Punt mig (escritura)
Punt mig (·) és un dels diversos tipos de punts que existixen a una altura mija de l'espai d'un caràcter, tal com està descrit en la taula següent. Depenent del context, servix de puntuació o de diacrític.
| Símbol | Còdic HTML | Còdic numèric | Còdic Unicode | Nota |
|---|---|---|---|---|
| · | ·
|
&#;
|
O+00B7
|
Punt mig, punt volat |
| ˑ | &#;
|
O+02D1
|
Símbol de interpunció IPA: punt mig triangular | |
| • | •
|
&#;
|
O+2022
|
Birla o talp, amprat en llistes |
| ‧ | &#;
|
O+2027
|
Punt d'us semblant al guion "-" | |
| ・ | &#;
|
O+30FB
|
Punt mig katakana d'esgambi complet | |
| ꞏ | &#;
|
O+A78F
|
com una lletra | |
| ･ | &#;
|
O+FF65
|
Punt mig katakana d'esgambi mig |
Usos en distints idiomes
[editar | editar còdic]- Català. El punt volat (punt volat) s'ampra entre dos caràcters l, és dir com a ŀl, en els casos que abdós pertanyguen a sílabes distintes. Eixemples: en col·lecció: colecció; col·legi: colege; paral·lel: paralel. Per lo tant no pot aparéixer al principi, ni al final, de paraula. La pronunciació és la d'una l geminada (ela geminada ['elə ʒəel meu'nað̞ə]), a sovint reduïda a [l] en la llengua corrent, distinta de la ll [λ] (ella ['iʎə]).
- Este punt es manté en mayúscules, com en COL·LEGI. Es deu evitar la substitució per un punt normal: *col.legi, o per un guion: *col-legi. Si se separa la sílaba a final de llínea, el punt es convertix en guion:
- col-
- legi
- Georgiano. S'ampra com menge "," de puntuació.
- Grec. El Ano Teleia, un tipo de punt i menge, lliteralment "punt superior", es representa usualment en un punt mig, a pesar de que posseïx un còdic Unicode propi: O+0387.
- Japonés. Si és necessari, paraules estrangeres escrites en katakana se separen a sovint en un punt mig (・). Per a separar les paraules no s'usen espais, ni algun tipo de puntuació, sino una mescla d'escritures katakana, kanji i hiragana. A voltes també s'ampra per a separar llistes en lloc de la menge japonesa: "、", coneguda com tōtingues.
- En la tipografia japonesa, l'esgambi de el "punt mig katakana" (katakana middle dot, com ho designa el consorci Unicode) és fixa, igual a la majoria dels caràcters kana, coneguda com a esgambi complet. Si alguns d'estos punts s'amplien, apareixen com a quadrats, la qual cosa no és una propietat definitoria del punt mig empleat en Japó.
- Llatí. En llatí antic el punt mig s'usava habitualment per a separar les paraules. Més tarde ho va substituir l'espai.
- Dialecte taiwanés min nan. El punt sobre la dreta, que indica una vocal més oberta, es transcribe normalment en el punt mig Unicode, ya que el caràcter necessari no es va codificar fins a juny de 2004.
Atres usos
[editar | editar còdic]- En publicacions britàniques de fins a mitat dels anys 1970, especialment científiques o matemàtiques el punt mig s'utilisava com separador decimal.[1] En 1971, després de la conversió a decimal de la moneda britànica (lliura esterlina), la recomanació oficial era escriure els decimals en punt mig (aixina: £21·42) i, quan no hi havia una atra opció, usar un punt decimal. L'introducció de màquines d'escriure electròniques i calculadoras poc despuix va anar provablement la causa principal del decliu del punt mig com separador decimal, encara que encara pot vore's en círculs acadèmics.[2]
- En matemàtiques es pot amprar un punt mig chicotet per a representar la multiplicació, per eixemple x∙i, en la finalitat de simbolisar el producte de x per i.[1] Quan s'ampra en números escalares és equivalent a ×: x∙i és lo mateix que x×i. No obstant, si es tracta de vectorés, el punt és el producte escalar; la Creu de Sant Andrés (×), el producte vectorial. Per a este us, existix un caràcter Unicode propi: O+2219 (∙).
- En química s'utilisa per a representar separadament funcions químiques (categories diferents) dins de composts. Eixemples:
- Algeps: per a distinguir el sulfat de calcio de les molèculas del aigua de cristalisació: CAS4 ∙ 2H2O, contrari al del mateix sulfat que carix d'esta peculiar característica d'aigua (de cristalisació), l'anhidrita: CAS4.
- Dolomita: CaMg(CO3)2, per a fer émfasis de que es tracta d'un carbonat doble de calci i magnesi: CaCO3 ∙ MgCO3.
- Berilo, que és un metasilicato de berili i alumini: Be3A el2(SiO3)6, si es considera que està compost per òxits: 3BeO ∙ A el2O3 ∙ 6SiO2.
- En ròtuls (centrats) per a separar categories, sobretot si van en mayúsculas:
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Period or Comma? Decimal Styles over Clave and Plau» (en anglés) (pdf). Council of Science Editors. Archivat des d'el original, el 21 d'abril de 2015. Consultat el 11 de febrer de 2018. «During the 19th century in England, the dot continued to be used as a decimal separator and also came to be used as the symbol for multiplication. That did not cause confusió, however, because the dots were plagau at different heights. The dot used to signify multiplication was plagau on the baseline (where the United States currently plaus decimals), and the dot used as a decimal separator was plagau mid-way up (where the United States currently plaus the dot for multiplication).»
- ↑ Cf. per eixemple esta pàgina de l'Universitat de Cambridge
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Punto medio (escritura)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.