Anar al contingut

Árula

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Altar Cautes Cautopates Terme.jpg
Árula
Archiu:Arula avec décor du combat d'Héraklès contre Triton - Musée du Louvre AGER CA 5956.jpg
Árula en relleu policromado que representa el combat entre Heracles i Salamandra. Sicília, VI.
Archiu:Arula Kirke Louvre CA5956.jpg
Vista lateral del mateix árula, pintat, a on Circe transforma a un companyer d'Odiseo.

'___protected_title_0___' (del llatí, ___protected_title_1___, plural, ___protected_title_2___, diminutivo de ___protected_title_3___, "altar", "llaura") és un chicotet altar[1] que pot ser transportable, utilisat majoritàriament en l'antiguetat grecolatina i helenística. Podia tindre diferents funcions: funeràrias, votivas o de cult, principalment en l'àmbit domèstic,[2] per lo que són prou habituals en viles romanes.

Els árulas, el cos central dels quals sol ser un paralelepípede, en coronamientos i bases rectangulars, es realisaven principalment en pedra o terracota,[2] podent estar tallades, pintades o ser anepígrafas. Per la seua portabilitat, podien ser transportable a diferents estàncies de les cases per a poder realisar els rituals domèstics apropiats a cada devoció en particular.

Archiu:Arula fittile.jpg
Árula en relleu d'una escena de batalla entre Heracles i Alcioneo. Gela, sigle VI a. C.

Història

[editar | editar còdic]

Els primers árulas coneguts daten de el VI, procedents de Corinto o de la Grècia Occidental.[3]

En la Península ibèrica apareixen durant l'Imperi romà entre els sigles I i II, des de la Bètica, com en la vila dels Torrejones (Yecla),[4] fins a Tarraco, a on es constaten des de el II.[3]

També s'han trobat un tipo especial de árulas en lucernas adossades.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. José Ramón Paniagua (1990). Vocabulari bàsic d'arquitectura, Madrit: Càtedra. ISBN 84-376-0134-7.
  2. 2,0 2,1 2,2 Joaquín Ruíz de Arbulo. Cypsela (ed.): «Altars domèstics i ritos orientals. Les árulas en lucernas adossades». Consultat el 13 de maig de 2022.
  3. 3,0 3,1 Tesauros del Patrimoni Cultural d'Espanya. Ministeri de Cultura i Deport (ed.): «Terme: Arula». Consultat el 13 de maig de 2022.
  4. 59
    285.


Referències

[editar | editar còdic]