Era Thuria
En l'univers de ficció de Robert E. Howard i els seus relats d'espasa i bruixeria, la Era Thuria és un periodo històric fictici que va terminar fa aproximadament 20.000 anys,[1] quan existia un gran continent cridat Thuria (també a sovint denominat continent thurio). Dita época precedix a l'Era Hiboria cronològicament i és en ella a on es desenvuelven les aventures dels relats protagonisats per Kull de Atlantis.
Geografia i història de Thuria
[editar | editar còdic]El continent thurio té dos graus de societat clarament diferenciats. Els regnes civilisats per un costat i les terres bàrbares per un atre. Els regnes civilisats estan tots situats sobre el continent mateix mentres que les terres bàrbares se situen sobretot en les illes que es troben a l'oest (Atlantis i, més a l'oest encara les Illes Pictas) i a l'est del continent (l'archipèlec format per la gran illa de Lemuria i les illes més chicotetes que la rodegen).[2]
Sobre el continent els principals regnes civilisats són Commoria, Grondar, Kamelia, Thule, Valusia i Verulia. Estos països gogen de cultures refinades i ben organisades, mentres que en les illes la cultura està molt més atrassada i no ha alcançat el mateix nivell de civilisació. No obstant, en el pas del temps els regnes del continent varen entrar en una fase de decadència i poc a poc els pobles bàrbars varen escomençar a inmigrar en Thuria. En el temps alguns bàrbars es varen convertir en generals importants i inclús en reis, com va ser el cas de Kull de Atlantis, que va acabar convertint-se en rei de Valusia.[2]
En el relat de Kull El regne de les ombres es mencionen atres regnes, encara que casi no es dona cap senya sobre ells. Estos són Mu, Kaa-o, Farsun, Zarfhaana i Thurania. Ademés es menciona que existixen civilisacions no humanes, o prehumanas, que antecedixen a l'existència de l'humanitat i que viuen en Thuria i atres zones confrontants.[3]
El fi de l'Era Thuria
[editar | editar còdic]Tal com Howard ho descriu en el seu ensaig L'Edat Hiboria la fictícia Era Thuria va acabar quan un gran cataclisme va modificar profundament la geografia thuria. El continent no va canviar essencialment, pero es va produir l'afonament complet de l'illa de Atlantis aixina com l'afonament de la major part de l'archipèlec lemurio. Les Illes Pictas varen emergir de les aigües, fusionant-se en un únic continent, l'actual continent americà.[2]
En la finalitat de l'Era Thuria va escomençar la cridada Era Hiboria, en la que els supervivents dels aniquilats regnes thurios varen formar un imperi, l'imperi d'Acheron, que va acabar desmembrándose formant els regnes hiborios. Els Atlantes supervivents es varen refugiar en el continent, a on, instalats en el nort, varen formar poc a poc la cultura bàrbara dels cimmerios. Els lemurios supervivents, a l'est, també es varen refugiar en el continent, pero varen ser esclavizados pels pobles que habitaven eixa part de Thuria. Sigles més vesprada es varen rebelar i varen formar els regnes hirkanios (Lemuria, Khitai, Hirkania i alguns atres) i el regne de Turan. Sobre els pictos supervivents, es varen dividir en dos grups migratoris: uns es varen quedar en el nou continent occidental, formant en el temps les actuals poblacions amerindias, mentres que uns atres es varen instalar en el noroest de Thuria, lindando en les terres cimmerias i conservant el nom de pictos fins a temps històrics.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ SPRAGUE DE CAMP Lió, Conan de les illes, Edicions Martínez Roca, Barcelona, 1997, ISBN 84-270-2178-X
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 HOWARD, Robert Ervin, L'Edat Hiboria in Conan el Cimmerio, vol. I, Timun Mas, Barcelona, primera edició: març de 2005, segona impressió: setembre de 2007, traducció al castellà de Beatriz Oberländer i Manuel Mata Álvarez-Santullano, ISBN 84-480-3431-3
- ↑ The Shadow Kingdom, Robert E. Howard (1929)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Era Thuria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.