Museu Nacional de la Magna Grècia

Archiu:Reggio calabria, museo archeologico nazionale, esterno 00.jpg

Museu Nacional de la Magna Grècia

El Museu Nacional de la Magna Grècia o Museu Arqueològic Nacional de Regio de Calàbria és un dels museus arqueològics més destacats d'Itàlia. Està ubicat en Regio de Calàbria i conté una important colecció d'objectes procedents de les excavacions de llocs de la Magna Grècia.

Història del museu

Inicialment, en 1882 s'havia inaugurat el Museu Cívic de Regio de Calàbria per a albergar les troballes de les excavacions de la zona. Tenia la sèu en la biblioteca municipal pero pronte, entre 1887 i 1889, es va traslladar a un atre edifici que es trobava junt als banys romans. En 1908, un terremot va causar greus danys a este edifici per lo que va caldre construir un atre. El seu arquitecte va ser Marcello Piacentini; es tracta d'un dels primers edificis que va ser dissenyat específicament per a funcionar com a museu que es va construir en Itàlia.

El museu actual va sorgir de la fusió del Museu Estatal en el Museu Cívic de Regio de Calàbria. Va ser obert parcialment al públic en 1954 pero la seua inauguració oficial no es va produir fins a 1959. Va ser tancat al públic per a ser restaurat en 2009 i reobert en 2016.

Colecciones

Époques prehistòriques

El museu s'inicia en una secció que arreplega troballes dels periodos cronològics anteriors al sorgiment de les colónies de la Magna Grècia.

Són destacables ferramentes de pedra i restants d'ossos del paleolític, cudols pintats del mesolítico, closques perforades que varen servir com a adorns, aixina com pintura rupestre d'un bos primigenius del paleolític superior.

Del neolític hi ha també ferramentes de pedra, entre les que es troben algunes utilisades per a les tasques agrícoles, per a produir objectes d'us quotidià, per a la realisació de estatuillas i per a produir joyes. També hi ha troballes que mostren l'evolució de la ceràmica durant este periodo.

Per una atra part es troben les troballes des del segon mileni a. C. fins a el VIII, que pertanyen a l'Edat del Bronze i al periodo inicial de l'Edat del Ferro. Hi ha objectes de metal i ceràmica decorada, entre la que destaca un gran pitoi trobat en Broglio vaig donar Trebisacce. També es mostra l'evolució de les pràctiques funeràries. Atres objectes destacats són una estatuilla de marfil d'orige minoico que procedix de Punta vaig donar Zambrone, i joyes procedents de necròpolis del principi de l'Edat del Ferro.

Ciutats i santuaris de la Magna Grècia

Les primeres colónies gregues en el sur d'Itàlia, Síbaris i Crotona, varen sorgir a finals de el VIII En el museu hi ha monedes d'estes ciutats. D'un santuari d'Atenea que hi havia en Timpone della Motta procedixen numeroses peces de ceràmica. També es troba una estela gravada en una inscripció de caràcter públic i religiós de el VI que va ser trobada en San Brancato vaig donar Tortora.

Procedents de l'antiga Hiponio, fundada en el VII, es troba un important depòsit d'ofrenes votivas a Perséfone de ceràmica i objectes de metal. Estos últims es trituraban per a evitar que anaren reutilisats. Una atra série d'ofrenes votivas, entre les que es troben estatuillas femenines i masculines, procedixen de l'antiga Medma, fundada en el VI

Dins d'un recipient cilíndric es varen trobar 39 tablillas de bronze en inscripcions. Procedixen del temple de Zeus olímpic de Locros. D'esta ciutat procedixen també ofrenes votivas a Perséfone i a Afrodita. El cult a Perséfone tenia una especial importància en esta ciutat, com atesten les troballes del santuari de Mannella, que inclouen estatuillas de terracota, espills, armes i atres objectes de metal. Atres objectes procedixen de santuari de Marasa, que inclouen una columna i un grup escultòric dels Dióscuros. Hi ha també un grup escultòric d'un cavaller i una esfinge.

De Caulonia destaquen les árulas, uns menuts altars de terracota decorats que s'usaven com a altars domèstics. També hi ha fragments arquitectònics d'un santuari d'esta ciutat.

En Crimisa, fundada a finals de el VII es trobava un santuari d'Apolo Aleo que va ser erigit en el VI D'ací procedix una escultura el cap de la qual i extremitats estaven fetes de marbre de Desocupacions i el restant del cos d'un armassó de fusta decorat ricament en teles i joyes. És destacable també una estatuilla d'or que representa a Apolo.

Vida quotidiana i necròpolis de la Magna Grècia

En l'àrea de l'antic teatre de Locros, del periodo helenístico, s'han conservat quatre antefijas decorades en un cap de sileno, aixina com una estàtua d'Afrodita Urania assentada en una tortuga als peus i un recipient ritual decorat en caraces teatrals i cariátides. També hi ha objectes d'us quotidià que provenen de Locros.

Per una atra part s'expon l'evolució de les pràctiques funeràries a través de les troballes de les necròpolis de Metauro i de Lucifero (en Locros). Són destacables la colecció d'espills de bronze i un recipient en la forma d'una ménade ballant.

Atres objectes, com un ric vestit masculí de el IV o III a. C., gerros i armadures, procedixen de la necròpolis de Laos. També hi ha peces trobades en la necròpolis de Torre Inferrata (en Castellace). D'este lloc procedix una placa de bronze en una inscripció dedicada a Heracles Regino.

Per una atra part, entre les peces de particular interés trobades en la necròpolis de Varapodio, es troba una copa de vidre decorada d'or, i un parell de aretes d'or en caps d'antílop.

Un atre objecte destacat és un sol de mosaic dels sigles II/I a. C. trobat en l'antiga Tauriana (en l'actual Palmi). A este lloc també pertany una colecció de plats d'argent datats cap a 100-70 a. C.

Història de Regio

Un atre sector de museu està dedicat a l'evolució històrica de Regio, en restants que comprenen des de l'época de la pre-colonisació grega fins a l'época romana.

Es mostra l'evolució de la moneda, la ceràmica, objectes procedents de santuaris i necròpolis, l'organisació política de la ciutat en época romana, entre atres aspectes.

Entre les peces singulars destaca el «Kuros de Regio», una estàtua fragmentaria de marbre de Desocupacions datada entorn al 500 a. C. Es discutix si representa a un atleta o al deu Apolo.

Per una atra part es troben els destacats Bronzes de Riace, que varen ser descoberts en 1972. Estes dos estàtues procedien de Grècia i provablement pertanyen a el V, encara que tant la datació com els personages que representen han segut objecte de debat.

Per una atra part, es troben objectes del cridat naufragi de Porticello, que va ocórrer cap a finals del sigle Vo principis de el IV a. C. Estos inclouen restants de l'embarcació, ceràmica i recipients per a transportar tinta. També es varen trobar fragments d'estàtues de bronze. Una d'elles es coneix com la «cap de filòsof». També destaca la cridada «cap de Basilea».

Necròpolis helenística i atres objectes

Per últim, en un atre sector es troben una série de peces trobades durant la construcció del museu que pertanyen a una necròpolis del periodo helenístico —encara que alguns materials trobats pertanyen a l'época clàssica—, aixina com una série de peces procedents de l'antic museu cívic que inclouen inscripcions i elements arquitectònics d'edificis de diferents époques històriques.