Volcà Chaitén
El volcà Chaitén és un volcà chileno del tipo caldera ubicat a 10 km al noreste de la ciutat de Chaitén, capital de la Província de Palena, en la Regió dels Lagos.
El 2 de maig de 2008 va entrar en erupció després de sigles sense activitat,[1][2] lo que va produir massives evacuació de la població de la ciutat de Chaitén i afores.[3]
Toponímia
[editar | editar còdic]El volcà obté el seu nom del mapudungun chain-chaitun'', "colar en canasto".[4]
Característiques
[editar | editar còdic]
És un chicotet volcà sense glaciars corresponent a Pleistoceno tardà en una volta de lava o caldera de 3 km de diàmetro originada en el Holoceno a on es troba un domo de lava riolítico format fa mils d'anys en alguna erupció junt a dos menuts estanys en el sector nort i oest.i sur
Antigament, la zona era poblada per pobles indígenes que usaven material de l'domo de lava del volcà com a matèria primera per als seus artefactes, i estos s'han trobat a lo llarc de la costa del Pacífic inclús a 400 km del volcà en data d'antiguetat del 5610 a. C., lo que afirma que per a eixa data estava inactiu el volcà.[5] El Govern de Chile es va interessar per conéixer i explorar la zona costera de Chiloé Continental a mitan de el XIX en la colonisació de Llanquihue, iniciada per Bernardo Philippi i Vicente Pérez Rosers en l'any 1840, si ben ya existien visites esporàdiques de talladors de làrix originaris dels archipèlecs de Calbuco i Chiloé, i varen ser persones procedents d'eixos mateixos llocs els qui varen terminar per assentar-se en la província.[6]
En mapes cartogràfics i també pels lugareño era cridat Cerro Chaitén, sent que el vulcanólogo Óscar González-Ferrán en el seu llibre "Atles dels volcans de Chile" de 1994 afirmava que en realitat el cerro era un volcà i ho va batejar en el nom de la ciutat que està propenca a 10 km.[7] El massiç, junt en atres sectors patagónicos, ha segut de gran interés d'empreses mineres puix hi havia jaciments de minerals com or, coure i argent i han causat alarma en la comunitat puix no volen que siguen explotats per l'alta contaminació que açò duria.[8]
Erupció del volcà
[editar | editar còdic]
El primer registre històric de erupció del volcà és l'ocorreguda a partir del 2 de maig de 2008. D'acort al Global Volcanism Program del Institut Smithsoniano, els anàlisis geològics daten un periodo d'inactivitat de més de 9 milenis, situant la seua erupció prèvia en el 7420 a d. C., en un marge d'error de 75 anys.[9] Un estudi posterior del Servici Nacional de Geologia i Mineria de Chile (Sernageomin) va estimar que cap a fins de el XVII va haver una erupció similar a la de 2008.[2]
La seua última erupció en 2008 ha segut la de major magnitut en Chile des de l'ocasionada pel volcà Quizapú en la Regió del Maule ocorreguda en 1932. Existix preocupació en els experts per la rodalia del volcà en la falla geològica Liquiñe-Ofqui, la mateixa que es va activar en el terremot de Aysén de 2007, puix en el volcà Puyehue que també està en la falla es registren activitats subterrànees des de fa un any, lo que ha posat en alerta a les autoritats davant futurs acontenyiments en la zona sur de Chile.[10]
Evacuació total de la zona de risc
[editar | editar còdic]
El 17 d'abril, prop de les 8.45 (UTC-4), es va produir un segon periodo d'activitat eruptiva informant que els dos primers focs d'emanació que existien en el cràter s'havien unit, formant un de major que segons càlculs preliminars mediria 800 m de diàmetro, aumentant l'expulsió de cendra i aplegant ademés de seguir complicant a les localitats cordilleranas. La ploma de cendra va aplegar en la vesprada fins a la ciutat de Viedma, en les costes del mar Argentina, devent suspendre classes i tota activitat en el sector sur de la província de Riu Negre.[11] En l'aparició de vents nort les cendres es varen escampar per gran part del sur argentí,[12] i els vents en cendra varen aplegar a Buenos Aires, la capital argentina, al sendemà.[13] Per açò, vàries empreses aérees com American Airlines i United Airlines varen resoldre suspendre els seus vols en escales en la capital argentina ya que les cendres es trobaven suspeses a 3.500 m d'altura.[14]
En l'objecte d'agilitar el procés d'evacuació i evitar víctimes fatals producte de l'activitat volcànica, el govern de Chile, de Michelle Bachelet, va interpondre davant la Cort d'Apelacions de Port Montt un recurs de protecció. I açò es va conseguir el 8 de maig puix una nova erupció ocorreguda en les primeres hores va movilisar l'evacuació forçosa dels últims que quedaven en un radi de 30 km del volcà, novament la columna eruptiva es va elevar sobre els 40 km, sumant després 20 km formant un radi de 50 km d'àrea de seguritat, traslladant-los a un internat que servix com a alberc en la Vila Santa Lucía, ubicada a 77 km al sur de Chaitén, i varen tancar els camins a la zona de risc prohibint el pas per seguritat.[15]
El volcà va mantindre la seua activitat des de l'evacuació total. El 12 de maig, un vulcanólogo del Observatori Vulcanológico dels Vages del Sur (Ovdas) va detectar un tercer cràter en la caldera del Chaitén,[16] mentres en Argentina se suspenen vols cap al sur pel nivell de cendra present en l'ambient.[17]
Erupció de febrer de 2009
[editar | editar còdic]
El 18 de febrer de 2009, el nou domo que es va formar en el cràter del volcà va explotar pel seu costat sur, i va provocar un clavill de més d'un quilómetro. Des d'allí va eixir gran cantitat de gasos, cendres i piroclastos que varen aplegar a sol quatre quilómetros de Chaitén, a on també hi ha construccions aïllades, i al riu Blanco, el qual va experimentar una riuada parcial.[18] Durant l'explosió del 19 de febrer es varen movilisar 30 millons de tonellades de material, baixant els residus a la vall a prop de 200 km/h i a 500 °C. Abans, ya s'havien registrat colapses al nort i a l'est.
Estes erupció eren laterals, corresponents a fluix de piroclasto que baixaven per la vall, que si ben eren constants tenien diferents graus d'intensitat, pese a que es va pensar que les parets de l'domo podrien cedir, generant una torrentada a través dels cursos d'aigua que sepultaria Chaitén, açò finalment no va ocórrer. Per un atre costat, geofísicos de l'Universitat de Tarapacá varen constatar emanació de vapor en la part mija del riu Chaitén, i varen afirmar que és impossible tornar a viure en la ciutat, puix hi hauria un risc important d'ocurrència de pluja àcida.[19]
En els mesos següents, el volcà va començar a disminuir la seua activitat eruptiva, encara que SERNAGEOMIN va mantindre l'alerta roja. Recent en juny de 2009, davant el descens de l'activitat sísmica i fumarólica del massiç, esta institució va disminuir el nivell d'alerta per primera volta a alerta groga nivell 4, producte de que és un volcà impredictible que seguix en activitat a nivell sistémico pero baixa, que podria generar possibles fluix piroclásticos i lahares.
Víctimes i danys
[editar | editar còdic]
A la data, l'única víctima relacionada en estos fets ha segut una vella de 92 anys pertanyent a l'asil de la ciutat, qui va morir en un dels transbordadorés mentres era traslladada a Port Montt a causa d'una malaltia que patia.[20]
Atres perjudicats han segut més de 20.000 animals que varen quedar en la zona de risc i sectors com Futaleufú (cap a on es dirigixen les cendres); principalment vacús i ovís, i uns atres com aus de corral, goss i gats que no varen poder ser traslladats i varen estar sense aliments ni aigua neta per a beure, ademés de la cendra que cau sobre ells.
Hi ha hagut trasllats d'animals cap a la regió de Aysén i zones fòra de perill buscant salvar-los de la contaminació del volcà. Alguns veïns que es varen quedar en Chaitén han intentat ajudar als gossos que vaguen pels carrers pero han tingut problemes puix es tornen agressius en la seua busca de menjar. Es va informar l'enviament de veterinaris i estudiants de veterinària a la zona per a analisar a estos animals a partir d'una campanya iniciada per una agrupació protectora d'animals de Port Montt,[21] encara que es parla de que el ganado no estarà apte per al consum humà, per la contaminació del seu organisme en la cendra que han ingerit junt a la pastura, aigua i l'aire. cita requerida
En la ferramenta llegal que insistia en despoblar l'àrea de risc de 50 km al voltant del volcà, grups proanimal han insistit a les autoritats per a que siguen enviats a la zona i aixina salvar a la major cantitat d'animals possibles, preferentment gossos i gats de pobladors de la zona que han entregat a estos grups les claus de les seues cases, aixina com ajudar en lo possible als atres animals.[22][23]
També existix preocupació per part de peixcadors de la zona, puix els materials i les cendres del volcà que han caigut en aigües marines del Golf de Corcovado han contaminats diverses àrees de peixca, lo que afectarà els seus futurs laborals.[24]
En el 2009 es va decidir que Chaitén no seria reconstruïda sino reubicada en la zona de Santa Bàrbara, poble ubicat al nort del volcà, pero finalment, en decembre de 2010, es va donar marcha arrere a eixe proyecte. Chaitén va ser reconstruïda en la seua zona nort, i continua sent la capital provincial.[25]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sernageomin: "Erupció del volcà Chaitén devastarà la zona per molts anys" Lloc Terra Chile.
- ↑ 2,0 2,1 El volcà Chaitén va tindre una violenta erupció fa 320 anys. El Mercuri, 30-05-2010.
- ↑ Uns 3.900 evacuats per l'activitat del volcà Chaitén, en el sur del país Lloc Terra Espanya.
- ↑ Pérez-Carmona, Daniel (1993). Diccionari mapuche, Antiyal.
- ↑ Holocene tephrochronology of the southernmost part (42°30'-45°S) of the Andean Southern Volcanic Zone Document de la Revista Geològica de Chile en el lloc de SciELO Chile (en anglés).
- ↑ Chile: Guia de Parcs Nacionals: Parc Pumalín Lloc GoChile.cl
- ↑ "No deprenem dels errors", pela científic que va descobrir volcà Chaitén [1] archivat en Wayback Machine. Diari La Quarta.
- ↑ Febra de l'Or en la Patagonia Diari El Ciutadà.
- ↑ Global Volcanism Program | Chaitén | Summary [2] archivat en Wayback Machine.. URL accedida el 6 de maig de 2008.
- ↑ Experts preocupats per aument d'activitat volcànica en Chile Lloc 123.cl
- ↑ Les cendres del volcà Chaitén varen aplegar a Viedma [3] archivat en Wayback Machine. Lloc Roca Digital.
- ↑ Cendres del Volcà Chaitén s'estenen per la República Argentina Cadena 3 d'Argentina.
- ↑ Les cendres varen aplegar a Buenos Aires i podrien alcançar la Capital Federal [4] archivat en Wayback Machine. Diari Clarín.
- ↑ Cancelen en Buenos Aires vols internacionals per cendres de volcà Chaitén Diari Mileni.
- ↑ "Operació despalladora" de Carabineros conseguix evacuació total de Chaitén Diari El Mercurio
- ↑ Erupció del Chaitén és emergència natural més complexa en història de Chile RCN Radi de Colòmbia.
- ↑ Cendra volcànica obliga a suspendre 15 vols en destí al sur argentí [5] archivat en Wayback Machine. Diari La Tercera.
- ↑ Evacuen Chaitén i govern alerta possible colapse de volcà [6] archivat en Wayback Machine. Diari La Tercera.
- ↑ Experts advertixen que volcà podria arrasar Chaitén i govern pressiona per a evacuació [7] archivat en Wayback Machine. Diari La Tercera.
- ↑ Vella mor en mig d'evacuació des de Chaitén a Port Montt [8] archivat en Wayback Machine. Diari La Tercera.
- ↑ Organisen campanya d'ajuda per als animals abandonats per evacuació en Chaitén [9] archivat en Wayback Machine. Lloc Terra Chile.
- ↑ Grup protector d'animals insistix en entrar a Chaitén [10] archivat en Wayback Machine. Diari La Tercera, 10 de maig de 2008.
- ↑ Animalistas amenacen en ingressar a la força a Chaitén Diari El Mercuri.
- ↑ Peixcadors de Chaitén preocupats per contaminació de la mar despuix d'erupció del volcà [11] archivat en Wayback Machine. Diari La Tercera.
- ↑ Gerson GuzmánBio Bio Chile.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volcán Chaitén» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.