Ribe

Ribe

Ribe és una chicoteta ciutat del suroest de Jutlandia, Dinamarca. Fins a 2007, va ser la capital de la província i el municipi homònims, pero eixe mateix any es va incorporar al municipi d'Esbjerg, dins de la regió de Dinamarca Meridional.

Ribe, situada en un terreny de marismas molt prop del mar del Nort, va ser fundada a principis de el VIII (segons algunes interpretacions pel rei Ongendus) i és una de les ciutats daneses més antigues. Durant l'Edat Mija va tindre un important port i va ser una de les principals ciutats del país, pero en els anys la seua importància es va vore afectada per desastres naturals, guerres i el sorgiment de noves rutes comercials. Durant la cristianización de Escandinavia, Ribe va ser elegida per a ser la sèu del primer temple cristià en els països nòrdics. Encara conserva la ciutat la seua importància eclesiàstica, en ser sèu episcopal d'una de les 11 diòcesis de l'Iglésia de Dinamarca.

La ciutat té numerosos edificis antics molt ben conservats, en al voltant de 110 cases protegides. El seu principal monument és la catedral de Ribe, que domina la ciutat des de l'época medieval.

Història

D'acort a les investigacions arqueològiques, l'història de Ribe es remonta als anys entre 704 i 710, a principis de l'era vikinga, quan es va establir com un centre comercial. A lo llarc del carrer principal d'este assentament vikingo, hi havia chicotetes parceles rectangulars, perpendicular a l'eix del carrer. Possiblement estes parceles en forma de ralles són l'orige del nom de la ciutat, Ribe, que procediria del danés antic ripa: "ralla, banda, franja".

En 860 Sant Óscar, bisbe d'Hamburc-Bremen, en la seua missió evangelizadora, va solicitar al rei Horik II que la primera iglésia dels països nòrdics anara construïda en Ribe. L'elecció de Ribe per a tal propòsit no era coincidència, ya que en eixe temps era una de les principals ciutats comercials nòrdiques, en un bon port fluvial en conexió a la Mar del Nort, i en presència de fundició de metals, fàbriques de ceràmica, indústria textil, i tenerías. Des de dates molt primerenques, Ribe comerciava en ciutats del Sacre Imperi Romà Germànic i Anglaterra. No obstant, la presència d'una iglésia en la ciutat no pot confirmar-se sino fins a 948, quan Ribe era ya sèu episcopal.

En l'Edat Mija Ribe va ser una ciutat pròspera, en un fort poder eclesiàstic. Ribe, que constituïa un enclavament del regne de Dinamarca en el ducado de Schleswig, va rebre varis privilegis de la monarquia, entre ells el dret de comerciants i artesans de treballar lliurement tant en Dinamarca com en el ducado de Schleswig. Ademés de la catedral, va haver sis iglésies parroquials, quatre monasteris i un hospital de l'Orde de l'Esperit Sant. La ciutat va ser també famosa pels seus processos contra la bruixeria, que varen incloure la crema de vàries persones fins a 1652, quan la reforma protestant ya havia segut introduïda en el país. En el XII es va construir un castell en l'occident de la ciutat, conegut com Riberhus, del que encara es conserva el fos. El castell va ser remodelat en vàries ocasions, l'última d'elles en el XVI durant el regnat de Cristián III.

En 1460 es va firmar en la ciutat el Tractat de Ribe, que establia la indivisibilidad dels ducados de Schleswig i Holstein i que a la llarga va demostrar ser perniciós per a Dinamarca.

La ciutat medieval va enfrontar vàries catàstrofe: en 1043 va ser saquejada pels wendos; entre 1176 i 1402 va haver sèt incendis que varen destruir gran part de la ciutat; la pesta va causar estralls en la població cap a 1350, i va haver dos grans inundacions, en 1362 (segona inundació de sant Marcelo) i 1512. Pese a tot, a finals de el XV vivien en Ribe unes 5000 persones, per lo que era una de la majors ciutats d'Europa del Nort (Hamburc tenia llavors uns 10 000 habitants i Lübeck prop de 25 000)

A finals de el XVI va començar el decliu de la ciutat, que es va accentuar a tot lo llarc de el XVII. Un gran incendi en 1580 que va destruir una gran part de la ciutat; vàries epidèmies de pesta (la de 1659 va costar la vida a una tercera part de la població), i l'inundació de Burchardi de 1634, varen ser events devastadors als que es varen sumar la guerra dels Trenta Anys i les guerres suec-daneses. El castell de Riberhus va ser destruït durant l'invasió del mariscal suec Lennart Torstenson. Ademés, el sorgiment de noves ciutats, entre elles Copenhague —que es va convertir en el principal pol de les rutes comercials en Dinamarca— va afectar el comerç de Ribe, i la seua població es va reduir constantment. En el XVII la població de Ribe era de sol 2000 persones, número que es va mantindre més o menys constant fins a el XIX. Sent ya un poblat poc important, Ribe va ser ocupada per tropes franceses durant les guerres napoleòniques en 1808, i també seria ocupada durant les guerres dels ducados. En la pèrdua de Schleswig i Holstein en 1864, Ribe va quedar temporalment com un chicotet poble aïllat en el suroest del país i el comerç marítim es va perdre definitivament en la fundació del gran port de Esbjerg en 1868. En 1874 es va inaugurar el ferrocarril entre Ribe i Esbjerg.

La ciutat va experimentar cert repunt des de principis de el XX en l'establiment d'algunes fàbriques i l'urbanisació de noves zones a l'est i al nort del centre històric.

Punts d'interés

Catedral de Ribe

• Iglésies
  • Catedral de Ribe
  • Iglésia i Monasteri de Santa Catarina
• Museus
  • Museu Vikingo de Ribe (Museet Ribes Vikinger) www.ribesvikinger.dk.
  • Museu d'art de Ribe (Ribe Kunstmuseum) www.ribe-kunstmuseum.dk [1] archivat en Wayback Machine.
  • Centre vikingo de Ribe (Ribe Vikingecenter) www.ribevikingecenter.dk
• El vigilant nocturn de Ribe. Cada nit des de l'1 de maig fins al 15 de setembre pots acompanyar al vigilant nocturn en la seua ruta a través de la vella ciutat, mentres canta per a avisar als ciutadans de que aplega l'hora de dormir.
• Centre de la mar Wadden (Vadehavscentret) www.vadehavscentret.dk
• El molí Mane (Mandø Mølle)
• La casa Mandø (Mandøhuset)

Per a més destins i activitats, visite la pàgina oficial de Turisme [2] archivat en Wayback Machine.

Trivialidades

En 1976, un cràter del planeta Mart va ser batejat en honor de la ciutat. Foto en la pàgina web de la NASA

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ribe.
• «Departament d'Estadística de Dinamarca» (en danés). Consultat el 24 de maig de 2012.
• Donen Store Danske. «Ribe» (en danés). Consultat el 24 de maig de 2012.