Puntuació japonesa
.jpg)
La puntuació japonesa (約物 yakumono?) consta de varis símbols, alguns d'ells distints dels signes de puntuació de les llengües europees. Molts d'ells, com el d'interrogat i el d'exclamació, no s'utilisen en l'escritura formal.
L'idioma japonés es pot escriure en horisontal o en vertical: alguns signes de puntuació s'adapten a este canvi de direcció, i uns atres permaneixen invariables. En un text en vertical, els paréntesis i corchetes, els punts suspensivos, les ralles i les virgulillas giren 90° en el sentit de les agulles del rellonge.
Els signes de puntuació japonesos normalment ocupen un espai complet, per lo que són tan amples com els caràcters que els rodegen.
Els signes de puntuació varen començar a aparéixer en el XIX, quan es varen introduir en Japó les traduccions de texts europeus.[1][2]
Signes de puntuació japonesos
Paréntesis
L'idioma japonés utilisa varis tipos de paréntesis (括弧 kakko?). De la mateixa manera que en espanyol, els paréntesis consistixen en dos signes gràfics que servixen per a delimitar un text dins d'un atre. Quan s'escriu en vertical, estos rotan 90° en el sentit de les agulles del rellonge. Quan s'utilisa el genkō iōshi, un full dividit en quadrats per a escriure a mà, cada paréntesis ocupa una casella sancera.
Claus
- ｛ ｝
(波括弧 namikakko?, "paréntesis ondulats")
Paréntesis redons
- （ ）
(丸括弧 marukakko?, "paréntesis redons")
Corchetes
- ［ ］
(角括弧 kakukakko?, "paréntesis angulars")
Corchetes lenticulares
- 【 】
(隅付き括弧 sumitsukikakko?, "paréntesis farcidures")
Menge
| Símbol | Unicode | JIS X 0213 | Codificació |
|---|---|---|---|
| 、 | O+3001 | 1-1-2 | &#; |
La menge (読点 tōtingues?) es pot utilisar en varis contexts: el seu principal comés és el de separar diferents elements dins d'una mateixa frase. En l'escritura horisontal se situa en la part inferior dreta del caràcter que la precedix, de forma similar a la puntuació occidental (en el genkō iōshi ocupa una casella aparte).
En els texts que contenen tant caràcters japonesos com a llatins, pot aparéixer també una menge occidental adequada al tamany dels caràcters que els rodegen. A diferència de la seua homòloga occidental, no s'inserta cap espai despuix.
| Símbol | Unicode | JIS X 0213 | Codificació |
|---|---|---|---|
| ， | O+FF0C | 1-1-4 | &#; |
Punts suspensivos
| Símbol | Unicode | JIS X 0213 | Codificació |
|---|---|---|---|
| … | O+2026 | 1-3-63 | &#; |
| ‥ | O+2025 | 1-3-63 | &#; |
Els punts suspensivos (リーダ rīdā?, leader, també coneguts com 点線, tensen, "llínea de punts", o てんてん, tingues-tingues, "punt-punt") s'afigen quan en el text hi ha una omissió intencionada (aposiopesis), un abreujament, una pausa o un pensament inacabat. Este signe de puntuació ha segut incorporat de les llengües europees.
A diferència de l'ortografia occidental, en la que els punts suspensivos són sempre tres, en la japonesa el seu número pot variar: sol haver tres o sis (els "sis punts" s'obtenen yuxtaponent dos símbols de tres). En un text en horisontal, es poden trobar tant en la part inferior dreta del caràcter anterior com en el centre de la llínea; en canvi, en un text en vertical, sempre estan en el centre de la columna.
Atres usos: com a substituts dels guions; en el mànega i les noveles visuals poden aparéixer globos que continguen només punts suspensivos, que indiquen la falta de paraules o el silenci del personage.
Punt
| Símbol | Unicode | JIS X 0213 | Codificació |
|---|---|---|---|
| 。 | O+3002 | 1-1-3 | &#; |
El punt (句点 kuten?), a diferència de la puntuació occidental, és un chicotet círcul sense reblir. En l'escritura horisontal, de la mateixa manera que en les ortografia europees, el punt final japonés se situa en la part inferior dreta del caràcter precedent. En un text vertical, en canvi, se situa immediatament davall i a la dreta de l'últim caràcter (si s'utilisa el genkō iōshi ocuparà una casella aparte). A diferència del japonés, en un text vertical chinenc el punt final està sempre en el centre de la casella.
A diferència del punt occidental, el punt japonés s'utilisa a sovint per a separar frases consecutives, i en freqüència s'omet quan una frase apareix aïllada. No es deixa cap espai adicional despuix del punt.
En els texts que contenen tant caràcters japonesos com a llatins, també pot estar present el punt occidental.
Noms que duen punt
A partir dels anys 80, en Japó varen escomençar a aparéixer títuls, frases i eslògans que terminaven en punt. En la década de 1990, el grup musical Morning Musume. (モーニング娘。) va començar a utilisar un punt en el seu nom, i va difondre este nou us del punt japonés, que també es pot trobar en:
- Good Person. (いいひと。Ii Fita), un mànega de Shin Takahashi;
- Ecomoni. (エコモ二。), un grup de música pop d'Hello! Project;
- Nobuta. O Produïx (野ブタ。をプロデュース), una série de televisió (dorama) emesa per NTV en 2005;
- Your Name. (君の名は。Kimi no Na wa), una película d'animació dirigida per Makoto Shinkai.
Punt mig
El punt mig ・ (中黒 nakaguro?, "centre negre") o punt mig del katakana (com ho denomina el Consorci Unicode) s'utilisa per a separar paraules. Té un esgambi equivalent a la de la majoria dels kana i kanji. També es coneix com nakapochi, nakapotsu i nakaten.
S'utilisa principalment para:
- Separar les paraules japoneses el significat de les quals resultaria difícil d'entendre si es yuxtapongueren sense cap tipo de separador;
- Separar els elements d'una llista en lloc de la menge: 小・中学校 ("escola primària i secundària"), en lloc de 小、中学校;
- Separar els noms i paraules estrangeres quan s'escriuen completament en kana: パーソナル・コンピューター (personal computer);
- Separar noms japonesos quan es té dificultat per a entendre on acaba un nom i escomença el següent (en el mànega, el punt mig se substituïx a sovint per atres símbols com l'estrela);
- Separar títuls, noms i càrrecs: 部長補佐・鈴木 ("Cap de Departament Adjunt de Suzuki");
- Separar la part sancera de la part decimal en un número escrit en kanji: 三・一四 (3,14);
- Substituir els guions, ralles i els dos punts en l'escritura vertical.
Símbol d'alternança de parts
| Símbol | Unicode | JIS X 0213 | Codificació |
|---|---|---|---|
| 〽 | O+303D | 1-3-28 | &#; |
El símbol d'alternança de parts 〽 (庵点 ioriten?, "punt de cabanya", o 歌記号, utakigō, "signe de cançó") s'utilisa per a indicar el començ d'una cançó o, en un guion teatral, el punt en el que comença la llínea d'un atre actor.
Este símbol és molt comú en els texts de teatre nō i en l'estil poètic del renga (poesia en cadena). En els llibres de nō, apareix al principi de la part de cada personage (o cor), pero en ocasions també s'usa la comilla d'obertura (「).
Comillas
Comillas simples
- 「 」
(鉤括弧 kagikakko?, "paréntesis de gancho")
Comillas dobles
- 『 』
- 〝 〟
Les comillas dobles (二重鉤括弧 nijūkagikakko?, "paréntesis dobles de gancho") s'utilisen dins d'un text ya entrecomillado: Plantilla:Nihongo2, que pot ser una cita o el títul d'un llibre (com en japonés no existix la cursiva, l'única forma de destacar un títul del restant del text és posant-ho entre comillas). A voltes, en els llibres, també s'utilisen les comillas dobles per a expressar que el text s'està sentint d'un teléfon o qualsevol atre tipo d'aparat.
Espai
| Símbol | Unicode | JIS X 0213 | Codificació |
|---|---|---|---|
| ⟨ ⟩ | O+3000 | 1-1-1 | &#; |
1. Tres espais abans del títul;
2. Un espai entre el llinage i el nom de l'autor; un espai baix del nom;
3. Un espai en blanc abans de cada paràgraf;
4. Dos espais en blanc damunt dels subtítuls, que també deuen estar rodejats per dos columnes en blanc;
5. Els signes de puntuació ocupen una casella sancera. No obstant, quan el caràcter que els precedix es troba en la part inferior de la columna, deuen colocar-se dins del quadrat de l'últim caràcter.
Un espai ( ) és un àrea buida de text. En japonés, la paraula espai (スペース, supēel seu) és un préstam llingüístic de l'anglés (space). De la mateixa manera que els demés signes de puntuació, l'espai és del mateix tamany que els caràcters CJK, raó per la qual també es denomina "espai ideográfico".
En les llengües occidentals, com l'espanyol, l'espai s'utilisa per a separar les paraules unes d'unes atres i dels signes de puntuació. En canvi, en els texts japonesos no s'utilisen espais per a separar les paraules, a excepció dels texts escrits íntegrament en katakana o hiragana, a on pot ser necessari recórrer a ells per a evitar confusions.
En japonés, a sovint es deixa un espai abans del primer caràcter d'un nou paràgraf, especialment quan s'està escrivint en genkō iōshi (paper cuadriculado). També s'inserta despuix de signes de puntuació estrangers, com el d'exclamació i el d'interrogat, i entre el llinage i el nom. En ocasions, l'espai ideográfico substituïx als dos punts i a la menge: 大和銀行 大阪支店 ("Banc de Yamato, sucursal d'Osaka").
Quan no es dispon d'este caràcter, es pot recórrer a l'entitat HTML  , l'espai que té la mateixa llongitut que la ralla. No presenta cap diferència substancial respecte a l'espai ideográfico.
Ralla ondulada
| Símbol | Unicode | JIS X 0213 | Codificació |
|---|---|---|---|
| 〜 | O+301C | 1-1-33 | &#; |
La ralla ondulada (波ダッシュ nami dasshu?) s'assembla a una virgulilla allargada. En japonés s'utilisa para:
- indicar un interval: 5時〜6時 ("de les 5:00 a les 6:00"); 東京〜大阪 ("de Tòquio a Osaka"). En estos casos es llig com … kara… made (…から…まで);
- separar un títul del subtítul en la mateixa llínea (en espanyol se solen utilisar els dos punts);
- destacar els subtítuls: 〜概要〜 ("resum");
- substituir als paréntesis quan s'utilisen de dos en dos: 〜〜答え〜〜 ("resposta");
- indiquen l'orige: フランス〜 ("de França");
- allargar la vocal final, especialment per a conseguir un efecte còmic o kawaii: ですよね〜 ("¿no és aixina?"); あ〜〜〜 ("¡ah!");
- sugerir la presència de música: ♬ 〜;
- separar un text d'un atre, a modo de greca: 〜〜〜〜〜 o 〜・〜・〜.
Atres signes de puntuació d'us comú
Les versions japoneses d'estos signes de puntuació solen ser caràcters d'ample complet. En escriure en japonés, darrere d'estos signes se sol deixar un espai complet.[3]
Dos punts
- ：
Els dos punts (コロン koron?, còlon) consistixen en un parell de punts situats verticalment un damunt de l'atre, la funció principal del qual és indicar que la frase que els succeïx demostra, aclarix o explica lo que s'ha dit anteriorment. Este signe de puntuació també pot servir per a introduir una llista, a la que es fa referència en la frase que la precedix. Encara que no forma part de la puntuació japonesa, en ocasions s'utilisa en els ensajos acadèmics.
De la mateixa manera que en espanyol, els dos punts s'ampren a sovint per a separar unitats de temps (4:05, en lloc de 4時5分 o 4分5秒, "quatre hores i cinc minuts" i "quatre minuts i cinc segons", respectivament), o per a indicar una llista (Plantilla:Nihongo2, "Dia/hora: 3 de març, 4:05 p.m.").
Signe d'exclamació
- ！
El signe d'exclamació (感嘆符 kantanfu?), també cridat coloquialmente びっくりマーク (bikkuri māku, lit. "signe de sorpresa"), se sol amprar despuix d'una interjecció o exclamació per a expressar una emoció intensa o un to de veu elevat, i al mateix temps sol eixercitar la funció del punt final, és dir, concloure la frase. Una frase que termine en un signe d'exclamació pot ser una interjecció ("¡Vaja!", "¡Bah!"), una orde ("¡Pare!") o una frase que implique sorpresa ("¡Han trobat les chafades d'un gos jagant!").
Encara que el signe d'exclamació no s'utilisa mai en el llenguage escrit formal, és molt comú en els texts informals, el fanfiction i el mànega.
Signe d'interrogat
- ？
En el llenguage formal, totes les oracions, incloses les interrogativas, terminen en un punt (。). No obstant, el signe d'interrogat és un signe de puntuació molt comuna, sobretot en l'àmbit informal, en el mànega i el fanfiction. El seu nom en japonés és 疑問符 (gimonfu), encara que també se li coneix, de manera més coloquial, com はてなマーク (hatena māku), o per la transcripció en katakana de l'expressió anglesa question mark (クエスチョンマーク, kuesuchonmāku, o クエッションマーク, kuesshonmāku).
Nota musical
- ♪
Este signe, colocat en mig o al final d'una frase, indica el fet de que forma part de la lletra d'una cançó o que es deu pronunciar cantant. Eixemple: うさぎおひし♪ かのやま♪ ("Perseguia conills ♪ en aquella montanya ♪"; es tracta del primer vers de la cançó Furusato).
Vore també
Referències
- ↑ «Translation in history: some comments» (en en). E.I.A.L.. Consultat el 10 de juny de 2014.
- ↑ «「『The Art Of、 Japanese Punctuation〜。』」！？» (en en). Tofugu.
- ↑ «感嘆符・疑問符の後の全角空白は本当にJIS由来？ 中の人に聞いてみたよ ». densho-chaneru. Archivat des d'el original, el 26 de maig de 2022. Consultat el 25 de juliol de 2022.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puntuación japonesa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.