Tule (mitologia)
Tule (en grec: Θούλη, Thoúlē, o Θύλη, Thýlē), també com Tile, Thule, Thila, o Thyïlea, és un terme usat en les fonts clàssiques per a referir-se a un lloc, generalment una illa, en el nort lluntà. A sovint es creu que poden haver segut diversos llocs com Escandinavia. Uns atres creuen que es localisa en Saaremaa, en la mar Bàltica.[1][2]
En la geografia romana i migeval, el terme ultima Thule també pot designar qualsevol lloc distant situat més allà de les fronteres del món conegut.
Localisació
Va ser mencionada per primera volta pel geógrafo i explorador grec Piteas de Masalia (actual Marsella) en el IV[3] Piteas va dir que Tule era el país més septentrional, sis dies al nort de l'illa de Gran Bretanya, i que el sol de ple estiu mai es posava allí.
En la mitologia grega Tule era la capital d'Hiperbórea, regne dels deus. Para Procopio de Cesarea, Tule era una illa gran del nort habitada per 25 tribus. Es tracta en tota provabilitat de Escandinavia, puix vàries tribus són fàcilment identificables, tal com els gautas (Gautoi) i els saami (Scrithiphini). Este va escriure també que en tornar els hérulos, varen passar en els varni i els danesos creuant la mar a Tule, a on es varen assentar junt en els gautas.
Estrabón diu que des del riu Borístenes s'aplega fins a Tule, la qual afirma Piteas que dista de Britania sis dies de navegació en direcció nort, i que està prop de la mar gelada.[4] En époques tardanes es dia que els pigmeos del nort vivien en les rodalies de Tule.[5]
L'ubicació més provable de Tule es considera actualment que poguera ser la costa de Noruega. Un estudi de l'any 2007 realisat sobre el mapa de Claudio Ptolomeo per un equip d'investigadors de la TUB (Universitat Tècnica de Berlín) dirigit per Eberhard Knobhel, Dieter Lelgemann i Frank Neitzel, identifica Tule en l'illa actualment anomenada Smøla,[6] ubicada front a la ciutat de Trondheim i sèu de la realea tribal escandinava cap al I; atres historiadors pensen que es tracta de les illes Shetland, les Feroe, Islàndia o Groenlàndia.[7]
En l'Edat Mija, el nom es va utilisar a voltes per a denotar a Islàndia, per eixemple en la Gesta Hammaburgensis ecclesiae pontificum, d'Adán de Bremen, pels bisbes de l'Iglésia d'Hamburc, a on se citen provablement escrits més antics sobre Tule.
Místics del nacionalsocialisme varen buscar per tot lo món la Tule històrica, que ells varen creure era la pàtria primigènia de la raça ària. L'organisació esotèrica alemana que més va influenciar al nacionalsocialisme es dia la Societat Thule.
Us modern del terme Tule
- Artícul principal → Base aérea de Thule.
Tule és el nom d'una base polar fundada en Groenlàndia per Knud Rasmussen en 1910 al nort de la baïa de Baffin, que va aplegar a ser un municipi de la Groenlàndia governada per Dinamarca i de la que va anar governador entre 1913 i 1920 Peter Freuchen.
Este artícul o secció necessita referències adicionals que apareguen en una publicació acreditada.
Pots colaborar afegint cites a fonts fiables. El material sense referenciar pot ser qüestionat i eliminat.
. En 1953, en el context de la Guerra Freda, la Tule groenlandesa va aplegar a ser la Base aérea de Thule, operada per la Força Aérea dels Estats Units com alvançada estratègica davant l'URSS. La població nativa va ser forçada a reestablecerse en Qaanaaq, 108 quilómetros al nort.[8]
La cridada Tule austral o Tule del Sur és un archipèlec de tres illes en l'extrem sur de les Illes Sandwich del Sur en l'oceà Atlàntic. Una d'elles, les coordenades de la qual són {{ |dms-lat=59°27′S |dms-long=27°11′O |dec-lat=-59.45 |dec-long=-27.183 |param=59_27_S_27_11_W_|default=dms|name=}}</noinclude>, du el nom de Thule (Morrell). Este grup d'illes són territoris reclamats per la República Argentina. Varen ser anexionados per Gran Bretanya —junt a les illes Malvines, les Georgias del Sur i les restants Sandwich del Sur—, en 1833. Tule del Sur és un territori deshabitat.
(279) Thule és un asteroide del cinturó d'asteroides.
«Última Thule» és el nom en el que la NASA ha batejat (en 2018, provisional) a l'objecte astronòmic (486958) Arrokoth del cinturó de Kuiper.[9]
Vore també
Referències
- ↑ Lennart Meri (1976). Hõbevalge Silver White (en estonio). Tallinn: Eesti Raamat.
- ↑ Siim Veski, Atko Heinsalu, Anneli Poska, Leili Saarse, Jüri Vassiljev (2007). "The Physical and Social Effects of the Kaali Meteorite Impact — a Review" In Peter T. Bobrowsky, Hans Rickman. Comet/Asteroid Impacts and Human Society. Springer. pp. 265–275.
- ↑ L. Sprague de Camp (1954). «Lost Continents», p. 57.
- ↑ Estrabón: Geografia I 2, C63
- ↑ Eustacio: sobre Homero, p. 372
- ↑ Andreas Kleineberg, Christian Marx, Eberhard Knobloch und Dieter Lelgemann: Germania und die Insel Thule. Die Entschlüsselung von Ptolemaios' „Atles der Oikumene“. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 2010.
- ↑ ULTIMA THULE ou Dieu a del humour. (francés)
- ↑ Gilberg (1976), p. 86. Activitats de caça que són descrites per la National Geographic en giner de 2006.
- ↑ «Ultima Thule es va formar a partir del choc de dos astres similars». La Vanguardia. Consultat el 8 de giner de 2019.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tule (mitología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.