les trames «predibles», la tensió «mínima» i el sentimentalisme «empalaga en cada pàgina».

En una enquesta publicada en 2012 per School Library Journal, el llibre va alcançar el posat número 12 en la llista de les 100 millors noveles infantils de tots els temps.

Premis

Harry Potter i el presoner de Azkaban va acumular numerosos reconeiximents. En 1999 va obtindre el premi Booklist Editors' Choice, el Bram Stoker a la millor obra per a jóvens llectors, el Children's Book i el Whitbread Book en la categoria infantil. A l'any següent, va rebre el premie Locus a la millor novela de fantasia i va figurar entre els nominats del Hugo a la millor novela, el primer de la série en alcançar eixa nominació. No obstant, no va obtindre el guardó, que va ser concedit a Un abisme en el cel (1999). Per una atra part, l'obra va ser distinguida en el premi Indian Paintbrush Book i el Colorat Blue Spruce a la millor novela jovenil. l'Associació de Biblioteques d'Estats Units ho va incloure en la seua llista de llibres infantils més notables i també ho va seleccionar com un dels seus millors títuls per a jóvens adults. De la mateixa manera que els dos volums anteriors, va conquistar la medalla d'or del Nestlé Smarties Book Prize en la categoria de 9 a 11 anys i va liderar la llista de superventas de The New York Claves. En abdós casos, va marcar l'última entrega de la saga en alcançar eixos guanys. Poc abans de la publicació de Harry Potter i el cáliz de fòc (2000), el periòdic va crear una classificació específica per a lliteratura infantil, en el propòsit de lliberar espai en el llistat general. En 2003, la novela va alcançar el lloc 24 en l'enquesta lliterària The Big Read, organisat per la BBC.

Vendes

La novela va vendre aproximadament de 64 000 còpies en el Regne Unit en els tres dies posteriors a la seua publicació, lo que ho va convertir en el llibre britànic de venda més ràpida en eixe moment. Segons The Guardian, les vendes totals en eixe país alcançaven les 3 377 906 còpies en 2012.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Harry Potter|20px|Vore el portal sobre Harry Potter]] Portal:Harry Potter. Contingut relacionat en Harry Potter.