Isia
Les Isia o Isideia varen ser unes festes religioses romanes anuals que, junt a les de la Navigium Isidis, es dedicaven a la deesa Isis.
Orígens egipcíacs
[editar | editar còdic]Les festes i cerimònies se celebraven en honor de Isis com a símbol del principi femení i la seua fertilitat, model d'inspiració que domina lo existent quan participa en la resurrecció del seu espós Osiris. Quan Isis, en la mitologia egipcíaca original, viaja per les mars en busca de les parts desmembradas del cos del seu espós, les troba, menys el falo, les recompon i finalment ho resucita.
Història
[editar | editar còdic]Entre els primers actes de Calígula com emperador romà, es trobava el reconeiximent oficial del cult a Isis i la dedicació i construcció d'un Iseum en el Camp de Mart en l'any 38. Calígula va fer a les Isea, que commemoraven la mort i resurrecció d'Osiris, sacra publica populi Romani.[1]
Se celebraven entre el 26 d'octubre i 3 de novembre i el calígrafo Furio Dionisio Filócalo, en el seu calendari o Cronógraf del 354 les cridava Isias, corresponent-se en les precursores, que se celebraven en l'Antic Egipte en el més de Joiak segons el seu calendari.[2]
Durant les Isia, es representaven ritualment els Misteris de Osiris, en correspondència en les festes d'igual temàtica del més de Joiak que es portaven a terme anteriorment en vàries ciutats egipcíaques per a commemorar els principals episodis del mit de Osiris: el seu assessinat per Seth, la seua momificació per Isis i Anubis i la seua victòria sobre la mort.[3]
Similar a una obra de teatre de la passió medieval, els ritos consistien simplement en una representació de les principals escenes dramàtiques de la vida i mort de Osiris, des de la busca angustiosa de Isis al seu espós fins al goig quan es troba el cos del deu,[4] i fins a una série de himnes de "Les cançons de Isis i Neftis" a on Isis i Neftis eren interpretades per dos sacerdots vérgens.[5]
Les festes terminaven, despuix de la troballa de les parts de Osiris (inventio Osiridis), en la major glòria de la seua esposa gràcies a les seues dot màgiques que finalment, havien conseguit tornar-li a la vida. Es donaven escenes d'alegria entre els fidels i es corejava: Ho hem trobat, alegrem-nos.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kelly Heyob (1975). The Cult of Isis Among Women in the Graeco-Roman World, Leiden: Brill, pp. 24. ISBN 9004043683.
- ↑ Jaime Alvar (2001). Els Misteris. Religions orientals en l'Imperi romà, Barcelona: Crítica, pp. 221-226. ISBN 84-8432-189-4.
- ↑ Émile Chassinat, Li mystère d'Osiris au mois de Khoiak, El Caire, IFAO, 1966.
- ↑ Alvar, Jaime (2008). Romanising Oriental Gods: Myth, Salvation, and Ethics in the Cults of Cybele, Isis, and Mithras, Brill. ISBN 978-90-04-13293-1.
- ↑ Heyob, 1975, p. 54.
- ↑ Alvar, 2001, p. 223.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.