Cierva de Cerinea
La Cierva de Cerinea o cierva cerinitia (Plantilla:Lang-grc/Kerynîtis élaphos) era una criatura fantàstica de la mitologia grega. Va ser el tercer d'Els dotze treballs de Hércules. El seu nom deriva del riu Cerinites, que discorre per Acaya.
Heracles devia capturar a la cierva per a dur-la vixca a Micenas i entregar-la a Euristeo. La Cierva de Cerinea tenia piteus de bronze i cornamenta[1] d'or, estava consagrada per la pléyade Táigete a la deesa Artemisa,[2] ya que era una de les cinc ciervas que la deesa havia intentat capturar per a enganchar-les a la seua carro i havia segut l'única que havia conseguit escapar.
La cierva era molt veloç (tant que les fleches de Heracles no l'alcançaven), i no li resultaria fàcil a Heracles atrapar-la: la va perseguir dia i nit sense descans fins al país dels Hiperbóreos. Allí la va capturar mentres abrevaba, i despuix la va dur a Euristeo. Heracles va tardar un any en capturar-la.[2] Una atra versió, no obstant, dia que la captura es va produir junt al riu Ladón.[3]
Heracles era conscient de que si derramava una sola gota de sanc de la cierva tindria que donar explicacions, i sofrir el consegüent castic. Aprofitant que la cierva estava bevent, Heracles li va travessar les dos pates per la pell utilisant una flecha que va fer passar entre el tendó i l'os, sense aplegar a derramar la seua sanc. Una volta immovilisada, la va capturar i la va dur a Micenas.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Note's que a pesar de ser descrita com un cierva els mits asseguren que posseïa cornamenta; en realitat solament els mascles tenen cornamenta, no les femelles.
- ↑ 2,0 2,1 Parramon i Blasco (1997). Diccionari de la mitologia grega i romana (en català), Barcelona: Edicions 62, Col·lecció El Cangur/Diccionaris, núm. 209, p. 49. ISBN 978- 84-297-4146-1.
- ↑ Apolodoro, Biblioteca mitològica II,5,3.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cierva de Cerinea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.