Hedeby
Hedeby (en nòrdic antic: Heiðabýr, de heiðr = brezal, i býr = camp, per lo tant es pot traduir com "camp de petorres"; mencionat per Alfredo el Gran com aet Haethe, "al Brezal"; en alemà: Haddeby i Haithabu, una forma moderna de la rúnica Heiðabý(r)) va ser un important assentament comercial en Dinamarca i la frontera al nort d'Alemània durant l'Era vikinga que va florir entre els sigles VIII i XI. Actualment desapareguda, estava localisada a l'extrem sur de Jutlandia, la ciutat habitada més gran dels països nòrdics de l'época i va ser la plaça habitada més antiga de Dinamarca fins a la seua incorporació a Alemània.[1]
La ciutat de Schleswig es va fundar més vesprada i va donar nom al ducado, hi ha registres que parlen d'un pont que enllaçava abdós ciutats. Hedeby va ser abandonada despuix de la seua destrucció en 1066.
Hedeby formava part dels nous establiments comercials que varen aparéixer per esta época en la zona del mar del Nort i el Bàltica, junt en Ribe, Dorestad, Quentovic, Birka i Hamwith.[2][3] La ciutat apareix en les cròniques franques d'Einhard (804) que estava al servici de Carlomagno, provablement va ser fundada al voltant de 770. En 808 el rei Godofredo I de Dinamarca (en llatí: Godofredus) va destruir la competència eslava de la ciutat de Reric (actualment Lübeck), i segons les mateixes cròniques franques va desplaçar als mercaders cap a Hedeby, lo que va favorir l'ímpetu inicial de desenroll en la ciutat. Les mateixes fonts arrepleguen que el rei Godofredo va enfortir la franja de Danevirke, una muralla defensiva al sur de Jutlandia.[4]
Cronologia
[editar | editar còdic]
La ciutat va ser descrita per cronistes contemporàneus d'Anglaterra, Wulfstan de Hedeby en el IX, i del Mediterràneu, Ibrahim ibn Yaqub al-Tartushi en el X, i Adán de Bremen en el XI. Cap a l'any 825 falcava les seues pròpies monedes.
La dinastia sueca d'Olof el Descarat segons pareix va governar Hedeby durant les últimes décades de el IX i principis de el X. No existix registre històric de tal domini a excepció d'una cita d'Adán de Bremen que menciona este fet per un comentari del rei Svend II de Dinamarca, aixina com tres pedres rúniques trobades en Dinamarca. Dos d'elles erigides per la mare del net del rei Olof, Sigtrygg Gnupasson; la tercera pedra descoberta en 1796, pertany a la mateixa Hedeby, la pedra rúnica d'Eric, escrita en futhark jove (molt típic de suecs i noruecs, pero és possible que els danesos també escrigueren en eixa versió ocasionalment).
Al-Tartushi, un explorador d'al-Ándalus de el X, oferix una àmplia descripció de la vida en Hedeby.[5] Al-Tartushi era de Còrdova que, en aquell temps, gojava d'una vida més saludable i confortable comparada en els estàndarts escandinaus:
Destrucció
[editar | editar còdic]La ciutat va ser saquejada en 1050 pel rei noruec Harald Hardrada durant l'enfrontament en el rei Svend II de Dinamarca. Harald va incendiar la ciutat enviant naus en flames cap al port. l'escaldo islandés Snorri Sturluson, ho descriu aixina:
(...)
Alt es varen alçar les flames des de les cases quan, abans de l'amanecer, estava en el braç de la fortalea.
Despuix de l'atac de Harald, la ciutat no es va recuperar i els eslaus orientals varen arrematar el seu fi en el saqueig de 1066. A partir de llavors els habitants varen abandonar el lloc.
Image panoràmica
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ La ciutat més antiga de la Dinamarca moderna és actualment Ribe, els primers registres de la qual estan datats en 854.
- ↑ Dutour, Thierry (2003): La ciutat medieval. Orígens i triumfo de l'Europa urbana. – Paidós, Buenos Aires, 2005, pp. 97-100. ISBN 950-12-5043-1
- ↑ Yves Cohat, Els vikingos, reis de les mars (1989) ISBN 9-788403-600577 p. 88
- ↑ Forte, Oram, and Pedersen (2005), Viking Empires, ISBN 0-521-82992-5 Cap. II p. 47.
- ↑ "Ibrāhīm ibn Ya‛qūb al-Isrā’īlī al-Ṭurṭūshī," by Lutz Richter-Bernburg, in: The Oxford Companion to World Exploration, David Buisseret, editor-in-chief, 2 vols., Oxford UP 2007, I:402b-403b
- ↑ Die Sachsengeschichte dones Widukind von Korvei. Widukindus Corbeiensis. En Verbindung mit Hans-Eberhard Lohmann neu bearbeitet von Paul Hirsch (Monumenta Germaniae Historica. Scriptores rerum Germanicarum in usum scholarum separatim editi) Bd. 60. Hannover 1935. Unveränderter Nachdruck Hahn, Hannover 1977, ISBN 3-7752-5294-0.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Web de Hedeby en el Museu Vikingo de Haithabu
- Fotos del Museu vikingo de Haithabu [1] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hedeby» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.