Anar al contingut

Pínax

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pínax de Perséfone i Hades de Locri (Museu Nacional de la Magna Grècia en Regio de Calàbria, Itàlia).

Dins de la cultura de l'Antiga Grècia i Magna Grècia, un pínax (en grec πίναξ "taula", plural pínakes πίνακες) és una tablilla votiva de fusta pintada,[1] terracota, marbre o bronze, que s'utilisava com objecte votivo, depositat en un santuari, o com a artícul commemoratiu, fixant-ho dins d'una cámara mortuoria. En la vida quotidiana, pínax també podia indicar una tablilla per a escriure coberta en cera. En un context cristià, els icons («imàgens») pintats són pínakes. En el teatre de l'Antiga Grècia, eren imàgens colorides, ya siga tallades en pedra o fusta, o inclús fabricades en tela, que es penjaven com a fondo en les escenes.

Els pínakes de marbre es esculpían individualment, mentres que els de terracota es realisaven en mòles, i els de bronze podien crear-se en forma repetitiva a partir d'un model al que se li prenia un mòle de cera i resina, seguint la tècnica denominada molege a la cera perduda. En Locri s'han recuperat mils de pínakes cuidadosadament sepultats que, en la seua majoria, varen pertànyer als santuaris de Perséfone o al d'Afrodita.

L'arquitecte romà Vitruvio menciona la presència de pínakes en les cellas dels temples, i inclús com a possessió de les persones. Estes coleccions es denominaven una pinakotheka,[2] que actualment és el terme per a designar a un museu d'art.

Calímaco, poeta i curador de la Biblioteca d'Aleixandria, va confeccionar una espècie d'índex o «mapa pictòric» del contingut de la biblioteca, al que va cridar Pínakes.[3]

Les pínakes són una traça característica de les coleccions clàssiques pertanyents als museus més extensos.

Títuls d'obres lliteràries

[editar | editar còdic]
  • Pinakes, un dels primers catàlecs bibliogràfics, Calímaco de Cirene, III.
  • Pinax theatri botanici ("Exposició ilustrada de plantes"), del botànic suís Gaspard Bauhin, 1623

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Despuix de ser recuperats pels arqueòlecs, els pínakes de fusta pintada solien perdre pràcticament tot rastre de les imàgens pintades. Els pínakes de terracota també estaven pintats en colors lluents.
  2. Compare's en bibliotheka (biblioteca), que servix per a designar a coleccions en varis idiomes europeus moderns.
  3. Christian Jacob, From Alexandria to Alexandria: Scholarly Interfaços of a Universal Library, 2002.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Ulrich Hausmann, 1960. Griechischen Weihereliefs (Berlín)


Referències

[editar | editar còdic]