Anime

Wikipe-tan, personage que conté estereotips d'un dibuix estil de mànega i anime.

L'anime ( [[Ja-Anime. oga] Erro al crear miniatura: ]), també accentuat ánime o vaig animar en àmplies zones d'Hispanoamèrica, és un estil d'animació tradicional o per computadora d'orige japonés. En els seus inicis, l'animació japonesa rep el nom de Senga Eiga (lliteralment “películes de llínees dibuixades”), més vesprada i, finalment, sobre 1960 passarà a cridar-se "Animeeshon" originalment (アニメーション, animēshon^?). D'ahí que s'abrevie a «anime» (アニメ). Per una atra part, es creu que és una paraula d'orige francés. L'anime és un mig de gran expansió en Japó, sent al temps un producte d'entreteniment comercial i cultural, lo que ha ocasionat un fenomen cultural de masses i una forma d'art tecnològic. Està potencialment dirigit a tots els públics, des de chiquets, adolescents i adults; fins a especialisació de classificació essencialment presa de l'existent per al mànega, en classes base dissenyades per a especificacions socidemogràfics tals com a empleats, ames de casa, estudiants, etc. Solen tractar sobre subjectes, temes i gèneros tan diversos com el amor, aventura, ciència ficció, contes infantils, lliteratura, deports, horror, fantasia, comèdia i molts uns atres.

L'anime tradicionalment és dibuixat a mà i al principi els processos realisats de forma digital eren molt específics (retoc i montage). No obstant, en l'actualitat les tasques més comunes dins de la producció d'una animació, com podria ser el coloreado o els efectes visuals (lluentors, ombres, llum ambiental, etc.), es fan en aplicacions digitals, que permeten un major control sobre el treball i ajuden a agilitar la llabor dels dibuixants a nivells insospitats en un procés d'animació tradicional. Els seus guions inclouen gran part dels gèneros de ficció i són transmesos per mig de mijos audiovisuals (transmissió per televisió, distribució en formats de vídeo domèstic i películes en àudio). La relació de l'anime en el mànega és estreta, puix la major part de les històries de les séries animades anime provenen del mànega. Ademés, també guarda estreta relació en les noveles gràfiques d'orige japonés.

L'anime és un mig divers en métodos de producció distintius que s'han adaptat en resposta a les tecnologies emergents. Combina art gràfic, caracterisació, cinematografia i atres formes de tècniques imaginatives i individualistes. En comparació a l'animació occidental, la producció d'anime generalment s'enfoca menys en el moviment i més en els detalls de la configuració i l'us de "efectes de cambra", com la panoràmica, el zoom i les prens en àngul. Des de la década de 1980, el mig també ha tingut èxit internacional en l'auge de la programació subtitulada i doblada en l'estranger i la seua creixent distribució per mig de servicis de transmissió. A partir de 2016, l'animació japonesa va representar el 60% dels programes de televisió animats del món.

Etimologia

L'hipòtesis en més credibilitat és que el terme anime prové de l'abreujament de la transcripció japonesa de la paraula anglesa "animation" (アニメーション, animēshon^?). D'ahí que s'abrevie a "anime".

Internacionalment, l'anime va dur una volta el nom popular "Japanimation", pero este terme ha caigut en desús. Els fanàtics pronunciaven la paraula preferiblement com a abreujament de la frase "Japanese Animation" ("animació japonesa" en espanyol). Va vore el seu major us durant les décades de 1970 i 1980, que generalment comprén la primera i segona onada d'anime fandom. El terme va sobreviure a lo manco fins a principis dels anys 1990, pero va semblar desaparéixer just abans del resorgir de l'anime a mitan dels 1990.

En Estats Units també es va definir anime com cartoon japanese, que significa dibuixos animats redactors. En general, el terme Japanimation és molt utilisat en Japó per a distinguir les animacions fetes allí (Japanimation) de les animacions en general (Anime, en Japó).

Història

Vore també: Història de l'anime

Precursors

Emakimono i kagee es consideren precursors de l'animació japonesa. Emakimono era comú en el XI. Cuentacuentos ambulants narraven llegendes i anècdotes mentres el emakimono es desenrollaba de dreta a esquerra en orde cronològic, com un panorama en moviment. Kagee va ser popular durant el periodo Edo i es va originar a partir del joc d'ombres de China. Les llanternes màgiques dels Països Baixos també varen ser populars en el XVIII. L'obra de paper anomenada Kamishibai va sorgir en el XII i va seguir sent popular en el teatre galliponter fins a la década de 1930. Els títaros del teatre bunraku i les estampes ukiyo-i es consideren ancestros dels personages de la majoria de les animacions japoneses. Finalment, el mànega va ser una gran inspiració per a l'animació japonesa. Els caricaturistes Kitzawa Rakuten i Okamoto Ippei varen utilisar elements cinematogràfics en els seus tires.

Pioners

Fotograma d'un curtmetrage animat de 1917, una de les produccions més antigues de Japó.

Un fotograma de Namakura Gatana (1917), el curtmetrage d'animació japonés més antic realisat per a cines. L'animació en Japó va escomençar a principis del XX, quan els cineaste varen escomençar a experimentar en tècniques pioneres en França, Alemània, Estats Units i Rússia. Un reclam de l'animació japonesa més antiga és Katsudō S#in (c. 1907), una obra privada d'un creador desconegut. En 1917 varen escomençar a aparéixer les primeres obres professionals i expostes al públic; animadors com Ōtingues Shimokawa, Seitarō Kitayama i Jun'ichi Kōuchi (considerats els "pares de l'anime") varen produir numeroses películes, la més antiga de les quals és Namakura Gatana de Kōuchi. Molts dels primers treballs es varen perdre en la destrucció de l'almagasén de Shimokawa en el Gran terremot de Kantō de 1923.

A mitan de la década de 1930, l'animació estava ben establida en Japó com un format alternatiu a l'indústria de l'acció en viu. Va sofrir la competència de productors estrangers (com Disney), i molts animadors, inclosos Noburō Ōfuji i Yasuji Murata, varen continuar treballant en animació retallada més barata en lloc d'animació cel. No obstant, atres creadors, inclosos Kenzō Masaoka i Mitsuyo Sèu, varen conseguir grans alvanços en la tècnica, beneficiant-se del patrocini del govern, que va amprar animadors per a produir curts educatius i propaganda. En 1940, el govern va dissoldre vàries organisacions d'artistes per a formar Shin Nippon Mangaka Kyōkai. El primer anime sonor va ser Chikara to onna no yo no naka (1933), un curtmetrage produït per Masaoka. El primer llarcmetrage d'anime va ser Momotaro: Sacred Sailors (1945), produït per Sèu en el patrocini de la Armada Imperial Japonesa. La década de 1950 va vore una proliferació d'anuncis animats curts creats per a la televisió. Hakuja Donen (Colla i la serp blanca, 1958) és el primer llarcmetrage animat japonés en color. Basada d'una antiga llegenda chinenca, "Hakujaden".

Era moderna

En la década de 1960, l'artiste de mànega i animador Osamu Tezuka va adaptar i va simplificar les tècniques d'animació de Disney per a reduir costs i llimitar el número de quadros en les seues produccions. Originalment pensades com a mides temporals per a permetre-li produir material en un horari apretat en un personal sense experiència, moltes de les seues llimitades pràctiques d'animació varen aplegar a definir l'estil del mig. Three Tals (1960) va ser la primera película d'anime transmesa per televisió; la primera série de televisió d'anime va ser Otogi Mànega Calendar (1961–64). Un èxit primerenc i influent va ser Astre Boy (1963–66), una série de televisió dirigida per Tezuka basada en la seua mànega del mateix nom. Molts animadors de Mushi Production de Tezuka varen establir més vesprada importants estudis d'anime (inclosos Madhouse, Sunrise i Pierrot). En la década de 1970, el mànega experimente un notable creiximent en popularitat , i moltes d'estes obres varen ser adaptades posteriorment al format animat. El treball de Tezuka i el d'atres pioners en el camp, va inspirar característiques i gèneros que seguixen sent elements fonamentals de l'anime actual. El gènero de robots jagants (Mecha), per eixemple, va prendre forma en Tezuka, es va convertir en el gènero de superrobots en Go Nagai i uns atres, despuix va ser revolucionat al final de la década per Yoshiyuki Tomino, qui va desenrollar el verdader gènero robot. Les séries d'anime de robots com Gundam i The Super Dimension Fortress Macross es varen convertir en clàssics instantàneus en la década de 1980, i el gènero va seguir sent un dels més populars en les décades següents. La bombeta econòmica de la década de 1980 va estimular una nova era de películes d'anime experimentals i d'alt presupost, que inclouen Nausicaä del Valle del Vent (1984), Royal Space Force: The Wings of Honnêamise (1987) i Akira (1988).

Neon Genesis Evangelion (1995), una série de televisió produïda per Gainax i dirigida per Hideaki Anno, va iniciar una atra era de títuls d'anime experimental, com Ghost in the Shell (1995) i Cowboy Bebop (1998). En la década de 1990, l'anime també va escomençar a atraure un major interés en els països occidentals, els principals èxits internacionals inclouen Sailor Moon i Dragon Ball Z, abdós doblats a més d'una dotzena d'idiomes en tot lo món. En 2003, El viage de Chihiro, un llarcmetrage de Studio Ghibli dirigit per Hayao Miyazaki, va guanyar el Premi de l'Acadèmia a la Millor Película Animada en la 75.ª edició dels Premis de l'Acadèmia. Més tart es va convertir en la película d'anime més taquillera, guanyant més de 355 millons de dólars. Des de la década del 2000, un major número d'obres d'anime han segut adaptacions de noveles llaugeres i noveles visuals; eixemples exitosos inclouen The Melancholy of Haruhi Suzumiya i Fate/stay night (abdós de 2006). Kimetsu no Yaiba: Mugen Ressha-hen es va convertir en la película japonesa més taquillera i una de les películes més taquilleres del món en 2020. També es va convertir en la película més taquillera del cine japonés, ya que en 10 dies va recaptar 10 000 millons de yens (95,3 millons de dólars; 72 millons de lliures esterlines). Va superar el récort anterior del viage de Chihiro, que va tardar 25 dies.

Atributs

L'Anime es caracterisa fonamentalment per l'us de l'animació llimitada, l'expressió en pla, la suspensió del temps, la seua amplitut temàtica, la presència de figures històriques, la seua complexa llínea narrativa i sobretot, un peculiar estil (neotenico) de dibuix, en personages caracterisats per ulls grans i ovalats, de llínea molt definida, colors cridaners i moviment reduït dels llavis.

Trama

Dins de les característiques notables en el gènero, es destaca el desenroll de tramas complexes durant un cert número d'episodis, els personages són presentats de forma profunda i en personalitats definides. Gran part de l'anime està estructurat en séries de televisió en números d'episodis definits en els quals es tracta una trama específica que pot implicar el treball de conceptes complexos.

En la década de 1970, el ánime escomença a prendre un rumbo diferent dins del món de la animació. Mentres que les produccions occidentals es caracterisaven per estar dirigides cap a un públic infantil, el ánime tractava temes més complexos com el existencialisme i a voltes utilisava un llenguage més madur, algunes escenes de violència i escenes sexuals. Vàries voltes els objectius demogràfics a sovint afecten als contexts ideològics de l'obra: per eixemple en el shōnen, en les séries d'acció, es prenen moments que passen en la adolescència com la amistat, la companyonia, les baralles, les aventures, el sacrifici per l'amor. En el seinen que també és per a un públic adult els temes són més madurs i exploren facetes de la societat més intrincades com la política, la religió i el sexe. També són molt populars els títuls en a on la tecnociencia és el tema central. Els animes de temàtica científica i tecnològica han guanyat popularitat entre el públic de Japó i inclús en els països veïns. L'anime, com a mig internacionalizado sol presentar diàlecs filosòfics, en l'anime solen ser representats una àmplia gama de temes com la bioética, la crisis ecològica, el posthumanisme i la pèrdua d'identitat en un món altament transformador, fins a qüestions de tradicionalidad i espiritualitat. (que, a excepció del kodomo, també poden ser part d'atres gèneros demogràfics, solament que es veuen en més profunditat en este). També es té que prendre en conte, que quan una série de mànega o novela llaugera té molt èxit, és comú adaptar-ho a l'anime, per lo que pren elements d'est.

Romanticisme

Pren elements de la fantasia i lo sobrenatural. També es pren en conte les relacions que tenen els personages, com a amics o familiars. La major part de les séries de ánime poden tindre alguna cosa emocional i connotacions ideològiques. Les imàgens poden crear un fondo adequat per a la transferència dels seus pensaments emocionals. En les séries destinades a un públic femení se li pren més importància als sentiments dels personages, encara que no és alié també a les séries destinades a un públic masculí, en a on comunament els personages estan desesperats per una persona en especial (alguna cosa que pot ser tant com a drama i comèdia romàntica), el millor eixemple en quant a l'expressió de sentiments és la série Candy Candy. I també el sacrifici d'amor que fa una persona per la seua parella, un concepte que es maneja en les séries d'acció, quan un personage femení tracta de ser rescatada dels oponents, ocorre el duel entre el personage principal i el seu enemic. També hi ha varis gèneros romàntics, en a on es poden donar de diferent forma com ho pren la série Onegai Teacher, que tracta d'un amor entre una professora i un dels seus alumnes.

Realisme

Encara que és més predominant la fantasia sobre els successos reals, algunes séries han tingut influència del moviment del realisme, inclús s'han adaptat obres lliteràries a l'anime. Les històries contades a través d'este mig poden ser produïdes per mig de la combinació de variats gèneros cinematogràfics, com a tals hi ha una gran cantitat de temes, poden descriure acontenyiments històrics, com els citats despuix. Alguna cosa que sí es té que prendre en conte és que en el ánime es reflectixen la cultura i les tradicions japoneses. Les idees populars dels personages són: la persistència, la falta de voluntat d'entrega de persones molt poderoses o circumstàncies a les que enfrontar-se en la vida. També hi ha séries en drama històric, que narren diferents successos de Japó, com Rurouni Kenshin (també coneguda com Samurai X), o també d'Europa com la película Steamboy, en a on part dels personages són ficticis, pero uns atres poden ser part de la història. Alguna cosa que també es pren en conte és la política, que inclusivament els primers llarcmetrages de ánime eren publicitat de la guerra, en a on també el gènero mecha, en eixemples com Super Dimensional Fortress Macross o Mobile Suit Gundam, han segut part d'un domini de diferents llocs i ideologies dins de les séries, també es veuen els abusos que es cometen en l'autoritat (que es fa present en els personages contraris). Un atre element molt distinguit és el existencialisme, en a on els personages tracten d'analisar la seua història, i els diferents successos pels que han passat, pot vore's de manera molt profunda en Ghost in the Shell. També pot tractar de desastres, per eixemple Tòquio Magnitude 8.0. També en animes més madurs com Nana es pot apreciar a voltes el realisme i no ser tan fantasioso.

Humanitat, naturalea i tecnologia

Logo de Dragon Ball Z.

Lo que s'ha dit sobre la tradició sintoísta també és útil per a ilustrar la forma en que el complex debat sobre la relació entre la naturalea i la tecnologia ha segut des de fa molt temps important en la societat japonesa (encara que també en el món sancer), i açò es reflectix en l'anime. Per eixemple, la película Taro Bresquilla, el guerrer diví de les mars, mostra una relació entre el mig ambient, en ser representat per animals en una illa, i la tecnologia, en ser part de propaganda de la Segona Guerra Mundial, en a on també el gran desenroll de la tecnologia ha segut part de la posguerra. També dins dels gèneros de la ciència ficció estan el mecha (robots jagants), en a on es pot explicar com la tecnologia en lloc de ser un desenroll positiu, comença a ser una gran font de devastación, paradòxicament el dany ocasionat és recuperat per la mateixa tecnologia. Un atre concepte és el Cyberpunk, en a on la película Akira se li considera una pionera. També en la série Ghost in the shell, el concepte d'humanitat és mesclat en tecnologia, i la humanitat se li pren menys importància, generalment van acompanyades en temes d'existencialisme. En un atre sentit, l'home-tecnologia, en particular, és també la cara per mig de la qual en el ánime pren una transposició de la modernitat i, en última instància, lo que va donar lloc a una inseparable combinació entre lo vell i lo nou.

Referències culturals

Vore també: Cultura de Japó

Kunisada II: El Dragó en 1860, L'impressió representa a Buda montat en la part d'arrere d'un jagantesc dragó de mar.

Les referències culturals com a figures històriques en l'anime és una mescla principalment de les cultures japonesa i occidental. Del gènero occidental rescata alguns arquetips de personages, presentació en capítuls de mateixa duració i tècniques d'animació entre atres coses. A açò li afig conceptes tradicionals redactors com l'émfasis en la vida quotidiana i l'estil tradicional de dibuix japonés modernisat. Ademés es poden presentar atres tipos de mitologia, com la grega, chinenca, escandinava (si es prengueren eixemples estarien les séries de Saint Seiya, Dragon Ball i Matantei Loki respectivament).

Bushidō

Artícul principal → Bushidō.

Un atre factor que conduïx el ánime són les tradicions, les anècdotas i situacions que, sense dubte, són l'ètica marcial que és bàsicament per la complexitat de còdic de conducta que consistix en el bushidō, la via dels nobles guerrers. Les històries en l'anime, en particular, tendixen a combinar els aspectes de bujutsu (武術, bujutsu^?) i el budō (武道, budō^?) que proporcionen el dret capaç de demostrar la lluita, sino també per a representar el camí de la moral i d'educació protagonista. En algunes casos, el héroe també pot ser divinizado com en la mitologia grega. No obstant, ya que el bushidō es connota per la presència de qualitats de liderage moral, com la justícia, el sentit del deure, la llealtat, la compassió, el honor, la honestitat i la valentia, és bo recordar que el seu orige cultural no solament es presenta en ell anime, que d'alguna manera se centren en el combat, o directament en el conflicte posat en el Japó Feudal, sino que també es presenta en la modernitat de Japó.

Senpai-Kohai

En el camí dels budōka hi ha una norma que no podrà escomençar sense un guia, ya siga d'un pare o un mestre (先生, sensei^?), poc importa, lo que indica el carrer en el seu comportament. En la societat japonesa, per lo general és representat pel parell senpai-kōhai (tutor-treballador, veterà-aprenent), a on el primer és "el que es va iniciar per primera volta, i la segona, que va escomençar més tarde". Este informe, que implica el respecte i la devoció de kōhai cap al senpai, pero també que són efectivament en condicions d'assessorar i orientar en la vida, casi pot determinar-se en cada context social, de la escola al treball, dels deports a la política, i també, es reflectix en l'anime, en a on moltes voltes els personages són ensenyats per un mestre.

El sentit del deure

En el sentit del deure presentat en el ánime pels redactors, la verdadera força està en no preocupar-se per la seua pròpia felicitat personal en la finalitat de conseguir els ideals i complir en un deure, és una busca per tractar de buscar un camí intern. Les visites tenen el deure pagar un deute, que pot ser contra el rei, els pares, els antepassats i encara en contra del seu nom, pero en les històries de moltes persones apleguen a estar en contra de tot lo món, el respecte en el que el protagoniste, a sovint més allà dels seus sentiments personals i l'aïllament que implica la seua inevitable diversitat, assumix la responsabilitat pel sacrifici propi, que és inspirat per l'història militar de Japó. No obstant, la moral és un terme que és a on l'univers és considerat per redactors amoral i indiferent.

Disseny d'animació

Vore també: Animació

Encara que el ánime se li considera un gènero distint al dels dibuixos animats, est utilisa moltes característiques aplicades en les caricatures com guion gràfic, actuació de veu, disseny de personages, entre unes atres. El ánime també tendix a prendre prestats escenes de molts texts del mànega en el fondo, i els panels de dissenys també. Per eixemple, un opening pot amprar panels per a contar l'història, o per a dramatisar una qüestió d'efecte humorístic.

La majoria de les voltes és l'adaptació del mànega al ánime —encara que també s'adapta de bona forma a una novela llaugera, novela visual o web novella—; tenint comunament menys detalls en els seus traços. Generalment el ánime es referix al dibuix de celes, pero també s'aplica a l'animació creada per computadora, com per eixemple Final Fantasy, encara que per a este últim sol haver denominacions com CG (computer graphics).

Animació llimitada

Els cel representen un fotograma en l'animació.

L'anime és conegut per la seua animació anomenada animació llimitada, la qual és molt particular comparada en la que tenen els dibuixos animats occidentals tals com els de Disney. Els estudis en els que es realisa ánime han perfeccionat tècniques per a utilisar la menor cantitat de quadros d'animació per segon que siga possible (8 quadros per segon), tals com moure o repetir escenaris, imàgens dels personages que s'esgolen per la pantalla, i diàlecs que impliquen animar únicament les boques mentres que el restant de la pantalla permaneix estàtica. Uns atres argumenten que el millor anime deu accentuar la direcció sofisticada sobre l'animació actual (moviment del personage), proporcionant una ilusió de moviment quan en realitat no ho hi ha. Encara que en els últims anys tot ha millorat per l'us de tecnologies computacionals usant-se software especialisat en animació 2D o combinació 2D/3D. Els llocs representen l'atmòsfera de les escenes, també pot haver séries com en La melancolia d'Haruhi Suzumiya o Puella Magi Madoka Magica, en a on els llocs poden fer referències a diferents localisacions en la vida real. També hi ha simulació d'ànguls de cambra, moviment de cambra que juguen un important rol en les escenes. Els directors tenen la discreció de determinar ànguls viables per a escenes, fondos i també poden triar efectes de cambra com en la cinematografia. Ademés, a diferència de la animació de Disney, a on l'émfasis està en el moviment, l'anime emfatisa la calitat de l'art i deixa que les tècniques d'animació llimitades compensen la falta de temps dedicat al moviment. Estes tècniques s'utilisen a sovint no solament per a complir en els determinis, sino també com a dispositius artístics

Guion i storyboard

Pàgina de storyboard en escenes i indicacions.

Elegint una temàtica de l'animació, s'escomença la redacció del guion, en virtut de la qual el director, en l'assistència del director de producció, escomença a donar directives al primer disseny de personages, el director artístic pot realisar un primer esbós dels personages i ambients. En lo desenrollat es dirigix cap a la creació de guions, una espècie d'historieta que servix de base per al seguiment de tot el personal, proporciona detalls tals com el número de fotogramas de la escena, els efectes visuals i dels antecedents necessaris, cambres, els moviments de cambra, la dinàmica i la composició de les escenes (per a la creació de vintissís minuts de storyboards, normalment, es requerixen al voltant de tres semanes de treball). Una volta establit, baix la coordinació del director els storyboards, disseny de personages, el disseny de mecanismes i fondos, es realisen dibuixos preliminars, que van a formar el animatic, que és una versió filmada de storyboards necessària per a verificar els temps i el ritme de les escenes, tant en l'incorporació del diàlec i la música que deu tindre coherència en les imàgens i sòs.

Direcció d'una película

Una de les principals innovacions introduïdes per l'anime és la recuperació de tècniques que s'utilisen per a compensar l'animació llimitada, molt similars als utilisats en la direcció del cine. Entre els moviments de cambra i efectes més utilisats es poden distinguir: la correcció, o imàgens fixes; el esmonyida, el disseny d'esmonyida a través del marc, zoom, en el que la cambra s'allunta o enfoca; i tècniques basades en la distància relativa dels dibuixos per a accelerar o frenar el moviment d'un element; el pa, quan la cambra realisa una visió general de l'estructura horisontal, l'inclinament quan el pa és vertical és similar a la paella, en la cambra que seguix a l'acció, o d'un únic element de la mateixa empresa (seguiment pa) o el mateix element, pero un al costat de l'atre (de seguiment), torba, que es descoloran de negre a blanc (a sovint en un marc fix de molt conte), també la tècnica a on l'image espenta a les anteriors, i la pantalla es dividix, el quadro es dividix en vàries parts, cada una en una visió diferent de la mateixa escena, l'allumenament de fondo, el marc que afig una cela negra a excepció de la part que es desija allumenar.

Dilatació temporal

Moltes de les tècniques descrites anteriorment de recuperació, són també funcionals en el moment crucial de dilatació del temps en l'anime. Sobre lo que es basa el fet de que la mentalitat i l'espiritualitat japonesa no té molt sentit parlar de temps en térmens cronométricos objectivament de la mida, ya que no té principi ni fi, podem dir que lo que conta és la calitat d'un moment, l'intensitat en la que vivim. Esta és la raó per la que en el ánime es troben a sovint moments abans de lo "etern", en el que el temps coincidix en la descripció de l'entusiasme, de manera que en quant més es tracta de la més intensa s'estén fins al moment es presenten fora de temps, en una image fixa, o en una paella (tècnica d'animació). Una desacceleració emfàtica, podria dur una batalla, o una reunió d'uns moments a l'última per a més d'un episodi, en un propòsit que és evident, no per a aforrar més l'elaboració, sino més be per a aumentar la tensió i l'implicació emocional, com en les tradicions teatrals, com en el expressioniste rus Serguéi Eisenstein per a fer un tipo de cine americà i cine negre primer.

Disseny de personages

Visualment, les obres d'anime exhibixen una àmplia varietat d'estils artístics, que diferixen entre creadors, artistes i estudis. No obstant, en l'anime és usual guiar-se de l'estil de dibuix del mànega i ademés el disseny dels personages compartixen un estil neotenico de dibuix. Algunes característiques visibles són:

Dissenye de personage per a anime.

• Els ulls: són una característica específica d'este estil d'animació, per mig dels ulls el personage pot tindre diferents expressions i profunditat, comunament són molt grans, ovalats, molt definits i en colors cridaners com a roig, rosa, vert, morat, a banda dels normals com a café i blau. Freqüentment es nomena a Osamu Tezuka com quí va introduir ulls grans per a donar més personalitat i expressions facials a personages de l'anime. Tezuka va usar esta tècnica primerament en Astroboy, mantenint els demés personages en ulls chicotets. En llarcmetrages animats s'usa els ulls grans per a accentuar la personalitat. No totes les produccions d'animació tenen ulls grans, un eixemple d'això són les películes d'Hayao Miyazaki. Hui en dia els ulls grans ya no és exclusiu del ánime japonés, algunes produccions d'animació occidental també duen ulls grans. El coloreado és per a donar als ulls profunditat. Generalment s'usa una textura de llum per a la lluentor, i el to de color i una ombra obscura en el fondo.

Disseny del cos per a proporcions masculines.

• El cabell: Els personages d'anime tenen el seu cabell casi real, en diferents estils, les chiques per lo general tenen el cabelarc i casi sempre lacio mentres els chics tenen pentinats poc comuns. Hi ha de totes formes, tamanys i volums, per a personages masculins o femenins. Ademés d'una gran varietat de colors com els d'els ulls. Podent tindre diferents formes de sombreado per a donar-li el volum desijat.

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

• El cos: Les proporcions del cos dels personages d'anime humans tendixen a reflectir en precisió les proporcions del cos humà en la realitat. L'altura del cap és considerada per l'artiste com l'unitat base de proporció. L'altura del cap pot variar, pero la majoria dels personages d'anime tenen entre sèt i huit caps d'alt, encara que el cànon per a dibuixar a chiquets és de sis caps independentment si és home o dòna, la caixa toràcica és més àmplia en l'home que en la dòna, les caderes són més amples en la dòna, encara que d'una manera molt escultural com en el moe. En mantindre les proporcions del cos humà, els personages inevitablement són massa grans i alts sobre els quadros d'animació, sempre és una proporció d'1/4 (cap i muscles), per la mitat (de la cintura cap a dalt), o esgolar una escena per a mostrar tot el personage. Solament apareixen complets en proporció chibi o super deformed a on les traces són chicotetes i exagerats, encara que estos són per a donar un toc de comèdia a les séries.

• La cara: l'anime utilisa una àmplia varietat d'expressions facials per a denotar estats d'ànim i pensaments en comparació a l'animació occidental. En l'anime la barbeta és més puntaguda, mentres que en un cap realiste estàndar el mentó no és tan exagerat i és més redonejat, el tamany de la cap és proporcional a un cap real, el coll és més estret, la boca està simplificada, el disseny de la nas és insignificant i els ulls seran grans al principi i alguna cosa més chicotets a mida que creix el personage en l'obra.

A pesar de ser produït per a un mercat nacional, l'anime presenta personages la raça dels quals o nacionalitat no sempre està definida, i açò sol ser una decisió delliberada, com en la série animada Pokémon. També cal prendre en conte que les característiques de sers no humans com animals, robots, mònstruos i dimonis varien depenent el context i són molt diferents a les dels humans. Els animals poden tindre un dibuix com realment són, encara que també pot haver híbrits entre humans (vejau kemono). Els robots i mònstruos poden ser de tamany jagantesc com els rascacels, encara que també poden presentar característiques chibi, de manera còmica. Alguns estils de dibuix predominants en el ánime són:

• Bishōjo (lit. "Jove bella"): representen la bellea d'una dòna segons l'estètica japonesa moderna. Els personages són de proporcions prominents o ben dotades, de cabells ondulats, celles notòries i a voltes també els llavis carnosos.
• Bishōnen (lit. "Jove bell"): representen ho aposte d'un varó segons l'estètica japonesa moderna. Els personages són de talla alta, flacs, en el mentó pronunciat i a voltes en un cabell solt o ondulat.
• Moe (de "Moeru", lit. "Ardent"): estil que exagera les característiques "tendres" dels personages. Si ben el terme prové de Moeru per qui ho diu, és perque li encén de manera no sexual.
• Chibi: és la versió chicoteta del personage, es denota com muñequitos "nanos" i deformes de sí mateixos.

Àudio

Vore també: Anison

La banda sonora utilisada en els diferents formats sol ser cridada OST com a abreujament de Original Soundtrack. Esta pot estar composta de:

• Opening (o obertura): Cançó posada a l'inici de l'animació (ovas i capítuls de séries) quan apareixen els crèdits inicials, és acompanyada una animació que sol caracterisar la série. Poden ser interpretades o compostes per bandes o cantants populars en Japó.

• Ending (o clausura): Cançó posada al final de l'animació (ovas i capítuls de séries) quan apareixen els crèdits finals, és acompanyada una animació més simple que la del opening. Poden ser interpretades o compostes per bandes o cantants populars en Japó.

• Soundtrack central (banda sonora): Cançons que s'utilisen per a acompanyar les escenes, depenent dels directors, pot usar-se una composició complexa d'òpera.

• BGM o Background Music: Pistes musicals (molt chicotetes que no alcancen a ser una cançó) utilisades per a acompanyar les escenes.

• Bonus o Extres: Cançons compostes especialment per a l'animació pero que no apareixen en esta. Poden ser peces inspirades en esta o cançons pensades des del punt de vista d'un personage i interpretades pel mateix seiyū, actor de veu, com a eixemple vore la cançó himitsu del tercer OST de Noir o els Image Character Song de K-ON!. Pel tipo de difusió històrica de l'anime són més populars els térmens anglesos que les seues traduccions a l'espanyol. El repartiment d'actors de veus en l'anime és cridat seiyū. La professió seiyū és coneguda i desenrollada en Japó.

Cameos en l'anime

Vore també: Cameo

En moltes séries, és possible trobar que els seus personages o la seua història fan referències a uns atres anime, ya siga que un personage siga semblat físicament o que l'història siga igual o pareguda a una atra, generalment molt popular, pot ser que siga d'un anime, com també pot ser que siga d'un videojoc, mànega, novela visual, novela llaugera, etc. Per eixemple en la película d'anime Kimi no Na wa. i El jardí de les paraules en que la professora protagonista de El jardí de les paraules apareix breument en Kimi no Na Wa, un atre clar eixemple molt evident es presencia en el ánime Cardcaptor Sakura i Tsubasa: RESERVoir CHRoNiCLE a on els personages principals compartixen apariència i personalitat pero no la trayectòria de l'història.

L'indústria de l'anime

Artícul principal → Indústria de l'anime.

Producció

L'estructura de l'indústria moderna de l'anime.

Entre la década de 1990 i el 2000, la producció d'anime es va incrementar de manera significativa:En l'actualitat el públic ha disparat el consum d'estes séries i películes, tant en títuls nous com a clàssics.

En el 2001 les películas, videos i les produccions de televisió varen alcançar una cantitat aproximada de cent huitanta mil millons de yens, i sobre l'exhibició s'estima de 43 mil millons de yens. També la cantitat d'emissions de televisió ha segut molt significativa^{cita requerida}:

Any	Emissió en el matí	Emissió en la vesprada	Emissió en la nit ! Total
1996	643	850	1,090	2,583
1997	667	660	1,261	2,588
1998	673	452	1,406	2,531
1999	906	393	1,254	2,553
2000	724	271	1,291	2,286

Companyies d'anime

Artícul principal → Anexe:Empreses d'anime.

El número de creadors d'anime en Japó és de 3657^{cita requerida} i el número d'empreses és de 255. La cantitat de llicències ha generat 3937 millons de dólars,^{cita requerida} i l'exhibició 8 110 000.^{cita requerida}

Any	Ingressos en millons de yens fòra de Japó	Ingressos en millons de yens en Japó
1999	1561	8233
2000	5452	9393
2001	7154	8876
2002	6253	114 42

Dins de les companyies, estan els estudis d'animació en activitat, com a principals^{cita requerida}:

Nom	Fundació	Empleats
CloverWorks	2018
Studio Ponoc	2015
Wit Studio	2012	200
Mappa	2011	360
Trigger	2011
Kinema Citrus	2008
CoMix Wave Films	2007
White Fox	2007
A-1 Pictures	2005	125
Orange	2004	90
Manglobe	2002
Seven Arcs	2002
Ufotable	2000	256
BONES	1998	80
Aniplex	1997	150
Bee Train	1997	70
XEBEC	1995	100
Satelight	1995	110
Gonzo	1992	155
Production I. G	1987	184
Studio 4°C	1986
J. C. Staff	1986	235
Studio Ghibli	1985	190
AIC	1982
GAINAX	1981	20
Kyoto Animation	1981	139
Studio Pierrot	1979
Studio Gallop	1978
Nippon Animation	1975	100
Shaft	1975	90
Studio Deen	1975	116
Madhouse	1972	120
Studio Nue	1972
Sunrise	1972	586
TMS Entertainment	1964	245
Tatsunoko Production	1962	43
Toei Animation	1956	548
Eiken	1952	50

Formats

Hi ha diferents formats de producció usats:

Séries de televisió

Són el format més comú i la majoria estan basades en un mànega o en una novela. Per a les estrenes de cada série en Japó, sol presentar-se un episodi per semana, en temporades de 13 o 26 capítuls per motius de calendari, duren entre 20 i 25 minuts i de la mateixa manera que tots els programes de televisió hi ha corts comercials. D'ahí pot variar la seua distribució en atres parts del món. A diferència de les séries occidentals, les séries ánime no es dividien en segones temporades fins a l'any 2012, en el que per motius econòmics, els productors de ánime ara poden interrompre la producció o la transmissió per un temps i més alvance continuar a on es varen quedar. En considerar-se este procés com una espècie de "brecha" entre episodis se li considera segona temporada als episodis que li seguixen i es conten a partir del número en que va quedar la temporada anterior. Jormungand II: Perfect Order és un clar eixemple de segona temporada per a la série Jormungand. Quan una série ha terminat de produir-se i despuix d'un temps ix una continuació, no es considera com una "segona temporada", sino com una seqüela o série relacionada. La primera série de televisió de ánime va ser Otogi Mànega Calendar, que va tindre 366 episodis en total en 2 temporades. Actualment, Astroboy és considerat com el primer ánime emés en televisió, encara que va anar el segon despuix d'Otogi Mànega Calendar.^{cita requerida}

Usualment se solen crear per a promocionar les noveles o mànegues originals, l'existència d'un anime sense un llibre o mànega en el que es base no és comuna.

OVA

Artícul principal → OVA.

Abreujament de original video animation ("animació original en video") o també only video available ("solament disponible en vídeo"). Són produccions animades destinades per al seu consum en video que normalment no s'emeten en televisió. La duració d'un episodi pot variar des d'a penes uns minuts fins a tres quartos d'hora, i a voltes poden ser complements de l'història. És un capítul especial que no té per qué estar d'acort en l'història. També és comú que continguen un opening diferent als de la série. ^{cita requerida}

Películes

Són els llarcmetrages produïts per les companyies, poden ser històries originals basades en algun mànega o moltes voltes en les séries de ánime que poden presentar històries alternes o un temps llògic establit de la série. Normalment este complex (de 50 a 120 minuts) de películes diferixen prou d'atres formats d'animació ―per eixemple, la calitat d'image― i en conseqüència causa majors costs de producció.

Alguns ánimes presenten un ampli repertori de películes, com Doraemon, Pokémon o Dragon Ball.

Especials de televisió

Especial com a bonificació de la série, a voltes no està relacionat en l'història bàsica que es mostra en la série de televisió. Normalment solen transmetre's en televisió per ser dia feriado durant el canvi d'estació; a voltes despuix de la conclusió d'anime. La bonificació de la série sol estar estretament vinculada en la trama de la série, pero no necessàriament la continua. A voltes és alterna a l'història principal i mostra escenes de la série en un atre punt de vista i escenes inesperades. A sovint en la bonificació circular de la série, l'història ha estat treballant en la série, pero absolutament no canvia l'actual estat de continuïtat. Una série pot ser omesa sense que es perga. Normalment per a entendre la série de bonificació s'exigix el coneiximent dels antecedents de la série: pot vore's en els especials de Love Hina posteriors a dita série de televisió.

ONA

Artícul principal → Original Net Anime.

Abreujament de original net animation, ("animació original creada per a Internet"). Es diu aixina a l'anime especialment dissenyat per a la seua distribució en Internet. Este format al principi no era molt usat i la seua duració era per lo general curta. Dos eixemples són Azumanga Web Daioh i Candy Boy. A partir de la década 2010 el format es va ser popularisant impulsat per plataformes de streaming, ya en un format més semblat al televisiu, eixemples d'açò són Devilman Crybaby i Cyberpunk: Edgerunners.

Gèneros

En l'anime sol haver gèneros similars als que es troben en els mijos audiovisuals. Estos són acció, aventura, comèdia, ciència ficció, drama, sicològica, fantasia migeval, romanç i terror. Gran part de les séries d'anime poden incloure dos o més gèneros dels dits. Per eixemple, acció i aventura poden ser combinats de molt bona manera. Hi ha moltes séries d'este tipo, i és més comú vore-les en el shōnen. Aixina també, drama i romanç es combinen freqüentment, i moltes séries solen mesclar-els (especialment en el shōjo). També, misteri i terror, com en Detectiu Conan, MONSTER i Death Note.

Gèneros demogràfics

La següent taula mostra els gèneros usats exclusivament per a ánime i mànega:

• Kodomo (子供, Kodomo^? lliteralment "chiquet"): ánime enfocat cap al públic infantil. Eixemples en la categoria Kodomo.
• Shōnen (少年, Shōnen^? lliteralment "chic" o "chicon"): ánime per a chics adolescents o preadolescentes protagonisat per un chic adolescent, en el que sol haver elements màgics i combats de tot tipo. Eixemples en la categoria Shōnen.
• Shōjo (少女, Shōjo^? lliteralment "chica" o "chicona"): ánime enfocat a públic adolescent femení, generalment en protagoniste principal una chica. Eixemples en la categoria Shōjo.
• Seinen (青年, Seinen^? lliteralment "home"): ánime enfocat a hòmens adults. Conté alt nivell de violència, algunes voltes gore, escenes sexuals i temàtica més madura que el classificat per a adolescents. Eixemples en la categoria Seinen.
• Josei (女性, Josei^? lliteralment "dòna"): ánime com a audiència objectiu les dònes jóvens adultes. A on comprén els gèneros dramàtics o recontes de la vida, també sobre sexe i temàtica més madura des del punt de vista femení. Eixemples en la categoria Josei.

Gèneros temàtics

Una atra forma de classificar a l'anime és per mig de la temàtica, estil o gag que s'utilisa com a centre de l'història. Encara que existixen controvèrsia sobre una classificació precisa i delimitada de l'anime, els més populars són:

• Comèdia: són animacions en un gran sentit de l'humor, en la que es representen escenes o situacions similars a les d'atres animacions, s'usen noms comuns en els animes, fan coses similars a la vida habitual. Eixemples en la categoria Comèdia.
• Cyberpunk: les seues històries succeïxen en móns a on els alvanços tecnològics prenen part crucial en els problemes plantejats, junt en algun grau de desintegració o canvi radical en l'orde social, adicionalment la seua estètica també és molt característica. Eixemples en la categoria Cyberpunk.
• Deportes: se centren en un personage o en un grup de personages prenent com a tema del deport, la trayectòria del qual es tracta de triumfar en el cim del deport en el que el personage o el grup és aficionat a ella. Eixemples en la categoria Deportes.
• Ecchi: es presenten situacions eròtiques dutes a la comèdia. Generalment se centra en personages en edat de colege i el seu despertar sexual. Si es sobreexplota l'erotisme, usant-ho en gran part de les escenes, passa a ser fan service. La diferència entre estos és que el Ecchi usa les escenes eròtiques moderadament. Eixemples en la categoria Ecchi. "HIgh School DxD".
• Gekiga: terme falcat per Yoshihiro Tatsumi per a referir-se a un estil dramàtic, més obscur, sério i realiste de relatar les històries. El terme, lliteralment, significa "imàgens dramàtiques". Eixemples destacats són: Ashita no Joe, Kyojin no Hoshi i Golgo 13.
• Gore: anime sanguinós o en gran cantitat de terror, molt relacionat en el cine. Eixemples en la categoria Gore.
• Harem: relata històries a on vàries dònes són atretes per un mateix home que sol ser el coprotagonista de l'anime. Eixemples en la categoria Harem.
• Harem Invers: relata històries a on molts hòmens són atrets per una mateixa dòna.
• Hentai (変態, Hentai^? lliteralment "pervertido") encara que dins de Japó no s'ampra el terme, sino Ero-Anime エロアニメ (animació eròtica): són històries en continguts sexuals explícits, no obstant a diferència de la pornografia occidental, els seus univers narratius són molt més rics i complexos. Eixemples en la categoria Hentai.
• Isekai: Històries a on el protagoniste és transportat, renaixcut, o atrapat en un món diferent, el qual sol ser un univers paral o un món de fantasies, a on existixen la màgia i les criatures fantàstiques. Eixemples en la categoria Categoria:Anime i mànega fantàstic.
• Jidaigeki: es tracta de relats en contingut històric, en la seua majoria situats en el periodo Edo.
• Kaijū: històries en mònstruos jagants en gran capacitat destructiva, prové del gènero del cine japonés del mateix nom l'exponent del qual més famós és Godzilla. En l'anime solen també estar associat al gènero de mecha.
• Kemono: humans en traces d'animals o viceversa, usualment dirigit a públic infantil.
• Kinshinsōkan: Relacions romàntiques/eròtiques entre membres de la mateixa família.
• Mahō shōjo: caracterisat per narrar històries de chiques en poders màgics que deuen lluitar contra algun poder maligne.
• Mecha: les seues històries tracten sobre robots jagants els quals tenen la responsabilitat de salvar el món d'un enemic inhumà. Es distinguixen dos subgéneros: els Real Robots (funcionament realiste) i els Super Robots (funcionament sobrenatural).
• Meitantei: són històries policíacas.
• Musical: Són animes l'història principal del qual gira entorn a la música, ya siga cantants, intérprets d'instruments, bandes, orquestes, clubs de música escolar, etc. Eixemples en la categoria Música.
• Nekketsu també conegut com Shōnen de lluita: caracterisat per l'abundància d'escenes d'acció protagonisades per un personage exaltat que evoluciona durant l'història i que és comparat en un o varis antagonistas.
• Post-apocalíptico: són històries que tenen lloc en móns devastats, encara que guarden similitut en les distopías són diferents pel moment en el que es desenrolla l'història. Eixemples en la categoria Post-apocalíptico.
• Recontes de la vida: també conegut pel seu nom en anglés Slice of Life, són històries que centren en experiències de vida quotidiana. Eixemples en la categoria Recontes de la vida.
• Romakome: són comèdies romàntiques que han transcendit inclusivament al cine. Eixemples en la categoria romanç.
• Sentai: les seues històries retraten a superheróes que es consideren en alguns casos contraparts dels occidentals.
• Shotacon o licon: les seues històries se centren en romançades entre chiquets menors o també entre chiquets menors i adults, en molts casos els rols de gènero són volàtils. Eixemples en la categoria licon.
• Shōjo-ai o Yuri: les seues històries se centren en romançades entre chiques o dònes. Es diferencien el primer del segon en el contingut, ya siga explícit o no. Eixemples en la categoria Yuri.
• Shōnen-ai o Yaoi: les seues històries se centren en romançades entre chics o hòmens. Es diferencien el primer del segon en el contingut, ya siga explícit o no. Eixemples en la categoria Yaoi.
• Spokon: caracterisat pel mateix esperit guerrer del Shōnen de lluita, pero en un context deportiu. S'exalten valors cóm l'amistat i la cooperació. Eixemples en la categoria Deportes.
• Steampunk: les seues històries es basen en móns a on la tecnologia a vapor encara és predominant, localisant-se en moltes ocasions en la época victoriana, per açò sol ser entés més pròpiament cóm un estil estètic. Eixemples en la categoria Steampunk.
• Suspens: són històries que es caracterisen per involucrar al públic a partir de successos inesperats, a partir de lo que el relat pren un rumbo totalment distint i canvia de to. Eixemples en la categoria Suspens.

Directors reconeguts

Hayao Miyazaki en el Festival de Cine de Venècia en 2008.

Studio Ghibli

Isao Takahata i Hayao Miyazaki, despuix d'abandonar Toei Doga es trobaven treballant en séries de televisió, pero este últim sentia grans desijos de tornar al cine de dibuixos per a la pantalla gran. Miyazaki conseguirà firmar com a director la seua primera película gràcies a l'encàrrec rebut d'adaptar per al cine el popular personage televisiu de Lupin III, en El castell de Cagliostro (1979). Gràcies al ritme ràpit que li insufló Miyazaki i a uns gags basats sobretot en l'acció, va resultar una obra altament reconeguda.

Miyazaki publicava des de 1982 en la revista especialisada Animage el mànega Nausicaä del Valle del Vent, que gojava de gran prestigi. Gràcies a això, sorgix el proyecte de que Miyazaki realisara una versió per al cine, que Takahata es responsabilisarà de produir. Per la seua banda Miyazaki, ademés de dirigir, es va encarregar també de l'argument, guion i story board. Apareix aixina la película del mateix títul en 1984, a on Miyazaki retrata una Terra devastada per la guerra, a on la humanitat està en perill d'extinguir-se. A pesar de tractar un tema tan poc comercial com el de la relació entre els sers humans i la Naturalea, el públic va mostrar una gran resposta. Gràcies a l'èxit d'esta película, Takahata i Miyazaki convencen al magnat del món editorial Yasuyoshi Tokuma per a que colabore en la formació dels seus propis estudis de cine d'animació, inaugurant-se d'esta forma en 1985 el Studio Ghibli. Dins d'estos, Miyazaki dirigirà títuls com El castell en el cel (1986), vagament inspirada en Els viages de Gulliver de Jonathan Swift; El meu veí Totoro (1988), en una estranya criatura dels boscs que solament els chiquets de cor net poden vore; Majo no Takkyūbin (1989), sobre les penalidades d'una jove bruixa, i Porco Rosso (1992). Per la seua banda, Takahata dirigix La tomba de les luciérnagas (1988), basada en la novela homònima d'Akiyuki Nosaka, que relata l'història de dos germans als que els bombardejos nortamericans durant la guerra han deixat òrfens. Despuix d'esta, realisarà Heisei Tanuki Gassen Ponpoko (Pom Poko, 1994), a on els tanuki protagonistes veuen amenaçada la seua morada pel desenroll urbanístic i decidixen passar a la defensa amprant les seues habilitats per a transformar la seua apariència. Totes estes produccions varen tindre gran èxit comercial i repercussió també en l'estranger, a on va escomençar a cobrar fama el nom del Studio Ghibli.

Mamoru Oshii

En Japó és molt reconegut el ánime de Mamoru Oshii (1951). Despuix de treballar un temps per a la televisió, Oshii crida pronte l'atenció per la seua série Urusei Yatsura aixina com per la molt posterior Patlabor. No obstant, el nom d'Oshii aplegarà a les audiències occidentals gràcies a Ghost in the shell (1995). En l'edició de Cannes d'abril de 2004 va presentar Ghost in the Shell 2: Innocence (2004), que ve a ser una seqüela de la película de 1995.

Katsuhiro Ōtom

Katsuhiro Ōtom (1954) va alcançar fama internacional gràcies a la seua Akira (1988), basat en un mànega de creació pròpia, despuix del qual ve la película Memories (1995), codirigida en Kōji Morimoto i Tensai Okamura. Anys despuix, retornaria dirigint la película Steamboy (2004), una història del steampunk més tradicional i en un presupost millonari.

Hayao Miyazaki

En l'estrena de La princesa Mononoke (1997) torna a resonar el nom del Studio Ghibli. En esta història ambientada en la era Muromachi (sigles XIV a XVI), es torna al tema de la Naturalea amenaçada pels sers humans. Sobrepassant totes les expectatives, la recaptació reglota els dèu mil millons de yens, superant inclús a la nortamericana I. T., l'extraterrestre. Miyazaki, que havia declarat als mijos de comunicació que esta seria la seua última película, es retractarà poc temps despuix de dita afirmació. Miyazaki va tornar a la direcció en 2001 en El viage de Chihiro, història d'una chiqueta que, per a salvar als seus pares atrapats per una bruixa, arrisca la seua vida internant-se en una jagantesca casa de banys poblada per deus deprenent a valdre's per sí mateixa. Va tornar a renovar ellistó de taquilla, en uns ingressos de 150 millons de dólars, igual a la de Titanic. En l'edició de febrer de 2002 del Festival Internacional de Cine de Berlín conseguix el Orso d'or i en març de 2003 el Oscar a la millor película d'animació, fets àmpliament arreplegats per la prensa japonesa.

Miyazaki va retornar més vesprada en Howl no Ugoku Shiro (traduïda com El castell ambulant, L'increible castell vagabunt i El castell errant, 2004). En setembre de 2005 Miyazaki rep el León d'Or a la seua carrera. La seua última película va ser Kaze Tachino (coneguda en Espanya com El vent s'alça i en Hispanoamèrica com S'alça el vent), de 2013, una polèmica biografia de Jirō Horikoshi, l'home que va dissenyar l'avió de combat Zero; poc despuix de la seua estrena en Occident, el cineaste va anunciar la seua retirada. Per la seua banda Takahata, el seu companyer, despuix del fracàs comercial de Els meus veïns els Yamada (1999), es va mantindre apartat de l'anime.

Satoshi Kon

Satoshi Kon (1963-2010), va dirigir quatre películes considerades hui com obres de cult: Perfect Blue (1997), Millennium Actress (2001), Tòquio Godfathers (2003) i Paprika (2006), les seues complexes películes inspirarien a directors d'Hollywood com Darren Aronofsky i Christopher Nolan. També va dirigir una série anomenada Paranoia Agent (2004) i va ser guionista de «Magnetic Rose», un dels tres curtmetrages que componen la película Memories de Katsuhiro Ōtom. En any 2010 fallix d'un càncer de pàncrees.

Distribució de l'anime fora de Japó

Àsia

L'animació japonesa és molt popular en Taiwan, Corea del Sur, China i el surest d'Àsia, a on la série per a chiquets Doraemon ha segut particularment exitós en Tailàndia i Filipines a principis dels noranta, de la mateixa manera que Pokémon. En la televisió de Mig Oriente, en la série de UFO Robo Grendizer.

Mig Orient

En esta regió el ánime es distribuïx majorment des de la versió japonesa en mínimes edicions com per eixemple: en els títuls, els noms dels personages i en els openings i endings, l'empresa encarregada de doblar els animes per al Món Àrap és l'empresa Venus Center i els canals que els Emeten són Kids Channel (per a Israel), Spacetoon (per al restant del Mig Oriente) i els canals locals dels països que conformen Mig Oriente.^{cita requerida}

Europa

El ánime ha tingut radiodifusió televisiva en Europa: ademés de la d'Espanya, en Itàlia i França ha sofrit en el canvi dels anys setanta i huitanta una "invasió pacífica". De fet, en França el primer ánime es va transmetre en 1974, en les séries Ribon no Kishi i Kimba, Eleón Blanco, pero l'importació massiva va escomençar solament despuix de l'èxit de la série UFO Robo Grendizer transmesa en 1978. En Itàlia es transmet actualment ánime per la senyal de MTV.

En Alemània la programació de televisió d'anime és un fenomen, relativament, prou recent. Les primeres séries de transmissió en l'oest d'Alemània varen ser Speed Racer en 1971 i Capità Futur en 1980. Els seus èxits no eren enormes, ya que a voltes eren acusats de ser massa violents i inadequats per als chiquets i solament en la consegüent transmissió de la série La Rosa de Versalles i les de deports Kickers i Mila Superstar a mitan dels noranta el ánime ha trobat més espai en la programació alemana.

La situació en el Regne Unit ha segut molt diferent, a on el ánime pràcticament no havia tingut espai en la televisió, pero quan el mercat del video domèstic del ánime s'havia afiançat des del final dels huitanta en la venda de películes VHS de Akira i el naiximent de Mànega Video, a diferència d'Itàlia i França, açò ha ocorregut solament en la segona mitat dels noranta. La popularitat internacional recollits de llarcmetrages d'Hayao Miyazaki i el Studio Ghibli va obrir les portes de celebració japonés també en països com Finlàndia i Polònia, mentres que en abril de 2007 en Romania, Hongria i República Checa han segut ellançament d'Animax, el canal temàtic de pagament per satèlit de Sony, un canal de ánime que emet 24 hores del dia, més tarde integrant-se Alemània i Portugal.

En Espanya en els anys 1970 Televisió Espanyola va emetre les séries Meteor (Mach GoGoGo), Heidi, Marque i despuix Mazinger Z. En els anys 1980 es va emetre Candy Candy. A pesar de que estes séries varen alcançar gran popularitat, a partir dels noranta, quan les séries Saint Seiya, Dragon Ball i Captain Tsubasa varen resultar molt populars, li les va escomençar a concebre com a part d'un grup molt extens de séries d'animació realisades en Japó en característiques estilístiques similars. Atres séries populars emeses varen ser Slayers, Kimagure Orange Road, City Hunter, Els Gats Samurai, Sonic X' i Sailor Moon entre moltes atres. En Espanya actualment són transmesos per Buzz, Boing i alguns per la senyal espanyola de Disney XD i Cartoon Network. En la década de 2000 s'ha incrementat molt la programació, a pesar de que és molt inferior al transmés en Japó.

Entre el 12 d'abril de 2008 i el 31 de decembre de 2013 es va emetre en Espanya el canal Animax, dedicat casi íntegrament a la programació anime.

Amèrica

Estats Units i Canadà

En Amèrica el ánime va escomençar en els Estats Units en 1961 en la película Shōnen Sarutobi Sasuke (baix el nom de Magic Boy), i despuix Astroboy que va ser la primera série transmesa. En eixe país han segut notables tant les edicions a referències culturals i el aplicamiento de censura a certes séries per part d'algunes companyies, estes en l'objectiu de que siguen aptes per a tot públic. Per açò s'han llançat moltes séries en DVD baix el sagell "uncut" (sense corts), generant molts guanys per als distribuïdors. En Canadà, l'anime ha tingut un impacte semblat al d'Estats Units, un dels canals que transmet ánime en eixe país és YTV.

Iberoamèrica

En Iberoamèrica, el ánime va escomençar a distribuir-se des de 1970 escomençant per Panamà, El Salvador, Costa Rica, Nicaragua, Colòmbia, Veneçuela, Mèxic, Paraguai, Uruguai, Perú, Chile, Guatemala, Equador, Argentina, Bolívia i República Dominicana en les séries Heidi, Princesa cavaller, Candy Candy i Meteor. Els seguirien Kimba, Eleón Blanco, Mazinger Z, en els 80.

Moltes d'estes séries eren transmeses en la televisió oberta de molts països iberoamericans.

• Anime-mania: Des de la década de 1990, l'anime va escomençar a prendre molta popularitat en séries com Robotech, Saint Seiya, Sailor Moon, Les guerreres màgiques, Ranma ½, Dragon Ball i més vesprada Detectiu Conan, Neon Genesis Evangelion, Beyblade, Pokémon, Digimon, Captain Tsubasa, Cardcaptor Sakura, Yu-Gi-Oh, Samurai X, Cowboy Bebop, InuYasha, Naruto, One Piece, entre unes atres. Els canals de cable (internacionals) distribuïdors en eixa época varen ser Magic Kids, Locomotion, Fox Kids, Cartoon Network i Animax, aixina com canals de senyal oberta en cada país.

• Cessació: a partir del 2006, l'emissió i estrenes d'anime per la televisió es va reduir considerablement en la regió, per la cancelació de Toonami en 2007 en Cartoon Network, la desviació d'enfocament i mort d'Animax (successor de Locomotion, despuix de que fora comprat per Sony) en el 2011, i l'eixida d'aire de ZAZ en 2012, junt en el tancament de Cloverway en 2007, lo que va reduir l'arribada de nous títuls per a Iberoamèrica.

A la data, l'únic canal que emet anime en la seua programació regular i de manera constant (casi les 24 hores d'anime) en estrenes i de manera ininterrompuda per 18 anys és el canal de cable chileno cridat Etc TV.

• Distribuïdores: en l'actualitat, els distribuïdors d'anime per a Iberoamèrica són Televix, Comarex (Distribuïx actualment series propietat de TMS Entertainment), Ledafilms (distribuïx principalment series propietat d'Enoki Films), Alebrije Entertainment (distribuïx els animes de Toei Animation que ademés posseïx la biblioteca de séries de l'extinta Cloverway), Ken Mija (distribuïx les películes animes d'Aniplex), Artworks Entertainment i Rose Entertainment (que des de 2012 distribuïx part del catàlec de séries de Viz Mija).

• Streaming: ara els fanàtics en Iberoamèrica poden vore anime llegal en regularitat des dels servici de streaming com Netflix, que té en el seu catàlec varis títuls d'animes en el seu servici des de 2012, i en l'arribada de Crunchyroll a la regió, òbrin el mercat llegal de l'anime en llínea per emissió en continu. En 2020, aplegaria una plataforma Anime Onegai aplegaria doblant animes dels 2000s i 2010s i inclús fins als recents.

• Anime illegal: A partir de la cessació de la publicació d'anime en els canals de TV s'han creat pàgines illegals que transmeten anime sense llicències no solament en Amèrica i Europa també en atres regions.

Austràlia i Nova Zelanda

En l'última década Austràlia i Nova Zelanda també s'han convertit en grans importadors d'animació japonesa, com ho demostra les activitats de l'editorial Home Video Madman Entertainment i el canal Animax en la telefonia mòvil.

Àfrica

La propaganda del ánime en Àfrica és una història recent. En excepció de l'edició en àrap de UFO Robo Grendizer, que es va transmetre en èxit en Egipte al començament dels anys huitanta, l'animació japonesa ha trobat espai en el mercat en el continent africà solament a partir del 2000, en particular en Suràfrica, i el canal Animax en la telefonia mòvil. En 2007, no obstant, Sony ha llançat el seu canal de televisió per satèlit Animax també en varis estats africans, com Suràfrica, Namíbia, Kènia, Botswana, Zàmbia, Moçambic, Lesotho i Zimbabue.

Censura i polèmiques

Artícul principal → Edició de l'anime per a distribució.

Les séries d'anime llicenciades fòra de Japó solen ser editades per a ajustar-se a les percepcions culturals de l'audiència estrangera. La crítica més important és en opinió de molts el número excessiu d'escenes de violència i erotisme en l'anime. En els països europeus i en els Estats Units els productes de ánime japonés deuen passar una evaluació preliminar a on es definix en edat i audiència, i en ocasions s'adapta la trama a una demografia de menor edat, per lo que l'editor de les obres elimina les escenes violentes.

En els Estats Units han segut editades moltes séries per considerar-se inapropiades per al públic infantil; es canvia el seu contingut per a fer-ho més accessible als chiquets, ademés d'editar-se referències culturals japoneses a nortamericanes. Per eixemple, 4Kids Entertainment fa les edicions abans mencionades, pero també va llançar els DVD de Yu-Gi-Oh! i Shaman King sense corts. Encara en la censura en Shaman King, alguns investigadors també la varen trobar inapropiada per al públic infantil. Molts es varen molestar en l'edició en One Piece, fent-la molt infantil, aun cuando pertany al gènero shonen. No obstant, en abril de 2007 FUNimation va adquirir els drets exclusius en Estats Units per a doblar-la sense corts.També estan les estranyes versions de Dragon Ball, en la que casi tots els capítuls contenien censura. Algunes escenes s'editen també per a la seua transmissió per televisió oberta en Iberoamèrica, lo que ha dut a polèmica entre el públic. També es considera inapropiat posar les séries violentes com a programes infantils.

En Europa, algunes séries són modificades de modo similar a les d'Estats Units en el mateix fi de fer-les més apta per a tot el públic. En 2006, el canal televisiu La Sexta va escomençar a incloure hentai en la seua programació, la qual va ser retirada dies despuix.

També es qüestiona en algnos països a les séries d'anime per afirmar que causa convulsions i epilèpsia, aun cuando això no està científicament comprovat.

Impacte cultural

Fotografia d'un competidor disfrassat d'un personage d'anime en l'Anime Festival X en Singapur.

La combinació de comunitats d'Internet i l'increment del material de ánime des d'imàgens fins a videos, va fer lo que és el fandom en l'anime. Una de les influències que ha tingut els fansub, ha segut per part de Bandai, els qui varen agrair a estos per fer popular la série Suzumiya Haruhi no Iūutsu als que parlen en anglés.

Grans èxits a lo llarc de l'història del ánime han difòs este tipo d'expressió en successives onades, normalment películes d'alt impacte que criden l'atenció de nous sectors cap a l'indústria de l'anime. Dins d'estes películes es pot trobar: Akira, Ghost in the Shell, i El viage de Chihiro guanyadora del Óscar a la millor película d'animació en 2002 i d'un Orso d'Or en el Festival Internacional de Cine de Berlín (2002). Un eixemple clar de l'assimilació en el món és la producció espanyola Gisaku (2005) que és el primer llarcmetrage d'estil ánime realisat íntegrament en Europa.

El succés fenomenal multimillonari de la franquícia de Pokémon, ha ajudat grandemente a la série d'est, i als diferents spin-off de la série, que despuix d'iniciar-se a transmetre's, encara seguix vigent. També ha influenciat a animacions fetes fòra de Japó, pero en l'estil anime. Part d'estes séries és feta en Estats Units, Europa i atres parts d'Àsia. Com per eixemple Avatar: la llegenda d'Aang. Els creadors de les séries de Megues XLR i The Boondocks, han comentat que es varen inspirar en el ánime per a la creació d'estes. Un equip de producció francesa per a la série Ōban Star-Racers va ser mogut a Tòquio per a colaborar en un equip de producció japonesa sobre el Hal Film Maker. Crítics i fanàtics en general de l'anime no considera a l'anime influenciat com anime.

Un atre tipos d'adaptació ha segut part de la Bíblia en l'anime, específicament el Antic Testament, al mateix temps esta ha estat en l'assessorament del Vaticà, i fet per a tot públic, i no solament al ánime ha segut adaptada la Bíblia, sino que també al mànega. Eixemple: Mànega Messiah. Algunes séries animades de televisió nortamericana també han fet paròdies o referències al ánime com en South Park ("Chinpokomon" i l'episodi de "Good Claves with Weapons"). Una atra série en paròdies és Perfect Hair Forever. També les séries de Els Simpson i Els padrins màgics, han fet diferents paròdies.^{cita requerida}

Subcultura otaku

Artícul principal → Otaku.

Akihabara: considerada la ciutat tecnològica de Japó i la de major concentració d'otakus.

De la mateixa manera que les películes, les séries d'animació poden donar lloc a un seguiment massiu, especialment si van dirigides a chiquets o jóvens. En eixe cas, pot ocórrer que es genere una varietat d'artículs de mercadotécnia estenent-ho a àrees com videojocs, películes i artículs de colecció. Pot ser que la fama d'una série quede confinada en un àrea relativament chicoteta o que, pel contrari, s'estenga per mig món. Casi totes les séries d'animació japonesa passen inadvertides per al públic general. A pesar d'això, poden oferir històries, personages, escenes, frases mítiques, guinys a atres séries, que passaran a formar part de la cultura otaku. Les convencions d'anime varen aparéixer per la década de 1990. Actualment les convencions s'han fet en vàries parts del món, principalment en Àsia, Europa i Amèrica. En moltes convencions de mànega i ánime hi ha concursos de karaoke que els assistents podran interpretar les seues cançons preferides d'obertura i clausura, j-pop, j-roc, gent disfrassada dels seus personages preferits de ánime (cosplay), coreografies, entre uns atres, recentment ha aparegut un nou nom per als que els agrada molt l'anime: akiba-kei, usat per a fer connotació exclusiva a aquells fanàtics del ánime que tenen un major coneiximent d'est i menys fanatisme anant a conferències d'estos, concerts de j-pop, entre uns atres.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Anime i Mànega|20px|Vore el portal sobre Anime i Mànega]] Portal:Anime i Mànega. Contingut relacionat en Anime i Mànega.
• Categoria:Anime
• Categoria:Séries d'anime
• Categoria:Películes d'anime
• Categoria:OVA
• Glossari d'anime i mànega
• Edició de l'anime per a distribució
• Mànega
• Cosplay
• Fandom
• Comiket
• Otaku
• Dibuix animat
• Anex:Anime en 2026

Bibliografia

• Cavallaro, Dani (2007). Anime Intersections. Tradition and Innovation in Theme and Technique. Jefferson, McFarland. ISBN 978-0-7864-3234-9.
• Drazen, Patrick (2002). Anime Explosion!: The What? Why? & Wow! of Japanese Animation. Stone Bridge Press, LLC. ISBN 1-880656-72-8.
• Forn López, Antonio (2014). Animació Japonesa. Anàlisis de séries d'anime actuals. Universitat de Granada. ISBN 9788490830222.
• Forn López, Antonio (2017). Ellenguage de l'anime. Del paper a la pantalla. Madrit: Diábolo Edicions. ISBN 978-8494699597.
• Lent, John (2001). Animation in Àsia and the Pacific. Indiana University Press. ISBN 0-253-34035-7.
• Levi, Antonia (1996). Samurai from Outer Space: Understanding Japanese Animation. Open Court. ISBN 0-8126-9332-9.
• Martínez, D. Gender (1998), Ed. D. Martínez, Shifting Boundaries and Global Cultures. The Worlds of Japanese Popular Culture. Cambridge UP. ISBN 0-521-63128-9.
• Ozawa, Tadasho. Com dibuixar anime. Norma Editorial. ISBN 84-8431-453-7.
• Poitras, Gilles (1998). Anime Companion. Berkeley, Califòrnia: Stone Bridge Press. ISBN 1-880656-32-9.
• Schodt, Frederik L. (1996). Dreamland Japan: Writings on Modern Mànega. Berkeley, Califòrnia: Stone Bridge Press. ISBN 1-880656-23-X
• Schodt, Frederik L. (Reprint edition (agost de 18, 1997). Mànega! Mànega!: The World of Japanese Comics. Tòquio, Japan: Kodansha International. ISBN 0-87011-752-1.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anime.
• Wikinoticias tiene noticias relacionadas con Anime.