Cabujón
Es denomina cabujón (del vocablo francés cabochon que a la seua volta deriva del francés antic caboche i este del llatí caput, que significa “cap”) a un estil de talla de gemas[1] aixina com també a una gema o pedra polida de forma redonejada, que evoca la part superior d'un cràneu, lo que explica la seua denominació en francés, de la qual ha passat al castellà.[2]
La forma resultant és per lo general una punta convexa en una base plana. El brot en cabujón és aplicat usualment a les gemas opaques, mentres que l'estil de talla oposta denominat faceteado és generalment aplicat a pedres transparents. La durea de la pedra és també un factor important, ya que pedres més suaus en una durea menor de 7 en l'escala de durea de Mohs s'raer fàcilment, per pols i arena composts a sovint de diòxit de silici. Açò pot fer que les gemas translúcidas es tornen ràpidament poc atractives per lo que es polixen com cabujones, fent les rayaduras menys evidents.
En el cas de les pedres asteriadas tals com els safirs d'estreles i les pedres chatoyanes o en lluentor d'ull de tigre com el crisoberilo, la talla cabujón en forma de domo s'utilisa per a mostrar l'estrela o ull, que no seria visible en un brot faceteado.
La forma més comuna de brot dels cabujones és una elipse. Açò és perque l'ull és menys sensible a les chicotetes asimetria en una elipse comparat en lo que ocorre en les formes redones com el círcul. També es fa este brot ya que la combinació d'una forma elíptica en el domo és estèticament atractiva. Una excepció a açò són els cabujones en algunes corones de rellonges a on el brot és redó.
En l'art hi ha diferents eixemples d'us ornamental dels cabujones, com els presents en el Tesor de Guarrazar en les seues corones visigóticas.[3]
Procediment
[editar | editar còdic]El procediment és tallar un tros de la pedra en bruto en una serra de llosa després es trau una forma d'una plantilla i es dibuixa en la pedra. Este tros es retalla per la llínea marcada usant una serra de full de diamant, cridada serra de retallada. Les rodes diamantadas o de carbur de silici s'usen per a polvorisar les pedres en bruto. La majoria dels tallers lapidarios i instalacions de producció han deixat l'us del carbur de silici i el seu lloc ara manegen rodes diamantadas o els discs de regrés pla per a polvorisar la pedra.
Una volta que la peça està retallada, es pot completar a mà, el terminat és normalment fet adherint a les pedres cera endurida en una clavilla de fusta allargada cridada "vareta d'acabament". La peça es coloca sobre la llínea de la plantilla, les vores de la part d'arrere poden llavors ser biselados i finalment la punta es lija i polix fins a crear un domo uniforme.
-
Cabujones en l'escaparat d'una joyeria.
-
Un cabujón ovalat de 52 × 32 mm (2 × 1.3 polzades).
-
Cabujón d'ull de tigre.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://ceramica.wikia.com/wiki/glosario_de_geolog%C3%ADa_Ingl%C3%A9s_%E2%80%93_Espa%C3%B1ol:_C Glossari de Geologia Inglés - Espanyol
- ↑ http://www.cartier.es/servicios-cartier/alguns-consells/glossari/pedres/cabuj%C3%B3n#/servicis-cartier/alguns-consells:/servicis-cartier/alguns-consells/glossari/pedres/cabuj%C3%B3n [1] archivat en Wayback Machine. Glossari de Térmens.
- ↑ (1990) Lèxic d'art, Madrit - Espanya: Akal, p. 38. ISBN 978-84-460-0924-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cabujón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.