Chapitel

Chapitel

Chapiteles de 100 m d'altura de la Catedral de Clarmont-Ferrand, França

Chapitel és l'element arquitectònic situat en la part superior d'una torre, campanar o travessia d'una iglésia, a modo de terminació, culminació, cim o arremate; encara que també s'usa en qualsevol atra edificació religiosa, civil o militar. Se sol distinguir al «chapitel» de la agulla o flecha en definir-se estes com chapiteles aguts, estrets, esvelts i de gran altura, que arrematen una torre o coberta.

Com un ornament arquitectònic, els chapiteles més consistentemente es troben en les iglésies cristianes, a on coronen i a voltes reemplacen al campanar. Els chapiteles també són comuns i notables en estructures en solitari, en forma d'obeliscs. En els moviments modernistes d'el XX, torres d'oficines en forma de torres obeliscs, són eixemples. Alguns edificis famosos, com el Space Needle en Seattle, Washington, utilisen el chapitel com un testimoni del poder civil i d'esperança, en el cas d'este eixemple, és també una referència a la participació de Seattle en el sector aeroespacial.

Simbologia

Agulles chapiteles de la Catedral de Burgos Chapiteles del Alcázar de Toledo Chapiteles del Monasteri de l'Escorial Chapiteles del Quarter General de l'Eixèrcit de l'Aire espanyol, Madrit Chapiteles en l'Iglésia de Sant Carlos del Valle, Ciutat Real

Simbòlicament, els chapiteles tenen dos funcions:

• La de proclamar una potència militar. Una torre, en les seues reminiscència de la punta de llança, dona l'impressió de fortalea.
• Aplegar cap al cel. L'unió de cel i esperança de l'agulla és una de les raons per la seua associació en els edificis religiosos. Una torre d'una iglésia o catedral no era solament un símbol de pietat, a sovint era vista com un símbol de la riquea i el prestigi d'els qui encarregaven la construcció.

Formes

La forma dels chapiteles pot variar en funció dels diferents estils arquitectònics, podent ser de forma piramidal, cònica o bulbosa i terminar en forma de flecha aguda, destacant el seu us en el gòtic en el que es convertixen en la culminació visual del temple i símbol d'acostament a Deu.

Chapiteles gòtics i neo-gòtics

Chapiteles de la Basílica La nostra Senyora de Luján, Argentina

El chapitel com pináculo gòtic declara la presència de la religió i la seua conexió en el cel. L'alt i prim chapitel piramidal-torre sur de la catedral de Chartres és una de les primeres evidències i, en les postrimeries del gòtic, les agulles es construïen en tracerías calades en les seues cares. Les torres calades varen ser una innovació arquitectònica sorprenent, a partir de principis de XIV, en la torre de la catedral de Friburgo, la pedra va ser perforada i unida per cables de ferro. L'agulla calada, d'acort en Robert Bork, representa una extensió «radical, pero llògica de la tendència gòtica cap a l'estructura de l'esquelet». El fenomenal esquelet orgànic d'agulles d'Antoni Gaudí en la Sagrada Família de Barcelona, representa una conseqüència d'esta tendència gòtica. Dissenyada i començada per Gaudí en 1884, encara a dia d'hui no s'ha completat, encara que se seguix el pla inicial de l'autor. En Anglaterra, la «torre» de colp i repent du a la ment la catedral de Salisbury. La seua torre chapitel de 123 m, construïda entre 1320 i 1380, és la més alta del periodo en qualsevol part del món, i en el seu estil és tan notable com el Coliseu de Roma o el Partenón d'Atenes. Una torre similar pero llaugerament més chicoteta va ser construïda en Leighton Buzzard, en Bedfordshire, Anglaterra, lo que indica la popularitat de la torre de difusió en tot el país durant este periodo. En el Regne Unit els chapiteles en estos temps, tendixen generalment a ser reservats per a la construcció eclesiàstica, l'excepció a esta regla va ser l'agulla en Burghley House, construïda per al Canceller d'Elizabeth I en 1585. En el Renaixença primerenca, el chapitel no es va llimitar al Regne Unit: la difusió de la moda va comprendre tota Europa. En Amberes, la torre de 123 m va ser l'estructura més alta en els Països Baixos durant més de cinc sigles. Entre 1221 i 1457 altes agulles calades i ricament decorades varen ser construïdes per a la Catedral de Burgos, en Espanya, mentres que en la catedral d'Ulm en Alemània, l'alta torre de 161 m va ser la més alta del món durant sigles, construïda en estil gòtic francés entre 1377 i 1417. En Espanya les altes torres coronades en chapitel de pissarra d'estil madrileny o Chapitel madrileny, són prou difoses i constituïxen una senyal d'identitat de l'arquitectura espanyola. Curiosament, els italians mai varen adoptar el chapitel com un element arquitectònic en autèntic entusiasme i varen preferir els estils clàssics. L'estil gòtic i els seus alts chapiteles varen ser una característica de l'Europa germànica del nort i mai va ser del gust italià, els pocs edificis d'estil gòtic en agulles en Itàlia sempre semblen estranys a la tendència. La mescla dels estils clàssics en una agulla chapitel es va produir molt més vesprada. En 1822, en Londres, John Nash va construir l'Iglésia de Tots els Sants, Langham Plau, un temple clàssic circular, en columnes jòniques arrematades per un chapitel en el respal de columnes corintias. Si es tracta d'un matrimoni feliç d'estils o una mescla poc feliç és una qüestió de gust individual. Durant el XIX l'estil neogótico no coneixia llímits. En els alvanços en la tecnologia, la producció d'acer, i les tècniques de construcció, les torres i chapiteles varen gojar d'un aument sense precedents, les famoses agulles de la catedral de Colónia, dissenyada sigles abans, finalment es varen completar en esta época. Els chapiteles mai han passat de moda. En el XX el formigó armat ha oferit noves possibilitats per a les agulles calades i numerosos rascacels en els Estats Units, són testimoni d'esta corrent. l'One World Trade Center de Nova York, de 541 m, construïda en memòria del 9/11, està coronada per una agulla chapitel.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chapitel.