Anar al contingut

Ahnenerbe

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
v · d · e
Nazisme
Organisacions
Història
Ideologia
Ideologia racial
Personages
Publicacions
Fora d'Alemanya
Resistència i alliberament
Llistes
Relacionats

La Ahnenerbe (en espanyol: Herència dels Ancestros) va ser una associació de l'Alemània nazi per a recolzar i finançar les activitats d'investigació sobre l'existència i el passat de la raça ària.[1] Els resultats, exagerats i tergiversats, era usats per a justificar l'expansió militar i el genocidi.[2] La creència en la superioritat racial dels alemans va sorgir a pur de manipular el significat de part de l'herència cultural i en afirmacions pseudocientíficas.[2]

L'Ahnenerbe va ser fundada per Heinrich Himmler en 1935. Va estar presidida per Herman Wirth, que en 1937 va ser substituït en el càrrec per Walther Wüst. Wolfram von Sievers va ser secretari general. L'organisació va estar vinculada a les SS.[3]

Despuix de la Segona Guerra Mundial, en els juïns de Núremberg, les SS varen ser declarades organisació criminal i Sievers, que havia pres part en experiments en interns de camps de concentració, va ser condenat a la pena capital per crims contra l'humanitat.[4]

Antecedents

Adolf Hitler creïa que es podia dividir l'humanitat en tres grups: «els fundadors de la cultura, els portadors de la cultura i els destructors de la cultura».[5] Els fundadors de la cultura, segons Hitler, eren una razia ària biològicament distinta de persones rosses i altes originària del nort d'Europa. Ell creïa que, en la prehistòria, la raça ària havia segut responsable de tots els desenrolls significatius de la cultura humana, incloent l'agricultura, l'arquitectura, la música, la lliteratura i les arts visuals.[6] Ell creïa que la majoria dels alemans moderns eren descendents d'eixos aris i que havien heretat la superioritat biològica ària sobre atres races.[7] Segons Hitler, els destructors de la cultura eren els judeus, a els qui no considerava com una població genèticament diversa que compartira certes traces ètnic-culturals i religiosos (per llavors àmpliament coneguts), sino que creïa que eren una raça unificada i biològicament distinta. Ell creïa que allà a on anaren els judeus, danyarien i en última instància destruirien les cultures que els rodejaven.[7]

Hitler havia promogut les seues idees sobre la grandea dels ancestros dels alemans en el seu llibre de 1925 titulat La meua lluita.[8] Anara d'Alemània, la majoria dels acadèmics i dels científics veen les idees de Hitler sobre l'evolució humana i la prehistòria com a carents de sentit, en part per l'absència de qualsevol evidència de que en les comunitats del nort d'Europa s'hagueren originat els principals alvanços en la Prehistòria, tals com l'agricultura i l'escritura, les quals varen aparéixer primer en Orient Mig i en Àsia.[7]


En giner de 1929 Hitler va designar al membre del Partit Nazi Heinrich Himmler com a líder de les Schutzstaffel (SS), un grup paramilitar fundat en 1925 que va servir com a guàrdia personal de Hitler i d'atres nazis.[9] Himmler es va propondre reorganisar les SS, introduint un millor sistema d'organisació, i recaptant informació sobre judeus i francmaçons rellevants, aixina com sobre grups polítics rivals.[10] En 1929, Himmler va mamprendre una campanya de reclutament en les SS,[11] i per a finals de 1931 el grup tenia 10 000 membres.[12] Himmler volia assegurar-se de que els membres anaren racialment tan nòrdics com fora possible i va fundar l'Oficina de Raça i Assentament (SS-Rasse- und Siedlungshauptamt) de les SS per a seleccionar als solicitants i a les dònes que els membres proponien per a contraure matrimoni.[13] En la creència de que existia un tipo de raça nòrdica que conservava la major purea dels antics aris Himmler va ser influenciat per les idees nordicistas de Hans F. K. Günther (1891–1968), el qual havia segut popular entre els círculs nacionalistes alemans durant les décades anteriors.[14]

Himmler tenia un interés permanent en el passat i en cóm podria proporcionar un model per al futur.[15] No obstant, els seus punts de vista sobre els antics pobles alemans diferien dels de Hitler en certes àrees. Hitler estava perplex pel fet de que les societats antigues del sur d'Europa hagueren desenrollat una tecnologia i una arquitectura més alvançada que els seus contemporàneus del nort d'Europa. Hitler va dir que «les excavacions que es porten a terme en els barris a on varen viure els nostres antepassats en l'época precristiana causen gran revol. Em tem que no puc compartir el seu entusiasme, perque no puc evitar recordar que, mentres els nostres antepassats fabricaven estes vasijas de pedra i argila, que entusiasmen als nostres arqueòlecs, els grecs ya havien construït l'Acrópolis».[16] Hitler va explicar açò afirmant que els aris també devien haver habitat en el sur del continent i que havien segut responsables de l'establiment de les societats de les antigues Grècia i Roma. Específicament, creïa que varen ser els climes més càlits del sur els que varen permetre a estos aris desenrollar-se d'una manera que no varen poder conseguir aquells que vivien més al nort, en climes més frets i humits.[17] Himmler era conscient d'estes opinions pero, a diferència de Hitler, admirava lo que creïa que era la ferocitat i el valor de les tribus germàniques del nort d'Europa.[18]

Himmler estava especialment interessat en el llibre Germania de Tácito, un relat etnogràfic i històric sobre les tribus germàniques en l'Edat de Ferro escrit per este historiador romà a finals del I[15] L'Ahnenerbe va voler conseguir el Còdex Aesinas, una famosa còpia del XV d'esta obra. El dictador italià Benito Mussolini havia promés regalar-li-ho als alemans en 1936, pero es va mantindre com a propietat del comte Aurelio Baldeschi Guglielmi Balleani. En 1943 els nazis varen buscar el còdex en la casa del comte en Ancona pero no ho varen trobar.[19][20]

Pren del poder pel Partit Nazi

En l'elecció federal de 1932 els nazis varen conseguir 230 escans en el Reichstag, convertint-se en el partit més gran pero carint d'una majoria capaç de prendre el control.[21] Sis mesos despuix, el president Paul von Hindenburg va invitar a Hitler a convertir-se en canceller, despuix de lo que este últim va consolidar el domini sobre el govern. En febrer de 1933, Hitler va convéncer a von Hinderburg per a emetre el Decret de l'Incendi del Reichstag, pel qual varen ser suspeses llegalment les llibertats civils.[21] Himmler, que havia segut nomenat recentment cap de la policia de Munich, va ordenar l'arrest d'aquells que va considerar una amenaça per als nazis -incloent a periodistes, sindicalistes, líders de les comunitats judeues, socialistes i comunistes i els va encarcerar en camp de concentració de Dachau.[21] Hitler va aprovar les tàctiques de Himmler i ho va designar com a cap de la policia política de tota Alemània.[17]

En 1933 Himmler va iniciar plans per a establir una espècie de «acadèmia nòrdica» per a assistir a l'instrucció dels alts rancs de les SS.[22] Va ser ajudat en açò per Karl Maria Wiligut, un ocultiste que era popular en els círculs ultra-nacionalistes alemans.[22] Himmler va introduir a Wiligut en les SS —a on va aplegar a ser Brigadeführer— i li va donar una vila privada en Berlín.[23]

Usant les profecies de Wiligut com a guia, Himmler va triar el Castell de Wewelsburg en Westfalia per a que servira de base de moltes operacions de les SS.[24] Es va contractar a l'arquitecte Hermann Bartels per a supervisar les reformes en el castell per a adaptar-ho per al seu us per les SS.[25] Com a part d'estes alteracions, un dels quartos de l'edifici va passar a ser conegut com el «Quarto del Grial». Este quarto tenia tenia un cristal de roca que representava el Grial en el centre.[25] Himmler també va establir un museu privat en el castell, amprant en ell al jove arqueòlec Wilhelm Jordan per a administrar-ho.[25]

En 1934 Himmler va conéixer al prehistoriador neerlandés Herman Wirth, que estava vivint en Alemània en la casa de Johann von Leers, un propagandista nazi.[26] Wirth va ser un dels prehistoriadores més controversiales d'Alemània.[27] Despuix d'examinar els símbols de l'art tradicional frisio es va convéncer de que representaven la supervivència d'una antiga escritura usada per una civilisació nòrdica prehistòrica. Wirth creïa que esta escritura era el llenguage escrit més antic i que havia segut la base d'atres escrits antics. Wirth també pensava que si aplegava a dessifrar-ho podria deprendre la naturalea de l'antiga religió de la raça ària.[28] Esta creència entrava en contradicció en la concepció dels acadèmics del passat; durant la década de 1930, els acadèmics s'havien donat conte de que les dos escritures més antigues del món eren les de Mesopotamia i Egipte, i que el nort d'Europa solament va desenrollar el seu propi alfabet, les runas, baix l'influència de l'escritura etrusca entre el 400 a. C. i el 50 d. C.. En intentar explicar la falta d'evidència arqueològica o històrica d'una antiga civilisació nòrdica alvançada, Wirth va afirmar que els aris havien evolucionat en una pàtria àrtica fa dos millons d'anys, abans d'establir la seua societat alvançada en una terra en l'Atlàntic Nort, que s'havia afonat en la mar, donant lloc a les històries sobre l'Atlántida.[29]


Les idees de Wirth varen ser rebujades i ridiculisades pel establishment arqueològic alemà, encara que elles varen conseguir guanyar el respal de varis patrocinadors rics, que li varen assistir en la seua promoció.[30] Himmler estava entre les persones a les que li agradaven les idees Wirth. Himmler estava interessat en les religions precristianas del nort d'Europa i creïa que una religió pagana moderna modelada com elles podria reemplaçar al cristianisme com la principal religió del poble alemà.[31] A Himmler no li agradava el cristianisme pels seus orígens semítics, la seua representació de Jesús de Nazaret com a judeu, i la seua vocació per la caritat i la compassió.[31] Posteriorment, Himmler va dir en privat que despuix de la Segona Guerra Mundial «els vells deus germànics serien restaurats».[31]

Orígens: 1935–1939

Un emblema de l'Ahnenerbe en l'Irminsul.

L'1 de juliol de 1935 Himmler va organisar una reunió en el quarter general de les SS en Berlín a on va parlar del seu desig d'impulsar un institut d'investigació de la prehistòria.[32] Tant Wirth com el agriculturalista Richard Walther Darré estaven presents, i abdós varen respondre en entusiasme davant l'idea.[32] El grup va escomençar com un departament de l'Oficina de Raça i Assentament de les SS.[33] Wirth va ser nomenat president del grup, mentres que Himmler va prendre el paper de superintendente, un lloc que implica un control considerable en posar-ho a càrrec del seu consell d'administració.

[33] El seu objectiu formal va ser «promoure la ciència de l'antiga història intelectual».[33]

El seu fi, segons s'establix l'auto d'acusació del procés de Núremberg cridat «dels doctors», va anar:

...realisar investigacions sobre... la raça indogermánica del nort i divulgar els seus resultats d'una manera interessant al públic.

L'organisació va ser inicialment cridada Societat per a l'Estudi de l'Història de les Idees Primitives (Deutsches Ahnenerbe Studiengesellschaft für Geistesurgeschichte), pero pronte es va abreviar com l'Ahnenerbe.[33] Est és un terme alemà per a «alguna cosa heretat dels antepassats».[34] Al principi, tenia un personal de sèt membres.[35] Com a reflex de la fixació de Wirth per l'idea d'una escritura ària antiga, l'enfocament inicial de l'organisació es va centrar en lo que Wirth va cridar «estudis d'escritura i símbols».[27] Com a eixemple d'açò es pot mencionar que a un dels seus investigadors, Yrjö von Grönhagen, se li va encarregar coleccionar calendaris finlandesos de fusta en els que estaven gravats varis símbols.[27]


Des de 1934, Himmler va escomençar a finançar i a visitar excavacions en Alemània. Açò li va dur a entrar en contacte en arqueòlecs com Alexander Langsdorff, Hans Schleif, Werner Buttler i Wilhelm Unverzagt, director del Museu Estatal de Prehistòria i Història Primerenca («Herencia de los Ancestros») de Berlín. Inicialment va haver dos departaments dins de les SS dedicats a l'arqueologia: la Schutzstaffel del Ahnenerbe i el «los fundadores de la cultura, los portadores de la cultura y los destructores de la cultura» de l'Oficina de Raça i Assentament de les SS. L'últim («academia nórdica») es va establir en 1934 i se suponia que serviria com a «Cuarto del Grial» per a totes les activitats de les SS relacionades en la prehistòria. Era responsable de l'investigació arqueològica i la propaganda relacionada i estava dirigit pel geòlec Rolf Höhne. Höhne va ser finalment reemplaçat per Peter Paulsen, un arqueòlec, en octubre de 1937. El departament no va portar a terme cap excavació per sí mateixa, pero tenia com a objectiu estendre l'influència de les SS sobre atres institucions, especialment aquelles responsables de l'educació/investigació i la preservació de monuments. De fet, Langsdorff va fer açò en com a membre del personal del propi Himmler. El departament també va intentar utilisar la prehistòria en la formació i adoctrinament dels membres de les SS. Quan l'Oficina de Raça i Assentament va ser reestructurada, el departament va ser dissolt i les seues responsabilitats varen passar a l'Ahnenerbe. La Mi lucha dins del personal del propi Himmler va ser establida en 1935 com a iniciativa de Langsdorff. En març de 1937, Höhne es va unir al liderage d'este departament. En 1937, era responsable de les excavacions de les SS i del manteniment del seu propi personal per a esta activitat.[36]

La missió oficial de l'organisació era doble. El seu primer propòsit era revelar noves evidències dels guanys dels antepassats dels alemans moderns «utilisant métodos científics exactes».[34] El seu segon propòsit era transmetre les seues troballes al públic alemà a través d'artículs de revistes, llibres, exposicions en museus i conferències acadèmiques.[37] Segons l'escritor Heather Pringle, l'Ahnenerbe estava «en el negoci de la creació de mits» i actuava repetidament «distorsionant la veritat i produint proves cuidadosadament dissenyades per a recolzar les idees racials d'Adolf Hitler».[5] Alguns membres de l'Ahnenerbe alteraven conscientment les seues evidències i interpretacions per a fer-les coincidir en les creències de Hitler; uns atres semblaven no ser conscients de cóm el seu adheriment a la doctrina nazi influïa en les seues interpretacions.[5]

En 1937, l'Ahnenerbe es dedicava essencialment a l'investigació völkisch amateur. La pressió financera i acadèmica va forçar a Himmler a escomençar a buscar una alternativa a Wirth en la primavera de 1936. En setembre, Hitler es va referir negativament a les creències de Wirth sobre l'Atlántida i la seua influència en l'arquitectura d'una casa en la Böttcherstrasse de Bremen durant un discurs en la Reichsparteitag.[36]

En març de 1937, se li va donar a l'Ahnenerbe un nou estatut, implementant-se el «principi del líder» (führerprinzip) i donant-li a Himmler extensos poders. Wirth va ser depost com a president i va ser colocat com a president honorari, una posició en menys poder. La posició de Himmler com Kurator li va donar més poder.[36]


Walther Wüst va ser elegit nou president de l'Ahnenerbe. Wüst era expert en l'Índia i decà en l'Universitat Ludwig Maximilian de Munich, treballant a banda com Vertrauensmann per al Sicherheitsdienst (SD, Servici de Seguritat). Cridat «l'Orientaliste» per Wolfram Sievers, Wüst havia segut reclutat per ell en maig de 1936 per la seua habilitat per a simplificar la ciència per a l'home comú.[38]

La secretaria general (Generalsekretariat) liderada per Sievers[39] es va convertir en la Schutzstaffel de l'institució. L'Ahnenerbe va ser renombrada com Ahnenerbe. Va ser traslladada des de l'Oficina de Raça i Assentament fins al personal propi de Himmler.[36][40]

Wirth i Wilhelm Teudt varen perdre els seus departaments en l'Ahnenerbe en 1938. En 1939, els estatuts varen ser canviats de nou i Wirth va ser depost del càrrec de president honorari. Els noms dels càrrecs de Himmler i Wüsts varen ser intercanviats, de manera de Himmler va passar a ser el president. Junt a Wüst, l'acadèmic en més influenica en l'institució despuix de 1939 va ser Herbert Jankuhn, algú que en 1937 es negava a participar en l'Ahnenerbe per considerar-la «anticientífica».[36]

L'Ahnenerbe va ser una mescla entre un departament de les SS i una associació (Eingetragener Verein). La membresía estava oberta a totes les persones físiques i jurídiques. El seu personal estava format per membres de les SS, molts dels quals també tenien una atra posició en les SS i per lo tant estaven subjectes a la jurisdicció de les SS.[36]

A finals de 1936, l'Ahnenerbe es va apoderar de la revista de Wilhelm Teudt titulada Germanien, primer en cooperació en Teudt i despuix sense ell. Esta publicació mensual es va convertir en la veu oficial de la Ahnenerbe i estava dirigida a un públic més ampli. A partir de decembre de 1936, la revista es va distribuir gratuïtament a tots els líders de les SS.[36]

La cooperació en atres departaments de les SS estava inicialment llimitada, pero va aumentar a partir de 1937. Els contactes en el SD-HA i en l'equip editorial del semanari de les SS Dones schwarze Korps es varen intensificar. L'Ahnenerbe finalment va tindre la responsabilitat científica de la SS-Leithefte i, en unió en la SS-Hauptamt, va establir la Germanische Leitstelle i la Germanischer Wissenschaftseinsatz.[36]

En 1939, l'Ahnenerbe va mantindre la seua primera convenció anual independent, en Kiel. L'èxit de l'event va contribuir a la tendència de que els arqueòlecs s'acostaren cada volta més a l'Ahnenerbe i s'alluntaren de l'organisació rival d'Alfred Rosenberg cridada Associació del Reich per a la Prehistòria Alemana (Reichsbund für Deutsche Vorgeschichte).[36]


En l'any fiscal 1938-1939, el presupost per al departament d'excavacions va ser de 65 000 marcs de Reich, aproximadament un 12% del presupost total de l'Ahnenerbe. Més d'un terç d'est va ser a activitats en Hedeby. Baix la direcció de Jankuhn es varen crear quatre departaments arqueològics més. En abril de 1938 el Forschungsstätte für naturwissenschaftliche Vorgeschichte (un laboratori per a analisar polen), establit en Dahlem baix el liderage de Rudolf Schütrumpf. En 1939 el Forschungsstätte für Wurtenforschung en Wilhelmshaven liderat per Werner Haarnagel, el Forschungsstätte für germanisches Bauwesen liderat per Martin Rudolph i el Forschungsstätte für Urgeschichte dirigit per Assien Bohmers.[36]

Entre els regals que Himmler li va fer a Hitler pel seu cinquanta natalici hi havia un conjunt de llibres encuadernados en cuiro, un dels quals tractava de les investigacions de l'Ahnenerbe.[34]

L'Ahnenerbe buscava cultivar un aire d'integritat professional.[41] L'Ahnenerbe va passar a ser partix integrant de les SS.[5] En 1939 l'Ahnenerbe amprava a 137 acadèmics i científics, aixina com a 82 treballadors de respal, incloent artistes, fotógrafs, tècnics de laboratori, bibliotecaris, tesorers i secretaris.[5]

Durant l'invasió alemana de Polònia en 1939 l'Ahnenerbe va enviar a un equip a Varsòvia per a retirar qualsevol objecte dels seus museus que es creguera que tenia un orige alemà.[41]

Referències

  1. ↑ Museu Històric Alemà (ed.): «Dones "Ahnenerbe" der SS» (en alemà). Archivat des de l'original, el 22 de març de 2008. Consultat el 26 de decembre de 2008.
  2. ↑ 2,0 2,1 Matt Bouchard(2011).«The Use and Abuse of Archaeology to Promote Nazi Nationalist Goals».Spectrum.1
  3. ↑ Cardero López, 2021, pp. 243-244.
  4. ↑ Pateman, 2017.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Pringle, 2006, p. 3.
  6. ↑ Pringle, 2006, pp. 3–4.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Pringle, 2006, p. 4.
  8. ↑ Pringle, 2006, p. 24.
  9. ↑ Pringle, 2006, p. 37.
  10. ↑ Pringle, 2006, pp. 37–38.
  11. ↑ Pringle, 2006, p. 38.
  12. ↑ Pringle, 2006, p. 41.
  13. ↑ Pringle, 2006, pp. 41–42.
  14. ↑ Pringle, 2006, pp. 35–6.
  15. ↑ 15,0 15,1 Pringle, 2006, p. 16.
  16. ↑ Pringle, 2006, pp. 44–45.
  17. ↑ 17,0 17,1 Pringle, 2006, p. 44.
  18. ↑ Pringle, 2006, p. 45.
  19. ↑ Schama, Simon (1995). Landscape and Memory..
  20. ↑ Krebs, Christopher (2011). «8», A Most Dangerous Book: Tacitus's Germania from the Roman Empire to the Third Reich, W. W. Norton & Company.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Pringle, 2006, p. 43.
  22. ↑ 22,0 22,1 Pringle, 2006, p. 46.
  23. ↑ Pringle, 2006, pp. 48–49.
  24. ↑ Pringle, 2006, p. 48.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 Pringle, 2006, p. 49.
  26. ↑ Pringle, 2006, p. 55.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 Pringle, 2006, p. 54.
  28. ↑ Pringle, 2006, pp. 54–55, 58.
  29. ↑ Pringle, 2006, p. 59.
  30. ↑ Pringle, 2006, p. 61.
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 Pringle, 2006, p. 56.
  32. ↑ 32,0 32,1 Pringle, 2006, p. 50.
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 33,3 Pringle, 2006, p. 51.
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 Pringle, 2006, p. 2.
  35. ↑ Pringle, 2006, p. 53.
  36. ↑ 36,00 36,01 36,02 36,03 36,04 36,05 36,06 36,07 36,08 36,09 Trobe, Uta; Mahsarski, Dirk (2013). Graven für Germanien – Archäologie unterm Hakenkreuz (en de), Wissenschaftliche Buchgesellschaft, pp. 57–64. ISBN 978-3-534-25919-9.
  37. ↑ Pringle, 2006, pp. 2–3.
  38. ↑ Pringle 2006
  39. ↑ Nürnberg Military Tribunal, Volume II · Pages III, IV & V. Medical Trial. The Ahnenerbe Society, pág. 188. Disponible en http://www.mazal.org/archive/nmt/02/NMT02-T0188.htm
  40. ↑ Karlsgodt, Elizabeth Campbell (2011). Defending National Treasures: French Art and Heritage Under Vichy, Stanford University Press. ISBN 978-0-8047-7782-7. «On 9 August 1937, the Ahnenerbe became an official division of the SS, renamed Forschungs und Lehrgemeinschaft dones Ahnenerbe (Research and Teaching Community in Ancestral Heritage).»
  41. ↑ 41,0 41,1 Pringle, 2006, p. 12.

Bibliografia


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ahnenerbe&oldid=1578521»