Pínax
Dins de la cultura de l'Antiga Grècia i Magna Grècia, un pínax (en grec πίναξ "taula", plural pínakes πίνακες) és una tablilla votiva de fusta pintada,[1] terracota, marbre o bronze, que s'utilisava com objecte votivo, depositat en un santuari, o com a artícul commemoratiu, fixant-ho dins d'una cámara mortuoria. En la vida quotidiana, pínax també podia indicar una tablilla per a escriure coberta en cera. En un context cristià, els icons («imàgens») pintats són pínakes. En el teatre de l'Antiga Grècia, eren imàgens colorides, ya siga tallades en pedra o fusta, o inclús fabricades en tela, que es penjaven com a fondo en les escenes.
Els pínakes de marbre es esculpían individualment, mentres que els de terracota es realisaven en mòles, i els de bronze podien crear-se en forma repetitiva a partir d'un model al que se li prenia un mòle de cera i resina, seguint la tècnica denominada molege a la cera perduda. En Locri s'han recuperat mils de pínakes cuidadosadament sepultats que, en la seua majoria, varen pertànyer als santuaris de Perséfone o al d'Afrodita.
L'arquitecte romà Vitruvio menciona la presència de pínakes en les cellas dels temples, i inclús com a possessió de les persones. Estes coleccions es denominaven una pinakotheka,[2] que actualment és el terme per a designar a un museu d'art.
Calímaco, poeta i curador de la Biblioteca d'Aleixandria, va confeccionar una espècie d'índex o «mapa pictòric» del contingut de la biblioteca, al que va cridar Pínakes.[3]
Les pínakes són una traça característica de les coleccions clàssiques pertanyents als museus més extensos.
Títuls d'obres lliteràries
[editar | editar còdic]- Pinakes, un dels primers catàlecs bibliogràfics, Calímaco de Cirene, III.
- Pinax theatri botanici ("Exposició ilustrada de plantes"), del botànic suís Gaspard Bauhin, 1623
Referències
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Despuix de ser recuperats pels arqueòlecs, els pínakes de fusta pintada solien perdre pràcticament tot rastre de les imàgens pintades. Els pínakes de terracota també estaven pintats en colors lluents.
- ↑ Compare's en bibliotheka (biblioteca), que servix per a designar a coleccions en varis idiomes europeus moderns.
- ↑ Christian Jacob, From Alexandria to Alexandria: Scholarly Interfaços of a Universal Library, 2002.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ulrich Hausmann, 1960. Griechischen Weihereliefs (Berlín)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pínax» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.