Teosofia
La teosofia (del grec: θεός, theós, ‘Deu’, i σοφία, sophía, ‘saber’) és una doctrina religiosa i filosòfica establida en els Estats Units a fins de el XIX. Fundada principalment per la russa Helena Blavatsky i basada en gran mida en els seus escrits, es nutrix àmpliament de filosofia europees més antigues, com el neoplatonisme, i de religions índies com el hinduismo o el budisme. Encara que molts seguidors sostenen que la teosofia no és una religió, els acadèmics la categorizan de manera variable com un nou moviment religiós i una forma d'ocultisme dins del esoterisme occidental. El moviment internacional de la Nova Era dels anys 1970 i 1980 es va originar entre grups teosóficos independents en el Regne Unit.[1]
La teosofia està formada per un conjunt d'ensenyances i doctrines difoses baix eixe nom per Blavatsky a finals de el XIX. En novembre de 1875 es funda la Societat Teosófica, per Blavatsky i els nortamericans Henry Olcott i William Quan Judge, tenint com un dels seus objectius l'estudi comparatiu de totes les religions, totes les ciències, i totes les filosofia, en l'objecte de descobrir l'ensenyança fonamental en cada una d'elles. Blavatsky, una aristócrata russa, va emigrar als Estats Units en 1873 despuix de molts anys de viages i estudis en Europa i Orient Mig. Olcott, un advocat, periodiste i estudiós del espiritisme (un moviment de el XIX basat en la creència de que els vius poden comunicar-se en els morts) no va tardar en caure baix la seua influència i va ser designat president de la societat en 1875. A principis de la década de 1880, Blavatsky i Olcott es varen traslladar a l'Índia, a on varen establir la sèu de la Societat en Adyar (prop de Madrás), Tamil Nadu. Blavatsky va descriure les seues idees en dos llibres, Isis sense vel i La doctrina secreta, que es varen convertir en texts clau dins de la teosofia. Despuix de la mort de Blavatsky en 1891, va haver un cisma en la Societat, i Judge va dur a la Societat Teosófica en Amèrica (TSA) a separar-se de l'organisació internacional. Baixe la successora de Judge, Katherine Tingley, es va establir una comunitat teosófica cridada Lomaland en Sant Diego, Califòrnia. En el seu apogeu en 1895, hi havia 102 sèus nortamericanes en casi 6 000 membres. La Societat, en sèu en Adyar, va anar posteriorment adquirida per Annie Besant, baix la direcció del qual va alcançar el seu màxim creiximent a finals de la década de 1920, abans d'entrar en decadència despuix de la Gran Depressió. Des de llavors, la TSA s'ha reincorporat com una secció nacional de la Societat Teosófica mundial, que conta en una membresía global d'aproximadament 26 606 membres en 70 països.
En la seua obra La clau de la teosofia, Blavatsky explica que el nom teosofia és un dels tants que s'utilisa per a designar a un saber sense edat, eterna, que no és una atra que el coneiximent de la verdadera realitat. De la mateixa manera que la ciència no crea les lleis que rigen la naturalea sino que les descobrix, la teosofia és la realitat, i els sers humans van deprenent progressivament porcions del coneiximent d'esta realitat. Tal i com la va presentar Blavatsky, la teosofia ensenya que existix una antiga i secreta germandat d'adeptes espirituals coneguts com els Mestres ascendits, que es troben en tot lo món, pero principalment centrats en el Tibet. Blavatsky afirma que estos Mestres han cultivat un gran saber i poders sobrenaturals, i els teósofos creuen que varen iniciar el moviment teosófico modern en difondre les seues ensenyances a través de Blavatsky. Els teósofos creuen que estos Mestres estan tractant de reviure el coneiximent d'una antiga religió que alguna volta es va trobar en tot lo món i que novament aplegarà a eclipsar les religions mundials existents. La Teosofia sosté una posició monista de que existix un únic Absolut diví i articula una cosmologia emanacionista en la que l'univers es percep com a reflexos externs d'este Absolut. El propòsit de la vida humana és l'emancipació espiritual i l'ànima humana experimenta la reencarnació despuix de la mort corporal d'acort en un procés de karma. La germandat universal i la millora social són principis rectors, encara que no hi ha un marc ètic particular.
La teosofia propon que totes les religions actuals i antigues varen sorgir a partir d'una ensenyança o tronc comú, que ha quedat amagada baixe el vel de les doctrines que es varen ser elaborant en el córrer dels sigles següents, duent moltes voltes a contradir l'ensenyança original. L'estudi comparatiu de la Ciència i la Filosofia són una atra forma d'acostament a esta ensenyança original, que no és una atra cosa que la realitat permanent que subyacer per darrere del món sensible subjecte al constant devindre. El moviment teosófico modern va ser creat per Helena Blavatsky, Henry Steel Olcott i William Quan Judge, (entre uns atres), els qui varen fundar la Societat Teosófica en Nova York, el 17 de novembre de 1875. Constituïx un moviment eclèctic occidental que explica les ensenyances fonamentals de les religions com el cristianisme, el budisme i el hinduismo i està directament relacionat en moviments esotèrics de finals de el XVIII com gnósticos, rosacruces i masónicos.[2]
La teosofia va eixercitar un paper important en la difusió del coneiximent de les religions orientals en Occident i en el foment de l'orgull cultural en el sur d'Àsia. Molts artistes i escritors destacats també s'han vist influïts per les ensenyances teosóficas. La teosofia té un gran número de seguidors a nivell internacional i durant el XX va contar en decenes de mils d'adeptes. Les idees teosóficas també han inspirat més de 100 moviments i filosofia esotèriques, entre elles l'antroposofía, l'Iglésia Universal i Triunfante, el Moviment I AM, l'Iglésia catòlica lliberal i la Nova Era.
Definició
[editar | editar còdic]La fundadora de la teosofia, la russa Helena Blavatsky, va insistir que no era una religió, encara que es va referir a ella com la transmissió moderna de la ___protected_title_5___ que, segons ella, havia existit en lo més profunt del passat humà. Les organisacions teosóficas sostenen que la Teosofia no deu ser calificada com una religió, sino que la consideren un sistema que comprén lo que consideren la ___protected_title_6___ que subyacer a la religió, la filosofia i la ciència. Com a resultat, els grups teosóficos permeten als seus membres mantindre atres identificacions religioses, lo que resulta en teósofos que també s'identifiquen com a cristians, budistes o hindús.[3][4]
En La clau de la teosofia, Helena Blavatsky explica l'orige etimològic del vocablo "teosofia" de la següent manera: «El terme Teosofia nos ha segut transmés pels filòsofs alejandrinos, cridats Amants de la Veritat, ___protected_title_1___, paraula composta de (___protected_title_2___) "amant" i de (___protected_title_3___) "veritat". Data el nom Teosofia del sigle tercer de nostra era, i els primers que ho varen amprar varen ser Ammonio Saccas i els seus discípuls, que varen fundar el Sistema Teosófico Eclèctic. L'objecte d'este sistema és inculcar davant tot certes grans veritats morals en els discípuls i en tots aquells que són "amants de la veritat"».[5]
Investigadors de la religió que han estudiat la Teosofia el han caracterisat com una religió.[3][4] En la seua història del moviment teosófico, Bruce F. Campbell va senyalar que la Teosofia promovia ___protected_title_8___ utilisant ___protected_title_9___ i que els seus principis centrals no són fets inequívocs, sino que es basen en la fe.[4] Olav Hammer i Mikael Rothstein la varen calificar com ___protected_title_10___.[6] Varis acadèmics han senyalat la seua naturalea eclèctica; Joscelyn Godwin la va descriure com un ___protected_title_11___,[7] mentres que l'acadèmic J. Jeffrey Franklin va caracterisar la teosofia com una ___protected_title_12___ per la seua combinació sincrética d'elements d'atres fonts.[8] Més concretament, la teosofia també ha segut catalogada com un moviment religiós ___protected_title_4___.[9]
Diversos acadèmics també han classificat la teosofia com una forma d'esoterisme occidental.[10] Campbell, per eixemple, es va referir a ella com ___protected_title_7___,[4] mentres que el historiadora Joy Dixon la va cridar ___protected_title_8___.[3] Més concretament, es considera una forma d'ocultisme.[11] Junt en atres grups com l'Orde Hermètica de l'Aurora Dorada, la Societat Teosófica s'ha considerat part d'una ___protected_title_9___ que va tindre lloc en els països occidentals a finals de el XIX.[3] El historiador de la religió Wouter Hanegraaff va senyalar que la teosofia va ajudar a establir els ___protected_title_10___.[10] Encara que la Teosofia es basa en creències religioses índies, el sociòlec de la religió Christopher Partridge va observar que ___protected_title_11___.[12]
Fonaments
[editar | editar còdic]El cos fonamental de la teosofia moderna és l'obra de H.P. Blavatsky ___protected_title_0___. El text es tracta en la seua major part de comentaris sobre: ___protected_title_1___, en el que l'autora va aportant material comparatiu de fonts religioses vàries (bíbliques, mesopotámicas, orientals, etc.). En 1983 el tibetólogo David Reigle va relacionar a les ___protected_title_2___ en els llibres secrets de ___protected_title_3___ que en l'actualitat han segut ___protected_title_12___ ___protected_title_4___ i que els estudiosos de fins de el XIX també atribuïen a l'imaginació d'Helena Blavatsky.[13]
A diferència d'atres moviments catalogats de forma similar, les obres de Blavatsky no tenen un corpus rígit, sino que es presenten com la síntesis final i evolució llògica de quants moviments religiosos i ocultistes han existit a lo llarc de l'història. La seua pretensió és explicar l'evolució còsmica, planetària i humana, fonent en un tot armonioso la religió, ciència i filosofia.[14] L'univers sancer constituïx una unitat, per lo que la separació que existix entre els sers que ho integren és una mera apariència, una construcció de la nostra ment, una ilusió. Formant tots esta unitat, no tenen objecte les lluites i conflictes entre els sers humans i la naturalea, puix seria com entrar en conflicte en un mateixa. Els teósofos mantenen que hi ha un ___protected_title_5___ que constituïx la base de totes les religions. ___protected_title_6___ és un terme usat per a designar el coneiximent de Deu i de Jesús obtingut a través de l'intuïció.[15]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Theosophy | Definition, Beliefs, History, & Facts | Britannica» (en en). www.britannica.com. Consultat el 2025-01-02.
- ↑ (2010) La maçoneria invisible (en espanyol), Grup Anaya Comercial. ISBN 8488787642.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Dixon, Joy (2001). Divine feminine : theosophy and feminism in England. OCLC 51504313. ISBN 0-8018-7530-7.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Campbell, Bruce F. (1980). Ancient wisdom revived : a history of the Theosophical movement, University of Califòrnia Press. OCLC 5727185. ISBN 0-520-03968-8.
- ↑ Helena Blavatsky. «La Clau de la Teosofia». Consultat el 7 de decembre de 2022.
- ↑ Hammer, Olav; Rothstein, Mikael (2013). Handbook of the theosophical current, Brill. OCLC 825978163. ISBN 90-04-23597-3.
- ↑ Johnson, K. Paul (1994). The masters revealed : Madam Blavatsky and the myth of the Great White Lodge, State University of New York Press. OCLC 42854881. ISBN 0-585-04486-4.
- ↑ Franklin, J. Jeffrey (2018). Spirit matters : occult beliefs, alternative religions, and the crisis of faith in Victorian Britain. OCLC 1008769531. ISBN 978-1-5017-1546-4.
- ↑ Caterine, Darryl V. (2019). The paranormal and popular culture : a postmodern religious landscape. OCLC 1083179098. ISBN 1-315-18466-4.
- ↑ 10,0 10,1 Hanegraaff, Wouter J. (2013). Western esotericism : a guide for the perplexed. OCLC 777652932. ISBN 978-1-4411-8713-0.
- ↑ Carlson, Maria (2016). No religion higher than truth., Princeton University Pres. OCLC 938366329. ISBN 0-691-63633-8.
- ↑ Partridge, Christopher H. (2004-2005). The re-enchantment of the West : alternative spiritualities, sacralization, popular culture, and occulture, T & T Clark International. OCLC 56640288. ISBN 0-567-08269-5.
- ↑ Reigle, David (1983). The Books of Kiu Et (en anglés), Wizards.
- ↑ Besant, Annie (1960). El Saber Antic, Buenos Aires: Kier.
- ↑ Blavatsky, Helena P. (1982 [1889]). «I», La Clau de la Teosofia, Buenos Aires: Kier.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teosofía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.