La doctrina secreta

La doctrina secreta

La Doctrina Secreta, síntesis de ciència, religió i filosofia (títul original: The Secret Doctrine, The Synthesis of Science, Religion, and Philosophy) és una de les principals obres d'Helena Blavatsky. El llibre tracta sobre la síntesis del pensament científic, filosòfic i religiós.

L'obra original va ser publicada en 1888 i es compon de dos volums. El primer es dedica a la cosmogénesis i està compost principalment sobre estudis de l'evolució de l'univers, mentres que el segon es dedica a l'antropogénesis. Els dos volums presenten un resum de les idees de la teosofia, moviment que va ajudar a fundar Blavatsky. Un tercer volum ha segut publicat per la Societat Teosófica despuix de la mort de Blavatsky. Es compon d'una colecció de varis artículs seus.

Els títuls dels sis volums són:

1. Cosmogénesis
2. Simbolisme Arcaic Universal
3. Antropogénesis
4. El Simbolisme Arcaic de les Religions, del Món i de la Ciència
5. Ciència, Religió i Filosofia
6. Objecte dels Misteris i Pràctica de la Filosofia Amagada

Els Volums I i II es corresponen en el primer volum de l'edició original en Inglés i els volums III i IV es corresponen en el segon volum de l'edició original. El volum V i VI es corresponen en el volum publicat póstumament per la Societat Teosófica.

Orígens

Blavatsky va alegar que no era l'autora dels llibres sino que havien segut inspirats pels Mahatmas, a través del seu cos físic, en un procés cridat Tulku, que segons l'autora, no és un procés mediúmnico.

En giner de 1884 es va publicar en The Theosophist (revista oficial de la Societat Teosófica) la notícia de que Blavatsky escriuria una obra que ampliaria l'informació continguda en el seu gran treball anterior, titulat Isis Sense Vel. Es va escriure entre els anys 1884 i 1885. A principis de 1886, en una carta dirigida a Alfred Sinnett, Blavatsky va dir que l'obra seria ampliada respecte al pla original, lo que va supondre la reescritura d'alguns dels seus capítuls.

En setembre de 1886, va enviar des d'Europa a l'Índia el que seria el volum I, pero va resoldre immediatament despuix tornar a reescriure-ho en adició i canvis.

En 1887, Helena Blavatsky estava molt malalta, a la vora de la mort. Va rebre, després la visita d'un dels seus instructors tibetans i li va donar segons va dir, la següent elecció: o be morir, lliberant-se (del cos malalt), o seguir vivint per a poder posar fi a la Doctrina Secreta. Ella es va recuperar i va seguir escrivint l'obra.

En la primavera de 1887 residia en Londres a on va completar el treball que va ser publicat simultàneament en Londres i Nova York, a finals d'octubre de 1888. Les últimes paraules de Blavatsky sobre el treball varen ser les següents: este llibre està dedicat a tots els verdaders teosofistas.

Influències i idees fonamentals

Blavatsky afirma que el treball es va basar en un pergamí antic (el Llibre de Dzyan), al que hauria tingut accés i estudiat. Segons Blavatsky, el "Llibre de Dzyan" seria un arcaic manuscrit, escrit en una colecció de fulls de palma, resistent a l'aigua, el fòc i l'aire, per un procés de fabricació desconeguda, que inclouen registres de tota l'evolució de l'humanitat en un idioma desconegut pels filòlecs anomenada Senzar. Varis intents s'han fet, sense èxit, per a descobrir estos manuscrits, durant el sigle XX. Per lo tant, seguix sense resposta si estos manuscrits realment varen existir o no.

El "Llibre de Dzyan", segons Blavatsky, està relacionat en el "Llibre de Regles d'Or" i el "Llibre de Kiute", que són una série de tractats de budisme esotèric.

Atres texts utilisats com a referència per Blavatsky, són els llibres mosaics, els texts sagrats hindús (com els Vedas, Brahmana, Upanishads, i Puranas) i aris (com el Vendidad), i la Càbala caldea i judeua. Blavatsky també va ser influïda per l'antiga mitologia.

La Doctrina Secreta pretén ser una síntesis del pensament científic, metafísic i religiós, que contindria un secret i esotèric coneiximent dels misteris de la religió i estudis de civilisacions antigues, com l'Índia, el Tibet i China.

Per a Blavatsky, va haver una religió original autèntica, que seria la raïl de totes les religions i els mits de l'humanitat. Totes les religions contindrien ecos de l'autèntica religió original de l'humanitat.