Anex:Successos i cronologia de Harry Potter
Diferents events de gran importància per a l'organisació de l'univers Harry Potter han tingut lloc a lo llarc de la série de noveles creades per l'escritora britànica J. K. Rowling. Dites situacions (que comprenen conflictes, fites o canvis d'algun atre orde) solen ser aludides en l'obra lliterària en nom propi, mostrant aixina l'ingerència que tenen en el devindre de l'història i la societat de la comunitat màgica.
Alguns atres events tals com les batalles produïdes cap al final de la série han conseguit els seus noms dins del fandom.
Fundació de Hogwarts
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Colege Hogwarts de Màgia i Fetilleria.
La fundació del Colege Hogwarts de Màgia i Fetilleria és un dels events més antics que es coneixen dins de la saga. Els inicis d'esta institució educativa, segons es va comentar en La cambra secreta, es retrotraen a uns mil anys abans dels events narrats en eixe segon llibre.[1] L'ubicació exacta del colege és desconeguda; només se sap que està en algun lloc d'Escòcia, alguna cosa sugerit indirectament en els llibres.[2]
Aproximadament en l'any 992 de l'era cristiana,[nota 1] els quatre grans macs de l'época es varen reunir i varen acordar crear el colege per a impartir l'ensenyança de les arts màgiques a aquells que posseïren en la seua sanc la capacitat de realisar fetilla.[1] Segons les fonts historiográfiques del món màgic i les cançons del Capell Seleccionador, els quatre fundadors varen ser Godric Gryffindor –que va vindre del páramo i va instituir el Capell—, Helga Hufflepuff –provinent de l'ample vall–, Rowena Ravenclaw –oriunda de la cañada– i Salazar Slytherin –que va vindre dels pantàs–.[1][3] Segons la tradició, va ser Rowena la que va propondre el nom de l'institut; més allà d'eixe, J. K. Rowling va declarar que «Hogwarts» està basat en el nom d'una flor ademés de que Rowena en un dels seus somis va vore un porc barrugós guiant-l'un mont entre un bosc i un llac referint-se al lloc a on deuria ser fundat el colege.[4]
No obstant, les divergències entre els quatre fundadors també varen quedar en el història dels primers anys de l'institució. Salazar pensava que es devia ser més selectiu en aquells que eren admesos com a estudiants, que no devia instruir-se a aquells que anaren fills de la mescla de sanc màgica i muggle. Gryffindor, de la mateixa manera que les atres dos fundadores, no estava d'acort en eixa posició elitista i finalment Slytherin va abandonar el colege.[5] Segons algunes especulacions, Slytherin hauria retornat al colege algun temps despuix per a reconciliar-se en els seus amics.[6]
El relat de la fundació de l'escola, segons declaracions dels propis personages, posseïa elements històrics fidedignes pero també l'interferència de successos llegendaris i mitllògics.[1] Per a molts macs, el història de l'escola culminava ací ya que el restant dels relats entorn als fundadors tindrien caràcter mitològic abans que verdader. Es dia que abans de marchar-se Slytherin, convençut de que el seu ideologia devia prevaldre, havia creat a esquenes dels atres fundadors una recambra en la que havia amagat alguna cosa capaç de porgar la “taca” que representava el mestiçage de sanc per al colege. La llegenda de la Cambra Secreta va ser desacreditada durant molt temps ya que, pese a les contínues busques, mai va ser trobada.[7] En el segon volum de la série es va confirmar que la llegenda era certa quan Harry Potter i Ron Weasley varen descendir fins a l'emplaçament de la mateixa en l'estiu de 1993.[8]
A pesar d'esta confirmació, les similituts entre el relat fundacional de Hogwarts i relats similars sobre l'orige atres cultures pot trobar-se. Des del funcionalisme, l'investigador Georges Dumézil va establir en Mit i epopeya que quan en els sigles IV i III a. C. es va tractar de construir una història oficial per a Roma es varen superpondre elements històrics en uns atres de caràcter llegendari.[9] Ademés, la llegenda de la fundació de Roma com la dels orígens d'Irlanda parlen de l'interacció de diferents components ètnics de l'interacció dels quals i unió –com la dels quatre fundadors de diferent procedència– va nàixer alguna cosa nou.
Primera Guerra Màgica
[editar | editar còdic]Es coneix com a Primera Guerra Màgica al periodo de conflictes i enfrontaments que es varen suscitar en la comunitat màgica en l'alçament de lord Voldemort. Segons la cronologia acceptada, este conflicte va començar entre fins dels anys 1960 i principis dels '70, i va culminar en 1981 en la caiguda del mac tenebrós.
Inici i desenroll
[editar | editar còdic]Voldemort va inaugurar en 1966 la seua campanya contra el Ministeri de Màgia. Va començar en desaparicions i seqüestres inexplicables, no solament de bruixes i macs, sino de també muggles i les seues famílies, als que Voldemort torturava i matava per diversió, segons Sirius Black.
Finalisació
[editar | editar còdic]En 1979 o 1980[10], Voldemort va rebre de part de Severus Snape un fragment d'una profecia emesa per Sybill Trelawney. Segons dita predicció, un chiquet naixeria a fins de juliol de l'any següent i tindria la capacitat de derrotar-ho. Pero Snape no va escoltar la profecia completa,[11] per lo que no va poder transmetre la part que advertia del perill que correria el Senyor Tenebrós en cas d'actuar per a evitar el compliment del pronòstic. La profecia completa era la següent:
La predicció podia referir-se per igual a dos chiquets: Neville Longbottom i Harry Potter, naixcuts el 30 i 31 de juliol respectivament. Voldemort va supondre que el bebé senyalat per les paraules de la sibila era el segon i va decidir assessinar-ho. Segons va contar Albus Dumbledore en L'Orde del Fénix, Voldemort va fer eixa elecció basant-se en la condició de mestizo de Harry.[nota 2]
Per a eixe llavors, els Potter s'havien refugiat en el Valle de Godric, per mig del encantamiento fandom realisat per Dumbledore. Pero el guardasecreto Sirius Black, va tindre l'idea d'enganyar a Voldemort confiant l'informació a Peter Pettigrew, mantenint-se a sí mateixa com a frontera. No obstant, Pettigrew va revelar l'ubicació del matrimoni i el seu fill a Voldemort. Aixina, el 31 d'octubre de 1981 –nit d'Halloween–,[12] Voldemort va realisar per sí solament l'atac a la família, assessinant a James Potter en la sala i acorralant a Lily en el habitació del bebé. El mac tenebrós li va oferir clemència, ya que Snape li el havia demanat, no obstant la dòna es va negar a acceptar que assessinaren al chiquet i es va interpondre.[13] Despuix de matar-la, Voldemort es va dispondre a eliminar al bebé, pero la seua maldicció assessina va rebotar i va separar la seua ànima del seu cos. La maldicció li va deixar al chiquet una cicatriu en propietats que va ser descobrint a lo llarc de la saga.[14]
La notícia de la suposta mort del Senyor Tenebrós es va escampar ràpidament, i per a l'amanecer de l'1 de novembre, la comunitat màgica va començar a festejar la caiguda del mac obscur.[15] Durant eixe primer dia, certs events com a migracions massives de lechuzas, pluges d'estreles i pelegrinages de gent encapuchada varen tindre lloc a lo llarc de Gran Bretanya, encara que els La cámara secreta no varen advertir en eixos estranys successos caràcter festiu algun. El bebé, únic supervivent d'aquella nit en la Vall de Godric, va ser posat baix el «conte» de la família Dursley per Dumbledore, McGonagall i Hagrid durant la nit de l'1 de novembre.[15] En acceptar a Harry baix el seu sostre, Petunia Dursley va permetre que el director de Hogwarts sagellara en una antiga fetilla la protecció que duraria fins que Harry fora major d'edat.[nota 3]
Periodo d'entreguerres
[editar | editar còdic]Encara que no hi haja una denominació específica per a este periodo ni els events que comprén, en mig de les dos guerres es varen succeir fets que varen resultar significatius per a l'esclat de la segona época d'enfrontaments bèlics entre els macs. Este periodo se situaria entre la caiguda de Voldemort en octubre de 1981, i el seu resorgiment en juny de 1995, encara que açò no fora reconegut pel Ministeri sino fins a casi un any despuix.
Juí als mortífagos
[editar | editar còdic]Fins al moment de la desaparició de Voldemort, el Ministeri de Màgia i l'Orde el Fénix es trobaven en desventaja davant el costat obscur. Una volta ocorregut açò, els mortífagos varen perdre al seu líder i la seua superioritat. El Ministeri va capturar i va enjuïciar a molts dels seguidors del Innombrable. Per a evitar la presó perpètua en Azkaban, alguns varen aduir haver actuat baix control del malefici Imperius, com Lucius Malfoy.[16] Uns atres, com Barty Crouch Jr., varen insistir que s'havien juntat en les persones equivocades.
Igor Karkaroff es va arrepenedir dels seus actes i va delatar a varis dels seus camarades –entre ells Augustus Rookwood, els germans Lestrange i Bellatrix, Travers, Mulciber i Severus Snape–, lo que li va valdre la llibertat. Snape va ser absolt dels càrrecs por intermedio d'Albus Dumbledore, quí va alegar que, en calitat d'espia per a l'Orde, havia revelat el pla del Senyor Tenebrós per a la família Potter.
Per un atre costat, alguns seguidors fervents com Bellatrix Lestrange varen conseguir eludir per un temps la persecució del Ministeri i varen intentar trobar al seu amo, assumint –correctament– que ell seguia en vida. Aixina, Bellatrix, el seu marit, el seu cunyat i Crouch, de qui el seu pare no sospitava res, varen torturar al matrimoni Longbottom –abdós membres de l'Orde del Fénix– per informació, pero varen ser capturats i sentenciats a presó perpètua.[17]
Bartemius Crouch, en aquell llavors cap del Departament de Seguritat Màgica i amparant-se en la llegislació vigent, va encarcerar a Sirius Black, negant-li l'oportunitat d'un juí. Ya que se suponia que era el guardasecreto dels Potter, se li va acusar no solament de ser mortífago, sino també de haver revelat l'ubicació del matrimoni a Voldemort, aixina com haver matat a dotze muggles i a Peter Pettigrew, el qual aparentment sabia de la suposta traïció de Black a l'Orde i als seus amics.
En realitat, hores despuix dels successos en la Vall de Godric, Black va localisar i va acorralar a Pettigrew en un carrer. Colagusano, ya preparat, va cridar «La cámara secreta» per a deixar testics, acte seguit es va tallar el dit garranchet i va llançar una fetilla que va fer explotar el carrer, matant a dotze persones. Aprofitant els seus dots com animago, es va transformar en una rata i va escapar. Passaria els següents dotze anys encobert en el cos de Scabbers, la futura mascota de Percy Weasley, que després passaria al seu germà menor Ron.
En 1993, Black va conseguir fugar-se de la presó i es va llançar a la busca a la seua examigo Peter Pettigrew una volta més, sabent que aquell estava camuflat com la mascota d'un estudiant de Hogwarts cridat Ron Weasley, i que Harry Potter, el seu fillol, devia estar en edat escolar, per lo que la presència d'un mortífago prop representava un gran perill. Finalment, es va clarificar l'inocència del pròfuc, encara que no davant la llei. Pettigrew va conseguir escapar, tal com ho profetizó novament Sybill Trelawney, i Black va deure eixir del país per a evitar el Bes del Dementor.
El pla de Voldemort
[editar | editar còdic]Despuix de lo ocorregut en La Pedra Filosofal, lord Voldemort va retornar a Albània, a on dos anys més tarde Colagusano ho va trobar. No obstant, quan va parar en una posada propenca, es va trobar en Bertha Jorkins, una bruixa del Ministeri de Màgia, lo que va posar a Colagusano en una corruixa, ya que no podia deixar que el Ministeri descobrira que estava viu. Va conseguir convéncer-la de que ho acompanyara fòra, a on ningú poguera vore'ls, i li va tirar la maldicció Imperius, despuix de lo que li la va dur en ell al bosc, a on es trobava Voldemort. Este va ocupar temporalment el cos de Colagusano i li va donar instruccions en les que fabricar una poció que poguera tornar-ho al seu cos, encara que fora una versió més dèbil, mentres ho preparaven tot para la seua verdadera renaixença; una poció elaborada en sanc d'unicorn, el verí de Nagini i un parell de encantamientos de la seua invenció. Va funcionar, i Voldemort va recuperar una forma rudimentària del seu propi cos, en la que podia fer màgia i valdre's relativament per sí mateixa.
Bertha Jorkins els va anar de gran ajuda, ya que baix els efectes de la maldicció Imperi, i per mig dels seus dots de legeremancia, Voldemort va saber tot sobre el Torneig dels Tres Macs que es portaria a terme en Hogwarts. Després, afondant més, va trencar un encantamiento desmemorizante que li havien tirat, i Bertha li va parlar d'un dels seus mortífagos, Barty Crouch Jr., a qui ell creïa mort, pero que encara vivia tancat en la casa del seu pare. Els métodos als que va recórrer Voldemort per a trencar el encantamiento varen ser massa forts, i ella va quedar en tan mal estat que va deure matar-la.
Voldemort i Colagusano es varen presentar en la casa de Bartemius Crouch, li varen tirar la maldicció Imperius i varen lliberar al seu fill, a qui controlava en la mateixa maldicció. El pla de Voldemort consistia en fabricar una poció en un os del seu pare, per a lo que tenia que anar fins a la seua tomba en el cementeri de Little Hangleton, la carn d'un vassall, per a lo que tenia a Colagusano, i la sanc d'un enemic, per a lo que Voldemort volia a Harry Potter, de manera que la protecció màgica d'este no poguera afectar-li, ya que abdós la tindrien, i aixina poder matar-li d'una volta per totes. Pero per a capturar a Harry necessitava a un espia en Hogwarts, per lo que Colagusano i Crouch varen ser a la casa de l'ex auror Alastor Moody, que anava a donar classe en el colege aquell any, ho varen assaltar i varen reduir, despuix de lo que Crouch va utilisar la poció multijugos per a convertir-se en una rèplica de Moody, tancant a este últim en el seu propi baül. Fent-se passar per ell, Crouch va entrar a Hogwarts en el pla de manipular el Cáliz de Fòc per a que Harry entrara com a campeó, passara totes les proves i tocara la Copa, prèviament convertida en traslador, la qual ho duria al cementeri. Encara que després va ser descobert, el pla va funcionar, permetent a Voldemort recuperar la seua força, i anulant la protecció que li impedia tocar a Harry, deixant com a víctima inocent a Cedric Diggory.
Segona Guerra Màgica
[editar | editar còdic]Batalla de la Torre d'Astronomia
[editar | editar còdic]Este combat va tindre lloc cap a juny de 1997 en Hogwarts. Va començar passada la mijanit i es va desenrollar en poques hores, resultant en una victòria per als mortífagos, puix els sirvientes de Voldemort varen conseguir el seu comés i en la seua majoria varen conseguir fugir. L'Orde del Fénix, per la seua banda va sofrir baixes encara que va conseguir impedir que els alumnes del colege ixqueren ferits o morts.
En la nit de la batalla, Dumbledore havia ordenat als membres de l'Orde que patrullaren els passadiços de Hogwarts per a evitar que l'edifici quedara vulnerable davant un possible atac extern. Harry, per la seua banda, els havia demanat a alguns membres de l'Eixèrcit de Dumbledore que vigilaren els moviments de Draco Malfoy i Snape.[18] Quan Harry i Dumbledore varen conseguir retornar de la caverna a on es trobava el fals horrocrux, varen vore des d'Hogsmeade que la Marca Tenebrosa estava posada sobre la torre d'Astronomia, la qual havia segut disparada al cel per Gibbon.[19][20] Els dos macs varen aplegar a l'escola pero varen ser sorpresos per Draco, qui va desarmar al debilitat Albus Dumbledore. Harry, qui estava immovilisat baix la capa invisible per un sortilegio que el director va fer per a protegir-ho, va escoltar la confessió de l'alumne sobre la seua verdadera tasca en Hogwarts: assessinar a Dumbledore per a poder salvar als seus pares de la mort.[21]
Mentrestant, en el pis inferior alvançava el combat entre els mortífagos (entre els quals estaven Thorfinn Rowle, Gibbon i Fenrir Greyback) i membres de l'Orde i l'Eixèrcit que intentaven destruir la barricada màgica que els impedia l'accés al terrat de la torre a on es trobaven Harry i Dumbledore. A Draco se li varen unir atres mortífagos que ho varen instar a complir el seu comés, pero finalment va ser Snape qui va assessinar al director.[22]
Harry va perseguir a Snape i a Draco per tot el colege, esquivant les batalles en les que participaven Ron, McGonagall, Lupin, Tonks contra diversos bruixos i Ginny contra Amycus Carrow.[23] Finalment va interceptar a Snape prop de la cabanya de Hagrid –qui a la seua volta es trobava lluitant contra atres macs– i va entaular un breu combat contra el professor, qui fàcilment va conseguir doblegar a Harry. Acte seguit, el professor i els mortífagos varen desaparéixer fòra del campus.
Minerva McGonagall, qui va passar a ser directora de l'institut,[24] va decidir consultar al Consell Escolar per a establir si el colege seguiria obert o no a l'any següent.[25] El funeral de Dumbledore va tindre lloc uns dies despuix i durant els mateixos Harry es va decidir a mamprendre la busca dels restants horrocruxes junt als seus amics Hermione i Ron. La batalla va marcar la pèrdua del seu líder per a l'Orde del Fénix i la pren de consciència de que ya cap lloc en la comunitat màgica era segur.[26]
Colp d'Estat
[editar | editar còdic]En Les Relíquies de la Mort, Voldemort va conseguir fer-se en el poder de la comunitat màgica prenent el Ministeri.
En la nit de la boda de Fleur Delacour i Bill Weasley, es va anunciar l'assessinat del ministre de Màgia i cundió el pànic. No obstant, la posició oficial d'organisme estatal va ser que el ministre Scrimgeour havia renunciat. En açò, Voldemort conseguia evitar que el món dels macs prenguera plena consciència de lo que en veritat ocorria, lo que haguera provocat revol i possiblement grans alçament en contra seua. D'esta manera, el bruix va conseguir enganyar a la major part de la comunitat màgica, fent-la creure que la lluita contra els mortífagos no estava perduda i convertint-l'en ferramenta per al seu règim. Com no es coneixia l'identitat dels mortífagos, molts en el Ministeri i en la comunitat màgica no varen notar quí ocupava els càrrecs.
El nou Ministeri va entaular una política revisionista que va començar a perseguir als macs mestizos o «impuros», alegant que les seues capacitats màgiques havien segut conseguides ilícitament. Esta nova actitut va ser disfrassada baix supostes «entrevistes» realisades per Dolores Umbridge en una junta revisora. Ademés, una reforma educativa va posar a Severus Snape a càrrec de Hogwarts i a varis mortífagos que havien eludit l'encarcerament —i per tant la revelació de la seua identitat com a membres del costat obscur en càrrecs docents. En matèries com a Estudis Muggles, l'enfocament va canviar per a passar a reproduir l'ideologia antimuggle de Voldemort i els seus. Ademés, es va impondre un control dels mijos de comunicació, tal com durant l'últim any de mandat de Cornelius Fudge.
En estos moviments polítics, el Senyor Tenebrós tenia controlat al món màgic com si es tractara d'un imperi. No obstant, açò no va evitar que existira una oposició al règim del terror. Des de la publicació de El Quisquilloso, per eixemple, Xenophilus Lovegood, va criticar al nou govern i va despullar algunes qüestions.
Pese a que el Ministeri es va encarregar de cobrir les seues chafades, hi havia moltes famílies de macs que estaven al tant de l'infiltració dels mortífagos en el Govern i l'escola o que sospitaven a causa dels grans canvis polítics. l'Orde del Fénix, encara que sense líder, seguia ahí, operant des de la clandestinitat i inclús participant en la transmissió de Potterwatch, un programa radial de la resistència.
Ademés, no cal oblidar que mentres tots estos successos ocorrien, Harry, Ron i Hermione es trobaven viajant per tot Regne Unit en busca dels horrocruxés restants per a destruir a Voldemort. El bruix (qui estava en la seua pròpia busca darrere de la Vareta de Saüc) es va enterar d'açò quan el trio va irrompre en la volta dels Lestrange en el Banc Gringotts i va furtar la copa de Hufflepuff. Ells tenien l'espasa de Gryffindor, un objecte màgic que, junt al verí de basilisco en el que s'havia empapat en la batalla en la Cambra dels Secrets, era capaç de destruir els horrocruxes sense problemes, ya que el seu el verí de basilisco és un dels components més poderosos per a matar i solament és possible curar-ho en llàgrimes de fénix. Bellatrix va saber que Harry i els seus amics la tenien quan els carroñeros els varen capturar i els varen dur a la mansió Malfoy, Bellatrix va supondre que ells el havien furtat de la seua volta (puix tenia guardada ahí la rèplica) i accidentalment va mencionar que tenia ahí almagasenats possibles horrocruxes, sense donar-se conte de que ells no ho imaginaven. Va ser llavors quan Harry i els seus amics varen decidir buscar ahí els horrocruxes per a destruir-los, trobant la copa de Hufflepuff.
Per a que la seua empresa tinguera èxit devien destruir l'últim objecte que estava amagat en el colege, ara territori del costat obscur. En maig de 1998, els viagers varen culminar la seua busca i varen entrar a l'institució.
Batalla de Hogwarts
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Batalla de Hogwarts.
Este segon enfrontament que va tindre lloc en l'escola va marcar el desenllaç de la saga Potter i el final de la Segona Guerra Màgica. Va ocórrer entre la nit del 2 al 3 de maig de 1998 a lo largo y ancho de tots els terrenys del colege.
Harry, Hermione i Ron, en ajuda d'Aberforth Dumbledore varen irrompre en el castell aplegant a la Sala dels Menesters, a on estava refugiat Neville Logbottom. El protagoniste va ser descobert per la professora McGonagall, que va fer front junt als atres caps de les cases al director Snape, deponent-ho. Minerva va organisar l'evacuació del colege sabent que Voldemort i els seus aplegarien pronte. Va donar l'orde de que es retiraren tots els macs menors d'edat a través de la Sala dels Menesters i que es quedaren els qui volgueren ajudar en el combat que estava per esclatar.
A la resistència de Hogwarts se li varen sumar unes quantes persones que varen aplegar al colege de la mateixa forma que el trio. Entre ells estaven els membres de l'Orde, exalumnos membres del Eixèrcit de Dumbledore i alguns macs proscriptos que es varen presentar per a ajudar. Voldemort va declarar l'inici del combat a la mijanit i que el seu objectiu era Harry. La batalla va començar i les forces del costat obscur superaven en número a les de Hogwarts ya que entre les seues files no només estaven els mortífagos sino també els dementors, jagantes, acromántulas i atres criatures tenebroses que el Innombrable havia reclutat en els últims anys. Del costat de Hogwarts també varen estar el jagant Grawp (germà de Rubeus Hagrid), les criatures del Llac Negre i sorpresivament els centauros, que varen prendre partit en la trifulca.
La primera etapa de la batalla va cessar quan Voldemort va oferir una treua d'una hora de duració, i va retirar les seues forces del campus. Es retrotrajo al Bosc Prohibit, donant-li temps als defensors de Hogwarts per a arreplegar als seus morts i ferits. Harry, qui contava en els recorts entregats pel ya fallit Severus Snape, va poder comprendre que ell era un horrocrux més, el que Voldemort mai va desijar crear, i que per lo tant per a acabar en Voldemort, ell deuria morir, per lo tant que per a enfrontar-se a la seua mort va en busca de Voldemort al bosc prohibit. No es va despedir de cap dels seus companyers, només va parlar en Neville, otorgant-li l'informació de que junt en Voldemort anava una serp i que esta devia ser destruïda.
Voldemort va llançar a Harry la maldicció Avada Kedavra, sense que este oferira resistència alguna. Harry va morir, i en fer-ho mor junt en ell la part de l'ànima de Voldemort albergada en el seu interior, per lo que abdós varen quedar separats definitivament. Despuix d'una conversació en Dumbledore en el «llim», Harry va poder retornar al món dels vius degut a que la sanc de Harry corria per les venes de Voldemort. De nou en el bosc i en l'ajuda de Narcisa Malfoy, que va comunicar al bruix tenebrós que el chicon havia mort, Harry va conseguir que Voldemort i els seus es movilisaren de nou cap a Hogwarts i el combat es va recomençar.
En amanecer, les fetilla de Harry i Voldemort varen colisionar, tal com ho havien fet en el cementeri de Little Hangleton. Voldemort suponia que la llealtat de la Vareta de Saüc, que ell mateixa portava, es guanyava matant al seu amo; havia assessinat a Snape, pensant que esta la responia. No obstant, el Senyor Tenebrós desconeixia que en realitat li responia a Harry, ya que ell havia desarmat a Draco, qui a la seua volta havia desarmat a Dumbledore. Com una vareta és incapaç d'atacar al seu llegítim amo, i ya sense horrocruxes que li nuguen al món dels vius, el Avada Kedavra de Voldemort li rebota una volta més, esta volta matant-ho definitivament.
Saldo
[editar | editar còdic]Ademés de Voldemort i la seua mà dreta, Bellatrix Lestrange —assessinada per Molly Weasley—, molts atres mortífagos i macs opositors varen morir en la batalla, com Vincent Crabbe. Entre els segons es varen destacar els assessinats de Severus Snape, a quí Voldemort va matar pensant que aixina podria ser l'amo de la Vareta de Saüc, Nymphadora Tonks i el seu marit Remus Lupin (a mans de Bellatrix i Antonin Dolohov respectivament), Fred Weasley i el de molts alumnes com Colin Creevey que es varen quedar defenent el colege.
Cronologia
[editar | editar còdic]La cronologia va ser un dels grans misteris entorn a la série Harry Potter durant varis anys. Fins a la publicació de Harry Potter i les Relíquies de la Mort, cap dels llibres incloïa dates específiques que permeteren situar el història, només alusions al pas dels anys entre un event i un atre.
Els llectors de la saga varen ser els primers en intentar resoldre dita indeterminaació. Per a això es varen rastrejar les pistes desperdigolades a lo llarc dels llibres i (re)varen construir després la cronologia de la série. Dita periodizaació dels successos va ser convalidada per l'autora J. K. Rowling de diverses maneres.
Primer, quan es va editar el DVD de Harry Potter i la cambra secreta, els productors varen demanar a l'escritora que revisara la llínea temporal que formaria part dels continguts del disc. Ella va fer alguns canvis i finalment li va donar el vist i plau a Warner Brothers, productora dels films. Posteriorment, noves llínees temporals es varen fer per als DVD de les següents dos películes, ampliant el reconte de successos. En una atra ocasió, l'escritora va confeccionar l'arbre genealògic de la família Black en fins benèfics,[27] va escriure la data de naiximent de Draco Malfoy (5 de juny de 1980), personage que se supon té la mateixa edat que el protagoniste. Finalment, la sèptima novela va confirmar les especulacions teixides pels seus seguidors en mostrar la data de defunció dels Potter en els epitafis de les seues tombes en la Vall de Godric.
La cronologia conté alguns errors que la pròpia autora ha reconegut.[28][29]
Datació
[editar | editar còdic]La llínea de temps oficial —armada pels fanàtics i després reconeguda per J. K. Rowling— va prendre com a eix el segon llibre de la série, La cambra secreta. La nit de Halloween en eixa novela va coincidir en els cinccents anys des de l'eixecució de Nick Casi Decapitat i es va establir la data de la seua mort (31 d'octubre de 1492).[30][31] En base a eixes senyes es va establir que els events de la novela tenien lloc en octubre de 1992 i a partir d'ahí es va deduir que Harry Potter havia entrat al colege Hogwarts en 1991 i que hauria naixcut el 31 de juliol de 1980.[32] Açò últim va quedar confirmat en la secció Mac del més en el lloc oficial de l'escritora.[33]
Contradiccions
[editar | editar còdic]En La pedra filosofal hi hauria dos detalls que contradirien les conclusions anteriors. Per un costat, en les primeres edicions de la novela es dia que Nick Casi Decapitat sentia que no havia provat mòs «La cámara secreta».[34] Posteriorment, l'autora va fer corregir este detall. Una atra senya que podria haver ocasionat discrepàncies va ser la data de naiximent de l'alquimiste Nicolas Flamel. En la novela s'establia que Flamel havia festejat el seu natalici número 665 un any arrere, per lo que si el llibre adoptava la data de naiximent del personage històric (1330 aproximadament) l'acció transcorreria en 1995 o 1996 i no en 1991, com es desprendria de La cambra secreta. És possible, no obstant, que l'autora haja manipulat la data de naiximent dels personages aixina com ha canviat alguns aspectes de la realitat històrica als que ha fet referència prèviament.
Algunes atres contradiccions presents en la primera novela varen incloure el dia en que comença la narració, 1 de novembre de 1981, el qual supostament va ser un ««Hogwarts»»,[35] a pesar de que segons el calendari eixe dia va caure dumenge.
Els natalicis dels pares del protagoniste també varen aportar una miqueta de confusió. En L'Orde del Fénix es va comentar que James Potter tenia uns 15 anys en l'estiu de 1976, quan varen tindre lloc els exàmens TIMO. No obstant, l'informació que va aportar Les Relíquies de la Mort no concordaria en aquella senya, ya que el natalici del personage tindria lloc en març. Açò donaria per resultat que James tindria 16 anys en l'escena del pensadero i no 15.
En El Misteri del Príncip apareix el primer ministre britànic, i encara que la seua identitat mai va ser confirmada en l'obra, es va supondre que este seria el ministre John Major que va ocupar el càrrec en 1996, any en que tindria lloc l'event. Pero Cornelius Fudge va comentar sobre el predecessor del primer ministre que ell havia intentat tirar-ho per la finestra.[36] En realitat, el càrrec havia segut ocupat anteriorment per Margaret Thatcher.
En El Cáliz de Fòc, es dona a entendre que a fins de 1981, Bartemius Crouch estava a punt de convertir-se en el pròxim ministre de Màgia, pero va perdre tot el seu respal popular després de condenar al seu únic fill a Azkaban, i, en paraules de Sirius, posteriorment va ser designat cap del Departament de Cooperació Màgica Internacional. El planter del Ministeri es va mantindre sense canvis fins a 1990, huit anys despuix de terminada la guerra.
Llínea de temps
[editar | editar còdic]| L'exactitut de l'informació d'est artícul està discutida. En la pàgina de discussió pots consultar el debat al respecte. |
| Sigle | Any | Event |
|---|---|---|
| Sigle IV a.C. | 382 a.C.. | La família Ollivander, famosa per fabricar varetes, escomença la seua activitat.[37] |
| Sigle VIII | 791 d.C.. | Successos de La faula dels Tres Germans (creació de les Relíquies de la Mort).[38] |
| Sigle X. | Data indeterminada | En algun moment d'este sigle va començar la Carrera anual de graneres de Suècia, antecedent del Quidditch. La carrera se seguix desenrollant en l'actualitat.[39] |
| 962 d.C.. | Primera utilisació segura de la granera com mig de transport.[40] | |
| 990 d.C aprox.. | Fundació del Colege Hogwarts de Màgia i Fetilleria. Primera referència històrica en la saga dels prejuïns contra els macs mestizos i muggles, en este cas per part de Salazar Slytherin. | |
| Sigle XI. | Començos de sigle | Creixen la desavenències entre els fundadors de Hogwarts. Salazar Slytherin abandona el colege. |
| Sigle XII. | Data indeterminada | La bruixa Gertie Keddle escriu en el seu diari sobre el joc que practiquen els seus veïns montats en graneres. Est evolucionaria fins a convertir-se en el Quidditch.[41] |
| 1105 d.C.. | El quadro alemà Günther der Gewalttätige ist der Geweinner ilustra un deport sobre graneres conegut com stichstock.[42] | |
| 1107 d.C. | Un text firmat per Guthrie Lochrin va descriure el seu viage en una rústica granera des de Montrose fins a Arbroath.[43] | |
| 1163 d. C.. | Fundació del Puddlemore United, primer equip de quidditch de Regne Unit. | |
| Sigle XIII. | 1203 d. C.. | Es funda l'equip de les Holyhead Harpies, exclusivament de dònes. |
| 1227 d. C.. | Naix Ignatia Wildsmith, inventora dels Pols Flu.[44] | |
| 1262 d. C.. | Barberus Bragge assumix com a Cap del Concilie de Macs. Este organisme va ser el predecessor del modern Ministeri de Màgia.[45] | |
| 1269 d. C.. | Madam Modesty Rabnott de Kent va eixir al camp durant un partit de Qudditch a protestar contra l'us d'un animal chicotet i indefens (snidget) en el quidditch. En la seua actuació es va reemplaçar a l'animal per una pilota nova, la Snitch.[46] Ademés, la cacera d'estos animals per als jocs va produir un gran número d'albiraments d'activitats màgiques per part de muggles.[47] | |
| 1289 d. C.. | Convenció internacional de Warlocks.[48] | |
| 1294 d. C.. | Comença oficialment el Torneig dels Tres Macs, competència que se celebra cada cinc anys entre les tres escoles de màgia més importants d'Europa: Hogwarts, Durmstrang i Beauxbatons.[48] La competència va durar alguns sigles fins a la seua cancelació per la mort d'alguns competidors.[49] | |
| Sigle XIV. | Data indeterminada | l'inquisició perseguix i crema a molts macs. Aumenta la por cap als macs. Wendelin l'Estranya es deixa atrapar i cremar 47 voltes en distints disfrassos pero sempre escapa per mig de encantamientos.[48] |
| 1312 d.C | Es funda l'equip de Quidditch: Wimbourne Wasps. | |
| 1326 d.C | Naix Nicholas Flamel d'acort a La Pedra Filosofal. | |
| 1333 d.C | Naix Perenelle Flamel d'acort a La Pedra Filosofal. | |
| 1398 d.C | Zacharias Mumps establix la primera descripció completa del Quidditch.[50] | |
| Sigle XV. | Principis de sigle | El Quidditch s'expandix per tota Europa.[51] |
| Data indeterminada | "Beedle El Bart" escriu la seua famosa colecció de contes, Els contes de Beedle el Bart.
Fundació de la presó de Azkaban. Azkaban és una fortalea en una illa ubicada en el mig de la Mar del Nort. Servix a la comunitat màgica de Gran Bretanya com una presó per a criminals convictes. | |
| 1402 d.C | Es funda un atre equip de Quidditch: Caerphilly Catapults. | |
| 1419 d.C | Decret de regulació per al joc de Quidditch. Segons el Concilie de Macs, el deport no podria practicar-se en zones que els muggles puguen freqüentar a partir d'esta sanció.[52] | |
| 1429 d.C | Es funda l'equip de Quidditch: Wigtown Wanderes. | |
| 1430 d.C | Alberta Toothil guanya la Competició de Duel d'Anglaterra despuix de derrotar al competidor favorit Samson Wiblin.[48] | |
| 1473 d.C | Primer Campeonat Mundial de Quidditch.[53] Transilvania i Flandes es varen disputar la victòria i va passar a el història per ser el partit més violent que es recorde. | |
| 1492 d.C | 31 d'octubre: eixecució de Sir Nicholas de Mimsy-Porpington (Nick Casi Decapitat). | |
| Sigle XVI. | 1538 d. C. | Es prohibix l'us de la vareta màgica en el Quidditch. |
| Fins de sigle | Fundació del Hospital Sant Mungo de Malalties i Ferides Màgiques. | |
| Sigle XVII. | Data indeterminada | Els equips extraeuropeos s'integren al Campeonat Mundial de Quidditch.[54] |
| 1613 d.C | Rebelió dels donyets. Utilisen una posada d'Hogsmeade com a quarter general. | |
| 1637 d.C | Còdic de Conducta dels Hòmens Llop. | |
| 1652 d.C | Quidditch: Primera Copa d'Europa que des de llavors es juga cada tres anys.[54] | |
| 1665 d. C | Naix Honoria Nutcombe, fundadora de la Societat de la Reforma de Bruixes. | |
| 1692 d.C | La Confederació Internacional de Macs es reunix per primera volta en França i sanciona l'Estatut Internacional del Secret dels Bruixos,< llegislació que separa definitivament el món màgic del dels muggles. Es debaten diferents mides per a amagar a les criatures màgiques de la vista dels no macs. | |
| 1693 d.C | És fundada el Màgic Congrés dels Estats Units (MACUSA) | |
| Sigle XVIII. | 1707 d. C | És creat el Ministeri de Màgia de Gran Bretanya i Irlanda del nort. El seu primer ministre de màgia va ser Ulick Gamp |
| 1749 d. C | Es trenca l'Estatut Internacional del Secret despuix d'un incident en uns vampirs. | |
| 1750 d. C | S'establix el Departament de Jocs i Deports Màgics en el Ministeri de Màgia. El mateix any es reelabora l'Estatut i s'agrega una clàusula segons la qual amagar les criatures màgiques que residixen en territori nacional pansa a ser responsabilitat del Ministeri de cada país. | |
| 1792 d. C | Un coacktrice ferix als directors de les tres escoles que participaven del Torneig dels Tres Macs. | |
| 1798 d.C. | Quan Artemisia Lufkin va ser elegida com a Ministra de Màgia, els membres més vells del Wizengamot es varen alçar i varen eixir de la sala en senyal de protesta. Açò dona conte de que el tribunal duya algun temps d'existència prèvia a esta data. | |
| Sigle XIX | 1865 d.C. | Els donyets es fan en el control total del Banc Gringotts. |
| 1868 d.C. | Naix Bathilda Bagshot, escritora i veïna d'Albus Dumbledore en el Valle de Godric. | |
| 1881 d.C. | Naix Albus Percival Wulfric Brian Dumbledore, un dels grans macs de el XX. | |
| 1897 d.C. | 24 de febrer: Naix Newt Scamander, famós investigador i especialiste en magizoologia. | |
| Sigle XX | 1901 d.C. | 19 d'agost: naix Porpentina Esther Goldstein, aurora del Magicongreso Únic de la societat Americana i esposa de Newt Scamander |
| 1903 d.C. | 6 de giner: naix Quennie Goldstein, és un bruixa de sanc mestiza en poders de legeremante, treball en l'oficina de permís de vareta de MACUSA i és esposa del no-maj Jacob Kowaslki. | |
| 1918 d.C. | L'investigador Newt Scamander escriu la seua famosa enciclopèdia Animals fantàstics i a on trobar-los, el qual passa a formar part de la bibliografia utilisada en Hogwarts. El llibre —firmat en la ficció per Scamander— va ser escrit per J. K. Rowling per a l'organisació benèfica Comic Relief. | |
| 1926 d.C. | 31 de decembre: Naiximent de Tom Marvolo Riddle, futur mac tenebrós. | |
| 1927 d.C. | Publicació de Animals fantàstics i a on trobar-los. | |
| 1932 d.C. | Un dragó del tipo galés vert comú va descendir en una plaja muggle durant el periodo de vacacions. Una família de macs que es trobava en el lloc va controlar l'incident. | |
| Abans de 1938 d.C | Albus Dumbledore comença a treballar en la càtedra de Transformacions. | |
| c. 1941 d.C. | Mor el pare de Rubeus Hagrid, qui es trobava estudiant en el castell de la mateixa manera que Minerva McGonagall i Tom Riddle. | |
| 1943 d.C. |
| |
| 1944 d.C. | Tom Riddle inicia el seu sèptim any en el colege i ya alguns del seu círcul ho criden secretament Lord Voldemort. | |
| 1945 d.C. | Dumbledore, en 64 anys, derrota al mac tenebrós Gellert Grindewald. | |
| 1945 - 1947 d.C. | Tom Riddle termina els seus estudis en Hogwarts i viaja profundisant els seus coneiximents en les Arts Obscures. Durant els següents anys crearà atres Horrocruxes. | |
| 1951 d.C. | Naix Bellatrix Black. | |
| 1952 d.C. | Es publica Quidditch a través dels temps. | |
| c. 1953 d.C. | Naix Andrómeda Black. | |
| 1954 d.C. | Naix Lucius Malfoy. | |
| 1955 d.C. |
| |
| 1956-57 d.C. |
| |
| 1959 d.C. | 7 de setembre: naix Sirius Black. | |
| 1960 d.C. |
| |
| 1962 d.C. | Assumix el primer ministre de Màgia fill de muggles: Nobby Leach. | |
| 1966 d.C. | Voldemort comença la seua campanya contra el Ministeri de Màgia | |
| 1968 d.C. | Nobby Leach renúncia despuix de contraure una misteriosa malaltia, fet sobre el qual es rumorea l'implicació Abraxas Malfoy. | |
| c. 1969 d.C. | Els Snape i els Evans viuen en una ciutat industrial a on Lily Evans, Petunia Evans i Severus Snape es coneixen. | |
| 1970 d.C. |
| |
| 1972 d.C. | James, Sirius i Peter descobrixen la causa de les constants desaparicions de Remus Lupin en cada lluna plena. Sorgixen els merodeadores | |
| 1973 d.C. |
| |
| 1975 d.C. |
| |
| 1976 d.C. | Incident entre Severus Snape i James Potter després dels exàmens TIMO. Lily intervé en favor del primer, pero Severus l'insulta cridant-la «Orden del Fénix». Despuix d'açò, Lily termina la seua amistat en el chicon. | |
| c. 1978 o 1979 d.C. | Casament de James Potter i Lily Evans. | |
| 1979 d.C. |
| |
| 1980 d.C. |
| |
| 1981 d.C. |
| |
| 1982 d.C. |
| |
| 1987 d.C. | Naix Gabrielle Delacour. | |
| 1989 d.C. | Quirinus Quirrell troba a Voldemort en Albània. | |
| 1990 d.C. | Cornelius Fudge assumix com ministre de Màgia. | |
| 1991 d.C. |
| |
| 1992 d.C. |
| |
| 1993 d.C. |
| |
| 1994 d.C. |
| |
| 1995 d.C. |
| |
| 1996 d.C. |
| |
| 1997 d.C. |
| |
| 1998 d.C. |
Snape és depost i es convoca a l'Eixèrcit de Dumbledore i McGonagall ordena l'evacuació del colege. L'Orde i atres macs es posen en la llínea de batalla per a defendre el colege. A la nit, finalisa el determini que Voldemort ha donat per a entregar a Harry i comença la segona batalla de Hogwarts. Es destruïxen dos Horrocruxes més.
| |
| Sigle XXI | 2000 d.C. |
|
| 2004 d.C. |
| |
| 2006 d.C. |
| |
| 2008 d.C. |
| |
| 2017 d.C. | 1 de setembre: escomença un nou curs en Hogwarts. Harry i Ginny duen als seus fills a prendre el tren en King’s Cross de la mateixa manera que Ron i Hermione. |
Morts durant la série de Harry Potter
[editar | editar còdic]- c. 1000
- Helena Ravenclaw, assessinada pel Baró Sanguinós.
- El Baró Sanguinós, se suïcida per apunyalament, en remordiment per haver matat a Helena.
- Godric Gryffindor
- Helga Hufflepuff
- Rowena Ravenclaw, morta per una malaltia terminal.
- Salazar Slytherin
- 1492
- Nick casi decapitat, va anar parcialment decapitat.
- Estiu de 1899
- Kendra Dumbledore, morta en l'estiu a causa d'un accident causat per màgia de la seua filla Ariana.
- Ariana Dumbledore, morta accidentalment en una lluita de tres entre Albus Dumbledore, Aberforth Dumbledore i Gellert Grindelwald, poc abans del començ de l'autumne, dos mesos despuix de la mort de la seua mare.
- 1926
- 31 de decembre - Merope Gaunt, mor en donar a llum al seu fill, possiblement perque va perdre la voluntat de viure.
- 1942
- Estiu - Tom Riddle Sr., pare de Tom Marvolo Riddle, va ser assessinat pel seu propi fill, convertit en lord Voldemort.
- 1943
- 13 de juny - Myrtle : Myrtle Elizabeth Warren, coneguda com Myrtle la llorona, va ser una estudiant d'Hogwarts assessinada pel basilisco de la Cambra dels Secrets, baix l'influència de Tom Riddle.
- 1945
- 1945
- Hepzibah Smith, va ser enverinada pel seu elfina domèstica baix l'influència de Tom Riddle.
- Un Muggle vagabunt.
- 1946
- Un llaurador albanés.
- c. 1976 o 1977
- Charlus Potter.
- Dorea Potter (Black).
- Alphard Black.
- 1979
- Regulus Black, mort despuix de ser arrastrat pels Inferi a una cova, despuix d'entregar-li el medallón de Slytherin convertit en un Horrocrux a Kreacher.
- Orion Black.
- 1981
- Marlene McKinnon i la seua família són assessinats per mortífagos.
- Dorcas Meadowes és assessinada personalment per lord Voldemort.
- Benjy Fenwick, del que «només varen trobar parts», segons Alastor Moody.
- Fabian i Gideon Prewett (dels cinc mortífagos enviats a matar als bessons, només un va sobreviure: Antonin Dolohov).
- 31 d'octubre - James i Lily Potter, assessinats per lord Voldemort.
- 1 de novembre - Varis muggles són assessinats per Peter Pettigrew, totes les morts li varen ser atribuïdes a Sirius Black.
- c. 1982
- Giner - Caradoc Dearborn és fet desaparéixer per mortífagos.
- La mare de Barty Crouch Jr., mor en Azkabán en intentar convertir-se en la forma física del seu fill en una poció multijugos.
- 1985
- c. 1990
- Pandora Lovegood, mare de Lluna Lovegood mor accidentalment quan experimentava en fetilla contraproduents.
- Pollux Black.
- 1991
- Cuthbert Binns mor mentres dormia, al sendemà es va alçar a dictar la seua classe sense el seu cos.
- Arcturus Black III.
- 1992
- Quirinus Quirrell, mor com a conseqüència de l'abandó de lord Voldemort del seu cos.
- Nicolas Flamel i la seua esposa Perenelle, varen morir de vellea després de que la pedra filosofal fora destruïda.
- Lucretia Black.
- Cygnus Black III.
- 1993
- 29 de maig - El Basilisco, assessinat en l'espasa de Godric Gryffindor usada per Harry Potter.
- 1994
- Estiu - Bertha Jorkins, assessinada per lord Voldemort després de torturar-la per a traure-li informació sobre el torneig dels tres macs.
- Agost - Frank Bryce, un muggle assessinat per lord Voldemort després de que ho descobrix parlant en Peter Pettigrew sobre un complot per a matar a Harry Potter.
- 1995
- 27 de maig - Bartemius Crouch pare, assessinat pel seu propi fill, qui havia estat físicament suplantant a Alastor Moody, en acabant de que el seu pare intentara avisar a Dumbledore sobre la seua fuga.
- 24 de juny - Cedric Diggory és assessinat per Peter Pettigrew per órdens de lord Voldemort.
- Barty Crouch fill, és despullat de la seua ànima pel bes del dementor i queda en estat vegetatiu. Fallix a l'any següent.
- 1996
- Giner - Broderick Bode, va morir en el hospital Sant Mungo despuix de ser estrangulat pel llaç del diable en un estrany accident en el departament de misteris.
- Juny - Sirius Black, assessinat per la seua prima Bellatrix Lestrange en el departament de misteris.
- Estiu - Amelia Bones, assessinada en els primers dies de la Segona Guerra Màgica, provablement per lord Voldemort personalment.
- Estiu - Emmeline Vance, assessinada pels mortífagos, segons Snape, en els voltants de 10 de Downing Street.
- Estiu - Igor Karkarov, assessinat pels mortífagos com a venjança per haver desertat en la Primera Guerra Màgica.
- Despuix de l'estiu - mor la mare de la prefecta Hannah Abbott.
- 1997
- 20 d'abril - Aragog, mor per vellea després de que Hagrid fa un valent intent de preservar la seua vida.
- 30 de juny - Albus Dumbledore, assessinat per Severus Snape en la torre d'astronomia.
- 30 de juny - Gibbon el mortífago, mor accidentalment quan un dels seus aliats conjura el avada kedavra en la torre d'astronomia.
- 26 de juliol - Charity Burbage, professora d'estudis Muggles d'Hogwarts, va ser assessinada per lord Voldemort; el seu cos va ser menjat per Nagini.
- 27 de juliol - Hedwig, mor despuix de ser alcançada per una fetilla assessine mentres que Harry i Hagrid escapaven de Privet Drive.
- 27 de juliol - Alastor Moody, assessinat per lord Voldemort.
- 1 d'agost - Rufus Scrimgeour, torturat pels mortífagos per a que revelara l'ubicació de Harry, Scrimgeour mor mantenint-l'en secret. En la seua mort, el ministeri cau completament a mans de lord Voldemort i els mortifagos.
- 2 de setembre - Gregorovitch, assessinat per lord Voldemort.
- Hivern - Bathilda Bagshot, assessinada (possiblement per lord Voldemort).
- 1998
- 5 de març - Dirk Cresswell i Ted Tonks, assessinats pels mortífagos mentres aplegaven al ministeri de màgia.
- 5 de març - Gornuk, assessinat pels mortífagos mentres aplegava al ministeri de màgia.
- 7 de març - Peter Pettigrew, estrangulat per la mà plateada que lord Voldemort li havia donat tres anys arrere.
- 7 de març - Gellert Grindelwald, assessinat per lord Voldemort.
- 7 de març - Dobby, gavinetejat a sanc freda per Bellatrix Lestrange.
- 1 de maig - Bogrod és incinerat per un dragó mentres es trobava baix el malefici imperdonable Imperius.
- 2 de maig - Vincent Crabbe, mor incinerat despuix d'usar descontroladament el fòc demoníac.
- 2 de maig - Fred Weasley, assessinat durant la batalla per Augustus Rookwood.
- 2 de maig - Remus Lupin, assessinat durant la batalla per Antonin Dolohov.
- 2 de maig - Nymphadora Tonks, assessinada durant la batalla per Bellatrix Lestrange.
- 2 de maig - Colin Creevey, assessinat durant la batalla, causa desconeguda.
- 2 de maig - Severus Snape, assessinat per lord Voldemort.
- 2 de maig - Cinquanta macs de nom desconegut varen ser assessinats durant la batalla en Hogwarts.
- 3 de maig - Nagini, assessinada en l'espasa de Godric Gryffindor usada per Neville Longbottom.
- 3 de maig - Bellatrix Lestrange, assessinada per Molly Weasley al vore que Bellatrix barallava en Ginny.
- 3 de maig - Lord Voldemort, mor en ser destruït el seu últim horrocrux.
Cronologia de les películes
[editar | editar còdic]La llínea temporal de les películes no seguix estrictament la que plantegen les noveles. Ademés d'algunes alteracions en la successió d'events que els guionistes han practicat a los efectos de el resultat final, certs detalls d'ambientació sugerixen una temporizaació distinta.
Des del primer film, els suburbis de Surrey, a on la casa dels Dursley se situa mostren ocasionalment detalls que sugerixen una ambientació de fins de el XX. Ademés, l'utilisació del vestuari tant en el cas d'alguns macs adolescents com el d'alguns muggles no correspon en la suposta época en que transcorre el història. En Harry Potter i l'Orde del Fénix es veu que en la casa dels Dursley hi ha un televisor de pantalla plana, els quals no estaven a la venda en 1995, data en que transcorreria l'acció segons els llibres. Ademés, la roba utilisada per Dudley tampoc lluïx pròpia d'aquella época.
En Harry Potter i el misteri del príncip, va aparéixer una escena en que els mortífagos ataquen el pont peatonal Millennium Bridge, (En el primer capítul de El misteri del príncip es feya una alusió a la destrucció del pont de Brockdale entre moltes atres catàstrofe que ocorren per tot el Regne Unit).[55] En la película es va elegir canviar el pont mencionat en la novela pero la construcció del Millenium Bridge es va concretar en l'any 2000, quatre anys despuix de la data en que hauria tingut lloc eixe atentat d'acort a la llínea temporal de les noveles.[56] [57]
En Harry Potter i les Relíquies de la Mort: partix 2, apareix el London Eye, que en eixe any encara no estava construït.
A pesar de les divergències, les películes utilisarien teòricament una llínea de temps similar a la dels llibres ya que en Harry potter i el cáliz de fòc es va mostrar la data de defunció de la família Riddle en l'escena del cementeri. L'epitafi va situar les mort en 1943 de la mateixa manera que ocorreria en els llibres.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Rowling, J. K. «Cap 9:La pintada en el mur», Harry Potter i la cambra secreta, 2002 edició, Barcelona: Salamandra, p. 132.
- ↑ «Where is Hogwarts?» (en anglés). Consultat el 20 de març de 2009.
- ↑ Rowling, J. K. «Cap 12: El Torneig dels Tres Macs», Harry Potter i el cáliz de fòc, 2001 edició, Barcelona: Salamandra, p. 162-164.
- ↑ «Visitor's Guide to Hogwarts» (en anglés) (on line). Consultat el 20 de març de 2009.
- ↑ Rowling. Harry Potter i la cambra secreta, p. 132.
- ↑ «Fundació de Hogwarts». Consultat el 20 de març de 2009.
- ↑ Rowling. Op. cit. supra, p. 133.
- ↑ «The Chamber of Secrets» (en anglés). Consultat el 20 de març de 2009.
- ↑ Dumézil, Georges (1968). «Cap 1», Mit i Epopeya, 1996 edició, Mèxic D. F.: FCE.
- ↑ Rowling. «Cap. 37: La profecia perduda», Harry Potter i l'Orde del Fénix, p. 864.
- ↑ Rowling. «Cap. 37:La profecia perduda», Harry Potter i l'Orde del Fénix, p. 867.
- ↑ Rowling, J. K.. «Cap. 16: Godric's Hollow», Harry Potter and the Deathly Hallows, 2007 edició, Londres: Bloomsbury Publishing, p. 268.
- ↑ Rowling, J. K. (1997). «Cap. 17: El home en dos cares», Harry Potter i la pedra filosofal, Barcelona: Salamandra, p. 242.
- ↑ Rowling. «Cap. 37: La profecia perduda», Harry Potter i l'Orde del Fénix, p. 853.
- ↑ 15,0 15,1 Rowling, J. K. (1997). «Cap. 1: El chiquet que va viure», Harry Potter i la pedra filosofal, Barcelona: Salamandra.
- ↑ Rowling. «Cap. 14: Maleficis imperdonables», Harry Potter i el cáliz de fòc, p. 194.
- ↑ Rowling. Harry Potter i el cáliz de fòc, p. 526.
- ↑ Rowling. Harry Potter i el misteri del príncip, p. 538.
- ↑ Rowling. Harry Potter i el misteri del príncip, p. 537.
- ↑ Rowling. Harry Potter i el misteri del príncip, p. 571.
- ↑ Rowling. Harry Potter i el misteri del príncip, p. 545.
- ↑ Rowling. Harry Potter i el misteri del príncip, p. 549.
- ↑ Rowling. Harry Potter i el misteri del príncip, p. 522.
- ↑ Rowling. Harry Potter i el misteri del príncip, p. 578.
- ↑ Rowling. Harry Potter i el misteri del príncip, p. 581.
- ↑ Rowling. Harry Potter i el misteri del príncip, p. 601.
- ↑ BBC News.Consultat el 20 de març de 2009.
- ↑ «O, the claves llaure out of joint» (en anglés). Consultat el 20 de març de 2009.
- ↑ «The Years in Which the Stories Take Plau» (en anglés). Consultat el 20 de març de 2009.
- ↑ Rowling. «Cap 8: La festa de l'aniversari de mort», Harry Potter i la cambra secreta fluorescent, p. 114.
- ↑ Rowling. Op. cit supra, p. 117.
- ↑ «Section: F.A.Q.» (en anglés). Consultat el 20 de març de 2009 llinage=Rowling.
- ↑ «Section: Wizard of the Month Archive» (en anglés). Consultat el 20 de març de 2009.
- ↑ Rowling. «Cap 7: El Capell Seleccionador», Harry Potter i la pedra filosofal, p. 107.
- ↑ Rowling. «Cap 1: El chiquet que va sobreviure», Harry Potter i la pedra filosofal, p. 10.
- ↑ Rowling. «Cap 1: L'atre ministre», Harry Potter i el misteri del príncip.
- ↑ Rowling. «Cap 5: El Carreró Diagon», Harry Potter i la pedra filosofal, p. 73.
- ↑ Rowling. «Cap 5: El Carreró Diagon», Harry Potter i la pedra filosofal, p. 73.
- ↑ Rowling. «Cap 2: Antics jocs de graneres voladoras», Quidditch a través dels temps, p. 5.
- ↑ Rowling. «Cap 1: L'evolució de la granera voladora», Quidditch a través dels temps, p. 3.
- ↑ Rowling. «Cap 3: El joc del pantà Queerditch», Quidditch a través dels temps, p. 11.
- ↑ Rowling. «Cap 2: Antics jocs de graneres voladoras», Quidditch a través dels temps, p. 6.
- ↑ Rowling. «Cap 1: L'evolució de la granera voladora», Quidditch a través dels temps, p. 3-4.
- ↑ «Personages». Consultat el 20 de març de 2009.
- ↑ «Història del Ministeri de Màgia». Consultat el 20 de març de 2009.
- ↑ Rowling. «Cap 4: L'aparició de la snitch dorada», Quidditch a través de vos temps, p. 19-21.
- ↑ Rowling. «Cap 4: L'aparició de la snitch dorada», Quidditch a través de vos temps, p. 18.
- ↑ 48,0 48,1 48,2 48,3 «Llínea Temporal del Món Màgic». Consultat el 20 de març de 2009.
- ↑ Rowling. «Cap 12: El Torneig dels Tres Macs», Harry Potter i el cáliz de fòc, p. 171.
- ↑ Rowling. «Cap 5: Precaucions antimugles», Quidditch a través dels temps, p. 25.
- ↑ Rowling. «Cap 8: L'expansió del quidditch pel món», Quidditch a través dels temps, p. 57.
- ↑ Rowling. «Cap 5: Precaucions antimuggles», Quidditch a través dels temps, p. 26.
- ↑ Rowling. «Cap 6: Canvis en el Quidditch a partir del sigle XV», Quidditch a través dels temps, p. 41.
- ↑ 54,0 54,1 Rowling. «Cap 8: L'expansió del Quidditch pel món», Quidditch a través dels temps, p. 59.
- ↑ Rowling. Harry Potter i el misteri del príncip, p. 12.
- ↑ Guia de viage.net.Consultat el 20 de març de 2009.
- ↑ Urban75.org.Consultat el 20 de març de 2009.
Referències
[editar | editar còdic]Fonts primàries
[editar | editar còdic]- Rowling, J. K. (1998). Harry Potter i la cambra secreta. Barcelona: Salamandra, 2002. ISBN 84-7888-780-6
- Rowling, J. K. (1999). Harry Potter i el presoner de Azkaban. Barcelona: Salamandra, 2002. ISBN 84-7888-655-9
- Rowling, J. K. (2000). Harry Potter i el cáliz de fòc. Barcelona: Salamandra, 2001. ISBN 978-84-7888-645-6
- Rowling, J. K. (2003). Harry Potter i l'Orde del Fénix. Barcelona: Salamandra, 2004. ISBN 970-633-037-2
- Rowling, J. K. (2005). Harry Potter i el misteri del príncip. Barcelona: Salamandra, 2006. ISBN 978-84-7888-990-7
- Rowling, J. K. (2007). Harry Potter and the Deathly Hallows. Londres: Bloomsbury Publishing. ISBN 0-7475-9106-7
- Rowling, J. K. (2008). The Tals of Beedle the Bard. Nova York: Scholastic. ISBN 978-0-545-12828-5
Fonts secundàries
[editar | editar còdic]- Colbert, David (2001). Els móns màgics de Harry Potter. Barcelona: Edicions B, 2002. ISBN 984-666-1034-0
- Dumézil, Georges (1968-1973). Mit i epopeya. Mèxic D. F.:Fondo de Cultura Econòmica, 1996 . ISBN 968-16-4203-1
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Sucesos y cronología de Harry Potter» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>