Anar al contingut

Colege Hogwarts de Màgia i Fetilleria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Colege Hogwarts de Màgia i Fetilleria

El Colege Hogwarts de Màgia i Fetilleria és una escola fictícia a la qual assistixen jóvens macs per a desenrollar les seues habilitats màgiques. Pertany al univers de la saga de llibres de Harry Potter, la franquícia del món màgic (Wizarding World) de J.K.Rowling.

L'edifici, situat en els tossals d'Escòcia, és vist com un antic edifici en ruïnes en un cartell que diu "conte, ruïnes perilloses", per les persones alienes a poders màgics (més comunament coneguts com muggles). Té sèt plantes, vàries torres, escales que canvien de posició al seu antoix i extensos terrenys que contenen un llac, un bosc, cridat El Bosc Prohibit, i varis hivernàculs en fins botànics. Ademés de les seues numeroses aules en les que s'impartixen les classes de pocions, transformacions, Defensa contra les Arts Obscures, Història de la màgia i demés assignatures per assistents calificats, el castell posseïx llocs en fins diferents. Eixemples són el Gran Menjador (a on se celebren enormes convits en dies especials i que posseïx un sostre màgic el qual sembla ser el cel i presenta el temps atmosfèric del moment), les sales comunes, una gran biblioteca, la misteriosa Sala dels Menesters o la llegendària Cambra Secreta, a on el famós mac Harry Potter va derrotar al mac tenebrós lord Voldemort per segona volta i va matar un basilisco usant l'espasa de Gryffindor, estant a penes en segon any. Molts passages amagats, escales i retrats de pintures en moviment en vida pròpia, fan que el recorregut pel castell siga preocupant per als estudiants més confusos, i emocionant per als més curiosos.

Durant més de mil anys, els alumnes varen ser distribuïts a la seua arribada, en les diferents cases, per mig del veredicte del Capell Seleccionador, en els llinages dels quatre fundadors de l'escola: Gryffindor, a on van els valents de cor; Hufflepuff, a on assistixen els estudiants treballadors, honests, amants dels animals i la naturalea; Ravenclaw, a a on pertanyen els inteligents i sabio; i Slytherin, a on són audaços i ambiciosos. Durant l'escolaritat d'Harry, Albus Dumbledore és el director i els principals caps de casa són els professors McGonagall, Sprout, Flitwick i Snape (després substituït per Slughorn).

L'educació d'un estudiant es porta a terme en sèt anys, començant els seus estudis, com a mínim, als onze i abandonant l'escola, com a mínim, als dèsset anys. L'acció de la saga de Harry Potter té lloc principalment dins de l'institució, cada novela equival a un any escolar.

Segons la novela i les películes, el colege no es troba baix el poder del Ministeri de Màgia (motiu de polèmica en el quint llibre), organisme governamental que regula tots els aspectes de la vida en la comunitat màgica del territori. No obstant, Hogwarts no és l'únic colege d'eixe tipo, hi ha atres exponents com l'Acadèmia de Màgia Beauxbatons en França i l'Institut Durmstrang de Màgia en el nort d'Europa.

El colege apareix en totes les noveles de la série, sent l'escenari principal de les mateixes. En l'última novela, Harry Potter i les relíquies de la Mort, els tres protagonistes es mantenen alluntats de Hogwarts durant la major part del llibre, retornant para la baralla que culmina la Segona Guerra.

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:The Great Hall, Hogwarts.jpg
Set de filmació del Gran Menjador

Història interna

[editar | editar còdic]

Fa més de mil anys els macs sofrien l'incomprensió i la por per part dels muggles. Quatre hechiceros en un talent excepcional varen decidir fundar una escola de màgia, cap a aproximadament l'any 992, per a oferir un refugi als bruixos perseguits i transmetre els seus coneiximents.[b 1] Per lo tant, Godric Gryffindor, Helga Hufflepuff, Rowena Ravenclaw i Salazar Slytherin varen crear l'escola en un castell i després varen ser en busca de les persones en les habilitats necessàries per a ensenyar màgia als futurs estudiants. El lema del colege és: Draco dormiens Nunquam Titillandus[1] («Mai faces cosquillas a un dragó dormit»).[Nota 1]

En el història, el nom Hogwarts ve de l'inspiració de Rowena Ravenclaw, una de les fundadores de l'escola, despuix d'un somi que va tindre a on un porc barrugós la va conduir al penya-segat a on s'edificaria el castell, pero va ser Helga Hufflepuff qui reuniria gent per a construir tota l'edificació.[i 1][Nota 2] En realitat, el seu nom en anglés Hogwarts és el nom d'una varietat de lliri especialment apreciada per J. K. Rowling, l'autora de les noveles, encara que este nom li va vindre de forma instintiva.[2] En anglés, hog significa "porc" i warts significa "barruga".

Les opinions principals dels quatre fundadors sobre l'elecció dels alumnes i de les assignatures a ensenyar varen començar a diferir molt ràpidament, principalment entre Godric Gryffindor i Salazar Slytherin, apareixent les primeres tensions. El colege es va dividir llavors en quatre cases separades. En la finalitat d'elegir de la forma més justa possible en quina casa seria enviat cada alumne, Godric Gryffindor va decidir fetillar el seu capell rebatejat com a «capell seleccionador», i cada u dels fundadors donaron una part de la seua ment i la seua personalitat per a ajudar al capell a repartir als alumnes al principi del seu primer any durant la cerimònia de selecció.[i 2]

No obstant, les tensions es varen intensificar. Salazar Slytherin es va negar rotundament a admetre a fills de muggles en l'escola, per jujar-los indignes per a estudiar màgia.[b 2] Gryffindor es va opondre fermament a esta decisió i Salazar Slytherin va abandonar l'escola despuix de construir la Cambra dels Secrets, ubicada en lo més profunt de l'escola. El seu hereu, que en el futur serà l'únic que puga entrar en ella en parlar pársel, lliberarà el basilisco que conté en la finalitat de lliurar a l'escola dels «sanc-bruta» en lloc de fer-ho Slytherin.[b 2]

L'escola i la seua localisació

[editar | editar còdic]

Accessibilitat

[editar | editar còdic]
Archiu:Glenfinnan Viaduct.jpg
l'Expresse de Hogwarts travessant el viaducte de Glenfinnan (Escòcia).

Hogwarts es troba en les Terres Altes[Nota 3] d'Escòcia.[i 3] L'escola està protegida per numerosos encantamientos i fetilla que fan impossible de trobar per als muggles.[3] En el seu lloc, els muggles solament veuen unes ruïnes i senyals de perill.

L'existència del Expresse de Hogwarts permet que tots els estudiants registrats puguen abordar-ho en l'estació de King's Cross en Londres per a poder aplegar a l'estació del poble d'Hogsmeade, al costat mateix de l'escola. És l'únic mig d'accés autorisat per a tots els alumnes. Els macs no poden «aparéixer-se» (és dir, teletransportarse) als terrenys de Hogwarts, a fin de que l'escola siga menys vulnerable. No obstant, pot succeir que el director alce el encantamiento per un temps llimitat o solament en certes àrees del castell, per a permetre que els alumnes puguen practicar aparicions.

Arquitectura general

[editar | editar còdic]
Archiu:Hogwarts at Wizarding World.JPG
El castell de Hogwarts, tal com apareix en el parc temàtic Islands of Adventure d'Universal en Orlando.
No ho he dibuixat [un pla de Hogwarts], ya que seria difícil inclús per a l'arquitecte més hàbil, pel fet de que les escales i les habitacions es mantenen en moviment. No obstant, tinc una image mental molt clara de quin aspecte té.[4]

J. K. Rowling, l'autora de les noveles, visualisa Hogwarts com un gran castell en la part alta d'una montanya,[a 1] imponent, d'aspecte amenaçant, en torres, almenas[5] i passadiços en tots els llocs. Com el Cau, la llar dels Weasley, no és un edifici que els muggles puguen construir, ya que està replet de màgia.[5] Algunes escales en l'interior del castell es mouen d'un nivell a un atre, com la gran escalinata, i l'accés a determinades habitacions és a través de retrats animats.[a 2]

En Hogwarts hi havia 142 escales, algunes àmplies i rebujades, atres estretes i destartaladas [...] Despuix, hi havia portes que no s'obrien, a menos que un ho demanara en amabilitat [...] També era molt difícil recordar on estava tot, ya que semblava que les coses canviaven de lloc contínuament. Les persones dels retrats seguien visitant-se uns a uns atres,
  1. «"Bienvenue à Poudlard" (Présentation du château)» (en francés). Archivat des d'el original, el 18 d'agost de 2011. Consultat el 27 de juliol de 2011.
  2. «Hogwarts» (en francés). encyclopedie-hp.org. Archivat des d'el original, el 9 de setembre de 2008. Consultat el 27 de juliol de 2011. «(...) Un dia vàrem ser als Kew Gardens i vàrem vore els lliris que es diuen hogwarts»
  3. «Harry Potter la saga» (en francés). Consultat el 2 de setembre de 2009.
  4. «Inside Hogwarts Castle» (en anglés). Consultat el 29 de juliol de 2011.
  5. 5,0 5,1 J. K. Rowling. «Hogwarts» (en anglés). Archivat des d'el original, el 12 de decembre de 2010. Consultat el 29 de juliol de 2009.

Referències

[editar | editar còdic]

Referències bibliogràfiques

[editar | editar còdic]

Rowling, J. K. (1997). Harry Potter i la pedra filosofal (en anglés), Círcul de llectors. ISBN 84-7888-561-7.

Rowling, J. K. (1998). Harry Potter i la cambra secreta (en anglés), Salamandra. ISBN 84-7888-562-5.

Rowling, J. K. (1999). Harry Potter i el presoner de Azkaban (en anglés), Salamandra. ISBN 84-7888-615-X.

Rowling, J. K. (2000). Harry Potter i el cáliz de fòc (en anglés), Salamandra. ISBN 84-7888-645-1.

Rowling, J. K. (2003). Harry Potter i l'Orde del Fénix (en anglés), Salamandra. ISBN 84-7888-853-5.

Rowling, J. K. (2006). Harry Potter i el misteri del príncip (en anglés), Salamandra. ISBN 84-7888-992-2.

Rowling, J. K. (2007). Harry Potter i les relíquies de la Mort (en anglés), Salamandra. ISBN 978-84-9838-141-2.

Stéphanie Chica (2005). Tout l'Univers Magique de Harry Potter (en francés), City Editions. ISBN 2915320578.

Vander Ark (2010). L'Enciclopèdia, Edicions B. ISBN 9788466646192.

Atres referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "b", pero no es trobà una etiqueta <references group="b"/>
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "Nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="Nota"/>
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "i", pero no es trobà una etiqueta <references group="i"/>
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "a", pero no es trobà una etiqueta <references group="a"/>