Escritura japonesa

Plantilla:Caràcters especials La escritura del japonés és una combinació de 2 tipos de signes (logográficos i silàbics) que s'usa per a escriure l'idioma japonés. Històricament prové de l'escritura chinenca, que va ser duta a Japó per mig de Coreja,^{cita requerida} en el IV. L'escritura japonesa comprén tres conjunts de signes:

• Kana, silabarios:
  • Hiragana (ひらがな), silabario usat sobretot per a paraules d'orige japonés, format per 46 signes bàsics i alguns auxiliars.
  • Katakana (カタカナ), silabario usat principalment per a paraules d'orige estranger, també en 46 signes bàsics.
• Kanji (漢字), caràcters logográficos d'orige chinenc, dels que hi ha mills.

Ademés és freqüent trobar en certs contexts el sistema de transcripció Rōmaji (ローマ字), representació del japonés en l'alfabet llatí.

El katakana va ser creat per monges budistes, mentres que el hiragana va ser desenrollat per dònes de l'aristocràcia. Per això, inclús hui en dia, el hiragana està considerat com un sistema d'escritura en cert toc femení o inclús infantil. En l'actualitat, el katakana és utilisat per a escriure fonèticament paraules d'orige estranger (外来語), particularment noms de llocs i de persones. També s'usa per a escriure onomatopeyas i, en forma figurativa, per a emfatisar paraules, de forma similar a l'us exclusiu de mayúscules, quan es vol cridar l'atenció. El hiragana, per la seua banda, es combina en els kanji com a part de la gramàtica japonesa. Des de fa unes décades, el japonés ha adoptat moltes paraules estrangeres, sent la majoria d'orige anglés i unes poques del alemà. També hi ha paraules que provenen de l'espanyol, i que es varen adoptar fa alguns sigles, quan els misionero espanyols i portuguesos varen aplegar a Japó per primera volta. Per eixemple, カッパ (kappa, 'capa') i potser també パン (pa, 'pa').

El japonés fa us del alfabet romà baix el nom de rōmaji. És utilisat per a escriure noms de marques o companyies i també per a escriure sigles internacionalment reconegudes com CD. Existixen distints sistemes de romanización, dels quals el més conegut és el sistema Hepburn (que és el de major acceptació i que s'utilisa en la Wikipedia), encara que el Kunrei-shiki és l'oficial (governamental) en Japó.

Originalment existia un escàs número de sílabes possibles, pero en els últims anys, per la creixent influència dels idiomes estrangers (sobretot de l'anglés), han segut anexats alguns sons que solament poden ser escrits en katakana (tu, el teu, vaig donar, du, tse, che, etc.).

Sílabes en japonés en hiragana

あ a	い i	う o	え i	お o	(ya)	(yu)	(yo)
か ka	き ki	く ku	け ke	こ ko	きゃ kya	きゅ kyu	きょ kyo
さ sa	し shi	す el seu	せ es	そ baix	しゃ sha	しゅ shu	しょ sho
た ta	ち chi	つ tsu	て et	と to	ちゃ cha	ちゅ chu	ちょ cho
な na	に ni	ぬ nu	ね ne	の no	にゃ nya	にゅ nyu	にょ nyo
は ha	ひ hi	ふ fu	へ he	ほ ho	ひゃ hya	ひゅ hyu	ひょ hyo
ま ma	み el meu	む mu	め em	も mo	みゃ mya	みゅ myu	みょ myo
や ya		ゆ yu		よ yo
ら ra	り ri	る ru	れ re	ろ ro	りゃ rya	りゅ ryu	りょ ryo
わ wa	ゐ wi		ゑ we	を o/wo
				ん n
が ga	ぎ gi	ぐ gu	げ ge	ご go	ぎゃ gya	ぎゅ gyu	ぎょ gyo
ざ za	じ ji	ず zu	ぜ ze	ぞ zo	じゃ ja	じゅ ju	じょ jo
だ dona	ぢ ji	づ zu	で de	ど do	ぢゃ ja	ぢゅ ju	ぢょ jo
ば ba	び bi	ぶ bu	べ be	ぼ bo	びゃ bya	びゅ byu	びょ byo
ぱ pa	ぴ pi	ぷ pu	ぺ pe	ぽ po	ぴゃ pya	ぴゅ pyu	ぴょ pyo

Els japonesos utilisen per a escriure els mateixos instruments que els occidentals, és dir, llàpissos i bolígrafs. No obstant, el pinzell és per tradició la base per a l'ensenyança de la caligrafia japonesa (Shodō). La bona escritura a mà es considera en el Japó com a referent de la personalitat i la bona caligrafia a pinzell com una forma elevada d'expressió artística.

La següent taula mostra alguns eixemples:

Kanji	Hiragana	Katakana	Romaji	Espanyol
私	わたし	ワタシ	watashi	Yo
女	おんな	オンナ	on'na	femení
煙草	たばこ	タバコ	tabako	tabac, cigarro

Elecció d'escritura

Caligrafia japonesa.

Totes les paraules en japonés poden ser escrites en katakana o hiragana. Moltes paraules tenen la seua forma kanji també. L'elecció del sistema d'escritura depén de molts factors.

En hiragana se solen escriure les paraules pròpies del japonés. El katakana s'utilisa per als extranjerismes i per a les onomatopeyes produïdes per objectes.

Si ben qualsevol paraula japonesa pot escriure's a pur de hiragana o katakana, i inclús hi ha hagut propostes en la finalitat d'abolir els kanji, el número relativament llimitat de sons del japonés fa que este conte en una gran cantitat de homòfons, és dir, diverses paraules tenen la mateixa pronunciació pero el seu significat és diferent. Baixe esta premissa, l'us exclusiu de silabarios ocasionaria dificultats en llegir, mentres que en kanji, esta barrera queda superada. Per eixemple, una sílaba com hi (ひ) té varis significats, com a sol (日) i fòc (火). En estos casos, l'us del kanji és decisiu per a entendre la paraula. De forma més sotil, els kanji poden alterar una paraula de formes que són impossibles per als sistemes d'escritura alfabètics occidentals. El verp japonés per a "vore" es llig miru, pero es pot escriure en kanji com 見る, 観る, 診る, 看る, 視る. Cada versió significa de cert modo "vore" pero en matisos distints: 見る= vore, en general; 観る= vore una película o un paisage; 診る= revisió mèdica; 看る= atendre, cuidar, vigilar, 視る= vore, inspeccionar.

Vore també

• Idioma japonés
• Hiragana
• Katakana
• Kanji

• Jōiō kanji. Els 2136 caràcters considerats bàsics.
• Mojibake
• Shodou. Caligrafia japonesa.
• Nihongo nōryoku shiken. Examen Oficial de l'Idioma Japonés.
• Puntuació japonesa