Anar al contingut

Museu Arqueològic de Pafos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Archäol. Museum Pafos.JPG
Museu Arqueològic de Pafos

El Museu Arqueològic de Pafos (en grec: Αρχαιολογικό Μουσείο Πάφου) és un museu situat en la ciutat chiprana de Pafos que expon objectes procedents de tota l'àrea del districte homònim en interés arqueològic.

La seua obertura es va produir en 1964. Ha passat per vàries ampliacions i millores en 1965, 1977, 1987 i entre 2014 i 2020 va ser completament renovat.[1]

Coleccions

[editar | editar còdic]

El museu alberga una série d'objectes arqueològics del districte de Pafos que permeten expondre el història de l'àrea des del Paleolític Superior fins a l'época romana. L'exposició està ordenada cronològica i temáticament.

Dels periodos Paleolític i Neolític s'exponen troballes entre els que destaquen els de dos assentaments la cronologia dels quals està compresa entre l'11.º i el 9.º mileni a. C.

Al periodo Calcolítico (3900-2500 a. C.) pertanyen una série d'objectes que mostren una societat en major organisació social i econòmica, que tenien contactes en l'exterior. Destaquen els primers objectes de coure i figurillas en forma de creu.

A l'Edat del Bronze Primerenc i Mig pertanyen una série de recipients de ceràmica i atres objectes relacionats en el desenroll d'activitats agrícoles, mineres i textils. Aixina mateix, s'exponen les característiques de l'época final de l'Edat del Bronze, un periodo en el que l'activitat productora i comercial de coure que es portava a terme en Pafos es va desenrollar especialment.

En els sigles posteriors l'importància de Pafos tant comercial com culturalment va ser gran, com mostren les valioses troballes procedents d'alguns enterrament dels periodos geomètric i arcaic. Pafos va ser sèu d'un regne en els periodos geomètric, arcaic i clàssic i es va desenrollar un gran santuari de Afrodita en Pafos ademés d'atres santuaris rurals més menuts dispersos en la regió. A estes époques pertanyen diferents troballes escultòriques —especialment les estatuillas que formaven part d'ofrenes religioses—, inscripcions i monedes.

En el IV va ser fundada Nea Pafos, que es va convertir en capital de tota l'illa, ademés de ser un gran centre econòmic durant tot el periodo helenístico i també en l'época romana. A estes époques pertanyen monedes, grans ánforas i importants obres d'art —estàtues, ceràmica, objectes de metal, marfil, joyes— en les que es representa a sovint a la deesa Afrodita, pero també atres figures mitològiques. Les troballes de tombes inclouen sarcòfecs, estàtues i columnes. També es conserven pintures que decoraven els interiors de les tombes o de les cases i es reproduïx una cuina d'este periodo per a mostrar cóm era la vida quotidiana. Ademés, l'importància del lloc en lo que respecte a la medicina apareix atestada per les troballes de ferramentes mèdiques i per l'us de les fonts termals entre els mijos de curació.

També s'expon una gran inscripció de el II, en honor dels emperadors Antonino Pío i Marco Aurelio, per la reconstrucció del teatre de la ciutat.[1]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 El museu del districte de Pafos, en la pàgina del Ministeri de comunicacions, transports i obres públiques de Chipre (en grec)


Referències

[editar | editar còdic]