Opinions religioses d'Adolf Hitler
Existixen versions contradictòries sobre les creències religioses d'Adolf Hitler, la seua opinió sobre la religió i els seus vínculs en l'Iglésia. A sovint, este tema ha segut objecte de debat històric entre biógrafs i controvèrsia per les inconsistencias, incongruències i discrepàncies entre discursos públics de Hitler i les seues declaracions privades.

Múltiples historiadors concorden que Hitler oferia una image pública en la que no es mostrava com a contrari a la religió; en realitat, inclús abans de l'arribada dels nazis al poder, semblava tindre un pla encobert que buscaria acabar primer en el judaisme, i posteriorment en el cristianisme en el Reich, reemplaçant estes religions en el nacionalsocialisme; açò per mig del control i la subversió total de les iglésies alemanes al final de la guerra.[1][2][3]
Infància i joventut
Adolf Hitler va ser criat per un pare escèptic i anticlerical i per una mare catòlica devota. Despuix de la seua infància va deixar d'anar a missa i de participar en els sacraments catòlics.[4] Durant la seua joventut, Hitler es va interessar molt per la mitologia, especialment la germana i teutónica, lo que es reflectix en l'interés que tenia per l'història hindú de la raça ària, i la seua posterior elecció de l'esvástica per al Partit Nazi. També se sap que era aficionat a l'astrologia, al yoga, i a la mística migeval.[5]
Previ al règim nazi
S'ha indicat que, abans de ser führer, el partit naixent de Hitler (el National Sozialistische Deutsche Arbeiter Partei) exigia, en el seu artícul 24, «completa llibertat de religió».[6][7] En una época en la que la religió majoritària en Alemània es dividia entre catòlics i protestants, Hitler estava al tant de la religiositat de bona part del poble alemà; encara que també era conscient d'idees emergents en Europa, com el racisme científic. En este context, va dirigir la seua autobiografia La meua lluita als seus simpatisants, escrivint de forma retòrica i en intenció persuasiva, el llibre que a sovint ha segut referit per historiadors com «la bíblia nazi».
En l'escrit, en conjunt en diferents discursos públics a l'inici de la seua carrera pública, Hitler va començar a promoure l'idea d'un deu nazi com a argument a favor de la seua ideologia racial, plantejant l'idea de que solament la raça ària (de la qual descendixen, segons ell, els alemans) estava feta a l'image de la divinitat. Al mateix temps, el llibre aludix a la lluita entre espècies, alegant que l'unió en les races «inferiors» i «dèbils» impedia el procés evolutiu,[8][9] i "profana" l'image de la divinitat.[10] Per un costat, Hitler va acusar als judeus de ser enemics de tota civilisació i espiritualitat.
El sectarisme de la proposta en el règim nazi va ser tan llunt que inclús va escriure que tractar d'evangelizar a les races «inferiors» en Àfrica constituïa un «pecat» en contra de la purea ària, i per açò va cridar a les iglésies del país a que deixaren d'enviar misionero, que se centraren en una Europa que estava perdent millons de creents i que deixaren d'intentar convertir als negres.[11]
Erich Ludendorff va fracassar en les eleccions de 1925 i va fundar la Lliga de Tannenberg (Tannenbergbund), una secta exclusivament místic-religiosa. Hitler, que havia pres algunes idees religioses d'Artur Dinter i de Dietrich Eckart, es va opondre a les de Ludendorff, escrivint en La meua Lluita:[12]
Dos anys despuix, Hitler va prohibir als nazis adherir-se a la Lliga de Tannenberg.[12]
Vore també
Referències
- ↑ * Sharkey, Word for Word/El cas contra els Nazis; Cóm les forces de Hitler planejaven destruir el cristianisme alemà (en anglés), New York Claves, 13 de giner 2002.
- The Nazi Master Pla: The Persecution of the Christian Churches, Rutgers Journal of Law and Religion, Winter 2001, proves de la publicació compiladas per la O.S.S. pels crims de guerra de Nuremberg de 1945 i 1946.
- Griffin, Roger Fascism's relation to religió en Blamires, Cyprian, World fascism: a historical encyclopedia, Volume 1, p. 10, ABC-CLIO, 2006: "No hi ha dubte de que els líders nazis a llarc determini, com Hitler i Himmler pretenien erradicar el cristianisme tan despiadadament com qualsevol atra ideologia rival, encara que a curt determini tenien que acontentar-se a fer concessions en ella".
- Mosse, George Lachmann, Nazi culture: intellectual, cultural and social life in the Third Reich, p. 240, University of Wisconsin Press, 2003: "Si els nazis hagueren guanyat la guerra, les seues polítiques eclesiàstiques haurien anat més allà de les dels cristians alemans, a la destrucció total, tant de protestants com de catòlics".
- Shirer, William L., Rise and Fall of the Third Reich: A History of Nazi Germany, p. p 240, Simon & Schuster, 1990: “I pocs es varen detindre a reflexionar que, baix el liderage de Rosenberg, Bormann i Himmler, els qui eren respalats per Hitler, el règim nazi intentava finalment destruir el cristianisme en Alemània, de ser posible, i substituirlo per l'antic paganisme dels primers deus germànics tribals i el nou paganisme dels extremistes nazis”.
- Fischel, Jack R., Historical Dictionary of the Holocaust, p. 123, Scarecrow Press, 2010: “L'objectiu era ya siga destruir el cristianisme i restaurar els deus alemans de l'antiguetat o transformar [l'idea de] Jesús en un ari”.
- Dill, Marshall, Germany: a modern history, p. 365, University of Michigan Press, 1970: “Tal sembla, no és exagerat insistir que el major desafiu que els nazis varen tindre que enfrontar va ser el seu esforç per a erradicar el cristianisme en Alemània, o a lo manco per a subyugarlo a la seua concepció general del món”.
- Wheaton, Eliot Barculo The Nazi revolution, 1933–1935: prelude to calamity:with a background survey of the Weimar era, p. 290, 363, Doubleday 1968: Els nazis varen tractar de "erradicar el cristianisme en Alemània des dels seus fonaments".
- ↑ Bendersky, Joseph W., A concise history of Nazi Germany, p. 147, Rowman & Littlefield, 2007: “Per tant, l'objectiu de Hitler a llarc determini era eliminar les iglésies una volta que haguera consolidat el seu control sobre el seu imperi europeu”.
- ↑ Steven Merritt Miner (2003), "Stalin's Holy War: Religion, Nationalism, and Alliance Politics, 1941-1945", University of North Carolina Press
- ↑ Susannah Heschel, The Aryan Jesus: Christian Theologians and the Bible in Nazi Germany, Princeton University Press, 2008. pp 1-10
- ↑ Telegrama d'Adolf Hitler al Dr. Korsch, president del Congrés Astrológico International. Font: fondo fotogràfic de la revista Life
- ↑ William Shirer, The Rise and Fall of the Third Reich, Arrow, 1991
- ↑ http://bede.org.uk/hitler.htm What were Hitler's religious beliefs?
- ↑ Mein Kampf, traducció en anglés per James Murphy (1939), Capítul 11: "Race and people": "The stronger must dominate and not mat with the weaker, which would signify the sacrifice of its own higher nature... for if such a law did not direct the process of evolution then the higher development of organic life would not be conceivable at all".
- ↑ Mein Kampf, traducció en anglés per James Murphy (1939), Capítul 11: "Race and people": "The struggle between the various species does not arise from a feeling of mutual antipathy... the struggle for the daily livelihood leaves behind in the ruck everything that is weak or diseased or wavering; while the fight of the male to possess the female gives to the strongest the right, or at least, the possibility to propagate its kind. And this struggle is a means of furthering the health and powers of resistance in the species. Thus it is one of the causes underlying the process of development towards a higher quality of being".
- ↑ On this planet of ours human culture and civilization llaure indissolubly bound up with the presence of the Aryan. If he should be exterminated or subjugated, then the dark shroud of a new barbarian era would enfold the earth. To undermine the existence of human culture by exterminating its founders and custodians would be an execrable crime in the eyes of those who believe that the folk-idea lies at the basis of human existence. Whoever would dare to raise a profane hand against that highest image of God.
- ↑ Mein Kampf, traducció en anglés per James Murphy (1939), Capítul 2: L'estat
- ↑ 12,0 12,1 Steigmann-Gall, 2007, p. 116.
- Este artícul conté una traducció parcial derivada de «Religious views of Adolf Hitler» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Bibliografia
- Gerhard L. Weinberg (2013) Hitler's Second Book: The Unpublished Sequel to Mein Kampf, Enigma Books.
- Leo Stein (2003), Hitler Came for Niemoeller: The Nazi War Against Religion, Pelican Publishing.
- George Nauman Shuster (1935), Like a mighty army: Hitler versus established religió, D. Appleton-Century.
- Guenter Lewy (2000), The Catholic Church And Nazi Germany, Dona Cape Press.
- Hence Armin L. Robinson (1943), The Tingues Commandments: Tingues Short Novels of Hitler's War Against the Moral Code,
- Hitler, Adolf; Editat per Gerhard L. Weinberg (2008), Hitler's Table Talk, 1941-1944: His Private Conversations, Londres, Enigma Books.
- Farrar, Straus and Young, (1953), Hitler's Secret Conversations (1941-1944), Inc. First edition.
- Oscar Pinkus (2005), "The War Aims And Strategies Of Adolf Hitler", McFarland,, 1 de giner, pág 483
- Anonymous, (2003); The Persecution of the Catholic Church in the Third Reich: Facts and Documents, Louisiana. Pelican Publishing.
- Steigmann-Gall, Richard (2007). El Reich Sagrat, Edicions Akal. ISBN 9788446024286.