Anar al contingut

Iglésia de Panayia Chrisopolitissa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Panagia chrysopolitissa paphos 04.jpg
Iglésia de Panayia Chrisopolitissa

La iglésia de Panayia Chrisopolitissa o de Panagia Jrisopolitissa (en grec, Ναός της Παναγίας της Χρυσοπολίτισσας) és una basílica paleocristiana l'orige de la qual se situa en el IV.[1][2] Està situada en l'antiga ciutat de Pafos, en Chipre. Es tracta de l'iglésia més gran que ha segut excavada en Chipre. Inicialment constava de sèt naus que estaven separades per sis files de columnes, encara que en el VI va passar a tindre cinc naus i es varen allargar les naus laterals. Esta reforma arquitectònica se situa en temps del bisbe Sergio de Pafos, com atesta una inscripció.[1] El paviment estava decorat en mosaics, que es conserven parcialment, i les seues dimensions originals eren de 38 m d'ample i 53 de llarc.[3] Entre els restants es troba un pilar a on, segons una tradició, varen flagellar al apòstol Pablo.[1]

En els mosaics es representen figures geomètriques i un atre tipo d'escenes figuratives. Un d'ells té un cristograma en l'alfa i l'omega; en un atre hi ha arracades de raïms i dos inscripcions -una és un versícul de Juan i una atra menciona a un tal Hesiquio-; en un atre es representa un cérvol bevent aigua en l'inscripció d'un versícul del Salm 41; en un atre hi ha una cratera en l'inscripció d'un versícul del llibre dels Proverbis. Un pis d'opus sectile recobria estos mosaics. Els murs tenien una part de marbre i també mosaics i fresca, dels que s'han conservat pocs fragments. En la part occidental es trobava el nàrtex, que estava comunicat per un corredor en el palau episcopal. També hi havia un atrium cuadriporticum decorat també en mosaics i en una font circular en un interior.[1]

Destrucció i noves iglésies

[editar | editar còdic]

Va ser destruïda en 653 pels àraps,[2] com testimonien algunes inscripcions de les columnes que invoquen a Alá i honren als musulmans caiguts en batalla.[1]

En el XIII es va construir en este lloc una iglésia franciscana, de la que es conserven alguns restants. Després, entre els sigles XV i XVI es va construir l'actual iglésia de Ayia Kyriaki, en la part noreste de la primitiva basílica. Esta va tindre una funció de catedral ortodoxa. Va ser abandonada durant l'época de domini otomà. En 1953 va ser danyada per un terremot.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Diego Elias Arfuch (2017): Hagiographica et dogmatica cypria: Estudi sobre el cristianisme chiprà del sigle V a el VII en la consolidació de l'autocefalía, pp.706-712, tesis doctoral, Universitat d'Angers.
  2. 2,0 2,1 Ryszard Zawadzki, Cypr–wyspa ewangelicznej siejby poprzez wieki (część 1) , p.51, nota complementària n.º41, en Wrocławski Przegląd Teologiczny 24.2 (2016) (en polac)
  3. Χάρης Ν. Χαριλάου (2011): Ιστορική και πολεοδομική εξέλιξη της Πάφου, p.32. (en grec)


Referències

[editar | editar còdic]