Anar al contingut

Societat Thule

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
{{{nom}}}
{{{logo}}}
President {{{president}}}
Líder Walter Nauhaus
Portaveu {{{portaveu}}}
Fundació 1918
Dissolució 1930
Sèu Berlín
Ideologia política Nacionalsocialismo
Nacionalisme alemà
Racialismo
Darwinismo social
Eugenismo
Esoterisme
Ocultisme
Anticomunismo
Antimestizaje
Antisemitisme
Afiliació internacional {{{internacional}}}
Partits que la componen {{{partits}}}
Web {{{web}}}

La Societat Thule (en alemà: Thule-Gesellschaft), originalment Grup d'Estudi de l'Antiguetat Alemana (Studiengruppe für germanisches Altertum), va anar un grup ocultiste, raciste[1] i völkisch de Munich creat per Rudolf von Sebottendorff, notable principalment per ser l'organisació que va patrocinar al Partit Obrer Alemà (DAP), més vesprada transformat per Adolf Hitler en el Partit Nacionalsocialiste Alemà dels Treballadors (NSDAP). La Societat exigia que tots els possibles membres juraren que per les seues venes o les de la seua dòna no corria sanc judeua.[2]

Creències

El principal interés de la Societat Thule va ser una reivindicació sobre els orígens de la raça ària. «Thule» era un país situat pels geógrafos grecorromanos en el més lluntà nort. La societat es va batejar en honor a l'Última Thule (en llatí ‘el nort més distant’), mencionada pel poeta romà Virgilio en el seu poema épico Eneida, que era la porció més al nort de Thule i se sol assimilar a Escandinavia. l'ariosofía la va designar com a capital de l'Hiperbórea i varen situar Última Thule en l'extrem nort propenc a Groenlàndia o Islàndia.cita requerida

Els thulistas creïen en la teoria intraterrestre. Entre les seues metes, la Societat Thule va incloure el desig de demostrar que la raça ària procedia d'un continent perdut, potser l'Atlántida. Estes eren algunes de les tasques per a les quals va ser fundada l'Ahnenerbe, una organisació que, encara que oficialment va ser creada per a donar valor a les tradicions alemanes, va acabar convertint-se en un grup d'estudi de les ciències amagades en la finalitat de destruir el cristianisme i instaurar una nova religió en Alemània.[3]

Activitats

La Societat Thule va atraure a uns 250 seguidors en Munich i uns 1500 en tota Baviera. Les seues trobades se celebraven a sovint en el per llavors luxós hotel muniqués Vier Jahreszeiten (Les Quatre Estacions).

Els seguidors de la Societat Thule, com va admetre el propi von Sebottendorff, estaven poc interessats en les seues teories ocultistes, i molt en combatre a judeus (a els qui consideraven una raça inferior) i comunistes. Un dels seus membres, Anton Graf von Arc auf Valley va assessinar en 1919 al primer ministre socialiste Kurt Eisner.[4][5]


Despuix de l'establiment de la República Soviètica de Baviera, varen ser acusats d'intentar infiltrar-se en el seu govern i de haver intentat un colp d'Estat el 30 d'abril de 1919. Durant este intent, el govern comuniste va capturar a varis membres de la Societat Thule i posteriorment els va eixecutar.

El semanari Münchener Beobachter

La Societat Thule va comprar un semanari local, el Münchener Beobachter (‘Observador de Munich’), i va canviar el seu nom a Münchener Beobachter und Sportblatt (aproximadament ‘Observador de Munich i Informació Deportiva’) en un intent per millorar la seua circulació. El Münchener Beobachter es convertiria més alvance en el Völkischer Beobachter (‘Observador del poble’), el principal periòdic nacionalsocialiste, editat per Karl Harrer.

Deutsche Arbeiterpartei

En 1919, el membre de la Societat Thule Anton Drexler, que havia establit vínculs entre la Societat i vàries organisacions extremistes de dretes de Munich, va fundar junt en Karl Harrer el Deutsche Arbeiterpartei (DAP) o ‘Partit Alemà dels Treballadors’. Adolf Hitler es va unir a este partit aquell mateix any. L'1 d'abril de 1920, el DAP va ser refundat com Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei (NSDAP) o Partit Nacionalsocialiste Alemà dels Treballadors.

Per a llavors Von Sebottendorff havia abandonat la Societat Thule i mai es va fer membre de el DAP o del Partit Nazi. Molts atres membres de la Societat Thule o de el DAP varen ser més alvance personages prominents de l'Alemània nazi, incloent a Dietrich Eckart, Gottfried Feder, Hans Frank, Karl Harrer, Rudolf Hess, Alfred Rosenberg i Julius Streicher.[6] A Dietrich Eckart, que havia entrenat les habilitats de Hitler per al discurs públic, li va dedicar este el seu llibre ___protected_title_6___. Encara que s'ha afirmat comunament que Adolf Hitler era un membre,[7] no hi ha evidència alguna d'això; pel contrari, sí el hi ha de que mai va assistir a una reunió, com ho atesta el diari de Johannes Hering de les reunions de la Societat.[8]

Atres membres varen ser Karl Fiehler, Wilhelm Frick, Michel Frank, Heinrich Jost, Wolfgang Pongratz, Wilhelm Laforce, Johann Ott, Hans Riemann, Max Seselmann i Hans-Arnold Stadler. Dos aristócrates ben coneguts del grup varen ser la comtesa Hella von Westarp, que actuava de secretària de Rudolf von Sebottendorff, i el príncip Gustav von Thurn und Taxis (vore: Casa de Thurn i Taxis), detinguts i eixecutats pel govern de la República Soviètica de Baviera en 1919.[9]

Dissolució

En acabant de que Hitler aplegara al poder en 1933, la Societat Thule i el restant d'organisacions esotèriques varen ser suprimides (inclosos els ocultistes völkisch), moltes d'elles clausurades per la llegislació antimasónica en 1935. Quan Von Sebottendorff va tornar a Alemània i va publicar un llibre sobre la Societat Thule titulat Bevor Hitler kam (Ans que vinguera Hitler), va ser arrestat i el llibre prohibit.


No obstant, s'ha argumentat que alguns membres de Thule i les seues idees varen ser incorporades al Tercer Reich.[10] Algunes de les ensenyances de la Societat Thule varen ser arreplegades en els llibres d'Alfred Rosenberg. Moltes de les idees amagades també varen trobar el favor d'Heinrich Himmler, que tenia un gran interés pel ocultisme. En canvi Hitler no era partidari de l'ocultisme i va llimitar la seua propagació dins del partit nazi.

Ya he prohibit totes estes borinotades fermament vàries voltes, totes estes històries dels llocs de Thing, dels solsticis, de la serp de Mittgard i tot lo que està tret dels temps germànics primitius. Despuix els lligen als jóvens de 15 anys a Nietzsche i a través de cites ininteligibles els parlen del superhombre i els diuen que això han de ser ells.
Adolf Hitler.[11]

Teories de conspiració

Com la secció Ahnenerbe de les SS, i pel seu passat ocultiste, la Societat Thule s'ha convertit en el centre de moltes teories de conspiració sobre l'Alemània nazi. Tals teories inclouen la creació d'una nau espacial i d'armes secretes. Degut a que el grup va ajudar a Hitler en les seues habilitats d'oratòria, alguns han sugerit inclús que la societat li va concedir d'alguna forma poders màgics que varen contribuir al seu posterior èxit.

Ademés s'ha sugerit que Societat Vril, la Societat Thule i DHvSS es varen fusionar entre sí en algun moment (potser 1919). Es diu que en DHvSS haurien adorat a una deesa alemana de la montanya anomenada Isia, aixina com a la pedra negra (Schwarzer Stein).cita requerida

  • La péndola de Foucault d'Umberto Eco menciona la Societat sobre una dotzena de voltes quan els tres protagonistes discutixen sobre misticisme i rosacrucisme.
  • La Tornada dels Bruixos de Pauwels i Bergier. En ell es descriuen part dels moviments de la Societat Thule.
  • Karl Ruprecht Kroenen, un dels antagonistas de la película Hellboy, és descrit com a membre de la Societat Thule.
  • La Societat Thule apareix en el videojoc BloodRayne.
  • El llibre de José Calvo Poyato, "L'orde negra", ficció en la Barcelona de hui, El grial i els hereus del nazisme.
  • La Societat Thule apareix en el centre de la trama de Wolfenstein (videojoc).
  • En la novela de l'àlbum del grup espanyol Mägo de Oz Gaia III: Atlantia, la societat Thule és mencionada en la part pertanyent a la cançó "Für immer", en la qual es critica a Adolf Hitler. En este passage, es relata cóm Heinrich Himmler es va traslladar a Montserrat per a buscar el Sant Grial.
  • En la novela "Els dimonis de Berlín", d'Ignacio del Valle, la societat Thule està situada en el centre de la trama.
  • En la novela "L'organisació", d'Octavio Rodríguez Araujo, la Societat Thule és mencionada com una de les precursores de l'ultraderecha alemana que va influir en unes atres que varen formar part del nazisme.
  • La novela Shangri-la, de Juliol Murillo centra la seua trama en una suposta conspiració d'esta societat secreta per a ocultar la supervivència de Hitler despuix de la Segona Guerra Mundial i la construcció d'una megaciutat Nazi en l'Antàrtida.
  • La Societat Thule apareix en la série Supernatural.
  • La Societat Thule és, junt en el comte Drácula, el antagonista del videojoc Drácula 3: La Senda del Dragó
  • En la novela "L'estirp dels dragons", de Salvador Martínez, la Societat Thule és mencionada i forma una part important de la novela.
  • En la novela "La Caraça de la Por" d'Álvaro Valcarce Alba, corresponent a la segona part de la Saga León Púrpura, la Societat Thule és una part fonamental del llibre, ademés de ser el líder, L'Emmaixquerat, un dels seus protagonistes.
  • En la película Hellboy, de Guillermo del Bou, esta societat és mencionada com una organisació que desija la resurrecció de "Els 7 Deus del Caos".
  • En la película OVA Fullmetal Alchemist: Conquistador de Shamballa, que conclou l'anime Fullmetal Alchemist, la Societat Thule apareix com a principal antagonista. El seu líder Dietlinde Eckart pretén obrir un portal per a viajar a un lloc cridat Shamballa, que en realitat es tracta del món a on es desenrolla l'obra original i lloc de procedència del seu protagoniste Edward Elric.

En la novela "Còdic Amèrica" de Carlos Basso, descendents d'alemans nazi pertanyents a la Societat Thule, tracten de fer-se d'un mapa que els guiarà fins a la Ciutat dels Césares. En el senzill Nazis en la Lluna (LXDZ - Capítul III) del grup de heavy metal espanyol Gigatron, es menciona a la Societat Thule despuix de la derrota de Mecha-Hitler per mig d'un palíndrom-virus.

Vore també

Referències

  1. ↑ Rosenbaum, Ron (1999) p. 41.
  2. ↑ (1933) Bevor Hitler kam. Urkundliches aus der Frühzeit der nationalsozialistischen Bewegung, Dekula-Verlag Grassinger, pp. 41-43.
  3. ↑ «Ahnenerbe, la secta ocultista que va tractar de destruir el cristianisme.». Publicació. Consultat el 23 de març de 2019.
  4. ↑ Friedrich Hitzer: Anton Graf Arc. Dones Attentat auf Kurt Eisner und die Schüsse im Landtag. Knesebeck & Schulter, München 1988, ISBN 3-926901-01-2.
  5. ↑ Rodrigo, Javier. Polítiques de la violència. Europa, sigle XX, vol. 107 de Ciències Socials. Prenses de l'Universitat de Saragossa, 8416272379, 9788416272372 p. 458
  6. ↑ Goodrick-Clarke, Nicholas (1992). The Occult Roots of Nazism: Secret Aryan Cults and Their Influence on Nazi Ideology (en en), NYU Press. ISBN 978-0-8147-3060-7.
  7. ↑ Jean Michel Angebert: ___protected_title_7___, 1974. p. 9.
  8. ↑ Johannes Hering, ___protected_title_8___, transcripció en data del 21 de juny de 1939, Bundesarchiv Koblenz, NS26/865. Citat en Goodrick-Clarke, ___protected_title_9___, 1992, p. 201.
  9. ↑ Herradón Ameal, Óscar . L'orde negra: L'eixèrcit pagà de el III Reich. Cròniques de l'història. Editorial EDAF, 2011. ISBN 8441428212, 9788441428218
  10. ↑ Jean Michel Angeburt. The Occult and the Third Reich, Macmillan Publishing Co., Inc. 1974, p. 9.
  11. ↑ Henry Ashby Turner, ed. (1978). ___protected_title_1___ (en alemà). p. 419. ISBN 978-3550073519. 

Bibliografia

  • Nicholas Goodrick-Clarke, The Occult Roots of Nazism: Secret Aryan Cults and Their Influence on Nazi Ideology, New York University Press 1994, ISBN 0-8147-3060-4
  • Hale, Christopher. 2003. Himmler's Crusade: The true story of the 1938 Nazi expedition into Tibet. Transworld Publishers. Londres. ISBN 0-593-04952-7
  • Ian Kershaw, Hitler 1889-1936: Hubris, Penguin Books Ltd 2001, ISBN 0-14-013363-1
  • Hermann Gilbhard, Die Thule-Gesellschaft, Kiessling Verlag 1994, ISBN 3-930423-00-6
  • Jean Robin, Hitler, l'elegit del dragó, Roca, 1991 ISBN 9788427015647
  • D. Sklar, The Nazis and the Occult, Dorset Press 1977, ISBN 0-88029-412-4
  • Rosenbaum, Ron (1999). Explicar a Hitler: Els orígens de la seua maldat, Sigle XXI. ISBN 9682322073.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Societat_Thule&oldid=1124546»